barraban nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : arpalhand, -a ; talibornàs, -assa ; trafegaire, -a. (v. TdF). (# barravant)

barrabanda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de dança.

barrabandàs nm, cf Ubaud Dicort : v. barraban. (v. TdF jos ‘barraban’)

barrabim-barrabam [barrabin-barraban 1] nm (onom.) : sarrabastal / tarrabastal.

barrabim-barrabam [barrabin-barraban 2] (loc. adv.) : a grand bruch.

barraca : casal ; botiga pichona ; cabana.

barracament : ensemble de barracas.

barracan nm : mena de drap grossièr raiat de blanc, « bouracan ». (v. TdF)

barracana nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de bouracan » (L. 41)

barracanar (v.tr. e intr.) : raiar de blanc ; mirgalhar.

barracanat, -a : raiat, -ada de blanc ; mirgalhat, -ada.

barracar (v. tr.) : claure dins una barraca.

barracat, -ada : claus, -a dins una barraca.

barracatge : accion de barracar.

barrachèu : mairam / dogam / dogat (pòstes per far de dogas)

barracon nm, barracona nf : barraca pichona, « kiosque » TdF jos ‘barracouno’.

barracoquin nm, cf Ubaud Dicort : « geôlier » TdF ‘barro-couquin’

barracòt nm, cf Ubaud Dicort : « (constr.) petite baraque, cahute » (Laus)

barrada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « partie d’un cours d’eau contenue entre deux barrages ; barrage, clôture ; embargo » TdF ‘barrado 1’

barrada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « troupe d’ouvriers qui, alternativement avec une autre troupe, tourne la barre d’un pressoir à huile ; serre, pressée ; grande quantité ; volée de coups de barre » TdF ‘barrado 2’

barradís, -issa : que se pòt barrar ; que se pòt tampar.

barradissa : barrièira / barramenta.

barradoira nf : barra per tampar, per barrar ; « gros clou de charpentier » (v. DOM web).

barrador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « servant à barrer (en parlant d’un clou) [v. barradoira] » (L. 41)

barrador 2 nm : aplech per tampar, per barrar ; tampa. (v. TdF)

barradura (R. II, 188) : tampa / tancadura.

barrafòrt nm, cf Ubaud Dicort : « la plus grosse pièce de bois qu’on tire du sapin » TdF

« barragonha » : v. babaronha e baragònha, cf Ubaud Dicort.

barraire, -aira : persona que barra, que tampa ; que tanca.

barrairon : pòrta-cledon.

barral : barrilet (barril pichonèl dels jornalièrs, dels bracièrs o dels carretièrs...) ; mesura de 60 litres. (v. TdF jos ‘barrau’)

barralariá : boisselariá ; tonelariá.

barralejaire nm, -a : transportaire, -a de vin dins de barrals.

barralejar (v. tr. e intr.) : carrejar de vin dins de barrals.

barralejat, -ada : carrejat, -ada dins de barrals (vin, liquors)

barralejatge : transpòrt de vin dins de barrals.

barralenc, -a (adj.) : en forma de barral.

barralet : amorièr (plt.) (Morus alba ) ; (Morus nigra) ; porriòl (plt.) : (Muscari racemosum) ; barrilet (barril pichon) ; fraga canina (Fragaria vesca)

barralh : claus ; palencada.

barralha : clausura ; palencada.

barralhar (v. tr.) : clausurar ; palencar.

barralhat, -ada : clausurat, -ada ; palencat, -ada.

barralhon nm : banc de sabla a l'escampadoira d'una ribièira.

barralièr [, -ièira n] : boisselièr ; tonelièr ; « mesureur de vin ; porteur ou porteuse d’eau, qui, dans des barils transportés à dos d’âne, débitait l’eau du Rhône aux habitants d’Arles » TdF.

barrambada : cargament d'una mescladissa de causas entremièg de cledissas ; rosta (clapada de còps)

barrament : accion de barrar.

barramenta : barrièira / balustre ; baranda / parabanda / balustrada.

barramercat nm, cf Ubaud Dicort : « crépide à feuilles de pissenlit, plante » TdF ‘barro-mercat’

barramina (abs. Dicort) : barra de mina. (v. barrina)

barranc : tuna de guèine ; vabre ; èrm / ermàs.

barranca : moble vièlh ; ostal vièlh ; talibornàs ; musardejaire.

barrancaire, -aira (subs. e adj) : matràs, -assa / bestiraire, -a / longanha, -a / musardejaire, -a ; repapiaire, -a.

barrancar (v. intr.) : bestirar / musardejar ; èsser longanha ; rodar l'antifa.

barrancatge : repapiatge.

barrancon : escalon d'escala o de cadièira.

 

 

 

barofil, -a : natura de l'organisme que pòt viure dins de condicions de pression fòrt elevadas.

barognosia : facultat de reconéisser lo pes e la consisténcia dels objèctes.

barograf : baromètre enregistraire que dona la corba de las altituds d'un aeronau.

barograma : corba donada per un barograf.

barologia : branca de la fisica qu'estúdia lo pes o la gravitat.

baromètre : instrument per mesurar la pression atmosferica.

Nos podèm encaminar, que lo baromètre es al bèl.

barometria : branca de la fisica qu'estúdia la teoria del baromètre e las mesuras de la pression atmosferica.

barometric, -a : relatiu, -iva al baromètre.

baron 1 (plt.) : (Spartina versicolor) ; (Ammophila arenaria)

baron 2, -essa [v. baronessa] n : títol de noblesa ; persona d'aquel títol.

baronarcòsi (f.) : narcòsi amodada per aver alenada una mescla anestesica que sa pression es superiora a la pression atmosferica.

baronàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros baron, vilain baron, méchant baron » TdF

baronat nm : títol de baron.

baronatge nm, cf Ubaud Dicort : « baronnage, les barons, la noblesse d’une province » TdF. (v. barnatge)

Baroncelli Folco de : autor occitan de Provença (1869-1943).

baronda : femna desgordida.

baronejar (v. tr. e intr.) : mestrejar ; èsser dur e s'encreire.

baronenc, -a adj : ufanós, -osa ; autoritari, -ària ; « baronnial, -e » (v. Rapin).

baronessa (R. II, 181) [ ~ barona, cf Ubaud Dicort] nf : dòna qu'a lo títol de baron ; molhèr de baron. (v. TdF ‘barouno’)

baronet, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit baron, petite baronne » TdF

baroniá : çò mestrejat per un baron o una baronessa.

baronial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un baron, una baronessa o una baronia. (v. baronenc)

baronil, -a adj  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘barouniéu’) : cavaleirós, -osa.

baropatia : perturbacion amodada per de variacions subtas de pression atmosferica.

baroscòpi (m.) : aparelh utilizat per metre en evidéncia lo principi d'Arquimèdes.

barosensible, -bla : natura dels organs sensibles a la pression.

barosinusiti (f.) : sinusiti nasala amodada pels càmbiaments subtes de pression atmosferica.

baroterapia : tractament jos pression dins de caissons vitrats o en cambras pressurizadas.

barotiti (f.) : otiti amodada per de càmbiaments subtes de pression atmosferica.

barotraumatisme : lesion amodada per de variacions de pression, siá per augmentacion (ascension dins l'aiga), siá per diminucion (ascension en altitud)

barotropisme : tropisme amodat per de diferéncias de pression.

barquejada nf, cf Ubaud Dicort : « promenade en bateau ; navigation » TdF

barquejaire, -aira n : batelièr, -ièira ; « homme versatile, indécis » TdF.

barquejar (v. tr. e intr.) : carrejar en barca ; passar d'una nau a l'autra ; « conduire une barque ; nager entre deux eaux, changer de parti ou d’opinion selon les circonstances » TdF.

barquet : semalon o cornuda de lavandièira.

barqueta : barca pichonèla ; mena de pastisson.

barquetada nf / barquetat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une nacelle, batelée, v. barcada ; augée » (v. TdF jos ‘barquetado’)

barquetaire / barquetièr nm, cf Ubaud Dicort : « batelier » (v. TdF jos ‘barquetaire’)

barqueton nm, cf Ubaud Dicort : « petit bachot » TdF

barquièr, -ièira n e adj : batelièr, -ièira ; « de barque, qui tient à une barque ».

barquilhada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un réservoir, éclusée » TdF

barquilhon nm, cf Ubaud Dicort : « batelet, petit canot » TdF

barquin 1 nm  : conflet de farga / bolzas.

barquin 2 / barquiu nm, cf Ubaud Dicort : « bassin d’eau, réservoir, vivier ; fosse de savonnerie » TdF jos ‘barquiéu’

barquinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit réservoir » (L. 41)

barquiu nm : v. barquin 2.

barra : tilhet ; tròç longarut (fust, fèrre, chocolat...) ; tanca de pòrta ; montanha longaruda ; jòc de dròlles ; pèrga ; lata ; travèrsa ; perpal ; balandran ; barrièira de tribunal ; amàs de sabla o de sorra ; faissa de tèrra ; sensacion dolorosa alongada e orizontala.

Una barra de chocolat.

Barra de pòrta.

Barra de Cevenas.

Barra del còl : quèrbas del còl.

Jogar a barras.

De barra en barra : d'un band a l'autre ; de fons a cima / de fons en cima.