|
|
|
|
|
|
benfasent, -a (L. 45) : que fa lo ben ; que fa de ben. benha nf, cf Ubaud Dicort : « banne, grand panier qu’on suspend de chaque côté du bât ; récipient d’osier ou de paille où l’on garde le blé ; ancienne mesure pour les noix et les châtaignes, équivalent à 30 litres ; wagon servant à remonter le charbon par les puits d’extraction, dans les mines de houille ; bedaine, gros ventre ; poltron, lâche » (v. TdF ‘begno’) benhada nf : « contenu d’une banne, charge d’une bête de somme » TdF ‘begnado’ benhòla nf, cf Ubaud Dicort : « panier, v. panièr » (v. TdF) benhon nm, cf Ubaud Dicort : « banneau, panier grossier ; petite cuve d’osier ou de paille ; baquet, gamelle de bois, ustensile de vendange ; auge servant de mangeoire aux brebis ; verveux, engin de pêche ; truble, espèce de filet ; corde servant à attacher les paniers au bât ; bedaine, personne ventrue ; sorte de musette à manche court, le bignou des Bretons » (v. TdF) beniatís nm : v. veniatís. (v. Ubaud Dicort Errata web) benida nf, cf Ubaud Dicort : « benoîte, plante ; bienheureuse, sainte » TdF benignament (R. II, 211) : d'un biais benigne. benigne , -gna (R. II, 211) : qu'a tendéncia a voler lo ben ; qu'es pas freg ; qu'es pas grèu. Òme benigne. Temps benigne. Malautiá benigna. benignitat nf (R. II, 211) : qualitat de çò benigne. benison nf, cf Ubaud Dicort : « bénédiction, v. benediccion plus usité » (v. TdF) Benjamin : prenom m. benjamin, -a (adj. e n) (abs. Dicort) : lo o la pus jove, « benjamin, -e » (Sèrras-Ess., Per Noste). (v. cachaniu) Es la benjamina. Benjamina : prenom f. benjoïn nm, cf Ubaud Dicort : « benjoin » (Rapin) benlèu / benlèu ben (v. benlèu ben) (adv.) : saique ben ; se pòt ; tanplan ; bensai. Benlèu plourà, benlèu plourà pas. benlèu ben loc adv : « peut-être bien, c’est possible » (Fettuciari) benolent, -a : que nòl fòrça / que sentís plan a bon. benon : mena de nauc per la mangisca dels motons ; mena de filat per trapar de peis. benorrit / benarric [veire benorrit (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : bina-bina-bina-tu / de pan-de-pan-de pan-de-vin (onom. del cant d'aquel aucèl) (Emberiza hortulana) ; tarin (autra mena d'aucèl) (Carduelis spinus) ; troça còl (autra mena d'aucèl) (Iynx torquilla) benparlant, -a adj e n : bendisent, -a (que parla plan, que fa bèl-bèl, que blandís) benpensant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « bien-pensant, -e » (Laus) benquilhon : tanòc pichonèl. (v. benc) bensai (adv.) : benlèu. v. benlèu. bensiponeta nf, cf Ubaud Dicort : « verge d’or, plante » (v. TdF’ bentenent, -a (subs.) (Laus) : proprietari foncièr, proprietària foncièira, « cultivateur propriétaire » (Sèrras-Ess.). BENTO- : forma prefixada del grèc bénthòs (prigondor) bentogenic, -a : natura del sediments dels fonzes marins. bentonic, -a : relatiu, -iva al bentòs (ell.) v. pus bas. bentopelagic, -a : natura dels animals que se desplaçan dins las prigondors marinas. bentòs nm, cf Ubaud Dicort (ellenisme) : fauna e flòra dels fonzes marins, « benthos » (Laus). benurar (non preconizat Dicort) : v. benaürar. benurós (non prec. Dicort), -osa (adj. e subs.) : v. benaürós. benvenguda nf : benastrugada ; bon acuèlh. benvengut, -uda : plan aculhit, -ida. benvist, -a : vist, -a de bon uèlh. benviure (subs.) (abs. Dicort) : aisança / benanança / benestança. benvolença : umanitat ; bontat ; benfasença. benvolent, -a (adj.) : plen de bontat, plena de bontat. benvoler (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : volontar de far de ben a q.q. ; èsser plan volontat per q.q. Se faire benvoler de qualqu’un, se faire bien vouloir, gagner la faveur de quelqu’un, se faire aimer. (v. TdF jos ‘bèn-voulé’) benvolgut, -uda adj : benvengut, -uda « bien voulu, ue, aimé, recherché, ée » TdF jos ‘bèn-voulé’. BENZ- : prefix que marca una relacion amb lo benzèn. benzèn : idrocarbur volatil e inflamable tirat del carbon mineral. benzenic, -a : relatiu, -iva al benzèn. benzenoïde, -da : que revèrta lo benzèn. benzina : idrocarbur derivat del petròli. BENZO- : prefix que marca una relacion amb lo benzèn. benzoat : sal o estèr de l'acid benzoïc. benzoïc, -a : relatiu, -iva al benzoïn. Acid benzoïc. benzoïn : resina aromatica tirada d'un arbrilh d'Asia meridionala e utilizada en medecina coma substància balsamica e antiseptica. benzoïna : substància de quimia organica. benzoïnic, -a : relatiu, -iva a la benzoïna. benzòl nm : (quimia) mescla de benzèn, toluèn, xilèn. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 325) benzosulfamida : sacarina. beòci nm, cf Ubaud Dicort : « dialecte grec de Béotie » (Rapin) beocian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « béotien, ienne, nom de peuple [v. beòci] » TdF ; « inculte, peu sensible à l’art » (Laus). « beocian » (fr.) : v. pataló. bequèina nf : mena d'animal fantastic. (v. TdF) bequejar / bequetar (abs. Dicort) (v. tr.) : becar ; amassar amb lo bèc, « becqueter » TdF jos ‘bequeta’ Aucelum e polalha bequejan per s'avidar. bequejar (se) / bequetar (se) (abs. Dicort) : se donar de còps de bèc, « se caresser le bec comme les pigeons » (v. TdF jos ‘bequeta’). Doas tortoras se bequejavan amorosament. bequejatge nm, cf Ubaud Dicort : « becquetage » (v. bequejar) bequet nm, cf Ubaud Dicort : « petit bec, joli bec, v. becon ; pièce ajoutée à un soulier, v. ponchal » (v. TdF) bequetejar (v. tr.) : frequentatiu de bequetar, « donner de petits coups de bec ; manger une grappe grain à grain » TdF. bequetejar (se) : frequentatiu de se bequetar. bequeton nm, cf Ubaud Dicort : « bec tout petit, bec exigu » TdF bequilha nf, cf Ubaud Dicort : « tronçon d’une branche rompue, chicot ; béquille » TdF ‘bequiho’ bequilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, becqueter » TdF jos ‘bequeta’ bequilhon nm, cf Ubaud Dicort : « bec très petit, petit chicot ; bec d’une cruche ; anche d’un instrument à vent ; grappillon de raisin » TdF ‘bequihoun’ |
|
||
|
benastrugar (v. tr.) : plan aculhir, « souhaiter la bienvenue » TdF ; complimentar. benastrugat, -ada : t. a. de benastrugar. benaürança (R. III, 541) : bonaür / bonur. benaürant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui rend heureux, qui donne la félicité » TdF ‘benurant’ benaürar (v. tr.) : benastrar. benaürat, -ada : benastrat, -ada. benaürós, -osa adj e n / benurós, -osa (abs. Dicort) : qu'es dins un bonur grand. benaüroset, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit bienheureux, petite sainte » TdF ‘benurouset’ benavondar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, suffire » (v. Honnorat) benc nm : punta d'espina ; pua de penche ; estarengla ; tanòc ; forquelon ; esperon (t.a.), « roche escarpée » (L. 45) ; cròc. (v. TdF ‘benc’) bencada : esquiçadura. bencat nm : bigòs de doas o tres puas ; baston crocut per far plegar las brancas d'un arbre fruchièr. bencut, -uda : ponchut, -uda ; crocut, -uda ; garnit, -ida de puntas, d'espinas, de tanòcs. benda (R. II, 210) : lonja d'estòfa o d'autra matèria (t.a.) ; bendatge de ròda ; bordatge de naviri. Benda dessenhada (BD), bande dessinée. (v. Ubaud Dicort e Rapin) bendar 1 (v. tr.) : enrodar d'una benda o d'un bendèl ; tibar (t.a.) ; estirar. Bendar una plaga. Bendar un arc. Bendar sas fòrças. bendar 2 (v. intr.) (v. TdF) : èsser tibat ; s'enregdesir (t.a.) v. quilhar. bendat, -ada adj : t. a. çaisús, « bandé, ée, tendu, ue » TdF jos ‘benda’. bendatge : accion o resulta de pausar una benda. bendatgista (m. e f.) : persona que fa un bendatge. bendèl : benda pichona. (v. TdF) Aviá un bendèl sus l'uèlh drech. bendelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’un bandeau » TdF bendelàs nm, cf Ubaud Dicort : « bandeau épais » TdF bendelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit bandeau ; bandelette » TdF bendeleta : diminutiu de bendèl ; estaqueta. (v. TdF) bendich 1 nm : bona paraula ; « chose bien dite, apophthegme » TdF. bendich 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. bendire 1) bendire 1 (v. intr.) : « bien dire », parlar favorablament (Alibert). [L. 45 : bendir v tr, « louer, bénir »] bendire 2 (accion de bendire 1) nm, cf Ubaud Dicort : « service funèbre pour l’âme d’un défunt » TdF ‘bèn-dire 2’ bendisença : art de bendire. bendisent, -a (adj. e subs.) : que parla plan ; que fa bèl-bèl / que blandís. bendon : benda pichonèla ; bendèl pichonèl ; bendatge de ròda ; volant de rauba ; sarracap / sarratèsta. benecha nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, plante » TdF benechièr (subs. m), benechièira (subs. f.) (abs. Dicort; v. benedichièira) : aigasenhadièr / aigasenhal (aisina per metre d'aiga benesida per se senhar). benediccion / benesida (v. benesida). : accion de benesir. Benediccion urbi et òrbi. (v. urbi) benedichièr nm, cf Ubaud Dicort : v. benechièr. (v. TdF jos ‘benechié’) benedichièira nf, cf Ubaud Dicort : « bénitier » TdF benedicite nm (lat.) : pregària catolica abans los repaisses. Benedicta : prenom femenin benedictin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bénédictin, -e » (Laus) benedictin 2 nm : mena de monge. benedictina nf : mena de monja ; mena de liquor. benedictus ~ benedit nm, cf Ubaud Dicort : « reprise, orpin, sedum telephium (Lin.), plante ainsi nommée parce qu’on en fait bénir le jour de la saint Jean » TdF jos ‘benedit’ benedís n (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘benedis’) : v. venedís 1. (v. TdF jos ‘venedis’) benefic, -a adj (v. TdF jos ‘benefi’) (R. III, 271) : que fa de ben. beneficéncia nf, cf Ubaud Dicort : « bienfaisance, inclinaison à faire le bien » TdF benefici nm (t.a.) : carga espirituala amb un revengut a la clau ; profièch financièr ; ganh / çò ganhat. beneficial (abs. Dicort) : persona qu'aviá un benefici de Glèisa. (v. beneficiat) beneficiar (v. intr.) (R. III, 271) : aver un benefici (t.a.) beneficiari, -ària adj e n, cf Ubaud Dicort : « bénéficiaire » TdF beneficiat nm, cf Ubaud Dicort : « bénéficier, celui qui avait un bénéfice d’église, v. prebendièr » (v. TdF) Benesech / Beneset / Benet (abs. Dicort) : prenoms masculins. beneseire, -eira [~ -eiritz] : persona que benesís. benesida nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on bénit en une fois, bénédiction » TdF benesir (v. tr.) : donar una benediccion ; lausar ; mercejar ; far prosperar. Benesir quicòm o q.q. benesit, -ida : qu'a recebut, -uda una benediccion. Pan benesit. (v. senhat) Aiga benesida. (v. senhat) Medalha benesida. benestança nf, cf Ubaud Dicort : « bon état, bien-être ; bienséance » TdF ‘bèn -estanço’ benestant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « en bon état, convenable ; bienséant, ante, parfait, aite » TdF ‘bèn-estant’ benestar 1 (v. intr. arc.) (v. TdF ‘ben-esta’) : anar plar. benestar 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : benaise / benestança. benestruch, -cha adj, cf Ubaud Dicort : « bien élevé, ée, qui a une bonne instruction, par opposition à malestruch » (v. TdF ‘bèn-estru’) benet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit bien » TdF benet 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « béni, ie ; bénit, ite, v. benesit ; benêt, nigaud, v. bedigàs » (v. TdF ‘benet 2’) benevòl, -a (adj. e subs.) : q.q. que volonta de trabalhar sens èsser pagat. benevòlament : d'un biais benevòl. benevolat nm : trabalh fach per una persona benevòla. Qué fariam, los Occitans, sens lo benevolat ? benfach / benfait [veire benfach, cf Ubaud Dicort] nm : (t.a.) servici ; don ; socors. benfacha nf, cf Ubaud Dicort : « bonne action, exploit, faits et gestes » TdF benfachor (pop), -a n, cf Ubaud Dicort : « bienfaiteur » (L. 45). (v. benfactor) benfactor, -tritz (sab) n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de ben als autres. benfar / benfaire (v. arc.) : « v intr, faire bien les choses, faire le bien, faire du bien » (v. TdF ‘benfaire’), far servici a q.q. / lo socórrer. benfasença : accion de far quicòm de ben.
|
|
|
|
|
|
|
|
|