bartavèla (subs. f.) : anèla de verrolh ; cadaula ; palmèla ; mena de perditz ; persona que parla a tòrt e a travèrs [v. bartavèl]. (v. TdF bartavello’ e Azaïs)  

Bartavèla a donat en francés « bartavelle ».

bartavelar (v. tr. e intr.) : cadaular ; cigonhejar la cadaula ; fòrça parlar ; desparlar.

bartavelatge : accion de cigonhejar la cadaula ; ... de barjacar.

bartavelejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de bartavelar, « agiter le loquet d’une porte ; parler à tort et à travers » TdF.

bartavelet, -a / bartavelon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune étourdi, jeune fille légère » (v. TdF jos ‘bartavelet’)

bartigal : galhamàs / galhostada / bartassièira.

bartòla  n (m. e f.) : que se'n fa pas ; capleugièr, -a ; foligaud, -a ; noncalent, -a / inchalhent, -a ; arropit, -ida. (v. TdF)

bartolejaire, -aira (adj. e subs.) [n (v. TdF)] : escambiaire, -a ; revendeire, -a.

bartolejar (v. tr. e intr.) : crompar per tornar vendre ; escambiar.

bartolhaire, -aira : barjacaire, -a.

bartolhar (v. intr.) : barjacar ; parlar, parla que parlaràs.

bartoliniti (f.) : inflamacion d'una glandola de Bartolin.

Bartomieu [(prov.), veire Bertomiu, cf Ubaud Dicort] (de l'aramèu bar, enfant de...) : prenom.

bartonèla : parasit unicellular (Bartonella bacilliformis)

bartonelòsi (f.) : malautiá endemica de Peró, Colombia, Eqüator... amodada per la bartonèla.

bartorina : genestièira jove ; bartàs.

« bartuèl » : v. vertuèlh.

barufa (subs. m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : confleta / ventabolòfas (m. e f.)

« barular » : v. barrutlar.

« barusclar » : v. besusclar.

baruta : passoira (aplech per tamisar).

Baruta : escaisnom de tamisièr.

barutèl (adj. e subs.) [nm, cf Ubaud Dicort] : sedaç ; barjacaire, -a (s. f.) ; « bavardage, v. barjum » (v. TdF jos ‘balutèu’).

barutelador nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui tourne le blutoir » (L. 42)

barutelaire, -aira [~ -airitz] n : tamisièr, -ièira [v. barutelador; « braillard, arde » TdF.

barutelar (v. tr.) : tamisar ; sedaçar ; bramar (s. f.)

barutelat, -ada : tamisat, -ada.

barutelatge nm, cf Ubaud Dicort : « blutage » (Rapin)

barutelièira : còfre per tamisar.

bas 1 (subs. m.) : enbàs / fons / pè (contrari de cima) ; « vêtement du pied, v. debàs 2 » (v. TdF jos ‘bas 2’) ; (vestit del pè o de la camba) , cf Ubaud Dicort.

Lo bas de la montanha.

Bas d’estriu, bas à étrier, sorte de chaussette. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bas-estrieu)

Bas de cauças, bas pour les pieds, en Guyenne. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘bas-de-caussos’)

bas 2, bassa (adj.) : contrari de naut, -a ; inferior, -a ; plond, -a ; vil, -a / abjècte, -a ; moquet, -a ; grèu / sorn.

Roergue-Bas.

Un cèl bas.

La bassa latinitat.

Una messa bassa.

Una iga bassa.

Una idèia bassa.

Un ton bas.

Se presentèt l'aurelha bassa.

bas bòrd nm, cf Ubaud Dicort : « bas-bord, v. babòrd » (v. TdF bas-bord’)

bas fons nm, cf Ubaud Dicort : « bas-fond » TdF  bas-founs’

bas relèu nm, cf Ubaud Dicort : « bas-relief » (Laus)

bas 3 (adv. que correspond a totas las accepcions de l'adjectiu) :

Sètz segut tròp bas.

Se clinèt pus bas.

L'avion volava bas.

Cantava tròp bas.

Li escopiguèt quicòm de plan bas.

Èsser fòrt bas.

bas (a -) (loc. adv.) :

A bas tota mena de dictatura !

bas (en -) loc adv (v. Ubaud Dicort ‘bas’) : « en bas, dans la plaine, dans le sud » TdF jos ‘bas 2’. (# enbàs)

basa 1 (subs. f.) (t.a.) : sòla ; sòcle ; supòrt... « base » (Sèrras-Ess., Basic)

basa 2 nf : (substancia quimica vs. acid(e)), cf Ubaud Dicort, « base » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 324).

basac 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bazac, étoffe de coton qui nous vient de Syrie » TdF basa 2’

basac 2 (non-res) nm, cf Ubaud Dicort  : v. bassac.

Botar / mettre a basac, mettre à sac, sens dessus dessous. (v. Ubaud Dicort e TdF al dejós de ‘basa 2’)

Tot anava a basac, tout allait en déroute. (v. TdF jos ‘bassa’)

basacle : bachon (airal o cornuda per servar de peis) ; local grandàs ; brava quantitat ; afar d'importància ; fons de botiga ; mòbles d'un ostal ; revòuge / borbotge ; guirgoste. (v. TdF)

basal, -a  (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la basa ; fondamental, -a, « basal, -e » (Laus, Rapin).

Metabolisme basal.

basalt [basalte] nm : mena de ròca.

basaltic, -a : relatiu, -iva al basalt.

Ròca basaltica.

basaltifòrme, -ma : analòg, -a al basalt per la forma.

basaltoïde, -da : que revèrta lo basalt.

basana (subs. e adj. m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : aluda ; esca ; panolha ; nèci , nècia / piòt, piòta (s.f.)

 

 

basanar (v. tr.) : donar a quicòm o a q.q. una color maurèla.

basanar (se) : venir maurèl.

basanat, -ada : maurèl, -a.

basanita : mena de ròca volcanica.

basanut, -uda : ventrut, -uda.

basar (v. tr) : apevar quicòm sus quicòm mai.

basar (se) : s'apevar sus quicòm per far o dire quicòm mai.

« basardejar » : v. bazardejar.

basarut, -uda adj (TdF ; abs. Dicort) : patricolaire, -a ; rambalhièr, -ièira ; malacapçat, -ada ; barjacaire, -a.

basarutar (v. intr.) (TdF ; abs. Dicort) : patricolar ; barjacar.

basarutejar (v. intr.) (TdF ; abs. Dicort) : quitar pas de patricolar o de barjacar.

basc 1 (subs. m.) : lenga del País Basc. v. p. 1053.

Lo basc es pas una lenga indoeuropèa.

basc 2[, -a ] / bàscol (dels dos genres) (adj. e subs.) : relatiu, -iva al País Basc ; persona sortida del País Basc.

Un Basc.

basca nf : discussion (R. V, 176 ; e non pas « discutida » (barb.)) ; tabust ; soslèu ; vanesa.

bascalada nf / bascalal nm  (v. Ubaud Dicort e TdF) : espetal de rire (l. p.)

bascalar / bascalhar [veire bascalar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : espetar de rire ; cridassejar ; far de tabust (e non pas far de « tapatge » (fr.)

bascalejar v, cf Ubaud Dicort : v. bascalar. (v. TdF jos ‘bascala’)

bascar (v. intr.) : far de tabust ; lenguejar ; se trapar mal ; s'estavanir.

bascòja nf : panièira per metre de granolhas.

bàscol adj e n : v. basc 2.

bascorasco nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigne avortée » (v. Alibert e Vayssier ‘boscourascou’)

bascula nf, cf Ubaud Dicort : « bascule, pont à bascule ; machine à peser » TdF basso-culo’. « bascula » (fr.) : v. balandra - caplèu - caplèva - cigonha - tomba-lèva - tràntol.

bascular v, cf Ubaud Dicort p. 146 : « v tr, bousculer, v. butassar ; bafouer, v. escarnir » (v. TdF jos ‘basso-cula’). « bascular » (fr.) : v. caplevar.

« basèl » - « baselar » : v. bacèl - bacelar.

basèli (m.) (TdF jos ‘basile’ ; abs. Dicort) (plt.) : alfabega / alfabrega (Ocimum basilicum). (v. baselic)

baselic nm, cf Ubaud Dicort : « basilic, plt. (Ocimum basilicum), Syn. alfasega, baselic salvatge ; pied de lit (Calamintha clinopodium)   et calament » (Alibert). (# basilisc)

BASI- : forma prefixada del latin basis (basa)

basic 1 (subs.m.) : acronim de l'anglés Beginner's allpurpose simbolic instruction que vol dire còdi de basa o lengatge de programacion informatica.

basic 2, -a adj : relatiu, -iva a una basa ; qu'a las proprietats d'una basa. (t. tecn. de quimia)

basicitat nf : alcalinitat (caracteristica d'una basa)

basidi (subs. m.) : expansion microscopica de la sisa productritz d'espòras d'unes bolets.

basidial, -a : relatiu, -iva al basidi.

BASIDIO- : forma prefixada del mot basidi.

basidiocarp (subs. m.) : organisme esporifèr dels basidiomicèts.

basidiogèn, -a : que produtz de basidis.

basidiomicèts (m. pl.) : familha de campairòls de mai de 15 000 menas caracterizadas per la produccion de basidis.

basidiospòra : espòra que se forma sus un basidi.

basificacion : passatge d'un còrs quimic a l'estat de basa.

basificar (v. tr.) : mudar en una basa. (t. tecn. de quimia)

basifil, -a : natura de las plantas que butan sus un terren alcalin.

basilha : babilh.

basilhar (v. intr.) : babilhar.

Basili : prenom masculin.

Basília : prenom femenin.

« basilic » : v. baselic.

basilica nf, cf Ubaud Dicort : « basilique » (Rapin)’

basilical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « basilical, -e » (v. Rapin)

basilisc (m.) : mena de bèstia quimerica, « basilic, serpent fabuleux qui provient d’un œuf de coq et qui tue d’un seul regard, s’il voit l’homme avant que celui-ci l’ait vu » (v. TdF jos ‘baseli 1’),  « animal fabuleux qui hantait le fond des puits » TdF suppl. (# baselic)

Basilissa : prenom.

basiment nm (v. basir)  : estavanida / estavaniment.

basin nm, cf Ubaud Dicort : « basin, étoffe de coton » TdF

BASIO- : forma prefixada del latin basis (basa)

basiotrib (m.) : instrument per far una basiotripsia.

basiotripsia : accion de bresar lo cap d'un fètus mòrt per lo sortir pus aisidament del ventre de sa maire.

basir (v. intr.) : afalhocar ; s'estavanir.

basket ('ba:skit) (angl.) : v. basquet.

BASO- : forma prefixada del latin basis (basa)

basòcha nf, cf Ubaud Dicort : « basoche, nom que portait la corporation des clercs de procureurs » TdF

basofil, -a : que fixa las colors basicas.

basofilia : proprietat de çò basofil ; augmentacion dins lo sang del nombre de leucocits basofils.

basofobia : crenta morbosa (R. IV, 264) de tombar qu'amòda una impossibilitat de se desplaçar.

basquesa : mena de berret.