|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
batacuolièr (abs. Dicort) : agalencièr (Jasminum
grandiflorum)(v. bataculièr) batada : pesada de bestial a batas. « batadèsta / batòsta / batusta » : v. batèsta. batairòl (abs. Dicort) (adj. m) : batarèl / estèrle / bufèc / bufarèl / infecond (natura d'un uòu de galina qu'es pas estada galhada) (v. batarèl 1) Uòu batairòl : uòu clar / uòu coguol (l.p.) batalh : tarabastèl de campana ; band de pòrta ; triquet de molin ; japa (s.f.) Batalh de campana. Aver bon batalh : aver bona japa (v. R. III, 581 ‘japar’) batalha : batèsta ; lucha ; jòc de dròlles ; jòc de cartas. batalhada : repicada de bruch o de sonariá. batalhador nm, cf Ubaud Dicort (R. II, 198) / -airitz : persona que batalha, « combattant, champion (vieux) » TdF. batalhairàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« grand bavard, babillarde incessante, v. barjacàs » (v. TdF ‘bataiairas’) batalhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : garrolhaire, -a / batalhièr, -ièira ; lenguejaire, -a. batalhar 1 (v. intr.) : se batre. (v. TdF ‘bataia 2’) E de batalhar tanlèu sortir de las escòlas ! batalhar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, bavarder, babiller ; mettre un
battant à une sonnaille » TdF ‘bataia 1’ batalhard, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« batailleur, euse, en mauvaise part » TdF ‘bataiard’ batalhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de batailler ; vains efforts, vains essais,
barguignage » TdF ‘bataiage’ batalhejar (v. intr.) : quitar pas de batalhar. batalheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite bataille » TdF ‘bataieto’ batalhièira : cordèla de triquet de molin. batalhièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « belliqueux, euse, qui aime
les batailles ; qui sert ou qui a rapport aux batailles » TdF ‘bataié’ batalhièr (prat -) nm :
v. prat batalhièr. batalhòla : bastengatge de nau ; montant de linta (mar.) batalhon : tropa de soldats d'enfantariá. batalhós, -osa : que s'agrada de batalhar ; garrolhaire, -a. batan : parairiá ; parador ; martèl de paraire o d'autres mestieirals. batana nf, cf Ubaud Dicort :
« personne babillarde ; mauviette, espèce
d’oiseau » TdF batanaira : nauc de batanièr / de batanaire / de paraire ; parador ; semal de paraire ; femna barjacaira. batanaire nm : paraire ; « machine à fouler les draps ;
babillard » TdF. batanar (v. tr. e intr.) : combar ; tanar ; ensordar ; barjacar. batanas
(virar -) loc v,
cf Ubaud Dicort : « mourir, crever »
(v. TdF ‘ jos ‘batano’) batanpena nf : granda parlaira. batar (v. tr.) : metre una bata a un esclòp. batarèl 1 [, -a] / batiòu (v. batiòu) (adj. e subs.) : (uòu) batairòl / bàtol / esteril / estèrle / bufarèl / batièr (que bat dins lo clòsc) / coat. v. batairòl (abs. Dicort) ; « stérile, impuissant, -e » (Laus, Alibert). batarèl 2 (subs. m.) : lata de molin que bat de contunh ; « battoir de lavandière ; battant
de sonnette » TdF ;
« bavard » (Alibert), « petit
babillard » (Vayssier
‘botorèl 1’) batarèla 1 (adj. m. e f.) (abs. TdF) : lengut, -uda (que parla de contunh) (v. batarèl 2 nm) Òme batarèla. Lenga batarèla. batarèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « batteuse à bras, en
bois ; sorte de rouleau utilisé pour battre » (Carrasco) batarelejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, cliqueter ; bavarder » TdF batariá : ensemble de pèças d'artilhariá ; unitat tactica d'artilhariá ; aparelhs, maquinas, apleches similars gropats en seria ; ensemble d'instruments de percussion. Batariá militara. Batariá de cosina. Batariá d'acumulators
d'un veïcul. Batariá de musica. En batariá : en seria. batassa nf, cf Ubaud Dicort :
« gros sabot de quadrupède, vilain pied » TdF batatge : accion de batar un esclòp. bateborra nm, cf Ubaud Dicort :
« outil de bourrelier, servant à battre la
bourre » (v. TdF ‘bate--bourro’) batèc (v. Alibert)
/ baticòr / batement (R. II, 196) nm : palpitacion. batedís 1 nm : batèc repetitiu ; naissedura / panarís. batedís 2, -issa adj : sovent batut, -uda ; frequentat, -ada. batedissa nf (TdF ; abs. Dicort) : batariá ; batèsta. batedor nm (v. TdF ‘batedou 1 e 2’) / batedoira nf (v. TdF ‘batedouiro’) : aplech de lavandièira ; tustador de pòrta ; trica per batre lo lin ; flagèl ; escodeire, -a / solatièr, -ièira (arc.) A còps de batedor tustava lo linge de la bugada. batedura : partida batuda ; fachal. v. fachal. bateg / batejament / batejat nm / batejada nf / baptisme [veire batisme, cf Ubaud Dicort] : lo pus primièr sacrament de la Glèisa catolica. bategant, -a : que palpita. bategar (v. intr.) : palsemar / palpitar (R. IV, 404) ; pataquejar ; tremolar ; far tifa-tafa (còr) bateira : maquina de batre. bateire, -eira (~
-eiritz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui , celle qui bat, qui égrène les gerbes
avec un fléau, qui rabat le gibier, batteur, frappeur, euse »
(v. TdF’) bateiròla nf, cf Ubaud Dicort : « petite batte à
beurre, spatule » TdF batejada nf : v. bateg. batejador, -doira adj : que deu èsser batejat, -ada ; que servís per batejar. |
|
batejaire, -aira : prèire o persona que bateja. batejalhas nf pl : fèsta a l'ocasion d'un baptisme. batejament nm : v. bateg. batejar (v. tr.) : administrar lo baptisme ; balhar un nom a quicòm. Bategèt lo paure can magre « Manja-quand-n'a » batejat 1, -ada adj : qu'a recebut lo baptisme. batejat 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. bateg. batejon nm, cf Ubaud Dicort :
« enfant qu’on baptise » TdF suppl batèl / batèu [veire batèl] nm : nau ; naviri ; alapeda (molusc)
batèl de vapor nm, cf Ubaud Dicort : « bateau à
vapeur » (Rapin) batèl de velas nm, cf Ubaud Dicort : « bateau à
voiles » (v. vela) batelada : brava quantitat. batelar (v. tr. e intr.) : menar un batèu. batelariá : carreg fluvial /
transpòrt fluvial. batelàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand bateau, vilain bateau, vieux bateau » TdF batelatge : carreg en batèu. batelet nm : v. batelon. batelièr 1, -ièira n : carrejaire, -a amb una nau (batèu) batelièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « batelier,
ière » TdF Fossat
batelièr, canal de navigation. (v.
TdF) batelon / batelet : batèu pichonèl. batement nm (v. TdF) (R.
II, 196) : v. batèc. batent 1 (subs.) : batent de pòrta ; batalh de campana ; batarèl de molin ; batent de cadaula ; ret de pòrta ; tèrme de marina. Tot lo batent del jorn : tot lo jorn / tot lo manne del
jorn / tot lo sanclame del jorn. (v. sant batent…) batent 2,
-a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« battant, ante » TdF
‘batènt
1’ bateson nf, cf Ubaud Dicort :
« action de battre, battement » TdF (v. batesons) batesons (f. pl.) : l'escodre ; la temporada de l'escodre. batèsta : batariá / batossa / batusta ; carpinhada ; batalha. bateta nf, cf Ubaud Dicort :
« ongle de poulain, d’agneau, v. batilhon » (v. TdF) batèu [veire batèl, cf Ubaud Dicort] nm : nau / embarcacion ; naviri. BATI- : forma prefixada del grèc bathus (prigond) v. batial - batigrafia - batimètre - batiscaf. batial, -a : relatiu, -iva a una zòna oceanica que correspond, a quicòm prèp, al talús continental. (entre 200 e 2000 o 3000 mètres de prigondor) batic (subs. m.) : procediment de decoracion d'une estòfa. baticardia : situacion anormala d'un còr plaçat tròp bas. baticoa /
baticoeta nf : v. batacoa. baticòl nm (v. TdF jos ‘bate-còu’) : faudal de bestial boïn ; còl
de porcàs ; coconhon que s'asonda sul còl d'una femna grassa.
baticòr : batèc / palpitacion ; esmoguda. baticorar (v. intr.) : palpitar (R. IV, 404) ; aver un baticòr. « batièr » 1 (l. p.) : v. boatièr. batièr 2 (adj. m.) : que bat dins lo clòsc (uòu). v. batairòl (abs. Dicort). batiestesia : sensibilitat prigonda que reculhís los impulses que venon dels muscles, dels tendons e dels ligaments articulars. batifòc nm / batifuòc (abs. Dicort) : aplech a gas o a gazolina per donar de fuòc. v. briquet. batifòl nm, cf Ubaud Dicort :
« moulin à battre (les draps, l’écorce,
etc. » (L. 43). (v. TdF jos ‘Batifòu’) batifolaire, -aira : persona que batifòla. batifolar (v. intr.) (Alibert) : badinar ; barjacar ; contar de fatòrgas ; folastrejar. batifolatge : badinada ; folastrejada / espingada. batifuòc nm : v. batifòc. batigrafia : estudi de las prigondors marinas. batigrafic, -a : relatiu, -iva a la batigrafia. Mapa batigrafica. batilha : gaula / gaulissa ; flagèl ; partida del flagèl (arc.) batilhon : còrna dels pès de cabras, de motons e de pòrcs ; « maillet » TdF ‘batihoun’. batilhonar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, battre le linge avec un maillet » TdF ‘batihouna’ batimètre : aparelh per mesurar la prigondor de la mar. batimetria : mesura, per sondatge, de las prigondors marinas. batimetric, -a : relatiu, -iva a la batimetria. batimorfologia : geomorfologia del relèu sosmarin. batimorfologic, -a : relatiu, iva a la batimorfologia. batiòu adj m (v. Ubaud Dicort e Vayssier jos ‘botorèl 2’) : « couvi, se dit des œufs... » (Vayssier). (v. batarèl 1) batipelagic, -a : natura de la zòna pelagica (entre 500 a 2500 mètres de prigondor) batipsicologia : psicologia prigonda. batireomètre : aparelh per mesurar e enregistrar la direccion e la rapiditat dels corrents marins. batiscaf : aparelh autonòm d'immersion per l'exploracion de las prigondors de la mar. batisfèra : esfèra bravament resistenta, penjada a un cable, per poder davalar dins las prigondors de la mar. batismal, -a adj, cf Ubaud Dicort :
v. baptismal. batisme nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. baptisme. batissons nm pl, cf Ubaud Dicort :
« chaussons » (Brun Glossari
Oc-Fr) batista 1 nf : tèla de lin fòrt fina e fòrt sarrada que se'n fa de mocadors e de farda fina. batista 2 adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« (adepte du baptisme) baptiste » (v.
Rapin) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|