|
|
|
|
|
|
batistàs nm (v. TdF) : aplech de sabatièr per ferrar las sabatas. batistèri nm, cf Ubaud Dicort : v baptistèri. batiston nm (v. TdF) : aplech d'estamaire per sòudar quicòm. Batiston n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Baptiston. batitermograf : aparelh per enregistrar la temperatura de l'aiga fins a 200 mètres de prigondor o mai. batitge : batement ; palpitacion. batiu : pè de pòrc, de moton ; penon de drollon. batlèva : cigonha de potz. BATO- : forma prefixada del grèc bathus (prigond) batofobia : crentassa de las prigondors. batoira nf : burrièira ; « batte à beurre » ; nom d'unas plantas. (v. TdF) batoirar (abs. Dicort) : far de burre. batoiron nm, cf Ubaud Dicort : « peite batte, batte à bouillie » TdF bàtol adj m e nm, cf Ubaud Dicort : batairòl. v. batarèl 1 e batairòl (abs. Dicort). batolha (arc.) : partida d'un flagèl. batolit (subs. m.) : massís de ròcas magmaticas de grandas dimensions (de 100 a 1000 quilomètres carrats) en forma de dòma o de culòt volcanic. batomètre : instrument per mesurar la prigondor de la mar. « batossa » (batossa nf) / « batòsta » : v. batèsta. batracian (abs. Dicort) (subs.) : amfibian. (v. Batracis nm pl) Granhòtas, grapauds, blandas, tritons... son de batracians. Batracis nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.) batraciens » (Laus) batre (v. tr. e intr.) : tustar q.q. ; mestrejar q.q. ; remenar ; mesclar ; palpitar ; escodre. Batre las mongetas : las far sortir de las coscolhas. batre (se) : se tustar. batre (lo grand -) nm, cf Ubaud Dicort : « grand étalage de luxe » (v. Azaîs ‘batre 2’) Faire un grand batre, menar un bèl batre, faire un grand étalage, mener grand train. (v. TdF jos ‘batre’) « batsacar » : v. bassacar. batsenh : tòcasenh / raida. Lo batsenh se metèt a sonar a brand. batuda : mena de caça collectiva ; filat per la pesca dels macarèls ; sesilha de trabalh / tot çò que se fa dins la sesilha ; escorreguda. Batuda de singlars. batum (class.) [L. 43] nm : veire beton (< fr.), cf Ubaud Dicort. (# betum) batumar (class.) [L. 43] v : veire betonar (mod.) < fr., cf Ubaud Dicort. (# betumar) « batussa » / « batusta » : v. batèsta. batut 1 nm (R. II, 196) : caminòl ; airal ont se batiá lo cerealum : preparacion de mortièr ; masuc. Lo batut que mena a l'ostal es montuós. batut 2, -uda (< batre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « battu, ue » TdF jos ‘batre’ Èrba batuda, herbe au vent, plante. (v. Dicort e TdF) bau-bau onom, cf Ubaud Dicort : « onomatopée de l’aboiement des chiens » TdF baubèla nf, cf Ubaud Dicort : « joyau, colifichet » TdF ‘baubello’ baubòcha nf, cf Ubaud Dicort : « blague » (Brun Glossari Oc-Fr) M’anatz contar qualque baubòcha. (v. Brun) bauç : v. balç. bauca : v. balca. bauça (abs. Dicort) : v. balça. baucada ~ balcada nf, cf Ubaud Dicort : « jonchée d’herbes, lit de gazon » TdF ‘baucado’ baucar (v. intr. e tr.) : plegar de ; apasiar ; mermar, « s’affaiblir ». (v. TdF ‘bauca’) Lo vent, la pluèja a baucat, le vent, la pluie a cessé. (v. TdF) baucar (se) (abs. TdF) (v. çai sus) : s'amaisar ; se calar. bauçar [ ~ balçar] (v. intr.) : èsser o venir montuós. baucàs ~ balcàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande touffe de graminées » TdF ‘baucas’ baucassa ~ balcassa nf, cf Ubaud Dicort : « graminée grossière ou élevée en tige, herbe touffue » TdF ‘baucasso’ baucat, -ada : abaucat, -ada. (v. abaucar) baucatge ~ balcatge nm, cf Ubaud Dicort : « graminées en général, lieu gazonneux » TdF ‘baucage’ Bauces : nom de lòc (v. bauç). Los Bauces de Provença. (Occitània) (Lei Bauç en prov., cf Ubaud Dicort) baucita : idrat d'alumini (ròca sedimentària de color rojastra que l'òm tròba als Bauces de Provença) baucitic, -a : relatiu, -iva a la baucita ; que conten de baucita. baucós, -osa adj (v. TdF ‘baucous’) : v. balcós. bauçós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « escarpé, ée » TdF suppl baucum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. bauca e -UM) baud, -a adj : gadal, -a / gaud, -a ; galhard, -a (t.a) ; ausard, -a. bauda : peirassa per manténer un filat al fons de la mar. baudada nf, cf Ubaud Dicort : « flamme claire et de peu de durée » TdF baudament adv : gadalament. baudan nm, cf Ubaud Dicort : « boyau » TdF ‘bóudan’ baudana nf : v. baldana. baudanaire, -aira n : v. baldanaire. baudanut, uda adj : v. baldanut. baudar 1 (v. intr.) (abs. Dicort) : cridar / bramar ; cridassejar « … en Gascogne » TdF. baudar 2 (se) v pron / baldrar (se) [veire boldrar, cf Ubaud Dicort] : s'alimenar / se voludar. (v. TdF jos ‘bauda’) baudat, –ada / baldrat, -ada [veire boldrat] adj : alimenat, -ada ; voludat, -ada. baudelha [baudèlha] nf / baudelhon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cadaula. baudelhar v, cf Ubaud Dicort : (v. baudèlha) baudelhon nm, cf Ubaud Dicort : v. baudèlha. baudesa nf / baudor (v. baudor) : gadalesa ; galhardiá ; « hardiesse ; valeur » TdF jos ‘baudesso’. baudièira nf, cf Ubaud Dicort : « petite corde de sparterie » TdF baudigòra nf, cf Ubaud Dicort : « plantain des sables, plante » TdF baudilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être nuageux, en parlant du temps » (v. TdF ‘baudilha’) baudilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « nuageux, couvert, prêt à pleuvoir » (v. TdF ‘baudilhous’)
|
|
baudiment nm, cf Ubaud Dicort : « courage, confiance » (L. 44) baudor nf, cf Ubaud Dicort : « gaillardise, allégresse, joie » TdF ; « hardiesse » (L. 44) baudorn : baston per tibar la còrda qu'estaca la carga d'una bèstia de sauma. baudornièira : la còrda qu'estaca la carga. baudós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. TdF ‘Baudous’) : « gai, joyeux » (L. 44) ; « hardi » (Carrasco) baudra (non preconizat Dicort) : v. baldra e boldra, cf Ubaud Dicort. baudracar (non preconizat Dicort) : v. baldracar e boldracar, cf Ubaud Dicort. baudrada / baudraga / baudrana nf : bessauta / esparrada ; suspresa ; asenada. (v. TdF jos ‘bóudrado’) baudragada nf, cf Ubaud Dicort : v. baudraga. (v. TdF jos ‘bóudrado’) baudrana nf : v. baudrada. baudranada nf, cf Ubaud Dicort : (v. baudragada) baudrejar [veire boldrejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : se tantolhar / se trolhar ; se bardar / se bardejar ; se boldracar. Als pòrcs lor agrada de se baudrejar dins un fangàs. baudrièr : mena de bandolièira. S'èra cargat un baudrièr roge. baudrir [veire boldrir, cf Ubaud Dicort] / boldrir (v. tr.) : espotir ; pompir / caucar / somsir / prautir ; macar ; polverizar (R. IV, 593). baudrit [veire boldrit], -ida : t. a. çaisús. baudròi (m.) : mena de peis. (Lophius piscatorius) baudufa : prostituïda / puta ; perlinqueta / cibòt (joguets de forma conica, acabats en punta de fèrre, e que l'òm fa tornejar de mercé un cordilh enrotlat sul ventre conic, e desenrotlat en ronçant aqueles joguets pel sòl, punta cap enbàs, çò que fa virar aqueles joguets) Jogàvem a la baudufa del matin al ser. baudufejaire, -aira adj e n : trufaire, -a / trufarèl, -a / trufandièr, -ièira. baudufejar (v. intr. e tr.) : rodelar coma una baudufa ; èsser trufarèl, -a ; se trufar de q.q. baudufejat, -ada : escarnit, -ida. baufa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse corde le long de laquelle sont placées plusieurs lignes garnies d’hameçons » TdF baug, bauja adj : fòl, -a ; falord, -a ; esterlucat, -ada ; nèc, nèca ; ajoguit, -ida ; plasent, -a ; folastre, -a. De civada bauja. Las èrbas baujas. Jès ! qué siás baug ! Venir baug de dolor. baugejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, badiner, plaisanter » TdF ‘bóugeja’ baugesa : extravagància / caluquitge / foliá. bauget, -a : un pauc fòl, -a. baugia (abs. Dicort) : falordièira / falorditge. (v. baugièira) baugièira nf / baugièr / baugieirada (los 2, v. çai jos) (subs.) : falordièira. (v. TdF ‘baucharié’) baugieirada nf, cf Ubaud Dicort : « action ou parole de niais, de fou, chose insensée » TdF ‘baucheirado’ baugièr nm, cf Ubaud Dicort : « folie ; sottise » (Alibert) bauginard, -a adj : folastre, -a ; folimard, -a ; esterlucat, -ada. bauginardàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « petit fou » (Brun Glossari Oc-Fr) baugit, -ida : embaugit, -ida / espaventat, -ada. baugitge : baujariá / baugièira / falordièira. bauja nf : baudufa ; cocorda verda. baujaluc, -uga / baujalut, -uda (adj.) : fòl, -a ; esterlucat, -ada. baujariá : neciejada ; fadesa ; falordièira. baujas (èrbas -) : grandas èrbas per la broa dels camins. (v. baug) baujàs 1, -assa adj : piotàs, -assa. baujàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui accompagne l’amoureux chez les parents de la jeune fille » TdF ‘bauchas’ baujum nm : fadesa / extravagància ; foliá. baula (f) : cerfuèlh (m.) (Anthristus cerefolium) baulh, -a adj : lag, -ja ; lord, -a ; bochard, -a ; mal acapçat, -ada. bauma nf : v. balma. baumar v : v. balmar. baumarassa nf : v. balmarassa. baumàs nm : v. balmàs. baumassa nf : v. balmassa. baumassièr nm : v. balmassièr. baume nm : v. balme. baumelut adj : v. balmelut. baunar [baünar, cf Ubaud Dicort] : v. bavunar. bauquejar v : v. balquejar. bauquièr nm : v. balquièr bauquièira nf : v. balquièira. bauquilha / bauquina nf, cf Ubaud Dicort : « graminées à feuilles rudes ; graminées en général, v. gèrme ; roseaux, dans l’Hérault, v. roselièira » (v. TdF ‘bauquiho’). bauquilha / bauquina : v. balquilha (abs. Dicort). bauruga (adj e subs. m. e f.) : persona esterlucada, descervelada, balòra, destenembrada. Dins sa clòsca bauruga... (v. TdF) bausa nf (Alibert) : lausa del fogal ; bauç / degolau. (v. TdF ‘bauso’) bausaire nm, cf Ubaud Dicort (v. bausar) : v. bosaire. (v. TdF ‘bóusaire’) bausar v : v. bosar. (v. TdF jos ‘bóusa’) bausard nm, cf Ubaud Dicort : « gros tas de bouse » (TdF ‘bóusard’) (v. bosard 1) Bausèli : prenom. (De confondre pas amb Basili) bauseta nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘bóuseto’) : v. boseta. bausigar (v. intr.) : esitar en cantant. « bausinar » : v. bosinar. bausiòl, -a adj : enganaire, -a ; traite, -a. baüt : arca (brave còfre de fust per servar lo gran) bautugaire, -aira n : trebolaire, -a. bautugar (v. tr. e intr.) : bosticar ; trebolar ; desrengar ; profanar. bautugat, -ada : t. a. del vèrb bautugar. bautugatge : accion d'embestiar, de trebolar. « bauxita » e derivats (fr.) : v. baucita. bava : mena d'escuma ; gruma ; borra qu'enròda un cocon ; ventolin (mar.) bava de buòu nf, cf Ubaud Dicort : « freluche, petite huppe de soie » TdF ‘bavo-de-biòu’ bavada : brava sofla (f.) / emplastre (m.) bavadura : escuma ; borra qu'enròda un cocon ; fauta ; deca / defaut (R. VI, 23). |
|
|
|
|
|
|