|
|
|
|
|
|
belar / belegar / belejar (los 2, v. çai jos) (v. intr. e tr.) : bialar ; plorar ; bramar ; badar quicòm o q. q. ; desirar desira que desiraràs / cobejar / cobesejar. (v. TdF ‘bela’) belaròia : luxe ; ondradura ; pimpalhadura ; afisquet ; belesa. (v. çai jos) belaròias (f. pl.) : joièls vertadièrs o quincalha. belàs, -assa (adj. e subs.) : fòrt polit, -da. bèlas arts nf pl, cf Ubaud Dicort : « beaux-arts » (Rapin) bèlas gents nf pl, cf Ubaud Dicort : « les parents du mari par rapport à la femme ou ceux de la femme par rapport au mari » TdF ‘bèlli-gent’ bèlas letras nf pl, cf Ubaud Dicort : « belles-letrres » (Rapin) bèlasòr (abs. Dicort) / bèlasòrre [bèla sòrre] nf : conhada. belat : belèc / belament (bram de feda, de cabra) belatge nm / bialatge (abs. Dicort) : accion de bialar, de belar. belau adj e nm, cf Ubaud Dicort : v. beral 2. (v. TdF jos ‘belau’) bèlcaire (abs. Dicort) : bèlestar / bèllòc / polit airal. Bèlcaire : nom de vila de Provença (Occitània) Tot un fum de polits airals se sonan Belcaire. bèlcòp (adv.) : fòrça / bravament / aicisèm / quicòm (adv.) belèc : belament de feda o de cabra. beleg nm / belejada (abs. Dicort) (del gallés BEL : brilhar) : liuç / eslhauç / lambre. Faguèt de beleges de calor tota la nuèch. belegadís nm, cf Ubaud Dicort : (v. belegar e beladís) « belegan / beligan » : v. beligant. « belegana » : v. vedigana. belegant, -a : t. a. del vèrb belegar, « bêlant » (Alibert). belegar (v. Alibert) / belejar (v. belejar 1) (v. intr.) : belar. belejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bêler de loin en loin, essayer de bêler » TdF belejar 2 (v. intr.) (del gallés BEL) : liuçar / far de beleges.. Quand beleja se cal pas metre jos un arbre. bèles adj pl : v. bèl 3. A bèles braçats (a grands braçats) belesa nf : belor ; ondradura ; pimpalhadura ; atrencadura ; illusion. (v. belesas) A la belesa, pour le mieux. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘belesso’) belesas nf pl, cf Ubaud Dicort : Faire de belesas, faire illusion. Se faire de belesas, s’illusionner. (v. TdF) bèlestar nm : bèllòc / bèlcaire / bèlavista / polit airal. (v. TdF jos ‘bèl-esta’) belet, -a adj e n : grandet, -a ; pro bèl, -a ; pro grand, -a. beleta nf, cf Ubaud Dicort : « belette, v. mostèla ; argent mignon, pièce de monnaie » (v. TdF) beletar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, désirer ardemment, convoiter, dévorer des yeux » TdF belet-belòt adv, cf Ubaud Dicort : « couci-couci, tellement quellement » TdF bèlfilh [bèl filh] nm : gendre / filhastre. bèlfòrt ~ beaufort (fr) nm : (formatge), cf Ubaud Dicort, « beaufort » bèlfraire [bèl fraire] nm : conhat. bèlga (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Belgica ; sortit, -ida de Belgica. Belgica : nom de país d'Euròpa. Belgrad : vila capitala de Serbia. « belha » : v. abelha. belhòla nf, cf Ubaud Dicort : v. beiòla belicòca : falabrega (frucha del belicoquièr / del falabreguièr) belicoquièr : falabreguièr (mena d'arbre) Celtis australis. belièira : temporada de bèl temps ; gròssa castanha blanca. belièr nm, cf Ubaud Dicort : « châtaignier qui porte la châtaigne appelée belièira » (v. TdF) « beliga » : v. bediga. beligangòt nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de danse » (Azaïs Addit.) beligant, -a n : passapaís (m. e f.) ; rebalaire, -a ; paucval (m. e f.) beligòt nm, cf Ubaud Dicort : « hanneton » (v. TdF) « belija » : v. beluga. belin nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : embelinaire, -a / fachilhièr, -ièira. belina nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF belissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bellissime, très beau, très belle » TdF belitralha nf (pej.) : los paucvals en general ; « parties honteuses » TdF ‘belitraio’. belitrar (v. intr.) : mendicar. belitrariá nf : « action de belitre, coquinerie » TdF, turpitud. belitre, -a : mendicaire, -a ; gus, -a ; miserable, -a ; coquin, -a / pendard, -a / paucval (m. e f.) belladòna nm, cf Ubaud Dicort : v. bèla dòna. bellicisme nm, cf Ubaud Dicort : « bellicisme » (Rapin) bellicista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « belliciste » (Rapin) bellicós, -osa (R. II, 207) : querelós, -osa ; batalhièr, -ièira. bellicositat nf, cf Ubaud Dicort : « bellicosité » (Laus) belligerància : estat de guèrra. belligerant,-a adj e n : pòble, nacion en guèrra. bèllòc (abs. Dicort) : bèlestar (polit airal) Belluòc n pr (Ubaud Dicort jos Bèuluòc) : « Beaulieu » TdF jos ‘Bèu-liò’ belluari nm, cf Ubaud Dicort : « belluaire » (Rapin) bèlmal ! [ ~ bèl mai !, cf Ubaud Dicort] (interj.) : tant i a ! belòi, -òia adj : polit, -a ; gentil, -a ; plasent, -a ; graciós, -osa. belòiament adv, cf Ubaud Dicort : « joliment, gentiment » TdF ‘belouiamen’ beloiàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « bellâtre » TdF ‘belouias’ beloiet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « joliet, gentillet, ette » TdF ‘belouiet’ belona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de figue, grosse, violette sur fond verdâtre, presque ronde, aplatie à la partie supérieure, et tardive » (v. TdF) belonièira nf, cf Ubaud Dicort : « figuier qui porte la figue appelée belona » (v. TdF) belor nf : belesa ; gentilesa. belòria nf : brilhant ; belaròia ; pimpalhadura. (v. TdF jos ‘belòri’) beloriar 1 (v. tr.) (abs. TdF) : pimpalhar q.q. o quicòm . beloriar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, lambiner, v. bestirar » TdF suppl |
|
belosa nf, cf Ubaud Dicort : « blouse d’un billard ; vêtement de travail » TdF Metre dins la belosa, blouser, duper. (v. TdF) Donar dins la belosa, donner dans le panneau. (v. TdF) belòt 1,-a : polidòt, -a ; grandet, -a. belòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « agneau, v. anhèl ; pomme de pin, v. pinha » (v. TdF ‘belot 2’) belòta : jòc de cartas. Far una belòta. belotet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « joliet, ette » TdF belsenar v, cf Ubaud Dicort : v. besalenar. (v. TdF jos besalena’) bèls parents nm pl, cf Ubaud Dicort : « beaux-parents » (v. Carrasco) beluc nm / beluga (v. beluga) : ultima lusor d'una lampa o d'una candela (v. candela) que s'escantís. Un beluc de sciéncia, une étincelle de science. Los belucs de tos uèlhs. (v. TdF jos ‘belu’) bèl uèlh [bèluèlh nm, cf Ubaud Dicort] / bèl uòlh (abs. Dicort) : denti (peis de mar ; autres peisses) v. denti e v. p.20, 2°/ b) beluga nf : vòlva de fuòc que giscla de per las flamas (R. III, 336) o d'un circuit electric ; « charbon ardent » TdF suppl » ; « petit diamant à facettes ; affiquet, vétille ; clou, furoncle ; trigle milan, milan de mer, poisson qui brille dans l’obscurité » TdF. belugada nf, cf Ubaud Dicort : « jet d’étincelles, lueur d’étincelle » TdF belugament : treslusida. belugan : gronhau ; gronhon ; grondin (mena de peisses que beluguejan) beluganon nm, cf Ubaud Dicort : « petit trigle, poisson de mer » TdF belugant, -a adj : beluguejaire, -a / treslusent, -a. belugar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, lancer des bluettes, briller, v. esbelugar » (v. TdF) belugard nm, cf Ubaud Dicort : v. belugan. (v.TdF jos ‘belugan’) belugon nm, cf Ubaud Dicort : (v. beluguet 2) beluguejada : gèt (L. 206) de belugas. beluguejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui jette des bluettes, qui étincelle, qui brille » TdF beluguejament : treslusida. beluguejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étincelant, scintillant, ante » TdF beluguejar / belugar (v. belugar) (v. intr.) : estelejar / lugrejar. Beluguejan les estelas dins lo cèl d'agost. beluguejatge : accion de treslusir. beluguet 1, -a (adj.) : escarrabilhat, -ada / aluserpit, -ida. beluguet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite bluette » TdF ‘beluguet 1’ Far beluguet¸ jeter quelques petites étincelles, comme une lampe qui s’éteint ; se ranimer un instant, en parlant d’une personne à l’agonie ; faire le sémillant. (v. Ubaud Dicort e TdF) belugueta (subs. f.) / beluguet (v. beluguet 2) : beluga pichonèla ; brilhant ; badinada. (v. TdF ‘belugueto’) beluguièr : garba de belugas ; formiguièr. belum nm sing, cf Ubaud Dicort : « beauté » TdF suppl’ belusa nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de terrain argileux, pierreux, et inculte » TdF bèlvéser nm : miranda (airal d'ont se pòt remirar un bèl caire) Bèlvéser / Bèlavista : nom de tot un fum de polits airals. Belzebut n pr m : v. Beezebol. « belzenar / berzenar / bresenar / besenar » : v. besalenar. « bèmi » : v. boèmi. bemòl : signe que modifica lo ton d'una nòta de musica ; restriccion (R. III, 230). Metre un bemòl a una afirmacion. BEN- : forma prefixada del latin bene (ben) ben 1 (adv. de simple renforçament) : T'ajudarai, o sabes ben. Veses ben. O veiràs ben. O cresi ben. N'avètz ben. E mai ben. Òc-ben / òc-òc-ben ! È ben ara ? ben talament que / ben tant que, si bien que, à tel point que. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bèn 1’) La trufariá aluquèt ben talament l’orguèlh del fabre que ne perdèt lo cabiròl. (Alibert Gram p. 249) ben 2 (adv.) : plan / convenablament ; fòrça (dins d'unes parlars) Se o vòl far, o pòt far ben. Nostre lenga val ben las autres. Siás ben lançat aqueste matin ! ben 3 (nm e adj.) : tot çò que porgís (procura) un avantatge, un profit, un plaser ; tot çò confòrme a un ideal, tot çò qu'a una valor morala ; tot çò que l'òm ne pòt dispausar, çò que nos aperten ; lo contrari de çò mal. Lo ben de las populacions. Lo ben general. Una persona de ben. Me n'a dich fòrça ben. A manjat tot son ben amb de filhas. Far çò ben. bena (del gallés BENNA) : (t.a.) : caissa grandassa pels transpòrts, portada o tirada per un camion ; banasta (panièira de bast) ; filat de pesca en forma d'embut ; vagonet de mina. A la debuta lo carbon se carrejava dins de benas. benadrech, -a : capable ; abil, -a ; abiaissat, -ada. benadutz adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui qui apporte du bien, qui apporte beaucoup ; variété de raisin noir, à grains ronds, peu serrés et à pellicule épaisse » TdF ‘bèn-adus’ benaimat, -ada : plan estimat, -ada. benaisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner du bien-être, mettre dans l’aisance, contenter, rassasier » TdF ‘bèn-eisa’ benaise : aisança ; benestança. benalha (la -) : los bens ; los avantatges ; los profièches. benanança (R. II, 79) : bona santat ; prosperitat ; succès. benanant, -a : que va plan / que se pòrta plan ; aürós, -osa. benanar (subst. m.) : bona santat. benàs : proprietat (pej. o augm.) benastrar (v.tr.) : portar bonur (bonaür) ; far venir urós (aürós) benastrat, -ada : urós, -osa / aürós, -osa. benastre (R. II, 138) : bon astre ; crespina ; bonur / bonaür. benastruc, -uga adj (R. II, 139) : astruc, -uga. benastrugada (abs. Dicort e TdF) : benvenguda ; bon acuèlh. benastrugança (abs. Dicort e TdF) : bonur / bonaür / felicitat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|