barbascle nm : lachuscla / lachuscle (plt.) : (Euphorbia)

barbassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande barbe, longue barbe, vilaine barbe ; variété de chien, espèce de barbet » TdF

barbassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « barbu qui a une grosse barbe » (Brun Glossari Oc-Fr)

barbasta : ranoncle campèstre (Ranunculus agrestis) ; albièira. (v. TdF)

barbastar (v. intr.) : albieirar.

Sèm en setembre : barbastarà lèu.

barbastejar v, cf Ubaud Dicort : « maugréer » (Alibert)

barbat 1 nm : malhòl racinut (brota espintada en tèrra e qu' a racinat)

barbat 2, -ada adj : racinat, -ada.

barbataire, -aira adj e n : q.q. que gabolha ; q.q. que barjaca ; q.q. que romèga ; quicòm que gargota.

barbatar (v. intr.) : gabolhar / gafolhar ; gargolhar / gargotar ; charrar / barjacar ; rondinar / romegar / repotegar.

barbatejar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : frequentatiu de barbatar.

« barbecue » ('ba :bikju :) (angl.) (abs. Dicort) : v. brasucada e barbacoa.

barbejaire, -aira [~ -airitz] n : q. q. que fa la barba.

barbejar (v. tr. e intr.) : far la barba / rasar ; « gagner son argent à quelqu’un, le tondre » ; metre de barba ; racinar. (v. TdF)

Tot çò qu'avèm plantat a plan barbejat.

barbejat, -ada : racinat, -ada.

barbejatge : accion de rasar, de se rasar, de racinar.

barbèl / barbèu [veire barbèl, cf Ubaud Dicort] nm : mena de peis ; jovenàs / fotriquet.

Dins un pas res pesquèt sièis polits barbèus.

barbèla nf, cf Ubaud Dicort : « femelle du barbeau » TdF

barbelada : tropelada de barbèus.

barbelalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les jeunes garçons, v. garçonalha » (v. TdF barbelaio’)

barbelaire, -aira : persona que barbèla (t. a. de barbelar) (v. TdF)

barbelar (v. intr.) : pantaissar d'emocion ; tresfolir / treslimar ; cobesejar ; repapiar ; desparlar.

barbelàs : barbèl gròs ; jovenàs.

barbelat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « barbelé » (Rapin)

barbelat 2 nm : aram crancut.

Pargue enrodat de barbelat.

barbelejar (v. intr.) : frequentatiu de barbelar, « griller d’envie, d’impatience » TdF.

barbelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit barbeau » TdF

barbelhada (abs. Dicort ; v. p. 146) : nom collectiu per dire « los jovenasses » (v. barbelalha)

barbelièira : nassa pels barbèus.

barbelon (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « ardemment, instamment, avec un ardent désir » TdF

barbelós,-osa adj, cf Ubaud Dicort : « bavard, arde, radoteur, euse » TdF

barbena nf, cf Ubaud Dicort : « chevelu des racines ; barbe des épis ; bavures » TdF

barbenar / barbenejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jeter des radicules » (v. TdF jos ‘barbena’)

barbenós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « barbelé, ée, filamenteux, euse » (v. TdF)

barbesin / berbesin nm, cf Ubaud Dicort : « hippobosque du mouton, insecte parasite ; petit homme » (v. TdF jos ‘barbesin’)

barbesina 1 adj f, cf Ubaud Dicort : « Mosca barbesina, hippobosque ». (v. TdF jos ‘barbesino’)

barbesina 2 / berbesina nf, cf Ubaud Dicort : « vermine, marmaille, petit enfant, mirmidon » TdF jos ‘barbesino’

barbet nm, -a : mena de can o de canha del pel long e crespat.

barbeta nf : flòc de barba ; aplech d'embarcacion ; amarra de nau. (v. TdF)

barbeta (far la -) : metre la man jos la barba d'un nadaire novelari.

barbetar (v. intr.) : claquejar de las dents a causa del freg.

barbièr 1, -ièira (subs.) : barbejaire, -a.

Dins lo temps i aviá un barbièr dins cada vilatge.

barbièr 2, -ièira (adj.) : çò que concernís barbas e barbièrs.

Plat barbièr, plat à barbe. (v. TdF)

barbilh / barbilhon / barbilhonèl : barbèl pichonèl.

barbilhat nm, cf Ubaud Dicort : « barbillon, sorte de petit poisson » TdF

barbilhon : flòc de barba ; pellicula de pèl que se destaca de per las onglas ; barbilh ; passerat de mar.

As pas vergonha de te rosegar los barbilhons ?

barbilhòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit homme barbu » TdF barbihot’

-BARBITAL : forma sufixada de barbital.  v. fenobarbital.

barbital : barbituric (dròga contra l'insomnia)

barbituric 1 nm : tot derivat de l'acid barbituric.

barbituric 2, -a adj : relatiu, -iva a un barbituric.

barbiturisme : intoxicacion pels barbiturics.

barbòcha nm : bastard de barbet.

barboira nf, cf Ubaud Dicort : « masque de carnaval, coiffure grotesque, personne déguisée » (v. TdF)

barbòl nm, cf Ubaud Dicort : « sorte d’étoffe ? » (L. 41)

barbola nf, cf Ubaud Dicort : « barbe des épis » TdF

barbòla : galha de gal o de piòt ; bartabèla de verrolh ; barbilhonèl.

barbolat : plant jove ja racinat.

barbolh nm : balòfas / àbets… [v. Ubaud Dicort  p. 146] « barbes des céréales ; criblures, immondices ; gâchis, désordre, chaos » TdF barboui’

Son de barbolhs que vent empòrta.

barbolha nm : que parla fòrça e vitament (R. VI, 558 - L. 385).

barbolhada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on barbouille en une fois, enduit de peinture grossière ; mixture de choses disparates, macédoine, œufs brouillés ; hachis d’herbes, ragoût ; ripopée, mélange de vins ; confusion, tohu-bohu, foule grouillante » TdF barbouiado’

barbolhadura nf, cf Ubaud Dicort : « chose barbouillée, griffonnage » TdF

barbolhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « barbouilleur ; gâcheur, tripoteur ; bredouilleur, euse » TdF

barbolhament nm, cf Ubaud Dicort : « barbouillage ; bredouillement » TdF

barbolhar (v. tr.) : bochardar / mascarar ; chifronhar ; metre en desòrdre ; « bredouiller » TdF.

barbolhariá nf, cf Ubaud Dicort : « toute sorte de choses gluantes ou sales » TdF

barbolhat, -ada : t. a. de barbolhar, « barbouillé, ée » TdF jos ‘barbouia’.

Aviá lo morre barbolhat de chuc d'amoras.

barbolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « barbouillage, gribouillage ; galimafrée ; bredouillement » TdF

barbolhejar v, cf Ubaud Dicort : v. barbolhar. (v. TdF jos ‘barbouia’)

barbolhon nm, cf Ubaud Dicort : « enfant qui bredouille, bavard inintelligible ; tripoteur, brouillon » TdF

barbolós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « barbelé, ée, qui a des barbes » TdF

barbon nm, cf Ubaud Dicort : « barbon » TdF

barbosinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fourmiller, picoter entre cuir et chair » TdF

« barbossat » : v. darbossat.

barbòt : lòca (peis) (Gadus minutus) ; (Barbus fluviatilis) ; blavet : mena de flor blava de pels blats (Centaurea cyanus) ;  gòrja de persona grassa ; gòrja de pòrc.

Una persona del triple barbòt (grassa que jamai)

 

 

 

 

 

 

barbota nf, cf Ubaud Dicort : « houblon, plante, v. obelon » (v. TdF)

barbòta nf, cf Ubaud Dicort : « blatte, cloporte et autres insectes, en Languedoc » TdF

barbotaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « barboteur ; bredouilleur, euse » TdF, barbolha. v. barbolhar.

barbotar (v. tr. e intr.) : gafolhar ; gargolhar ; gargotar ; bretonejar ; rondinar.

De vèrmes barbotavan dins sa plaga dobèrta.

Son ventre teniá barbotat.

barbotatge : accion de barbotar. v. çaisús.

barbotejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle  qui marmotte » TdF

barbotejar (v. tr. e intr.) : frequentatiu de barbotar ; barbotinar.

barbotèla nf, cf Ubaud Dicort : (v. barbòta)

barbotiment : accion de barbotir. v. çaijós.

barbotina 1 nf, cf Ubaud Dicort : « vermine, marmaille ; barbotine ; poudre vermifuge ; tanaisie commune, plante » TdF

barbotina 2 nf, cf Ubaud Dicort : « (faïencerie) barbotine » (Laus)

barbotinaire, -aira adj e n : que marmoteja ; que secreteja ; « qui grommelle » TdF.

barbotinament nm, cf Ubaud Dicort : « balbutiement, chuchotement, murmure » TdF

barbotinar (v. tr. e intr.) : marmotejar ; secretejar.

barbotinat, -ada : marmotejat, -ada ; secretejat, -ada.

barbotinejar v, cf Ubaud Dicort : v. barbotinar. (v. TdF jos ‘barboutina’)

barbotinha nf : (rasimet), cf Ubaud Dicort. (v. brotinha)

barbotir (v. tr. e intr.) : marmotejar ; secretejar.

barbuda : mena de planta (Nigella arvensis) (N. damascena) ; peis (Rhombus maximus) ; (R. schophtalmus); (Psetta maxima) ; plant jove de vinha ja racinat.

barbula nf, cf Ubaud Dicort : « barbule » (Rapin)

barbum nm sing, cf Ubaud Dicort : « chevelu d’une plante, radicelles » TdF suppl

barbut, -uda adj e n : qu'a de barba.

Luna mercruda, femna barbuda, prada mofuda, cada cent ans i n'a pro d'una. (provèrbi)

barca (del gallés BARGA) : nau / naviòl ; sabata tròp granda / esclafamèrdas.

barcada : contengut d'una barca.

barcairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit batelier ; conducteur d’une barquerolle » TdF barqueiròu’

barcairòla nf, cf Ubaud Dicort : « barquerolle, petit bâtiment sans mât ; barcarolle, chant de gondolier » TdF barqueirolo’

barcarèla nf, cf Ubaud Dicort : v. barcairòla. (v. TdF jos ‘barqueirolo’)

barcarés : flòta de barcas dins un pòrt. (v. TdF)

barcassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande, vieille ou vilaine barque » (v. TdF)

barcatge nm, cf Ubaud Dicort : « droit de passage sur un bac, naulage » TdF

barcatièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « nautonier, batelier, ière » TdF

Barcelona : vila màger de Catalonha.

barcelonés, -esa [ ~ barcelonin, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Barcelona ; sortit, -ida de Barcelona.

Un Barcelonés.

Una Barcelonesa.

barcon nm, cf Ubaud Dicort : « petit baquet ; auget dans lequel les lavandières s’agenouillent » TdF

barcorit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. avercolit. (v. TdF jos ‘avercouli’)

barcòt nm, cf Ubaud Dicort : « bachot, canot » TdF

bard 1 (abs. Dicort) : poèta e cantaire cèlt ; poèta liric. (v. barde)

bard 2 nm : fanga ; albuga / aubuga ; riòla (tèrra argilenca) ; argila aprestada dels potièrs e dels malonièrs ; « dalle à paver » TdF.

« Quand plòu per Sant Medard,

quaranta jorns de bard,

part que Sant Barnabè

non li còpe lo pè ».

barda 1 nf (v. Alibert) : teulàs (mena de granda pèira planièira) ;

barda 2 nf : bast ; lesca de lard. (v. TdF bardo’)

bardaca [ ~ bardacha] nf, cf Ubaud Dicort :  mena de garrafa, « alcarazas, vase de terre poreuse, v. gargolina ; ustensile en fer blanc dans lequel les frères quêteurs reçoivent l’huile qu’on leur donne dans les moulins » (v. TdF jos ‘bardaco’).

bardada nf (Alibert) : carga de muòl, d'ase, de muòla...

bardaire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui pose des dalles » TdF

bardalhan nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux que l’on adressait aux juifs » (v. TdF bardaian’)

bardana nf, cf Ubaud Dicort : « bardane, plante à larges feuilles ; punaise, v. cime » TdF

bardaneta nf, cf Ubaud Dicort : « tragus racemosus, plante » TdF

bardanís nm  : vent del sud-oèst dins lo Narbonés (Alibert) ; « vent du nord-ouest, à Narbonne, v. cèrç » (v. TdF e Carrasco)

bardar 1 (v. tr.) : pasimentar ; placar (lausar) ; terrassar (getar per tèrra) ;

Lo nòstre ostal aviá las parets bardadas de lausas.

bardar (se) : se getar ; se passir amb de fanga.

bardar 2 (v. tr.) : embardar un muòl, un ase..., bastar un muòl... ; lardar / lardonar / lardissar / lardufar ; emmalholar un nenon.

bardàs : fangàs.

bardason nf : accion de pasimentar.

bardassa nf, cf Ubaud Dicort : « vieille bâtine, vilain bât » TdF

bardassar (v. tr.) : getar per tèrra / placar per tèrra.

bardat : airal pasimentat amb de lausas.

bardatge : pasiment.

barde nm, cf Ubaud Dicort : « (poête) barde » (Rapin)

bardejador nm, cf Ubaud Dicort : « maçon employé à garnir de bauche [v. bardejar] » (L. 41)

bardejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gâcher ; garnir de bauche [= bauge] » (L. 41)

bardejar (se) : se barbolhar ; s'alimenar.

bardejat, -ada : t. a. çaisús.

bardèl 1 nm / bardèla nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bastina ; sèla sens arçons ; braç de banc de veirinièr ;

bardèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : bardòt (bastard de caval e de sauma) (v. TdF jos ‘bardot’)

bardeleta : mena de corselet de dròlle.

bardet : mena de guiraud tufat (Ardea garzetta)

bardeta : coissinet sus las esquinas d'un caval ; tufa de pel sul cap d'unes aucèls.

bardèu (abs. Dicort) : v. bardèl e bardòc. (v. TdF jos ‘bardèu’).

bardièr nm, bardièira (v.bardièira) : malonièr, -ièira / maonièr, -ièira ; « bourbier, tas de boue » (v. TdF bardié’;

bardièira nf :  argilièira ; sisa d'argila ; cròs de preparacion de barda (v. TdF bardiero’).

bardina : bardèla. v. bardèla.

bardinejar (v. tr. e intr.) : alisar amb d'argila ; perbocar amb d'argila.

bardinejat, -ada : perbocat, -ada amb d'argila (ostal, paret...)

bardinga-bardanga loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. barlinga-barlanga)

bardinièira nf, cf Ubaud Dicort : v. bardièira. (v. TdF jos ‘bardiero’)

bardís: fangàs ; pastoira ; corondat ; tàpia ; madièrs estirats dins la cala d'un naviri per empachar la carga de s'amontetar.