batistàs nm  (v. TdF) : aplech de sabatièr per ferrar las sabatas.

batistèri nm, cf Ubaud Dicort : v baptistèri.

batiston nm (v. TdF) : aplech d'estamaire per sòudar quicòm.

Batiston n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Baptiston.

batitermograf : aparelh per enregistrar la temperatura de l'aiga fins a 200 mètres de prigondor o mai.

batitge : batement ; palpitacion.

batiu : pè de pòrc, de moton ; penon de drollon.

batlèva : cigonha de potz.

BATO- : forma prefixada del grèc bathus (prigond)

batofobia : crentassa de las prigondors.

batoira nf : burrièira ; « batte à beurre » ; nom d'unas plantas. (v. TdF)

batoirar (abs. Dicort) : far de burre.

batoiron nm, cf Ubaud Dicort : « peite batte, batte à bouillie » TdF

bàtol adj m e nm, cf Ubaud Dicort : batairòl. v. batarèl 1 e batairòl (abs. Dicort).

batolha (arc.) : partida d'un flagèl.

batolit (subs. m.) : massís de ròcas magmaticas de grandas dimensions (de 100 a 1000 quilomètres carrats) en forma de dòma o de culòt volcanic.

batomètre : instrument per mesurar la prigondor de la mar.

« batossa » (batossa nf)  / « batòsta » : v. batèsta.

batracian (abs. Dicort) (subs.) : amfibian. (v. Batracis nm pl)

Granhòtas, grapauds, blandas, tritons... son de batracians.

Batracis nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.) batraciens » (Laus)

batre (v. tr. e intr.) : tustar q.q. ; mestrejar q.q. ; remenar ; mesclar ; palpitar ; escodre.

Batre las mongetas : las far sortir de las coscolhas.

batre (se) : se tustar.

batre (lo grand -) nm, cf Ubaud Dicort : « grand étalage de luxe » (v. Azaîs ‘batre 2’)

Faire un grand batre, menar un bèl batre, faire un grand étalage, mener grand train. (v. TdF  jos ‘batre’)

« batsacar » : v. bassacar.

batsenh : tòcasenh / raida.

Lo batsenh se metèt a sonar a brand.

batuda : mena de caça collectiva ; filat per la pesca dels macarèls ; sesilha de trabalh / tot çò que se fa dins la sesilha ; escorreguda.

Batuda de singlars.

batum (class.) [L. 43] nm : veire beton (< fr.), cf Ubaud Dicort.  (# betum)

batumar (class.) [L. 43] : veire betonar (mod.) < fr., cf Ubaud Dicort.  (# betumar)

« batussa » / « batusta » : v. batèsta.

batut 1 nm (R. II, 196) : caminòl ; airal ont se batiá lo cerealum : preparacion de mortièr ; masuc.

Lo batut que mena a l'ostal es montuós.

batut 2, -uda (< batre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « battu, ue » TdF jos ‘batre’

Èrba batuda, herbe au vent, plante. (v. Dicort e TdF)

bau-bau onom, cf Ubaud Dicort : « onomatopée de l’aboiement des chiens » TdF

baubèla nf, cf Ubaud Dicort : « joyau, colifichet » TdF baubello’

baubòcha nf, cf Ubaud Dicort : « blague » (Brun Glossari Oc-Fr)

M’anatz contar qualque baubòcha. (v. Brun)

bauç : v. balç.

bauca : v. balca.

bauça (abs. Dicort) : v. balça.

baucada ~ balcada nf, cf Ubaud Dicort : « jonchée d’herbes, lit de gazon » TdF baucado’

baucar (v. intr. e tr.) : plegar de ; apasiar ; mermar, « s’affaiblir ». (v. TdF bauca’)

Lo vent, la pluèja a baucat, le vent, la pluie a cessé. (v. TdF)

baucar (se) (abs. TdF) (v. çai sus) : s'amaisar ; se calar.

bauçar [ ~ balçar] (v. intr.) : èsser o venir montuós.

baucàs ~ balcàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande touffe de graminées » TdF baucas’

baucassa ~ balcassa nf, cf Ubaud Dicort : « graminée grossière ou élevée en tige, herbe touffue » TdF baucasso’

baucat, -ada : abaucat, -ada. (v. abaucar)

baucatge ~ balcatge nm, cf Ubaud Dicort : « graminées en général, lieu gazonneux » TdF baucage’

Bauces : nom de lòc (v. bauç).

Los Bauces de Provença. (Occitània) (Lei Bauç en prov., cf Ubaud Dicort)

baucita : idrat d'alumini (ròca sedimentària de color rojastra que l'òm tròba als Bauces de Provença)

baucitic, -a : relatiu, -iva a la baucita ; que conten de baucita.

baucós, -osa adj (v. TdF baucous’) : v. balcós.

bauçós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « escarpé, ée » TdF suppl

baucum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. bauca e -UM)

baud, -a adj : gadal, -a / gaud, -a ; galhard, -a (t.a) ; ausard, -a.

bauda : peirassa per manténer un filat al fons de la mar.

baudada nf, cf Ubaud Dicort : « flamme claire et de peu de durée » TdF

baudament adv : gadalament.

baudan nm, cf Ubaud Dicort : « boyau » TdF bóudan’

baudana nf : v. baldana.

baudanaire, -aira : v. baldanaire.

baudanut, uda adj : v. baldanut.

baudar 1 (v. intr.) (abs. Dicort) : cridar / bramar ; cridassejar « … en Gascogne » TdF.

baudar 2 (se) v pron / baldrar (se) [veire boldrar, cf Ubaud Dicort] : s'alimenar / se voludar. (v. TdF jos ‘bauda’)

baudat, –ada / baldrat, -ada [veire boldrat] adj : alimenat, -ada ; voludat, -ada.

baudelha [baudèlha] nf / baudelhon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cadaula.

baudelhar v, cf Ubaud Dicort : (v. baudèlha)

baudelhon nm, cf Ubaud Dicort : v. baudèlha.

baudesa nf / baudor (v. baudor) : gadalesa ; galhardiá ; « hardiesse ; valeur » TdF jos ‘baudesso’.

baudièira nf, cf Ubaud Dicort : « petite corde de sparterie » TdF

baudigòra nf, cf Ubaud Dicort : « plantain des sables, plante » TdF

baudilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être nuageux, en parlant du temps » (v. TdF baudilha’)

baudilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « nuageux, couvert, prêt à pleuvoir » (v. TdF baudilhous’)

 

 

baudiment nm, cf Ubaud Dicort : « courage, confiance » (L. 44)

baudor nf, cf Ubaud Dicort : « gaillardise, allégresse, joie » TdF ; « hardiesse » (L. 44)

baudorn : baston per tibar la còrda qu'estaca la carga d'una bèstia de sauma.

baudornièira : la còrda qu'estaca la carga.

baudós, -osa adj, cf Ubaud Dicort (v. TdF ‘Baudous’) : « gai, joyeux » (L. 44) ; « hardi » (Carrasco)

baudra (non preconizat Dicort) : v. baldra e boldra, cf Ubaud Dicort.

baudracar (non preconizat Dicort) : v. baldracar e boldracar, cf Ubaud Dicort.

baudrada / baudraga / baudrana nf : bessauta / esparrada ; suspresa ; asenada. (v. TdF jos ‘bóudrado’)

baudragada nf, cf Ubaud Dicort : v. baudraga. (v. TdF jos ‘bóudrado’)

baudrana nf : v. baudrada.

baudranada nf, cf Ubaud Dicort : (v. baudragada)

baudrejar [veire boldrejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : se tantolhar / se trolhar ; se bardar / se bardejar ; se boldracar.

Als pòrcs lor agrada de se baudrejar dins un fangàs.

baudrièr : mena de bandolièira.

S'èra cargat un baudrièr roge.

baudrir [veire boldrir, cf Ubaud Dicort] / boldrir (v. tr.) : espotir ; pompir / caucar / somsir / prautir ; macar ; polverizar (R. IV, 593).

baudrit [veire boldrit], -ida : t. a. çaisús.

baudròi (m.) : mena de peis. (Lophius piscatorius)

baudufa : prostituïda / puta ; perlinqueta / cibòt (joguets de forma conica, acabats en punta de fèrre, e que l'òm fa tornejar de mercé un cordilh enrotlat sul ventre conic, e desenrotlat en ronçant aqueles joguets pel sòl, punta cap enbàs, çò que fa virar aqueles joguets)

Jogàvem a la baudufa del matin al ser.

baudufejaire, -aira adj e n : trufaire, -a / trufarèl, -a / trufandièr, -ièira.

baudufejar (v. intr. e tr.) : rodelar coma una baudufa ; èsser trufarèl, -a ; se trufar de q.q.

baudufejat, -ada : escarnit, -ida.

baufa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse corde le long de laquelle sont placées plusieurs lignes garnies d’hameçons » TdF

baug, bauja adj : fòl, -a ; falord, -a ; esterlucat, -ada ; nèc, nèca ; ajoguit, -ida ; plasent, -a ; folastre, -a.

De civada bauja.

Las èrbas baujas.

Jès ! qué siás baug !

Venir baug de dolor.

baugejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, badiner, plaisanter » TdF bóugeja’

baugesa : extravagància / caluquitge / foliá.

bauget, -a : un pauc fòl, -a.

baugia  (abs. Dicort) : falordièira / falorditge. (v. baugièira)

baugièira nf / baugièr / baugieirada  (los 2, v. çai jos) (subs.) : falordièira. (v. TdF baucharié’)

baugieirada nf, cf Ubaud Dicort : « action ou parole de niais, de fou, chose insensée » TdF baucheirado’

baugièr nm, cf Ubaud Dicort : « folie ; sottise » (Alibert)

bauginard, -a adj : folastre, -a ; folimard, -a ; esterlucat, -ada.

bauginardàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « petit fou » (Brun Glossari Oc-Fr)

baugit, -ida : embaugit, -ida / espaventat, -ada.

baugitge : baujariá / baugièira / falordièira.

bauja nf : baudufa ; cocorda verda.

baujaluc, -uga / baujalut, -uda (adj.) : fòl, -a ; esterlucat, -ada.

baujariá : neciejada ; fadesa ; falordièira.

baujas (èrbas -) : grandas èrbas per la broa dels camins. (v. baug)

baujàs 1, -assa adj : piotàs, -assa.

baujàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui accompagne l’amoureux chez les parents de la jeune fille » TdF bauchas’

baujum nm : fadesa / extravagància ; foliá.

baula (f) : cerfuèlh (m.) (Anthristus cerefolium)

baulh, -a adj : lag, -ja ; lord, -a ; bochard, -a ; mal acapçat, -ada.

bauma nf : v. balma.

baumar v : v. balmar.

baumarassa nf : v. balmarassa.

baumàs nm : v. balmàs.

baumassa nf : v. balmassa.

baumassièr nm : v. balmassièr.

baume nm : v. balme.

baumelut adj : v. balmelut.

baunar [baünar, cf Ubaud Dicort] : v. bavunar.

bauquejar v : v. balquejar.

bauquièr nm : v. balquièr

bauquièira nf : v. balquièira.

bauquilha / bauquina nf, cf Ubaud Dicort : « graminées à feuilles rudes ; graminées en général, v. gèrme ; roseaux, dans l’Hérault, v. roselièira » (v. TdF bauquiho’). bauquilha / bauquina : v. balquilha (abs. Dicort).

bauruga (adj e subs. m. e f.) : persona esterlucada, descervelada, balòra, destenembrada.

Dins sa clòsca bauruga... (v. TdF)

bausa nf (Alibert) : lausa del fogal ; bauç / degolau. (v. TdF bauso’)

bausaire nm, cf Ubaud Dicort (v. bausar) : v. bosaire. (v. TdF bóusaire’)

bausar : v. bosar. (v. TdF jos ‘bóusa’)

bausard nm, cf Ubaud Dicort : « gros tas de bouse » (TdF bóusard’) (v. bosard 1)

Bausèli : prenom. (De confondre pas amb Basili)

bauseta nf (v. Ubaud Dicort e TdFbóuseto’) : v. boseta.

bausigar (v. intr.) : esitar en cantant.

« bausinar » : v. bosinar.

bausiòl, -a adj : enganaire, -a ; traite, -a.

baüt : arca (brave còfre de fust per servar lo gran)

bautugaire, -aira n : trebolaire, -a.

bautugar (v. tr. e intr.) : bosticar ; trebolar ; desrengar ; profanar.

bautugat, -ada : t. a. del vèrb bautugar.

bautugatge : accion d'embestiar, de trebolar.

« bauxita » e derivats (fr.) : v. baucita.

bava : mena d'escuma ; gruma ; borra qu'enròda un cocon ; ventolin (mar.)

bava de buòu nf, cf Ubaud Dicort : « freluche, petite huppe de soie » TdF bavo-de-biòu’

bavada : brava sofla (f.) / emplastre (m.)

bavadura : escuma ; borra qu'enròda un cocon ; fauta ; deca / defaut (R. VI, 23).