|
||||
|
|
|
|
|
|
bavaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona o animal que bava. bavalejar / bavorlejar (v. intr.) : bavar (t.a.), « bavocher ; bruiner » TdF jos ‘bavourleja’ bavar (v. intr.) (t.a.) : far d'escuma ; mancar de netetat ; esventar un secret. bavard, -a adj e n : « bavard, arde » ; confleta (m. e f.) ; ufanós, -osa ; vanitós, -osa ; crocarèl, -èla. (v. TdF) bavardaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bavarde, qui divulgue » TdF bavardar (v. intr.) : « bavarder, v. barjar 1 » (v. TdF) ; se conflar / se vantar (v. Alibert). bavardariá nf / bavarditge (v. bavarditge) : « propos de bavard, menterie ; petites choses, béatilles » TdF ; bragarditge ; presompcion ; arrogància ; sufisença ; embeguinadura. (v. Alibert bavardariá) bavardàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand bavard, grande bavarde ; grand vaniteux » TdF bavardatge nm, cf Ubaud Dicort : « bavardage, v. bagol » TdF ‘bavardage’ bavardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, bavarder continuellement, divulguer en tout lieu, mentir » TdF ; èsser vanitós, -osa (v. Alibert). bavardèl / bavardet / bavardon / bavardòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit bavard, jeune babillarde » TdF jos ‘bavardet’ bavardisa nf, cf Ubaud Dicort : v. bavarditge. (v. TdF jos ‘bavardige’) bavarditge nm, cf Ubaud Dicort : « bavarderie, manie de bavarder, défaut du bavard, jactance » TdF ‘bavardige’ ; « orgueil, outrecuidance » (Alibert) bavardon / bavardòt, -a adj e n : v. bavardèl. bavarèl 1, -a (adj.) : que bava bravament. bavarèl 2 (subs) : mena de casabèc ; « bavette, mouille-bouche, v. servieton » TdF ‘bavarèu 1’. bavarèla nf : bavièira de nenon ; « pièce ajoutée en haut d’un tablier pour recouvrir la poitrine ; barbette de religieuse (v. TdF ‘bavarello 2’) ; mena de peis (Blennius) bavarés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Bavièira ; sortit, -ida de Bavièira ; un dels tres grops dialectals del naut-alemand parlat en Bavièira e Austria. Un Bavarés. Una Bavaresa. Lo bavarés. bavariá nf, cf Ubaud Dicort : « habitude de baver, abondance de bave » TdF ‘bavarié’ bavarilha : bava d'escagaròl ; filachon de bava ; traça de bava d'escagaròl. (v. TdF ‘bavariho’) Far bavarilhas : v. jos bavarilhejar. bavarilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, jeter des filaments de bave, bavocher ; rendre de l’écume par la bouche, comme les chevaux ou les épileptiques » TdF ‘bavariha’ bavarilhejar / far bavarilhas (v. intr.) / bavarilhar (v. bavarilhar) : miralhejar ; estelejar ; embalausir. (v. TdF ‘bavariheja’ e jos ‘bavariho’) bavarilhat, -ada : embalausit, -ida. bavarilhós, -osa : que bava. bavàs nm, cf Ubaud Dicort : « homme ou enfant qui bave » TdF bavassa nf, cf Ubaud Dicort : « bave abondante, écume épaisse » TdF bavassejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bave habituellement » TdF bavassejar (v. intr.) : escumejar bravament ; limauquejar ; far de bava vescosa. bavatge : accion de bavar ; accion de getar sa borra (manhan) ; accion d'esventar un secret. baveca nf, cf Ubaud Dicort : « nom qui désigne divers poissons du genre blennie et du genre cline » TdF bavejar (v. intr.) : far de bava. bavèla : borra de seda. bavenc, -a adj / bavós, -osa (v. bavós) : vescós, -osa ; « humide ; bavoché, ée » TdF. baveta : bavarèla ; amistança. bavièira nf, cf Ubaud Dicort : « bavette » TdF ‘baviero’, « bavoir » (v. Alibert) Bavièira : nom de província alemanda. bavorlejar v : bavalejar v. pus naut. bavós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « baveux, euse » TdF bavosa nf : bavarèla (mena de peis) (Blennius) bavum nm : gruma, « bave répandue » TdF. bavuna : plovina. bavunar / bavunejar (v. intr.) : plovinejar. bavut, -uda : bavós, -osa. bazar (del persan BÂZÂR) : mercat que i se vendon forra-borra d'objèctes de tota mena ; desòrdre en general ; borbotge. (v. TdF ‘basar’) bazarar (abs. Dicort) (v. tr.) : crompar o vendre en blòc e a l'uèlh. (v. bazardar 1) bazardar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, acheter ou vendre toute une partie en bloc, sans peser ni mesurer » TdF jos ‘basara’ bazardar 2 (v. tr.) (abs. TdF) : getar / escampar / se desbarrassar de. bazardejar (v. tr.) : frequentatiu de bazardar 1, « v intr et tr, tripoter, brocanter » TdF suppl. bdèli [bdèlli, cf Ubaud Dicort p 146 (R. II, 204)] (m.) : mena d'arbre que sa resina medicinala revèrta entre pauc e mens la mirra. (v. bedèlli) be nf/nm : (letra b/B letrejada), cf Ubaud Dicort be-a-ba : çò elemental (L. 136). bè ! : (interjeccion per marcar asir e defèci.) ; onomatopèia del belar de las fedas. Bè ! que siás moret ! Bearn : partida orientala dels Pirenèus -Atlantics. v. p. 1053. bearnés 1 (subs.) : parlar occitan de Bearn. bearnés 2, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Bearn ; sortit, -ida de Bearn. Una Bearnesa. bearnet nm, cf Ubaud Dicort : « drap de Béarn » TdF beat, -a (adj. e subs.) : benaürós, -osa ; devòt, -a ; menet, -a. beatament : d'un biais beat.
|
|
|
|
|
|
beatificacion : accion o resulta de beatificar q.q. beatificar (v. tr.) : declarar benurós / benaürós, -osa. beatificat, -ada : declarat, -ada benaürós, -osa per la Glèisa. beatilha nf : « bagatelle [v. Per Noste], babiole, vétille, v. bachiquèla » (v. TdF ‘beatiho’). (v. beatilhas) beatilhas 1 nf pl : menudalhas de religiosas, « béatilles, tous les petits ouvrages que font les religieuses, comme pelottes, agnus dei, etc » (Honnorat). beatilhas 2 nf pl : « béatilles, tous les petits morceaux de viandes ou de choses délicates qu’on met dans les pâtés, dans les tourtes, comme les crêtes, les foies, les petits oiseaux, etc. » (Honnorat) beatitud nf : vista de Dieu al Paradís ; estat de bonaür. beatituds (las -) : declaracions de Jèsus quant al bonaür. beatisa nf, cf Ubaud Dicort : « qualité de béat, dévotion renversée, v. devotitge » TdF beaton, -a (v. Ubaud Dicort) : « n, petit bienheureux, petite béate » TdF Beatritz : prenom. bèba 1 nf : pòta [v. pòta 1] ; monha; Far la bèba : far la pòta / far la monha / far la figa. bèba 2 [veire baba, cf Ubaud Dicort] nf : manhan. bebar v, cf Ubaud Dicort : (v. bèba 1 e bebejar) bebejar (v. intr.) (v. TdF) : far la pòta / far la monha / far la figa. bebeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite moue ; personne qui balbutie, qui bredouille » TdF bèbi, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : pèpi, -ia / piòt, -a / nèci, -ia / nèc, -a. (v. pèpi) B.C.G. : sigla de « Vaccin [Bacil] Calmeta-Guerin », contra la tuberculòsi. beç : mena d'arbre (Betula alba) bèc : bèc d'aucelum, de polalha... ; punta de forca ; pua de penche ; esperon de naviri ; boca, lenga, babilh. Las galinas pònon pel bèc : pònon se son plan noiridas. Aquela femna a bon bèc. Se banhar lo bèc : beure. bèc blanc : aucèl del bèc blanc. bèc crosat : aucèl dels pins (Loxia curvirostra) bèc d'aine nm, cf Ubaud Dicort : aplech de menusièr « bec-d’âne » TdF ‘bè-d’aine’. bèc d'alzena : mena d'aucèl (Recurvirostra avocetta) bèc d'anet : bèc de rit. bèc d'auca : tròç de cuèissa de buòu ; embut per embocar aucas o rits. bèc de cana : la partida crocuda d'una cana. bèc de cigonha (plt.) : (Erodium ciconium) ; (E. malacoides) bèc de cisèls : bèc crosat (aucèl) (Loxia curvirostra) bèc de falcon (plt.) : arnavés / espinassa de la corona de N.S. (Paliurus) bèc de grua (plt.) : (Geranium robertianum) bèc de lèbre (plt.) : lenga de cat (plt.) (Bupleurum fruticosum) ; pòta de lèbre (diformitat congenitala de la pòta de dessús fendasclada coma la d'una lèbre) bèc de passerat (plt.) : globulària (Globularia alypum) bèc de pomièr nm, cf Ubaud Dicort : « gui, plante qui croît sur le pommier, v. vesc » (v. TdF ‘bè-de-poumié’) bèc fin [bècfin] nm (aucel del bec fin) : (Sylvia communis) ; (S. curruca) ; (S. arundinacea) ; (S. melanocephala) ; ( S. aquatica)... bèc gròs [bècgròs] nm : mena d'aucèl (Coccothraustes coccothraustes) bèc jaune [bècjaune] nm : aucelon ; novelari. bèc roge [bècroge] nm rasclet (Rallus aquaticus) ; galinèla. (Gallinula chloropus) bèc tòrt [bèctòrt] nm (mena d'aucèl) ; bèc de cisèls v. bec crosat. beca (adj. e subs. m.) (Alibert, Carrasco ; abs. Dicort) : nèci / piòt / api. (v. bèca 1) beca [bèca 1, cf Ubaud Dicort] (subs. m. e f.) : dròlle, dròlla ; « niais, nigaud ». (v. TdF ‘bèco 2’) Una bèca, une bégueule, une pecque, v. pèca [< pèc 2]. (v. TdF) bèca 2 nf : cròc ; crampon ; crotada ; figatada ; bicador ; tanòc ; enche d'instrument de vent ; bequilhon de cruga ; aplech de molin de vent ; rapuga. bèca 3 nf, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, baiser » TdF ‘bèco 3’ becabonga nf, cf Ubaud Dicort : « bécabunga, veronica becabunga (Lin.), plante » TdF bèca bòsc [bècabòsc] nm : planhòla (Sitta europea) ; Certhia brachydactyla ; pic (Picus viridis) becada : còp de bèc ; contengut del bèc de l'aucèla ; sarcasme (còp de bèc al s.f.) ; temporada de sòm ; becassa ; sautarèla de vinha : (Ephippiger provincialis) beçada [veire beceda, cf Ubaud Dicort] nf : bòsc o bosquet de beces. becadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite becquée ; petit coup de bec » TdF becadura : marca d'un còp de bèc ; esquinç / esquiç. bèca figa [bècafiga] nm : mena d'aucèl (Muscipara parva ; M. striata) ; persona magrostina, greula ; ganhapetit (m. e f.) bèca flor [bècaflor] nm : gauchet (aucèl) (Trochilus colubris) bèca formiga (abs. Dicort e TdF) : pic (Picus viridis). (v. pic verd) becaina nf : sòm cortet. becaire 1 nm : signe sus una portada de musica per anullar l'efècte d'un signe anterior. becaire 2, -aira (adj. e subs.) : que balha de còps de bèc ; que somelheja ; que bica ; que cabeceja ; que s'arrapa al musclau (a l'am, al croquet) beçalhada nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où croissent de jeunes bouleaux ; jeune boulaie, bosquet de jeunes bouleaux » (Vayssier ‘bessoillado’). (v. beçolhada) bèca marina [bècamarina] nf : corliu verd. (Tantalus falcinellus) bèca marina [bècamarina] pichona nf : corliu cendrat. (Numenius arquata)
|
|
|
|
|
|
|
|