benfasent, -a (L. 45) : que fa lo ben ; que fa de ben.

benha nf, cf Ubaud Dicort : « banne, grand panier qu’on suspend de chaque côté du bât ; récipient d’osier ou de paille où l’on garde le blé ; ancienne mesure pour les noix et les châtaignes, équivalent  à 30 litres ; wagon servant à remonter le charbon par les puits d’extraction, dans les mines de houille ; bedaine, gros ventre ; poltron, lâche » (v. TdF begno’)

benhada nf : « contenu d’une banne, charge d’une bête de somme » TdF begnado’

benhòla nf, cf Ubaud Dicort : « panier, v. panièr » (v. TdF)

benhon nm, cf Ubaud Dicort : « banneau, panier grossier ; petite cuve d’osier ou de paille ; baquet, gamelle de bois, ustensile de vendange ; auge servant de mangeoire aux brebis ; verveux, engin de pêche ; truble,  espèce de  filet ; corde servant à attacher les paniers au bât ; bedaine, personne ventrue ; sorte de musette à manche court, le bignou des Bretons » (v. TdF)

beniatís nm : v. veniatís. (v. Ubaud Dicort Errata web)

benida nf, cf Ubaud Dicort : « benoîte, plante ; bienheureuse, sainte » TdF

benignament (R. II, 211) : d'un biais benigne.

benigne , -gna (R. II, 211) : qu'a tendéncia a voler lo ben ; qu'es pas freg ; qu'es pas grèu.

Òme benigne.

Temps benigne.

Malautiá benigna.

benignitat nf (R. II, 211) : qualitat de çò benigne.

benison nf, cf Ubaud Dicort : « bénédiction, v. benediccion plus usité » (v. TdF)

Benjamin : prenom m.

benjamin, -a (adj. e n) (abs. Dicort) : lo o la pus jove, « benjamin, -e » (Sèrras-Ess.,  Per Noste). (v. cachaniu)

Es la benjamina.

Benjamina : prenom f.

benjoïn nm, cf Ubaud Dicort : « benjoin » (Rapin)

benlèu / benlèu ben (v. benlèu ben)  (adv.) : saique ben ; se pòt ; tanplan ; bensai.

Benlèu plourà, benlèu plourà pas.

benlèu ben loc adv : « peut-être bien, c’est possible » (Fettuciari)

benolent, -a : que nòl fòrça / que sentís plan a bon.

benon : mena de nauc per la mangisca dels motons ; mena de filat per trapar de peis.

benorrit / benarric [veire benorrit (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : bina-bina-bina-tu / de pan-de-pan-de pan-de-vin (onom. del cant d'aquel aucèl) (Emberiza hortulana) ; tarin (autra mena d'aucèl) (Carduelis spinus) ; troça còl (autra mena d'aucèl) (Iynx torquilla)

benparlant, -a adj e n : bendisent, -a (que parla plan, que fa bèl-bèl, que blandís)

benpensant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « bien-pensant, -e » (Laus)

benquilhon : tanòc pichonèl. (v. benc)

bensai (adv.) : benlèu. v. benlèu.

bensiponeta nf, cf Ubaud Dicort : « verge d’or, plante » (v. TdF

bentenent, -a (subs.) (Laus) : proprietari foncièr, proprietària foncièira, « cultivateur propriétaire » (Sèrras-Ess.).

BENTO- : forma prefixada del grèc bénthòs (prigondor)

bentogenic, -a : natura del sediments dels fonzes marins.

bentonic, -a : relatiu, -iva al bentòs (ell.) v. pus bas.

bentopelagic, -a : natura dels animals que se desplaçan dins las prigondors marinas.

bentòs nm, cf Ubaud Dicort (ellenisme) : fauna e flòra dels fonzes marins, « benthos » (Laus).

benurar (non preconizat Dicort) : v. benaürar.

benurós (non prec. Dicort), -osa (adj. e subs.) : v. benaürós.

benvenguda nf : benastrugada ; bon acuèlh.

benvengut, -uda : plan aculhit, -ida.

benvist, -a : vist, -a de bon uèlh.

benviure (subs.) (abs. Dicort) : aisança / benanança / benestança.

benvolença : umanitat ; bontat ; benfasença.

benvolent, -a (adj.) : plen de bontat, plena de bontat.

benvoler (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : volontar de far de ben a q.q. ; èsser plan volontat per q.q.

Se faire benvoler de qualqu’un, se faire bien vouloir, gagner la faveur de quelqu’un, se faire aimer. (v. TdF jos ‘bèn-voulé’)

benvolgut, -uda adj : benvengut, -uda « bien voulu, ue, aimé, recherché, ée » TdF jos ‘bèn-voulé’.

BENZ- : prefix que marca una relacion amb lo benzèn.

benzèn : idrocarbur volatil e inflamable tirat del carbon mineral.

benzenic, -a : relatiu, -iva al benzèn.

benzenoïde, -da : que revèrta lo benzèn.

benzina : idrocarbur derivat del petròli.

BENZO- : prefix que marca una relacion amb lo benzèn.

benzoat : sal o estèr de l'acid benzoïc.

benzoïc, -a : relatiu, -iva al benzoïn.

Acid benzoïc.

benzoïn : resina aromatica tirada d'un arbrilh d'Asia meridionala e utilizada en medecina coma substància balsamica e antiseptica.

benzoïna : substància de quimia organica.

benzoïnic, -a : relatiu, -iva a la benzoïna.

benzòl nm : (quimia) mescla de benzèn, toluèn, xilèn. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 325)

benzosulfamida : sacarina.

beòci nm, cf Ubaud Dicort : « dialecte grec de Béotie » (Rapin)

beocian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « béotien, ienne, nom de peuple [v. beòci] » TdF ; « inculte, peu sensible à l’art » (Laus). « beocian » (fr.) : v. pataló.

bequèina nf : mena d'animal fantastic. (v. TdF)

bequejar / bequetar (abs. Dicort) (v. tr.) : becar ; amassar amb lo bèc, « becqueter » TdF jos ‘bequeta’

Aucelum e polalha bequejan per s'avidar.

bequejar (se) / bequetar (se) (abs. Dicort) : se donar de còps de bèc, « se caresser le bec comme les pigeons » (v. TdF jos ‘bequeta’).

Doas tortoras se bequejavan amorosament.

bequejatge nm, cf Ubaud Dicort : « becquetage » (v. bequejar)

bequet nm, cf Ubaud Dicort : « petit bec, joli bec, v. becon ; pièce ajoutée à un soulier, v. ponchal » (v. TdF)

bequetejar (v. tr.) : frequentatiu de bequetar, « donner de petits coups de bec ; manger une grappe grain à grain » TdF.

bequetejar (se) : frequentatiu de se bequetar.

bequeton nm, cf Ubaud Dicort : « bec tout petit, bec exigu » TdF

bequilha nf, cf Ubaud Dicort : « tronçon d’une branche rompue, chicot ; béquille » TdF bequiho’

bequilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, becqueter » TdF jos ‘bequeta’

bequilhon nm, cf Ubaud Dicort : « bec très petit, petit chicot ; bec d’une cruche ; anche d’un instrument à vent ; grappillon de raisin » TdF bequihoun’

 

 

benastrugar (v. tr.) : plan aculhir, « souhaiter la bienvenue » TdF ; complimentar.

benastrugat, -ada : t. a. de benastrugar.

benaürança (R. III, 541) : bonaür / bonur.

benaürant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui rend heureux, qui donne la félicité » TdF benurant’

benaürar (v. tr.) : benastrar.

benaürat, -ada : benastrat, -ada.

benaürós, -osa adj e n / benurós, -osa (abs. Dicort) : qu'es dins un bonur grand.

benaüroset, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit bienheureux, petite sainte » TdF benurouset’

benavondar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, suffire » (v. Honnorat)

benc nm : punta d'espina ; pua de penche ; estarengla ; tanòc ; forquelon ; esperon (t.a.), « roche escarpée » (L. 45) ; cròc. (v. TdF benc’)

bencada : esquiçadura.

bencat nm : bigòs de doas o tres puas ; baston crocut per far plegar las brancas d'un arbre fruchièr.

bencut, -uda : ponchut, -uda ; crocut, -uda ; garnit, -ida de puntas, d'espinas, de tanòcs.

benda (R. II, 210) : lonja d'estòfa o d'autra matèria (t.a.) ; bendatge de ròda ; bordatge de naviri.

Benda dessenhada (BD), bande dessinée. (v. Ubaud Dicort e Rapin)

bendar 1 (v. tr.) : enrodar d'una benda o d'un bendèl ; tibar (t.a.) ; estirar.

Bendar una plaga.

Bendar un arc.

Bendar sas fòrças.

bendar 2 (v. intr.) (v. TdF) : èsser tibat ; s'enregdesir (t.a.) v. quilhar.

bendat, -ada adj : t. a. çaisús, « bandé, ée, tendu, ue » TdF jos ‘benda’.

bendatge : accion o resulta de pausar una benda.

bendatgista (m. e f.) : persona que fa un bendatge.

bendèl : benda pichona. (v. TdF)

Aviá un bendèl sus l'uèlh drech.

bendelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’un bandeau » TdF

bendelàs nm, cf Ubaud Dicort : « bandeau épais » TdF

bendelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit bandeau ; bandelette » TdF

bendeleta : diminutiu de bendèl ; estaqueta. (v. TdF)

bendich 1 nm : bona paraula ; « chose bien dite, apophthegme » TdF.

bendich 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. bendire 1)

bendire 1 (v. intr.) : « bien dire », parlar favorablament (Alibert).  [L. 45 : bendir v tr, « louer, bénir »]

bendire 2 (accion de bendire 1) nm, cf Ubaud Dicort : « service funèbre pour l’âme d’un défunt » TdF bèn-dire 2’

bendisença : art de bendire.

bendisent, -a (adj. e subs.) : que parla plan ; que fa bèl-bèl / que blandís.

bendon : benda pichonèla ; bendèl pichonèl ; bendatge de ròda ; volant de rauba ; sarracap / sarratèsta.

benecha nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, plante » TdF

benechièr (subs. m), benechièira  (subs. f.) (abs. Dicort; v. benedichièira) : aigasenhadièr / aigasenhal (aisina per metre d'aiga benesida per se senhar).

benediccion / benesida (v. benesida). : accion de benesir.

Benediccion urbi et òrbi. (v. urbi)

benedichièr nm, cf Ubaud Dicort : v. benechièr. (v. TdF jos ‘benechié’)

benedichièira nf, cf Ubaud Dicort : « bénitier » TdF

benedicite nm (lat.) : pregària catolica abans los repaisses.

Benedicta : prenom femenin

benedictin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bénédictin, -e » (Laus)

benedictin 2 nm : mena de monge.

benedictina nf : mena de monja ; mena de liquor.

benedictus ~ benedit nm, cf Ubaud Dicort : « reprise, orpin, sedum telephium (Lin.), plante ainsi nommée parce qu’on en fait bénir le jour de la saint Jean » TdF jos ‘benedit’

benedís n (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘benedis’) : v. venedís 1. (v. TdF jos ‘venedis’)

benefic, -a adj (v. TdF jos ‘benefi’) (R. III, 271) : que fa de ben.

beneficéncia nf, cf Ubaud Dicort : « bienfaisance, inclinaison à faire le bien » TdF

benefici nm (t.a.) : carga espirituala amb un revengut a la clau ; profièch financièr ; ganh / çò ganhat.

beneficial (abs. Dicort) : persona qu'aviá un benefici de Glèisa. (v. beneficiat)

beneficiar (v. intr.) (R. III, 271) : aver un benefici (t.a.)

beneficiari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « bénéficiaire » TdF

beneficiat nm, cf Ubaud Dicort : « bénéficier, celui qui avait un bénéfice d’église, v. prebendièr » (v. TdF)

Benesech / Beneset / Benet (abs. Dicort) : prenoms masculins.

beneseire, -eira [~ -eiritz] : persona que benesís.

benesida nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on bénit en une fois, bénédiction » TdF

benesir (v. tr.) : donar una benediccion ; lausar ; mercejar ; far prosperar.

Benesir quicòm o q.q.

benesit, -ida : qu'a recebut, -uda una benediccion.

Pan benesit. (v. senhat)

Aiga benesida. (v. senhat)

Medalha benesida.

benestança nf, cf Ubaud Dicort : « bon état, bien-être ; bienséance » TdF bèn -estanço’

benestant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « en bon état, convenable ; bienséant, ante, parfait, aite » TdF bèn-estant’

benestar 1 (v. intr. arc.) (v. TdF ben-esta’) : anar plar.

benestar 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : benaise / benestança.

benestruch, -cha adj, cf Ubaud Dicort : « bien élevé, ée, qui a une bonne instruction, par opposition à malestruch » (v. TdF bèn-estru’)

benet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit bien » TdF

benet 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « béni, ie ; bénit, ite, v. benesit ; benêt, nigaud, v. bedigàs » (v. TdF benet 2’)

benevòl, -a (adj. e subs.) : q.q. que volonta de trabalhar sens èsser pagat.

benevòlament : d'un biais benevòl.

benevolat nm : trabalh fach per una persona benevòla.

Qué fariam, los Occitans, sens lo benevolat ?

benfach / benfait [veire benfach, cf Ubaud Dicort] nm : (t.a.) servici ; don ; socors.

benfacha nf, cf Ubaud Dicort : « bonne action, exploit, faits et gestes » TdF

benfachor (pop), -a n,  cf Ubaud Dicort : « bienfaiteur » (L. 45). (v. benfactor)

benfactor, -tritz (sab) n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de ben als autres.

benfar / benfaire (v. arc.) : « v intr, faire bien les choses, faire le bien, faire du bien » (v. TdFbenfaire’), far servici a q.q. / lo socórrer.

benfasença : accion de far quicòm de ben.