barrila nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tonelon pel transpòrt sus las esquinas d'un muòl ; tonelet d'anchòias o de sardas ; posador. (v. TdF ‘barrielo’)

barrilaire nm (Alibert ; abs. Dicort) : tonelièr.

barrilet (Alibert) [barrilhet, cf Ubaud Dicort] nm : barrilhet / barril pichonèl.

barrilh nm, cf Ubaud Dicort : v. barril.

barrilha 1 (barrilh) nf, cf Ubaud Dicort : v. barrila.

barrilha 2 nf : sòuda ; cendre de sòuda.

barrilhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou vieille barrilha 1 » (v. TdF ‘barrielasso’)

barrilhat nm, cf Ubaud Dicort : « plein un baril » (Azaïs)  ; « fabricant de barils, tonnelier, boisselier, v. barralièr   » (v. TdF jos ‘barrilat’)

barrilhatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit sur les barils » (L. 42)

barrilhet nm, cf Ubaud Dicort : v. barilhon. (v. TdF jos ‘barrihet’

barrilhon nm : barrilhet / barralet ; mena de cocon ; belaròia en aur ; mena de lusèrna ; cornisson ; « trousse de foin ou de paille dans un réseau de cordes » (Alibert).

barrina : barramina.

barrinada : espet de mina.

barrinar (v. tr. e intr.) : minar.

barrinat, -ada : minat, -ada.

barringa-barranga nf, cf Ubaud Dicort : v. barlinga-barlanga 2. (v. TdF jos ‘barlingo-barlango’)

barriòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit rempart » TdF ‘barriòu’

barriòla nf, cf Ubaud Dicort : v. barrilha 1. (v. TdF jos ‘barrielo’)

barriquet nm, cf Ubaud Dicort : « tonnelet » TdF

barriqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite barrique » TdF

barròc, -a adj e nm (port.) : estranh, -a ; bestòrt, -a ; irregular, -a.

Esperit barròc.

Estil barròc.

Persona barròca.

« barrolh » (l.p.) (barrolh nm) v. verrolh.

barrombir (v. intr.) : espetar.

barron nm : escalon de cadièira, d'escala, « gros bâton court ; bâton de chaise » (Alibert). (v. TdF)

Los barrons de l'escala se son tressecats.

barrontar (v. tr. e intr.) : brandilhar ; brandir ; rebalar ; far de bruch ; soscar.

barrontar (se) : se passejar ; musardejar.

barroquisme nm, cf Ubaud Dicort : « baroquisme » (Rapin)

barròsti nm, cf Ubaud Dicort : « gros gourdin, massue, v. calòs » (Brun Glossari Oc-Fr)

barròt 1 nm : escòta / tarron / trica ;

barròt 2 nm : mena de brica per corondats « … plus petite que la brique ordinaire » (v. TdF ‘barrot 2’).

Ai dos corondats : un en barròts, l'autre en pòstes.

barrutla nf, cf Ubaud Dicort : « pente sur laquelle on roule, descente rapide ; rôdeur » TdF ‘barrulo’

barrutlada : rodolada ; rebordelada ; bronziment.

barrutlaire 1, -aira [~ --airitz] (adj. e subs.) : rodaire, -a. 

barrutlaire 2 nm : cilindre  per aplanar, ròtle per engrunar las garbas o per esturrassar (arc.).

barrutlant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « roulant, ante » TdF ‘barrulant’

barrutlar (v. intr. e tr.) : rodar ; passar lo ròtle per un camp ; rebalar un pauc pertot ; rodolar.

Es un barrutlaire (es un rebalaire)

barrutlatge nm : t. a. del vèrb barrutlar transitiu, « action de rouler, de vaguer, de rôder, de passer le rouleau » TdF ‘barrulage’.

barrutlejaire, -aira (~ -airitz) n e adj (v. Ubaud Dicort) : « celui, celle qui va et vient sans cesse, inconstant, ante, volage, léger, ère » TdF ‘barrulejaire’  

barrutlejar (v. intr e tr.) : quitar pas de rodar ; « porter ou traîner çà et là » TdF ‘barruleja’.

barrutleta : rebordelada.

barrutlièira : còsta fòrt escarpada. (v. TdF ‘barruliero’)

barrutlon nm, cf Ubaud Dicort : « tour que l’on fait sur soi-même en roulant » TdF ‘barruloun’

bart [veire bard 2, cf Ubaud Dicort] / bard nm : fanga ; albuga / aubuga ; riòla (tèrra argilenca).

barta (del gallés BARTÒ) : boissonalha ; airal cobèrt de brossalha (romes, brossa, genèstes...) ; boscal.

Una barta de genèstes : un airal cobèrt de genèstes.

bar-tabat nm, cf Ubaud Dicort : « bar-tabac »

bartabelisa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. rescondons 1. (Vayssier jos ‘rescoundóus 1’)

bartacoja nm, cf Ubaud Dicort : « nigaud, aude, niais, aise » TdF ‘barto-coujo’

bartairòl : boscarida (aucèl) (Acrocephalus schoenebaus)

bartajòca (abs. Dicort) (subs. m. e f.) : nèci, nècia / piòt, -a / nec, -a. (v. bartacoja)

bartalai nm, cf Ubaud Dicort : « cirse épineux, chardon de haute taille » TdF

bartalejaire (bartavelejaire, v. çai jos) ,-aira : barjacaire, -a.

bartalejar [bartavelejar, cf Ubaud Dicort p. 146] (v. intr.) : barjacar.

bartalòt nm, cf Ubaud Dicort : « troc, échange en bloc ; mariage, en style familier » TdF ‘barto-lot’

bartàs (del gallés BARTO : ‘bartorina’) : boisson ; boisson negre ; galhamàs ; tèrme ; valat ; boscal ; prunelièr (Prunus spinosa)

bartassada : brava mata de boissonalha.

bartassanha : brossa ; boissonalha.

bartassàs : brave galhamàs.

bartassejaire, -aira (adj. e subs.) : furgalhaire, -a de bartas.

bartassejar (v. intr.) : furgalhar bartas e galhamasses.

bartassièira nf : galhamàs (mata de brotas, galhostada)

bartassièr, -ièira adj e nm, cf Ubaud Dicort : « qui a rapport aux halliers, qui se cache dans les haies » ; verdanha (aucèl) (Emberiza citrinella) ; filha fenestrièira « une coureuse » (v. TdF) ; òme femnassièr ; braconièr que frequenta randas, bartas e galhamasses.

Una autò bartassièira : que se desvira del camin.

bartasson nm : galhamàs jove.

barta-vedissa (abs. Dicort) : cutabòrlhe / jòc de l'amagat (jòc de dròlles) (v. bartabelisa)

Jogar a barta-vedissa. v. cutabòrlhe.

bartavèl (subs. e adj.) : cadaula ; taravèl ; esterlucat, -ada ; capriciós, -osa ; viradís, -issa ; bargalhièr, -ièira ; que parla a tòrt e a travèrs.

Lo dròlle de Malfeta es bravament bartavèl.

 

 

barranda 1 nf (R. II, 183baranda’) (abs. TdF) : barricada ; bastion. (v. baranda)

barranda 2 nf (v. Alibert) : travèrsa del fons d'una barrica.

barranquejar (v. intr.) : far d'embarrasses.

barranquina : trabuc ; bagatèla ; secotesa ; zòna de vilassa.

barraquet (subst. m.), barraqueta 1 (subst. f.) : mongeta blanca ; mena d'endévia ; poleja / carrèla (mar.)

barraqueta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « petite baraque ; petite maison de campagne, vide-bouteille, à Sète ; soulier de drap ou d’autre étoffe, qu’on vend dans les baraques de la foire de Beaucaire » (v. TdF ‘barraqueto 2’)

barraquièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « habitant d’une baraque, maître d’une baraque ; aubergiste de campagne » TdF

barrar 1 (v. tr.) : tampar ; raiar ; mirgalhar.

Barrar la boca, fermer la bouche. (v. TdF jos ‘bouco

barrar 2 (v. intr.) : aver lo somés confle de lach que jamai.

Las vacas an barrat.

Las fedas an barrat.

barràs nm, cf Ubaud Dicort : « barre énorme, grosse perche » TdF

barrasc : resina secada suls troncs de pins.

barrascar (v. tr.) : amassar de resina de pins.

barrassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse barre » TdF

barrassariá nf, cf Ubaud Dicort : « imbroglio » (v. TdF)

barrassega nf, cf Ubaud Dicort : « objet de peu de valeur, pacotille » TdF

barrat 1, -ada adj : t. a. del vèrb barrar, « barré, rayé ; fermé, bouché, borné, ée ; inintelligent, ente » (v. TdF jos ‘barra’).

barrat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « baratte, vase à battre le beurre » TdF ‘barrat’.  (# barat)

barratge : barrièira, obstacle per tampar un pas ; retenguda d'aiga.

barravant adj (dels dos genres) : (de Sanch Èli d’Apchièr), v. Ubaud Dicort Errata web. (# barraban)

barreja : mescladissa.

Una barreja : un forra-borra.

barreja (a -) loc adv e loc prep, cf Ubaud Dicort : « pêle-mêle, ensemble ; à travers, parmi » TdF ‘barrejo 2’

barrejada : trabalh fach amb una barra ; còp de barra ; cachada d'olivas.

barrejadís : mescladissa ; desòrdre ; pilhatge ; tropelada; multitud ; manòbra de la barra d'un truèlh ; còp de barra.

Un barrejadís de pòble èra per carrièira.

barrejador nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui force une maison ou qui viole une femme » (L. 42)

barrejaire, -aira n : persona que manòbra la barra d'un truèlh ; « celui, celle qui charrie avec une ou deux barres, qui remue, qui brimbale, qui mélange » TdF.

barrejament : accion de barrejar (t. a.)

barrejar v intr et tr, : far virar la barra d'un truèlh ; transportar amb una barra ; demolir amb una barra ; mesclar amb una barra ; mesclar en general.

Barrejar doas colors.

barrejat, -ada adj : t. a. çaisús, « remué, mêlé, ée, battu, ue » TdF jos ‘barreja’.

barrejatge : mescladissa ; borramescla.

barrejós, -osa : embolhós, -osa.

barrèl nm, cf Ubaud Dicort : « barreau, petite barre ; lieu où se mettent les avocats pour plaider ; le corps des avocats » TdF jos ‘barrèu’

barrème nm, cf Ubaud Dicort : « Un barrème, un livre de comptes faits, un guide-âne » (v. TdF ‘barrèmo’). (v. barème)

barrenc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : balç / bauç / bosoire / degolau ; lac pichonèl ; sòl de maresca tressecada ; iga / igarèla ; bòfia. (v. barenc)

barret : barra pichonèla.

barreta 1 nf : rondilh ; listèl ;

barreta 2 [veire berreta, cf Ubaud Dicort] nf : mena de capèl de curat (arc.) o de cardinal.

barretat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rayé » (L. 42)

barri : bar / empara / muralha / fortificacion ; valat ; borgada ; valat per probainar ; long probaine paredat ; nivolassa.

Demòra pas dins la ciutat, mas dins lo barri.

barrian, -a (adj. e subs.) : que viu dins un barri, prèp de l'empara.

barriana : borromba / rebomba.

barriàs : tèrra mièg argilenca mièg calquièira ; tèrra marlosa (geol.)

barrica : fustalha.

barricada : contengut d'una barrica ; peirada ; obstacle improvisat per destorbar la circulacion.

Barricada de vin.

Barricada de circulacion.

barricadar (v. tr.) : arrestar la circulacion amb una barricada.

barricadar (se) : resistir darrièr una barricada ; se clavar dins un ostal.

barricaire : tonelièr.

barricalha nf, cf Ubaud Dicort : « la futaille » (Laus)

barricar (v. tr.) : tampar ; barricadar.

barricat : barril ; contengut d'un barril.

Barricat d'anchòias.

Barricat de sardas.

barricau nm, cf Ubaud Dicort : « fondrière, voirie, lieu où l’on porte les bêtes mortes et les vidanges d’une ville, v. cadarau » TdF

barricauda nf, cf Ubaud Dicort : « petit ravin » (Carrasco)

barrichèl : mairam (R. IV, 168).

barricon / barricòt : barril pichon.

barriconat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un baril » TdF

barricòt nm : v. barricon.

barricòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite barrique » TdF

barricotièr nm, cf Ubaud Dicort : « tonnelier, boisselier » TdF

barrièira : barramenta.

barrieiraire nm, cf Ubaud Dicort : « commis aux barrières » TdF

barrieirat nm, cf Ubaud Dicort : « clôture, échalier » TdF

barrièr nm e adj m, cf Ubaud Dicort : barra de pòrta ; barrejaire ; barrieiraire ; tanca de pòrta ; cigonha de potz ; trauc de paret per cotar una tanca.

Trauc barrièr, trou dans lequel on appuie un boulin, une barre. (v. Ubaud e TdF ‘barrié’)

barril [barrilh, cf Ubaud Dicort] nm : tonelon / tonelet.