|
||||
|
|
|
|
|
|
bartavèla (subs. f.) : anèla de verrolh ; cadaula ; palmèla ; mena de perditz ; persona que parla a tòrt e a travèrs [v. bartavèl]. (v. TdF ‘bartavello’ e Azaïs) Bartavèla a donat en francés « bartavelle ». bartavelar (v. tr. e intr.) : cadaular ; cigonhejar la cadaula ; fòrça parlar ; desparlar. bartavelatge : accion de cigonhejar la cadaula ; ... de barjacar. bartavelejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de bartavelar, « agiter le loquet d’une porte ; parler à tort et à travers » TdF. bartavelet, -a / bartavelon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jeune étourdi, jeune fille légère » (v. TdF jos ‘bartavelet’) bartigal : galhamàs / galhostada / bartassièira. bartòla n (m. e f.) : que se'n fa pas ; capleugièr, -a ; foligaud, -a ; noncalent, -a / inchalhent, -a ; arropit, -ida. (v. TdF) bartolejaire, -aira (adj. e subs.) [n (v. TdF)] : escambiaire, -a ; revendeire, -a. bartolejar (v. tr. e intr.) : crompar per tornar vendre ; escambiar. bartolhaire, -aira : barjacaire, -a. bartolhar (v. intr.) : barjacar ; parlar, parla que parlaràs. bartoliniti (f.) : inflamacion d'una glandola de Bartolin. Bartomieu [(prov.), veire Bertomiu, cf Ubaud Dicort] (de l'aramèu bar, enfant de...) : prenom. bartonèla : parasit unicellular (Bartonella bacilliformis) bartonelòsi (f.) : malautiá endemica de Peró, Colombia, Eqüator... amodada per la bartonèla. bartorina : genestièira jove ; bartàs. « bartuèl » : v. vertuèlh. barufa (subs. m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : confleta / ventabolòfas (m. e f.) « barular » v : v. barrutlar. « barusclar » v : v. besusclar. baruta : passoira (aplech per tamisar). Baruta : escaisnom de tamisièr. barutèl (adj. e subs.) [nm, cf Ubaud Dicort] : sedaç ; barjacaire, -a (s. f.) ; « bavardage, v. barjum » (v. TdF jos ‘balutèu’). barutelador nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui tourne le blutoir » (L. 42) barutelaire, -aira [~ -airitz] n : tamisièr, -ièira [v. barutelador] ; « braillard, arde » TdF. barutelar (v. tr.) : tamisar ; sedaçar ; bramar (s. f.) barutelat, -ada : tamisat, -ada. barutelatge nm, cf Ubaud Dicort : « blutage » (Rapin) barutelièira : còfre per tamisar. bas 1 (subs. m.) : enbàs / fons / pè (contrari de cima) ; « vêtement du pied, v. debàs 2 » (v. TdF jos ‘bas 2’) ; (vestit del pè o de la camba) , cf Ubaud Dicort. Lo bas de la montanha. Bas d’estriu, bas à étrier, sorte de chaussette. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bas-estrieu) Bas de cauças, bas pour les pieds, en Guyenne. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘bas-de-caussos’) bas 2, bassa (adj.) : contrari de naut, -a ; inferior, -a ; plond, -a ; vil, -a / abjècte, -a ; moquet, -a ; grèu / sorn. Roergue-Bas. Un cèl bas. La bassa latinitat. Una messa bassa. Una iga bassa. Una idèia bassa. Un ton bas. Se presentèt l'aurelha bassa. bas bòrd nm, cf Ubaud Dicort : « bas-bord, v. babòrd » (v. TdF ‘bas-bord’) bas fons nm, cf Ubaud Dicort : « bas-fond » TdF ‘bas-founs’ bas relèu nm, cf Ubaud Dicort : « bas-relief » (Laus) bas 3 (adv. que correspond a totas las accepcions de l'adjectiu) : Sètz segut tròp bas. Se clinèt pus bas. L'avion volava bas. Cantava tròp bas. Li escopiguèt quicòm de plan bas. Èsser fòrt bas. bas (a -) (loc. adv.) : A bas tota mena de dictatura ! bas (en -) loc adv (v. Ubaud Dicort ‘bas’) : « en bas, dans la plaine, dans le sud » TdF jos ‘bas 2’. (# enbàs) basa 1 (subs. f.) (t.a.) : sòla ; sòcle ; supòrt... « base » (Sèrras-Ess., Basic) basa 2 nf : (substancia quimica vs. acid(e)), cf Ubaud Dicort, « base » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 324). basac 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bazac, étoffe de coton qui nous vient de Syrie » TdF ‘basa 2’ basac 2 (non-res) nm, cf Ubaud Dicort : v. bassac. Botar / mettre a basac, mettre à sac, sens dessus dessous. (v. Ubaud Dicort e TdF al dejós de ‘basa 2’) Tot anava a basac, tout allait en déroute. (v. TdF jos ‘bassa’) basacle : bachon (airal o cornuda per servar de peis) ; local grandàs ; brava quantitat ; afar d'importància ; fons de botiga ; mòbles d'un ostal ; revòuge / borbotge ; guirgoste. (v. TdF) basal, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la basa ; fondamental, -a, « basal, -e » (Laus, Rapin). Metabolisme basal. basalt [basalte] nm : mena de ròca. basaltic, -a : relatiu, -iva al basalt. Ròca basaltica. basaltifòrme, -ma : analòg, -a al basalt per la forma. basaltoïde, -da : que revèrta lo basalt.
|
|
basana (subs. e adj. m. e f.) [nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : aluda ; esca ; panolha ; nèci , nècia / piòt, piòta (s.f.) basanar (v. tr.) : donar a quicòm o a q.q. una color maurèla. basanar (se) : venir maurèl. basanat, -ada : maurèl, -a. basanita : mena de ròca volcanica. basanut, -uda : ventrut, -uda. basar (v. tr) : apevar quicòm sus quicòm mai. basar (se) : s'apevar sus quicòm per far o dire quicòm mai. « basardejar » v : v. bazardejar. basarut, -uda adj (TdF ; abs. Dicort) : patricolaire, -a ; rambalhièr, -ièira ; malacapçat, -ada ; barjacaire, -a. basarutar (v. intr.) (TdF ; abs. Dicort) : patricolar ; barjacar. basarutejar (v. intr.) (TdF ; abs. Dicort) : quitar pas de patricolar o de barjacar. basc 1 (subs. m.) : lenga del País Basc. v. p. 1053. Lo basc es pas una lenga indoeuropèa. basc 2 [, -a ] / bàscol (dels dos genres) (adj. e subs.) : relatiu, -iva al País Basc ; persona sortida del País Basc. Un Basc. basca nf : discussion [v. discussion] (v. TdF ‘basco’) ; tabust ; soslèu ; vanesa. bascalada nf / bascalal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : espetal de rire (l. p.) bascalar / bascalhar [veire bascalar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : espetar de rire ; cridassejar ; far de tabust (e non pas far de « tapatge » (fr.) bascalejar v, cf Ubaud Dicort : v. bascalar. (v. TdF ‘jos ‘bascala’) bascar (v. intr.) : far de tabust ; lenguejar ; se trapar mal ; s'estavanir. bascòja nf : panièira per metre de granolhas. bàscol adj e n : v. basc 2. bascorasco nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigne avortée » (v. Alibert e Vayssier ‘boscourascou’) bascula nf, cf Ubaud Dicort : « bascule, pont à bascule ; machine à peser » TdF ‘basso-culo’. « bascula » (fr.) : v. balandra - caplèu - caplèva - cigonha - tomba-lèva - tràntol. bascular v, cf Ubaud Dicort p. 146 : « v tr, bousculer, v. butassar ; bafouer, v. escarnir » (v. TdF jos ‘basso-cula’). « bascular » (fr.) : v. caplevar. « basèl » - « baselar » v : v. bacèl - bacelar. basèli (m.) (TdF jos ‘basile’ ; abs. Dicort) (plt.) : alfabega / alfabrega (Ocimum basilicum). (v. baselic) baselic nm, cf Ubaud Dicort : « basilic, plt. (Ocimum basilicum), Syn. alfasega, baselic salvatge ; pied de lit (Calamintha clinopodium) et calament » (Alibert). (# basilisc) BASI- : forma prefixada del latin basis (basa) basic 1 (subs.m.) : acronim de l'anglés Beginner's allpurpose simbolic instruction que vol dire còdi de basa o lengatge de programacion informatica. basic 2, -a adj : relatiu, -iva a una basa ; qu'a las proprietats d'una basa. (t. tecn. de quimia) basicitat nf : alcalinitat (caracteristica d'una basa) basidi (subs. m.) : expansion microscopica de la sisa productritz d'espòras d'unes bolets. basidial, -a : relatiu, -iva al basidi. BASIDIO- : forma prefixada del mot basidi. basidiocarp (subs. m.) : organisme esporifèr dels basidiomicèts. basidiogèn, -a : que produtz de basidis. basidiomicèts (m. pl.) : familha de campairòls de mai de 15 000 menas caracterizadas per la produccion de basidis. basidiospòra : espòra que se forma sus un basidi. basificacion : passatge d'un còrs quimic a l'estat de basa. basificar (v. tr.) : mudar en una basa. (t. tecn. de quimia) basifil, -a : natura de las plantas que butan sus un terren alcalin. basilha : babilh. basilhar (v. intr.) : babilhar. Basili : prenom masculin. Basília : prenom femenin. « basilic » : v. baselic. basilica nf, cf Ubaud Dicort : « basilique » (Rapin)’ basilical, -a adj, cf Ubaud Dicort : « basilical, -e » (v. Rapin) basilisc (m.) : mena de bèstia quimerica, « basilic, serpent fabuleux qui provient d’un œuf de coq et qui tue d’un seul regard, s’il voit l’homme avant que celui-ci l’ait vu » (v. TdF jos ‘baseli 1’), « animal fabuleux qui hantait le fond des puits » TdF suppl. (# baselic) Basilissa : prenom. basiment nm (v. basir) : estavanida / estavaniment. basin nm, cf Ubaud Dicort : « basin, étoffe de coton » TdF BASIO- : forma prefixada del latin basis (basa) basiotrib (m.) : instrument per far una basiotripsia. basiotripsia : accion de bresar lo cap d'un fètus mòrt per lo sortir pus aisidament del ventre de sa maire. basir (v. intr.) : afalhocar ; s'estavanir. basket ('ba:skit) (angl.) : v. basquet. BASO- : forma prefixada del latin basis (basa) basòcha nf, cf Ubaud Dicort : « basoche, nom que portait la corporation des clercs de procureurs » TdF basofil, -a : que fixa las colors basicas. basofilia : proprietat de çò basofil ; augmentacion dins lo sang del nombre de leucocits basofils. basofobia : crenta morbosa (R. IV, 264) de tombar qu'amòda una impossibilitat de se desplaçar. basquesa : mena de berret. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|