|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
barrila nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tonelon pel transpòrt sus las
esquinas d'un muòl ; tonelet d'anchòias o de sardas ;
posador. (v. TdF
‘barrielo’) barrilaire nm (Alibert ; abs. Dicort) : tonelièr. barrilet (Alibert) [barrilhet, cf Ubaud Dicort] nm : barrilhet / barril pichonèl. barrilh nm, cf Ubaud Dicort : v. barril. barrilha 1 (barrilh) nf, cf Ubaud Dicort : v. barrila. barrilha 2 nf : sòuda ; cendre de sòuda. barrilhassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande ou vieille barrilha 1 » (v. TdF ‘barrielasso’) barrilhat nm, cf Ubaud Dicort :
« plein un baril » (Azaïs) ; « fabricant
de barils, tonnelier, boisselier, v. barralièr » (v. TdF jos ‘barrilat’) barrilhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« droit sur les barils »
(L. 42) barrilhet nm, cf Ubaud Dicort :
v. barilhon. (v. TdF jos
‘barrihet’ barrilhon nm : barrilhet /
barralet ; mena de cocon ; belaròia en aur ; mena de lusèrna ;
cornisson ; « trousse de foin ou de
paille dans un réseau de cordes » (Alibert). barrina : barramina. barrinada : espet de mina. barrinar (v. tr. e intr.) : minar. barrinat, -ada : minat, -ada. barringa-barranga
nf, cf Ubaud Dicort :
v. barlinga-barlanga
2. (v. TdF jos ‘barlingo-barlango’) barriòl
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit rempart » TdF ‘barriòu’ barriòla
nf, cf Ubaud Dicort :
v. barrilha 1. (v. TdF jos ‘barrielo’) barriquet nm, cf Ubaud Dicort :
« tonnelet » TdF barriqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite barrique » TdF barròc, -a adj e nm (port.) : estranh, -a ; bestòrt,
-a ; irregular, -a. Esperit barròc. Estil barròc. Persona barròca. « barrolh
» (l.p.) (barrolh nm)
v. verrolh. barrombir (v. intr.) : espetar. barron nm : escalon de cadièira,
d'escala, « gros bâton court ; bâton de chaise » (Alibert). (v. TdF) Los barrons de l'escala se son tressecats. barrontar (v. tr. e intr.) : brandilhar ;
brandir ; rebalar ; far de bruch ; soscar. barrontar (se) : se passejar ; musardejar. barroquisme nm, cf Ubaud Dicort :
« baroquisme » (Rapin) barròsti nm, cf Ubaud Dicort : « gros gourdin, massue, v. calòs » (Brun Glossari Oc-Fr) barròt 1 nm : escòta
/ tarron / trica ; barròt 2 nm : mena de brica per corondats « … plus petite que la brique ordinaire » (v. TdF ‘barrot 2’). Ai dos corondats : un en barròts, l'autre en pòstes. barrutla nf, cf Ubaud Dicort :
« pente sur laquelle on roule, descente rapide ;
rôdeur » TdF ‘barrulo’ barrutlada : rodolada ; rebordelada ; bronziment. barrutlaire 1, -aira [~ --airitz] (adj. e subs.) : rodaire, -a. barrutlaire 2 nm :
cilindre per aplanar,
ròtle per engrunar las garbas o per esturrassar (arc.). barrutlant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« roulant, ante » TdF ‘barrulant’ barrutlar (v. intr. e tr.) : rodar ; passar lo ròtle per un camp ; rebalar un pauc pertot ; rodolar. Es un barrutlaire (es un rebalaire) barrutlatge nm : t. a. del vèrb barrutlar transitiu, « action de rouler, de vaguer, de rôder, de passer le rouleau » TdF ‘barrulage’. barrutlejaire, -aira (~ -airitz) n e adj (v.
Ubaud Dicort) : « celui,
celle qui va et vient sans cesse, inconstant, ante, volage, léger,
ère » TdF ‘barrulejaire’ barrutlejar (v. intr e tr.) : quitar pas de rodar ; « porter ou traîner çà et là » TdF ‘barruleja’. barrutleta : rebordelada. barrutlièira : còsta fòrt escarpada. (v. TdF ‘barruliero’) barrutlon nm, cf Ubaud Dicort : « tour que l’on fait sur
soi-même en roulant » TdF ‘barruloun’ bart [veire bard 2, cf Ubaud Dicort] / bard nm : fanga ; albuga / aubuga ; riòla (tèrra
argilenca). barta (del gallés BARTÒ) : boissonalha ; airal cobèrt de brossalha (romes, brossa, genèstes...) ; boscal. Una barta de genèstes : un airal cobèrt de genèstes. bar-tabat nm, cf Ubaud Dicort :
« bar-tabac » bartabelisa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. rescondons 1. (Vayssier jos ‘rescoundóus
1’) bartacoja nm, cf Ubaud Dicort :
« nigaud, aude, niais, aise » TdF ‘barto-coujo’ bartairòl : boscarida (aucèl) (Acrocephalus schoenebaus) bartajòca (abs. Dicort) (subs. m. e f.) : nèci, nècia / piòt, -a / nec, -a. (v. bartacoja) bartalai nm, cf Ubaud Dicort : « cirse épineux,
chardon de haute taille » TdF bartalejaire (bartavelejaire, v. çai jos) ,-aira : barjacaire, -a. bartalejar [bartavelejar, cf Ubaud Dicort p. 146] (v. intr.) : barjacar. bartalòt nm, cf Ubaud Dicort : « troc, échange en
bloc ; mariage, en style familier » TdF ‘barto-lot’ bartàs (del gallés BARTO : ‘bartorina’) : boisson ; boisson negre ; galhamàs ; tèrme ; valat ; boscal ; prunelièr (Prunus spinosa) bartassada : brava mata de boissonalha. bartassanha : brossa ; boissonalha. bartassàs : brave galhamàs. bartassejaire, -aira (adj. e subs.) : furgalhaire, -a de bartas. bartassejar (v. intr.) : furgalhar bartas e
galhamasses. bartassièira nf : galhamàs (mata de brotas, galhostada) bartassièr, -ièira adj e nm, cf Ubaud Dicort
: « qui a rapport aux halliers, qui se
cache dans les haies » ; verdanha (aucèl) (Emberiza
citrinella) ; filha fenestrièira « une
coureuse » (v. TdF) ;
òme femnassièr ; braconièr que frequenta randas,
bartas e galhamasses. Una autò bartassièira : que se desvira del camin. bartasson nm : galhamàs jove. barta-vedissa (abs. Dicort) : cutabòrlhe / jòc de l'amagat (jòc de dròlles) (v. bartabelisa) Jogar a barta-vedissa. v. cutabòrlhe. bartavèl (subs. e adj.) : cadaula ; taravèl ; esterlucat, -ada ; capriciós, -osa ; viradís, -issa ; bargalhièr, -ièira ; que parla a tòrt e a travèrs. Lo dròlle de Malfeta es bravament bartavèl. |
|
||
|
barranda 1 nf (R.
II, 183 ‘baranda’)
(abs. TdF) : barricada
; bastion. (v. baranda) barranda 2 nf (v. Alibert)
: travèrsa del fons d'una barrica. barranquejar (v. intr.) : far d'embarrasses. barranquina : trabuc ; bagatèla ; secotesa ; zòna de vilassa. barraquet (subst. m.), barraqueta 1 (subst. f.) : mongeta blanca ; mena d'endévia ; poleja / carrèla (mar.) barraqueta 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite baraque ; petite maison de campagne, vide-bouteille,
à Sète ; soulier de drap ou d’autre étoffe,
qu’on vend dans les baraques de la foire de Beaucaire » (v. TdF ‘barraqueto 2’) barraquièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « habitant d’une
baraque, maître d’une baraque ; aubergiste de
campagne » TdF barrar 1 (v. tr.) : tampar ; raiar ; mirgalhar. Barrar la
boca, fermer la bouche. (v. TdF jos ‘bouco barrar 2 (v. intr.) : aver lo somés confle de lach que jamai. Las vacas an barrat. Las fedas an barrat. barràs nm, cf Ubaud Dicort :
« barre énorme, grosse perche » TdF barrasc : resina secada suls troncs de pins. barrascar (v. tr.) : amassar de resina de pins. barrassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse barre » TdF barrassariá nf, cf Ubaud Dicort : « imbroglio » (v. TdF) barrassega nf, cf Ubaud Dicort :
« objet de peu de valeur, pacotille » TdF barrat 1, -ada adj : t. a. del vèrb barrar, « barré, rayé ; fermé, bouché, borné, ée ; inintelligent, ente » (v. TdF jos ‘barra’). barrat
2 nm, cf Ubaud Dicort : « baratte,
vase à battre le beurre » TdF ‘barrat’. (# barat) barratge : barrièira, obstacle per tampar un pas ; retenguda d'aiga. barravant adj (dels dos genres) : (de Sanch Èli
d’Apchièr), v.
Ubaud Dicort Errata web. (# barraban) barreja : mescladissa. Una barreja : un forra-borra. barreja (a -) loc adv e loc prep, cf
Ubaud Dicort : « pêle-mêle,
ensemble ; à travers, parmi » TdF ‘barrejo 2’ barrejada : trabalh fach amb una barra ; còp de barra ; cachada d'olivas. barrejadís : mescladissa ; desòrdre ; pilhatge ; tropelada; multitud ; manòbra de la barra d'un truèlh ; còp de barra. Un barrejadís de pòble èra per carrièira. barrejador nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui force une maison ou qui viole une femme » (L. 42) barrejaire, -aira n : persona que manòbra la barra d'un truèlh ; « celui, celle qui charrie avec une ou deux barres, qui remue, qui brimbale, qui mélange » TdF. barrejament : accion de barrejar (t. a.) barrejar v intr et tr, : far virar la barra d'un truèlh ; transportar amb una barra ; demolir amb una barra ; mesclar amb una barra ; mesclar en general. Barrejar doas colors. barrejat, -ada adj : t. a.
çaisús, « remué,
mêlé, ée, battu, ue » TdF jos
‘barreja’. barrejatge : mescladissa ; borramescla. barrejós, -osa : embolhós, -osa. barrèl nm, cf Ubaud Dicort :
« barreau, petite barre ; lieu où se mettent les
avocats pour plaider ; le corps des avocats » TdF jos ‘barrèu’ barrème nm, cf Ubaud Dicort :
« Un barrème, un livre de comptes faits, un
guide-âne » (v. TdF ‘barrèmo’). (v. barème) barrenc nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : balç / bauç / bosoire /
degolau ; lac pichonèl ; sòl de maresca tressecada ; iga /
igarèla ; bòfia. (v. barenc) barret : barra pichonèla. barreta 1 nf : rondilh ; listèl ; barreta 2 [veire berreta, cf Ubaud Dicort] nf : mena de capèl de curat (arc.) o de cardinal. barretat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« rayé » (L. 42) barri : bar / empara / muralha / fortificacion ; valat ; borgada ; valat per probainar ; long probaine paredat ; nivolassa. Demòra pas dins la ciutat, mas dins lo barri. barrian, -a (adj. e subs.) : que viu dins un barri, prèp de l'empara. barriana : borromba / rebomba. barriàs : tèrra mièg argilenca mièg calquièira ; tèrra marlosa (geol.) barrica : fustalha. barricada : contengut d'una barrica ; peirada ; obstacle improvisat per destorbar la circulacion. Barricada de vin. Barricada de circulacion. barricadar (v. tr.) : arrestar la circulacion amb una barricada. barricadar (se) : resistir darrièr una barricada ; se clavar dins un ostal. barricaire : tonelièr. barricalha nf, cf Ubaud Dicort :
« la futaille » (Laus) barricar (v. tr.) : tampar ; barricadar. barricat : barril ; contengut d'un barril. Barricat d'anchòias. Barricat de sardas. barricau nm, cf Ubaud Dicort :
« fondrière, voirie, lieu où l’on porte les
bêtes mortes et les vidanges d’une ville, v. cadarau » TdF barricauda nf, cf Ubaud Dicort :
« petit ravin » (Carrasco) barrichèl : mairam (R. IV, 168). barricon / barricòt : barril pichon. barriconat nm, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un baril » TdF barricòt nm :
v. barricon. barricòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite barrique » TdF barricotièr nm, cf Ubaud Dicort : « tonnelier,
boisselier » TdF barrièira : barramenta. barrieiraire nm, cf Ubaud Dicort :
« commis aux barrières » TdF’ barrieirat nm, cf Ubaud Dicort :
« clôture, échalier » TdF barrièr nm e adj m, cf Ubaud Dicort : barra de pòrta ; barrejaire ; barrieiraire ; tanca de pòrta ; cigonha de potz ; trauc de paret per cotar una tanca. Trauc
barrièr, trou dans lequel on
appuie un boulin, une barre. (v.
Ubaud e TdF ‘barrié’) barril [barrilh, cf Ubaud Dicort] nm : tonelon / tonelet. |
|
|
|
|
|
|
|
|