|
|
|
|
|
|
barbascle nm : lachuscla / lachuscle (plt.) : (Euphorbia) barbassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande barbe, longue barbe, vilaine barbe ; variété de chien, espèce de barbet » TdF barbassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « barbu qui a une grosse barbe » (Brun Glossari Oc-Fr) barbasta : ranoncle campèstre (Ranunculus agrestis) ; albièira. (v. TdF) barbastar (v. intr.) : albieirar. Sèm en setembre : barbastarà lèu. barbastejar v, cf Ubaud Dicort : « maugréer » (Alibert) barbat 1 nm : malhòl racinut (brota espintada en tèrra e qu' a racinat) barbat 2, -ada adj : racinat, -ada. barbataire, -aira adj e n : q.q. que gabolha ; q.q. que barjaca ; q.q. que romèga ; quicòm que gargota. barbatar (v. intr.) : gabolhar / gafolhar ; gargolhar / gargotar ; charrar / barjacar ; rondinar / romegar / repotegar. barbatejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : frequentatiu de barbatar. « barbecue » ('ba :bikju :) (angl.) (abs. Dicort) : v. brasucada e barbacoa. barbejaire, -aira [~ -airitz] n : q. q. que fa la barba. barbejar (v. tr. e intr.) : far la barba / rasar ; « gagner son argent à quelqu’un, le tondre » ; metre de barba ; racinar. (v. TdF) Tot çò qu'avèm plantat a plan barbejat. barbejat, -ada : racinat, -ada. barbejatge : accion de rasar, de se rasar, de racinar. barbèl / barbèu [veire barbèl, cf Ubaud Dicort] nm : mena de peis ; jovenàs / fotriquet. Dins un pas res pesquèt sièis polits barbèus. barbèla nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du barbeau » TdF barbelada : tropelada de barbèus. barbelalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les jeunes garçons, v. garçonalha » (v. TdF ‘barbelaio’) barbelaire, -aira : persona que barbèla (t. a. de barbelar) (v. TdF) barbelar (v. intr.) : pantaissar d'emocion ; tresfolir / treslimar ; cobesejar ; repapiar ; desparlar. barbelàs : barbèl gròs ; jovenàs. barbelat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « barbelé » (Rapin) barbelat 2 nm : aram crancut. Pargue enrodat de barbelat. barbelejar (v. intr.) : frequentatiu de barbelar, « griller d’envie, d’impatience » TdF. barbelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit barbeau » TdF barbelhada (abs. Dicort ; v. p. 146) : nom collectiu per dire « los jovenasses » (v. barbelalha) barbelièira : nassa pels barbèus. barbelon (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « ardemment, instamment, avec un ardent désir » TdF barbelós,-osa adj, cf Ubaud Dicort : « bavard, arde, radoteur, euse » TdF barbena nf, cf Ubaud Dicort : « chevelu des racines ; barbe des épis ; bavures » TdF barbenar / barbenejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jeter des radicules » (v. TdF jos ‘barbena’) barbenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « barbelé, ée, filamenteux, euse » (v. TdF) barbesin / berbesin nm, cf Ubaud Dicort : « hippobosque du mouton, insecte parasite ; petit homme » (v. TdF jos ‘barbesin’) barbesina 1 adj f, cf Ubaud Dicort : « Mosca barbesina, hippobosque ». (v. TdF jos ‘barbesino’) barbesina 2 / berbesina nf, cf Ubaud Dicort : « vermine, marmaille, petit enfant, mirmidon » TdF jos ‘barbesino’ barbet nm, -a : mena de can o de canha del pel long e crespat. barbeta nf : flòc de barba ; aplech d'embarcacion ; amarra de nau. (v. TdF) barbeta (far la -) : metre la man jos la barba d'un nadaire novelari. barbetar (v. intr.) : claquejar de las dents a causa del freg. barbièr 1, -ièira (subs.) : barbejaire, -a. Dins lo temps i aviá un barbièr dins cada vilatge. barbièr 2, -ièira (adj.) : çò que concernís barbas e barbièrs. Plat barbièr, plat à barbe. (v. TdF) barbilh / barbilhon / barbilhonèl : barbèl pichonèl. barbilhat nm, cf Ubaud Dicort : « barbillon, sorte de petit poisson » TdF barbilhon : flòc de barba ; pellicula de pèl que se destaca de per las onglas ; barbilh ; passerat de mar. As pas vergonha de te rosegar los barbilhons ? barbilhòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit homme barbu » TdF ‘barbihot’ -BARBITAL : forma sufixada de barbital. v. fenobarbital. barbital : barbituric (dròga contra l'insomnia) barbituric 1 nm : tot derivat de l'acid barbituric. barbituric 2, -a adj : relatiu, -iva a un barbituric. barbiturisme : intoxicacion pels barbiturics. barbòcha nm : bastard de barbet. barboira nf, cf Ubaud Dicort : « masque de carnaval, coiffure grotesque, personne déguisée » (v. TdF) barbòl nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe ? » (L. 41) barbola nf, cf Ubaud Dicort : « barbe des épis » TdF barbòla : galha de gal o de piòt ; bartabèla de verrolh ; barbilhonèl. barbolat : plant jove ja racinat. barbolh nm : balòfas / àbets… [v. Ubaud Dicort p. 146] « barbes des céréales ; criblures, immondices ; gâchis, désordre, chaos » TdF ‘barboui’ Son de barbolhs que vent empòrta. barbolha nm : que parla fòrça e vitament (R. VI, 558 - L. 385). barbolhada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on barbouille en une fois, enduit de peinture grossière ; mixture de choses disparates, macédoine, œufs brouillés ; hachis d’herbes, ragoût ; ripopée, mélange de vins ; confusion, tohu-bohu, foule grouillante » TdF ‘barbouiado’ barbolhadura nf, cf Ubaud Dicort : « chose barbouillée, griffonnage » TdF barbolhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « barbouilleur ; gâcheur, tripoteur ; bredouilleur, euse » TdF barbolhament nm, cf Ubaud Dicort : « barbouillage ; bredouillement » TdF barbolhar (v. tr.) : bochardar / mascarar ; chifronhar ; metre en desòrdre ; « bredouiller » TdF. barbolhariá nf, cf Ubaud Dicort : « toute sorte de choses gluantes ou sales » TdF barbolhat, -ada : t. a. de barbolhar, « barbouillé, ée » TdF jos ‘barbouia’. Aviá lo morre barbolhat de chuc d'amoras. barbolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « barbouillage, gribouillage ; galimafrée ; bredouillement » TdF barbolhejar v, cf Ubaud Dicort : v. barbolhar. (v. TdF jos ‘barbouia’) barbolhon nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui bredouille, bavard inintelligible ; tripoteur, brouillon » TdF barbolós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « barbelé, ée, qui a des barbes » TdF barbon nm, cf Ubaud Dicort : « barbon » TdF barbosinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fourmiller, picoter entre cuir et chair » TdF « barbossat » : v. darbossat. barbòt : lòca (peis) (Gadus minutus) ; (Barbus fluviatilis) ; blavet : mena de flor blava de pels blats (Centaurea cyanus) ; gòrja de persona grassa ; gòrja de pòrc. Una persona del triple barbòt (grassa que jamai)
|
|
|
|
|
|
barbota nf, cf Ubaud Dicort : « houblon, plante, v. obelon » (v. TdF) barbòta nf, cf Ubaud Dicort : « blatte, cloporte et autres insectes, en Languedoc » TdF barbotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « barboteur ; bredouilleur, euse » TdF, barbolha. v. barbolhar. barbotar (v. tr. e intr.) : gafolhar ; gargolhar ; gargotar ; bretonejar ; rondinar. De vèrmes barbotavan dins sa plaga dobèrta. Son ventre teniá barbotat. barbotatge : accion de barbotar. v. çaisús. barbotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui marmotte » TdF barbotejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de barbotar ; barbotinar. barbotèla nf, cf Ubaud Dicort : (v. barbòta) barbotiment : accion de barbotir. v. çaijós. barbotina 1 nf, cf Ubaud Dicort : « vermine, marmaille ; barbotine ; poudre vermifuge ; tanaisie commune, plante » TdF barbotina 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (faïencerie) barbotine » (Laus) barbotinaire, -aira adj e n : que marmoteja ; que secreteja ; « qui grommelle » TdF. barbotinament nm, cf Ubaud Dicort : « balbutiement, chuchotement, murmure » TdF barbotinar (v. tr. e intr.) : marmotejar ; secretejar. barbotinat, -ada : marmotejat, -ada ; secretejat, -ada. barbotinejar v, cf Ubaud Dicort : v. barbotinar. (v. TdF jos ‘barboutina’) barbotinha nf : (rasimet), cf Ubaud Dicort. (v. brotinha) barbotir (v. tr. e intr.) : marmotejar ; secretejar. barbuda : mena de planta (Nigella arvensis) (N. damascena) ; peis (Rhombus maximus) ; (R. schophtalmus); (Psetta maxima) ; plant jove de vinha ja racinat. barbula nf, cf Ubaud Dicort : « barbule » (Rapin) barbum nm sing, cf Ubaud Dicort : « chevelu d’une plante, radicelles » TdF suppl barbut, -uda adj e n : qu'a de barba. Luna mercruda, femna barbuda, prada mofuda, cada cent ans i n'a pro d'una. (provèrbi) barca (del gallés BARGA) : nau / naviòl ; sabata tròp granda / esclafamèrdas. barcada : contengut d'una barca. barcairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit batelier ; conducteur d’une barquerolle » TdF ‘barqueiròu’ barcairòla nf, cf Ubaud Dicort : « barquerolle, petit bâtiment sans mât ; barcarolle, chant de gondolier » TdF ‘barqueirolo’ barcarèla nf, cf Ubaud Dicort : v. barcairòla. (v. TdF jos ‘barqueirolo’) barcarés : flòta de barcas dins un pòrt. (v. TdF) barcassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande, vieille ou vilaine barque » (v. TdF) barcatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit de passage sur un bac, naulage » TdF barcatièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nautonier, batelier, ière » TdF Barcelona : vila màger de Catalonha. barcelonés, -esa [ ~ barcelonin, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Barcelona ; sortit, -ida de Barcelona. Un Barcelonés. Una Barcelonesa. barcon nm, cf Ubaud Dicort : « petit baquet ; auget dans lequel les lavandières s’agenouillent » TdF barcorit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. avercolit. (v. TdF jos ‘avercouli’) barcòt nm, cf Ubaud Dicort : « bachot, canot » TdF bard 1 (abs. Dicort) : poèta e cantaire cèlt ; poèta liric. (v. barde) bard 2 nm : fanga ; albuga / aubuga ; riòla (tèrra argilenca) ; argila aprestada dels potièrs e dels malonièrs ; « dalle à paver » TdF. « Quand plòu per Sant Medard, quaranta jorns de bard, part que Sant Barnabè non li còpe lo pè ». barda 1 nf (v. Alibert) : teulàs (mena de granda pèira planièira) ; barda 2 nf : bast ; lesca de lard. (v. TdF ‘bardo’) bardaca [ ~ bardacha] nf, cf Ubaud Dicort : mena de garrafa, « alcarazas, vase de terre poreuse, v. gargolina ; ustensile en fer blanc dans lequel les frères quêteurs reçoivent l’huile qu’on leur donne dans les moulins » (v. TdF jos ‘bardaco’). bardada nf (Alibert) : carga de muòl, d'ase, de muòla... bardaire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui pose des dalles » TdF bardalhan nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux que l’on adressait aux juifs » (v. TdF ‘bardaian’) bardana nf, cf Ubaud Dicort : « bardane, plante à larges feuilles ; punaise, v. cime » TdF bardaneta nf, cf Ubaud Dicort : « tragus racemosus, plante » TdF bardanís nm : vent del sud-oèst dins lo Narbonés (Alibert) ; « vent du nord-ouest, à Narbonne, v. cèrç » (v. TdF e Carrasco) bardar 1 (v. tr.) : pasimentar ; placar (lausar) ; terrassar (getar per tèrra) ; Lo nòstre ostal aviá las parets bardadas de lausas. bardar (se) : se getar ; se passir amb de fanga. bardar 2 (v. tr.) : embardar un muòl, un ase..., bastar un muòl... ; lardar / lardonar / lardissar / lardufar ; emmalholar un nenon. bardàs : fangàs. bardason nf : accion de pasimentar. bardassa nf, cf Ubaud Dicort : « vieille bâtine, vilain bât » TdF bardassar (v. tr.) : getar per tèrra / placar per tèrra. bardat : airal pasimentat amb de lausas. bardatge : pasiment. barde nm, cf Ubaud Dicort : « (poête) barde » (Rapin) bardejador nm, cf Ubaud Dicort : « maçon employé à garnir de bauche [v. bardejar] » (L. 41) bardejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gâcher ; garnir de bauche [= bauge] » (L. 41) bardejar (se) : se barbolhar ; s'alimenar. bardejat, -ada : t. a. çaisús. bardèl 1 nm / bardèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bastina ; sèla sens arçons ; braç de banc de veirinièr ; bardèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : bardòt (bastard de caval e de sauma) (v. TdF jos ‘bardot’) bardeleta : mena de corselet de dròlle. bardet : mena de guiraud tufat (Ardea garzetta) bardeta : coissinet sus las esquinas d'un caval ; tufa de pel sul cap d'unes aucèls. bardèu (abs. Dicort) : v. bardèl e bardòc. (v. TdF jos ‘bardèu’). bardièr nm, bardièira (v.bardièira) : malonièr, -ièira / maonièr, -ièira ; « bourbier, tas de boue » (v. TdF ‘bardié’) ; bardièira nf : argilièira ; sisa d'argila ; cròs de preparacion de barda (v. TdF ‘bardiero’). bardina : bardèla. v. bardèla. bardinejar (v. tr. e intr.) : alisar amb d'argila ; perbocar amb d'argila. bardinejat, -ada : perbocat, -ada amb d'argila (ostal, paret...) bardinga-bardanga loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. barlinga-barlanga) bardinièira nf, cf Ubaud Dicort : v. bardièira. (v. TdF jos ‘bardiero’) bardís: fangàs ; pastoira ; corondat ; tàpia ; madièrs estirats dins la cala d'un naviri per empachar la carga de s'amontetar. |
|
|
|
|
|
|
|