belar / belegar / belejar (los 2, v. çai jos) (v. intr. e tr.) : bialar ; plorar ; bramar ; badar quicòm o q. q. ; desirar desira que desiraràs / cobejar / cobesejar. (v. TdF bela’)

belaròia : luxe ; ondradura ; pimpalhadura ; afisquet ; belesa. (v. çai jos)

belaròias (f. pl.) : joièls vertadièrs o quincalha.

belàs, -assa (adj. e subs.) : fòrt polit, -da.

bèlas arts nf pl, cf Ubaud Dicort : « beaux-arts » (Rapin)

bèlas gents nf pl, cf Ubaud Dicort : « les parents du mari par rapport à la femme ou ceux de la femme par rapport au mari » TdF bèlli-gent’

bèlas letras nf pl, cf Ubaud Dicort : « belles-letrres » (Rapin)

bèlasòr (abs. Dicort) / bèlasòrre [bèla sòrre] nf : conhada.

belat : belèc / belament (bram de feda, de cabra)

belatge nm / bialatge (abs. Dicort) : accion de bialar, de belar.

belau adj e nm, cf Ubaud Dicort : v. beral 2. (v. TdF jos ‘belau’)

bèlcaire (abs. Dicort) : bèlestar / bèllòc / polit airal.

Bèlcaire : nom de vila de Provença (Occitània)

Tot un fum de polits airals se sonan Belcaire.

bèlcòp (adv.) : fòrça / bravament / aicisèm / quicòm (adv.)

belèc : belament de feda o de cabra.

beleg nm / belejada (abs. Dicort) (del gallés BEL : brilhar) : liuç / eslhauç / lambre.

Faguèt de beleges de calor tota la nuèch.

belegadís nm, cf Ubaud Dicort : (v. belegar e beladís)

« belegan / beligan » : v. beligant.

« belegana » : v. vedigana.

belegant, -a : t. a. del vèrb belegar, « bêlant » (Alibert).

belegar (v. Alibert) / belejar (v. belejar 1) (v. intr.) : belar.

belejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bêler de loin en loin, essayer de bêler » TdF

belejar 2 (v. intr.) (del gallés BEL) : liuçar / far de beleges..

Quand beleja se cal pas metre jos un arbre.

bèles adj pl : v. bèl 3.

A bèles braçats (a grands braçats)

belesa nf : belor ; ondradura ; pimpalhadura ; atrencadura ; illusion. (v. belesas)

A la belesa, pour le mieux. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘belesso’)

belesas nf pl, cf Ubaud Dicort :

Faire de belesas, faire illusion.

Se faire de belesas, s’illusionner.

(v. TdF)

bèlestar nm : bèllòc / bèlcaire / bèlavista / polit airal. (v. TdF jos ‘bèl-esta’)

belet, -a adj e n : grandet, -a ; pro bèl, -a ; pro grand, -a.

beleta nf, cf Ubaud Dicort : « belette, v. mostèla ; argent mignon, pièce de monnaie » (v. TdF)

beletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désirer ardemment, convoiter, dévorer des yeux » TdF

belet-belòt adv, cf Ubaud Dicort : « couci-couci, tellement quellement » TdF

bèlfilh [bèl filh] nm : gendre / filhastre.

bèlfòrt ~ beaufort (fr) nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « beaufort »

bèlfraire [bèl fraire] nm : conhat.

bèlga (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Belgica ; sortit, -ida de Belgica.

Belgica : nom de país d'Euròpa.

Belgrad : vila capitala de Serbia.

« belha » : v. abelha.

belhòla nf, cf Ubaud Dicort : v. beiòla

belicòca : falabrega (frucha del belicoquièr / del falabreguièr)

belicoquièr : falabreguièr (mena d'arbre) Celtis australis.

belièira : temporada de bèl temps ; gròssa castanha blanca.

belièr nm, cf Ubaud Dicort : « châtaignier qui porte la châtaigne appelée belièira » (v. TdF)

« beliga » : v. bediga.

beligangòt nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de danse » (Azaïs Addit.)

beligant, -a n : passapaís (m. e f.) ; rebalaire, -a ; paucval (m. e f.)

beligòt nm, cf Ubaud Dicort : « hanneton » (v. TdF)

« belija » : v. beluga.

belin nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : embelinaire, -a / fachilhièr, -ièira.

belina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF

belissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bellissime, très beau, très belle » TdF

belitralha nf (pej.) : los paucvals en general ; « parties honteuses » TdF belitraio’.

belitrar (v. intr.) : mendicar.

belitrariá nf : « action de belitre, coquinerie » TdF, turpitud.

belitre, -a : mendicaire, -a ; gus, -a ; miserable, -a ; coquin, -a / pendard, -a / paucval (m. e f.)

belladòna nm, cf Ubaud Dicort : v. bèla dòna.

bellicisme nm, cf Ubaud Dicort : « bellicisme » (Rapin)

bellicista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « belliciste » (Rapin)

bellicós, -osa (R. II, 207) : querelós, -osa ; batalhièr, -ièira.

bellicositat nf, cf Ubaud Dicort : « bellicosité » (Laus)

belligerància : estat de guèrra.

belligerant,-a adj e n : pòble, nacion en guèrra.

bèllòc (abs. Dicort) : bèlestar (polit airal)

Belluòc n pr (Ubaud Dicort jos Bèuluòc) : « Beaulieu » TdF jos ‘Bèu-liò’

belluari nm, cf Ubaud Dicort : « belluaire » (Rapin)

bèlmal ! [ ~ bèl mai !, cf Ubaud Dicort] (interj.) : tant i a !

belòi, -òia adj : polit, -a ; gentil, -a ; plasent, -a ; graciós, -osa.

belòiament adv, cf Ubaud Dicort : « joliment, gentiment » TdF belouiamen’

beloiàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « bellâtre » TdF belouias’

beloiet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « joliet, gentillet, ette » TdF belouiet’

belona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de figue, grosse, violette sur fond verdâtre, presque ronde, aplatie à la partie supérieure, et tardive » (v. TdF)

belonièira nf, cf Ubaud Dicort : « figuier qui porte la figue appelée belona » (v. TdF)

belor nf : belesa ; gentilesa.

belòria nf : brilhant ; belaròia ; pimpalhadura. (v. TdF jos ‘belòri’)

beloriar 1 (v. tr.) (abs. TdF) : pimpalhar q.q. o quicòm .

beloriar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, lambiner, v. bestirar » TdF suppl

 

belosa nf, cf Ubaud Dicort : « blouse d’un billard ; vêtement de travail » TdF

Metre dins la belosa, blouser, duper. (v. TdF)

Donar dins la belosa, donner dans le panneau. (v. TdF)

belòt 1,-a : polidòt, -a ; grandet, -a.

belòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « agneau, v. anhèl ; pomme de pin, v. pinha » (v. TdF belot 2’)

belòta : jòc de cartas.

Far una belòta.

belotet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « joliet, ette » TdF

belsenar v, cf Ubaud Dicort : v. besalenar. (v. TdF jos besalena’)

bèls parents nm pl, cf Ubaud Dicort : « beaux-parents » (v. Carrasco)

beluc nm / beluga (v. beluga) : ultima lusor d'una lampa o d'una candela (v. candela) que s'escantís.

Un beluc de sciéncia, une étincelle de science.

Los belucs de tos uèlhs. (v. TdF jos ‘belu’)

bèl uèlh [bèluèlh nm, cf Ubaud Dicort] / bèl uòlh (abs. Dicort) : denti (peis de mar ; autres peisses) v. denti  e v. p.20, 2°/ b)

beluga nf : vòlva de fuòc que giscla de per las flamas (R. III, 336) o d'un circuit electric ; « charbon ardent » TdF suppl » ; « petit diamant à facettes ; affiquet, vétille ; clou, furoncle ; trigle milan, milan de mer, poisson qui brille dans l’obscurité » TdF.

belugada nf, cf Ubaud Dicort : « jet d’étincelles, lueur d’étincelle » TdF

belugament : treslusida.

belugan : gronhau ; gronhon ; grondin (mena de peisses que beluguejan)

beluganon nm, cf Ubaud Dicort : « petit trigle, poisson de mer » TdF

belugant, -a adj : beluguejaire, -a / treslusent, -a.

belugar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, lancer des bluettes, briller, v. esbelugar » (v. TdF)

belugard nm, cf Ubaud Dicort : v. belugan. (v.TdF jos ‘belugan’)

belugon nm, cf Ubaud Dicort : (v. beluguet 2)

beluguejada : gèt (L. 206) de belugas.

beluguejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui jette des bluettes, qui étincelle, qui brille » TdF

beluguejament : treslusida.

beluguejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étincelant, scintillant, ante » TdF

beluguejar / belugar (v. belugar) (v. intr.) : estelejar / lugrejar.

Beluguejan les estelas dins lo cèl d'agost.

beluguejatge : accion de treslusir.

beluguet 1, -a (adj.) : escarrabilhat, -ada / aluserpit, -ida.

beluguet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite bluette » TdF beluguet 1’

Far beluguet¸ jeter quelques petites étincelles, comme une lampe qui s’éteint ; se ranimer un instant, en parlant d’une personne à l’agonie ; faire le sémillant. (v. Ubaud Dicort e TdF)

belugueta (subs. f.) / beluguet (v. beluguet 2) : beluga pichonèla ; brilhant ; badinada. (v. TdF belugueto’)

beluguièr : garba de belugas ; formiguièr.

belum nm sing, cf Ubaud Dicort : « beauté » TdF suppl

belusa nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de terrain argileux, pierreux, et inculte » TdF

bèlvéser nm : miranda (airal d'ont se pòt remirar un bèl caire)

Bèlvéser / Bèlavista : nom de tot un fum de polits airals.

Belzebut n pr m : v. Beezebol.

« belzenar / berzenar / bresenar / besenar » : v. besalenar.

« bèmi » : v. boèmi.

bemòl : signe que modifica lo ton d'una nòta de musica ; restriccion (R. III, 230).

Metre un bemòl a una afirmacion.

BEN- : forma prefixada del latin bene (ben)

ben 1 (adv. de simple renforçament) :

T'ajudarai, o sabes ben.

Veses ben.

O veiràs ben.

O cresi ben.

N'avètz ben.

E mai ben.

Òc-ben / òc-òc-ben !

È ben ara ?

ben talament que / ben  tant que, si bien que, à tel point que. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bèn 1’)

La trufariá aluquèt ben talament l’orguèlh del fabre que ne perdèt lo cabiròl. (Alibert Gram p. 249)

ben 2 (adv.) : plan / convenablament ; fòrça (dins d'unes parlars)

Se o vòl far, o pòt far ben.

Nostre lenga val ben las autres.

Siás ben lançat aqueste matin !

ben 3 (nm e adj.) : tot çò que porgís (procura) un avantatge, un profit, un plaser ; tot çò confòrme a un ideal, tot çò qu'a una valor morala ; tot çò que l'òm ne pòt dispausar, çò que nos aperten ; lo contrari de çò mal.

Lo ben de las populacions.

Lo ben general.

Una persona de ben.

Me n'a dich fòrça ben.

A manjat tot son ben amb de filhas.

Far çò ben.

bena (del gallés BENNA) : (t.a.) : caissa grandassa pels transpòrts, portada o tirada per un camion ; banasta (panièira de bast) ; filat de pesca en forma d'embut ; vagonet de mina.

A la debuta lo carbon se carrejava dins de benas.

benadrech, -a : capable ; abil, -a ; abiaissat, -ada.

benadutz adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui qui apporte du bien, qui apporte beaucoup ; variété de raisin noir, à grains ronds, peu serrés et à pellicule épaisse » TdF bèn-adus’

benaimat, -ada : plan estimat, -ada.

benaisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner du bien-être, mettre dans l’aisance, contenter, rassasier » TdF bèn-eisa’

benaise : aisança ; benestança.

benalha (la -) : los bens ; los avantatges ; los profièches.

benanança (R. II, 79) : bona santat ; prosperitat ; succès.

benanant, -a : que va plan / que se pòrta plan ; aürós, -osa.

benanar (subst. m.) : bona santat.

benàs : proprietat (pej. o augm.)

benastrar (v.tr.) : portar bonur (bonaür) ; far venir urós (aürós)

benastrat, -ada : urós, -osa / aürós, -osa.

benastre (R. II, 138) : bon astre ; crespina ; bonur / bonaür.

benastruc, -uga adj (R. II, 139) : astruc, -uga.

benastrugada (abs. Dicort e TdF) : benvenguda ; bon acuèlh.

benastrugança  (abs. Dicort e TdF) : bonur / bonaür / felicitat.