|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
barraban
nm (v. Ubaud Dicort e
TdF), -a : arpalhand, -a ; talibornàs, -assa ; trafegaire, -a. (v. TdF). (# barravant) barrabanda nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de dança. barrabandàs nm, cf Ubaud Dicort : v. barraban. (v. TdF jos ‘barraban’) barrabim-barrabam [barrabin-barraban 1] nm (onom.) : sarrabastal / tarrabastal. barrabim-barrabam [barrabin-barraban 2] (loc. adv.) : a grand bruch. barraca : casal ; botiga pichona ; cabana. barracament : ensemble de barracas. barracan nm : mena de drap grossièr raiat de blanc, « bouracan ». (v. TdF) barracana nf, cf Ubaud Dicort :
« pièce de bouracan » (L. 41) barracanar (v.tr. e intr.) : raiar de blanc ; mirgalhar. barracanat, -a : raiat, -ada de blanc ; mirgalhat, -ada. barracar (v. tr.) : claure dins una barraca. barracat, -ada : claus, -a dins una barraca. barracatge : accion de barracar. barrachèu : mairam / dogam / dogat (pòstes per far de dogas) barracon nm, barracona nf : barraca pichona, « kiosque » TdF jos ‘barracouno’. barracoquin nm, cf Ubaud Dicort :
« geôlier » TdF ‘barro-couquin’ barracòt nm, cf Ubaud Dicort : « (constr.) petite
baraque, cahute »
(Laus) barrada 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« partie d’un cours d’eau contenue entre deux
barrages ; barrage, clôture ; embargo » TdF ‘barrado 1’ barrada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« troupe d’ouvriers qui, alternativement avec une autre
troupe, tourne la barre d’un pressoir à huile ; serre,
pressée ; grande quantité ; volée de coups de
barre » TdF ‘barrado
2’ barradís, -issa : que se pòt barrar ; que se pòt tampar. barradissa : barrièira / barramenta. barradoira nf : barra per tampar, per barrar ; « gros clou de charpentier » (v. DOM web). barrador 1,
-doira adj, cf Ubaud Dicort :
« servant à barrer (en parlant d’un clou) [v. barradoira] » (L. 41) barrador 2 nm : aplech
per tampar, per barrar ; tampa. (v. TdF) barradura (R. II, 188) : tampa / tancadura. barrafòrt
nm, cf Ubaud Dicort :
« la plus grosse pièce de bois qu’on tire du
sapin » TdF « barragonha » : v. babaronha e baragònha, cf Ubaud Dicort. barraire, -aira : persona que barra, que tampa ; que tanca. barrairon : pòrta-cledon. barral : barrilet (barril pichonèl dels jornalièrs, dels bracièrs o dels carretièrs...) ; mesura de 60 litres. (v. TdF jos ‘barrau’) barralariá : boisselariá ; tonelariá. barralejaire nm, -a : transportaire, -a de vin dins de barrals. barralejar (v. tr. e intr.) : carrejar de vin dins de barrals. barralejat, -ada : carrejat, -ada dins de barrals (vin, liquors) barralejatge : transpòrt de vin dins de barrals. barralenc, -a (adj.) : en forma de barral. barralet : amorièr (plt.) (Morus alba ) ; (Morus nigra) ; porriòl (plt.) : (Muscari racemosum) ; barrilet (barril pichon) ; fraga canina (Fragaria vesca) barralh : claus ; palencada. barralha : clausura ; palencada. barralhar (v. tr.) : clausurar ; palencar. barralhat, -ada : clausurat, -ada ; palencat, -ada. barralhon nm : banc de sabla a l'escampadoira d'una ribièira. barralièr [, -ièira n] : boisselièr ; tonelièr ; « mesureur de vin ; porteur ou porteuse d’eau, qui, dans des barils transportés à dos d’âne, débitait l’eau du Rhône aux habitants d’Arles » TdF. barrambada : cargament d'una mescladissa de causas entremièg de cledissas ; rosta (clapada de còps) barrament : accion de barrar. barramenta : barrièira / balustre ; baranda / parabanda / balustrada. barramercat nm, cf Ubaud Dicort :
« crépide à feuilles de pissenlit,
plante » TdF ‘barro-mercat’ barramina (abs. Dicort) : barra de mina.
(v. barrina) barranc : tuna de guèine ; vabre ; èrm / ermàs. barranca : moble vièlh ; ostal vièlh ; talibornàs ; musardejaire. barrancaire, -aira (subs. e adj) : matràs, -assa / bestiraire, -a / longanha, -a / musardejaire, -a ; repapiaire, -a. barrancar (v. intr.) : bestirar / musardejar ; èsser longanha ; rodar l'antifa. barrancatge : repapiatge. barrancon : escalon d'escala o de cadièira. |
|
||
|
barofil, -a : natura de l'organisme que pòt viure dins de condicions de pression fòrt elevadas. barognosia : facultat de reconéisser lo pes e la consisténcia dels objèctes. barograf : baromètre enregistraire que dona la corba de las altituds d'un aeronau. barograma : corba donada per un barograf. barologia : branca de la fisica qu'estúdia lo pes o la gravitat. baromètre : instrument per mesurar la pression atmosferica. Nos podèm encaminar, que lo baromètre es al bèl. barometria : branca de la fisica qu'estúdia la teoria del baromètre e las mesuras de la pression atmosferica. barometric, -a : relatiu, -iva al
baromètre. baron 1 (plt.) : (Spartina versicolor) ; (Ammophila arenaria) baron 2, -essa [v. baronessa] n : títol de noblesa ; persona d'aquel títol. baronarcòsi (f.) : narcòsi amodada per aver alenada una mescla anestesica que sa pression es superiora a la pression atmosferica. baronàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros baron, vilain baron, méchant baron » TdF baronat nm : títol de baron. baronatge nm, cf Ubaud Dicort :
« baronnage, les barons, la noblesse d’une
province » TdF. (v. barnatge) Baroncelli Folco de : autor occitan de Provença (1869-1943). baronda : femna desgordida. baronejar (v. tr. e intr.) : mestrejar ; èsser dur e s'encreire. baronenc, -a adj : ufanós, -osa ; autoritari, -ària ; « baronnial, -e » (v. Rapin). baronessa (R. II, 181) [ ~ barona, cf Ubaud Dicort] nf :
dòna qu'a lo títol de baron ; molhèr de baron. (v. TdF ‘barouno’) baronet, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit baron, petite baronne » TdF baroniá : çò mestrejat per un baron o una baronessa. baronial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un
baron, una baronessa o una baronia. (v. baronenc) baronil, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘barouniéu’) : cavaleirós, -osa. baropatia : perturbacion amodada per de variacions subtas de pression atmosferica. baroscòpi (m.) : aparelh utilizat per metre en evidéncia lo principi d'Arquimèdes. barosensible, -bla : natura dels organs sensibles a la pression. barosinusiti (f.) : sinusiti nasala amodada pels càmbiaments subtes de pression atmosferica. baroterapia : tractament jos pression dins de caissons vitrats o en cambras pressurizadas. barotiti (f.) : otiti amodada per de càmbiaments subtes de pression atmosferica. barotraumatisme : lesion amodada per de variacions de pression, siá per augmentacion (ascension dins l'aiga), siá per diminucion (ascension en altitud) barotropisme : tropisme amodat per de diferéncias de pression. barquejada nf, cf Ubaud Dicort :
« promenade en bateau ; navigation » TdF barquejaire, -aira n : batelièr, -ièira ; « homme versatile, indécis » TdF. barquejar (v. tr. e intr.) : carrejar en barca ; passar d'una nau a l'autra ; « conduire une barque ; nager entre deux eaux, changer de parti ou d’opinion selon les circonstances » TdF. barquet : semalon o cornuda de lavandièira. barqueta : barca pichonèla ; mena de pastisson. barquetada nf / barquetat nm, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une nacelle, batelée, v. barcada ;
augée » (v. TdF jos ‘barquetado’) barquetaire / barquetièr nm, cf Ubaud Dicort : « batelier » (v. TdF jos ‘barquetaire’) barqueton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit bachot » TdF barquièr, -ièira n e adj : batelièr, -ièira ; « de barque, qui tient à une barque ». barquilhada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un réservoir,
éclusée » TdF barquilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« batelet, petit canot »
TdF barquin 1 nm : conflet de farga / bolzas. barquin 2 / barquiu nm, cf Ubaud Dicort : « bassin d’eau,
réservoir, vivier ; fosse de savonnerie » TdF jos ‘barquiéu’ barquinet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit réservoir » (L. 41) barquiu nm : v. barquin 2. barra : tilhet ; tròç longarut (fust, fèrre, chocolat...) ; tanca de pòrta ; montanha longaruda ; jòc de dròlles ; pèrga ; lata ; travèrsa ; perpal ; balandran ; barrièira de tribunal ; amàs de sabla o de sorra ; faissa de tèrra ; sensacion dolorosa alongada e orizontala. Una barra de chocolat. Barra de pòrta. Barra de Cevenas. Barra del còl : quèrbas del còl. Jogar a barras. De barra en barra : d'un band a l'autre ; de fons a cima / de fons en cima. |
|
|
|
|
|
|
|
|