batacuolièr (abs. Dicort) : agalencièr (Jasminum grandiflorum)(v. bataculièr)

batada : pesada de bestial a batas.

« batadèsta / batòsta / batusta » : v. batèsta.

batairòl (abs. Dicort) (adj. m) : batarèl / estèrle / bufèc / bufarèl / infecond (natura d'un uòu de galina qu'es pas estada galhada) (v. batarèl 1)

Uòu batairòl : uòu clar / uòu coguol (l.p.)

batalh : tarabastèl de campana ; band de pòrta ; triquet de molin ; japa (s.f.)

Batalh de campana.

Aver bon batalh : aver bona japa (v. R. III, 581 ‘japar’)

batalha : batèsta ; lucha ; jòc de dròlles ; jòc de cartas.

batalhada : repicada de bruch o de sonariá.

batalhador nm, cf Ubaud Dicort (R. II, 198) / -airitz : persona que batalha, « combattant, champion (vieux) » TdF.

batalhairàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « grand bavard, babillarde incessante, v. barjacàs » (v. TdF ‘bataiairas’)

batalhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : garrolhaire, -a / batalhièr, -ièira ; lenguejaire, -a.

batalhar 1 (v. intr.) : se batre. (v. TdF ‘bataia 2’)

E de batalhar tanlèu sortir de las escòlas !

batalhar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, bavarder, babiller ; mettre un battant à une sonnaille » TdF ‘bataia 1’

batalhard, -a adj, cf Ubaud Dicort : « batailleur, euse, en mauvaise part » TdF ‘bataiard’

batalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de batailler ; vains efforts, vains essais, barguignage » TdF ‘bataiage’

batalhejar (v. intr.) : quitar pas de batalhar.

batalheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite bataille » TdF ‘bataieto’

batalhièira : cordèla de triquet de molin.

batalhièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « belliqueux, euse, qui aime les batailles ; qui sert ou qui a rapport aux batailles » TdF ‘bataié’

batalhièr (prat -) nm : v. prat batalhièr.

batalhòla : bastengatge de nau ; montant de linta (mar.)

batalhon : tropa de soldats d'enfantariá.

batalhós, -osa : que s'agrada de batalhar ; garrolhaire, -a.

batan : parairiá ; parador ; martèl de paraire o d'autres mestieirals.

batana nf, cf Ubaud Dicort : « personne babillarde ; mauviette, espèce d’oiseau » TdF

batanaira : nauc de batanièr / de batanaire / de paraire ; parador ; semal de paraire ; femna barjacaira.

batanaire nm : paraire ; « machine  à fouler les draps ; babillard » TdF.

batanar (v. tr. e intr.) : combar ; tanar ; ensordar ; barjacar.

batanas (virar -) loc v, cf Ubaud Dicort : « mourir, crever » (v. TdF ‘ jos ‘batano’)

batanpena nf : granda parlaira.

batar (v. tr.) : metre una bata a un esclòp.

batarèl 1 [, -a] / batiòu (v. batiòu) (adj. e subs.) : (uòu) batairòl / bàtol / esteril / estèrle / bufarèl / batièr (que bat dins lo clòsc) / coat. v. batairòl  (abs. Dicort; « stérile, impuissant, -e » (Laus, Alibert).

batarèl 2 (subs. m.) : lata de molin que bat de contunh ; « battoir de lavandière ; battant de sonnette » TdF ; « bavard » (Alibert), « petit babillard » (Vayssier ‘botorèl 1’)

batarèla 1 (adj. m. e f.) (abs. TdF) : lengut, -uda (que parla de contunh) (v. batarèl 2 nm)

Òme batarèla.

Lenga batarèla.

batarèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « batteuse à bras, en bois ; sorte de rouleau utilisé pour battre » (Carrasco)

batarelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, cliqueter ; bavarder » TdF

batariá : ensemble de pèças d'artilhariá ; unitat tactica d'artilhariá ; aparelhs, maquinas, apleches similars gropats en seria ; ensemble d'instruments de percussion.

Batariá militara.

Batariá de cosina.

Batariá d'acumulators d'un veïcul.

Batariá de musica.

En batariá : en seria.

batassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros sabot de quadrupède, vilain pied » TdF

batatge : accion de batar un esclòp.

bateborra nm, cf Ubaud Dicort : « outil de bourrelier, servant à battre la bourre » (v. TdF ‘bate--bourro’)

batèc (v. Alibert) / baticòr / batement (R. II, 196) nm : palpitacion.

batedís 1 nm : batèc repetitiu ; naissedura / panarís.

batedís 2, -issa adj : sovent batut, -uda ; frequentat, -ada.

batedissa nf (TdF ; abs. Dicort) : batariá ; batèsta.

batedor nm (v. TdF ‘batedou 1 e 2’) / batedoira nf (v. TdF ‘batedouiro’) : aplech de lavandièira ; tustador de pòrta ; trica per batre lo lin ; flagèl ; escodeire, -a / solatièr, -ièira (arc.)

A còps de batedor tustava lo linge de la bugada.

batedura : partida batuda ; fachal. v. fachal.

bateg / batejament / batejat nm / batejada nf / baptisme [veire batisme, cf Ubaud Dicort] : lo pus primièr sacrament de la Glèisa catolica.

bategant, -a : que palpita.

bategar (v. intr.) : palsemar / palpitar (R. IV, 404) ; pataquejar ; tremolar ; far tifa-tafa (còr)

bateira : maquina de batre.

bateire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui , celle qui bat, qui égrène les gerbes avec un fléau, qui rabat le gibier, batteur, frappeur, euse » (v. TdF)

bateiròla nf, cf Ubaud Dicort : « petite batte à beurre, spatule » TdF

batejada nf : v. bateg.

batejador, -doira adj : que deu èsser batejat, -ada ; que servís per batejar.

 

 

 

batejaire, -aira : prèire o persona que bateja.

batejalhas nf pl : fèsta a l'ocasion d'un baptisme.

batejament nm : v. bateg.

batejar (v. tr.) : administrar lo baptisme ; balhar un nom a quicòm.

Bategèt lo paure can magre « Manja-quand-n'a »

batejat 1, -ada adj : qu'a recebut lo baptisme.

batejat 2 nm  (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. bateg.

batejon nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qu’on baptise » TdF suppl

batèl / batèu [veire batèl] nm : nau ; naviri ; alapeda (molusc)

batèl de vapor nm, cf Ubaud Dicort : « bateau à vapeur » (Rapin)

batèl de velas nm, cf Ubaud Dicort : « bateau à voiles » (v. vela)

batelada : brava quantitat.

batelar (v. tr. e intr.) : menar un batèu.

batelariá : carreg fluvial / transpòrt fluvial.

batelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand bateau, vilain bateau, vieux bateau » TdF

batelatge : carreg en batèu.

batelet nm : v. batelon.

batelièr 1, -ièira n : carrejaire, -a amb una nau (batèu)

batelièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « batelier, ière » TdF

Fossat batelièr, canal de navigation. (v. TdF)

batelon / batelet : batèu pichonèl.

batement nm (v. TdF) (R. II, 196) : v. batèc.

batent 1 (subs.) : batent de pòrta ; batalh de campana ; batarèl de molin ; batent de cadaula ; ret de pòrta ; tèrme de marina.

Tot lo batent del jorn : tot lo jorn / tot lo manne del jorn / tot lo sanclame del jorn. (v. sant batent…)

batent 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « battant, ante » TdF ‘batènt 1’

bateson nf, cf Ubaud Dicort : « action de battre, battement » TdF (v. batesons)

batesons (f. pl.) : l'escodre ; la temporada de l'escodre.

batèsta : batariá / batossa / batusta ; carpinhada ; batalha.

bateta nf, cf Ubaud Dicort : « ongle de poulain, d’agneau, v. batilhon » (v. TdF)

batèu [veire batèl, cf Ubaud Dicort] nm : nau / embarcacion ; naviri.

BATI- : forma prefixada del grèc bathus (prigond)  v. batial - batigrafia - batimètre - batiscaf.

batial, -a : relatiu, -iva a una zòna oceanica que correspond, a quicòm prèp, al talús continental. (entre 200 e 2000 o 3000 mètres de prigondor)

batic (subs. m.) : procediment de decoracion d'une estòfa.

baticardia : situacion anormala d'un còr plaçat tròp bas.

baticoa / baticoeta nf : v. batacoa.

baticòl nm (v. TdF jos ‘bate-còu’) : faudal de bestial boïn ; còl de porcàs ; coconhon que s'asonda sul còl d'una femna grassa.

baticòr : batèc / palpitacion ; esmoguda.

baticorar (v. intr.) : palpitar (R. IV, 404) ; aver un baticòr.

« batièr » 1 (l. p.) : v. boatièr.

batièr 2 (adj. m.) : que bat dins lo clòsc (uòu). v. batairòl (abs. Dicort).

batiestesia : sensibilitat prigonda que reculhís los impulses que venon dels muscles, dels tendons e dels ligaments articulars.

batifòc nm / batifuòc (abs. Dicort) : aplech a gas o a gazolina per donar de fuòc. v. briquet.

batifòl nm, cf Ubaud Dicort : « moulin à battre (les draps, l’écorce, etc. » (L. 43). (v. TdF jos ‘Batifòu’)

batifolaire, -aira : persona que batifòla.

batifolar (v. intr.) (Alibert) : badinar ; barjacar ; contar de fatòrgas ; folastrejar.

batifolatge : badinada ; folastrejada / espingada.

batifuòc nm : v. batifòc.

batigrafia : estudi de las prigondors marinas.

batigrafic, -a : relatiu, -iva a la batigrafia.

Mapa batigrafica.

batilha : gaula / gaulissa ; flagèl ; partida del flagèl (arc.)

batilhon : còrna dels pès de cabras, de motons e de pòrcs ; « maillet » TdF ‘batihoun’.

batilhonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre le linge avec un maillet » TdF ‘batihouna’

batimètre : aparelh per mesurar la prigondor de la mar.

batimetria : mesura, per sondatge, de las prigondors marinas.

batimetric, -a : relatiu, -iva a la batimetria.

batimorfologia : geomorfologia del relèu sosmarin.

batimorfologic, -a : relatiu, iva a la batimorfologia.

batiòu adj m  (v. Ubaud Dicort e Vayssier jos ‘botorèl 2’) : « couvi, se dit des œufs... » (Vayssier). (v. batarèl 1)

batipelagic, -a : natura de la zòna pelagica (entre 500 a 2500 mètres de prigondor)

batipsicologia : psicologia prigonda.

batireomètre : aparelh per mesurar e enregistrar la direccion e la rapiditat dels corrents marins.

batiscaf : aparelh autonòm d'immersion per l'exploracion de las prigondors de la mar.

batisfèra : esfèra bravament resistenta, penjada a un cable, per poder davalar dins las prigondors de la mar.

batismal, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. baptismal.

batisme nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. baptisme.

batissons nm pl, cf Ubaud Dicort : « chaussons » (Brun Glossari Oc-Fr)

batista 1 nf : tèla de lin fòrt fina e fòrt sarrada que se'n fa de mocadors e de farda fina.

batista 2 adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « (adepte du baptisme) baptiste » (v. Rapin)