baptisme [e derivats, veire batisme, cf Ubaud Dicort] nm : bateg / batejament / batejada / batejat. v. batejar.

Baptista - Baptistin - Baptistina [los 3, veire Batist-] : prenoms.

baptistèri [veire batistèri] nm : airal per batejar ; papièr oficial per far la pròva d'un baptisme.

Baptiston[veire Batiston] : diminutiu de Baptista. v. batiston.

baquelita nf, cf Ubaud Dicort : « bakélite » (Rapin)

baquet nm, cf Ubaud Dicort : « demi-panier où l’on fait nicher les pigeons, v. gorbilhet » (v. TdF). « baquet » (fr.): v. semalon.

Baquet de sciéncia, baquet de savetier, où l’on met tremper les vieux souliers. (v. TdF).

baquic, -a adj (v. Ubaud Dicort, Laus) : qu'a rapòrt al culte de Bacus o al culte del vin.

Una fèsta baquica.

Un culte baquic.

-BAR : forma sufixada del grèc báròs (pes) v. millibar.

BAR- : forma prefixada del grèc báròs (pes)

bar 1 nm (de l'angl. bar que ven del galloroman barra, del gallés barra) : barra que separa los beveires de l'airal ont son las botelhas ; establiment que i se pòt beure a una mena de taulièr.

bar 2 nm (R. II, 180) (abs. Dicort) : empara / paret / muralha / fortificacion ; barri (v. barri) ;

bar 3 nm : unitat internacionala de pression.

bar 4 nm (TdF ‘bar 1’ ; abs. Dicort) : cortilhièira / talha cebas (Gryllotalpa vulgaris) (v. vara) ;

bar 5 nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : branca d'avet.

bara [veire vara, cf Ubaud Dicort] nf : bararèla (baba de la cortilhièira) ; varon de las esquinas del bestial boïn.

baraban nm, cf Ubaud Dicort : « dent-de-lion, pissenlit, plante » TdF

barabastar [veire tarabastar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tombar en fasent grand bruch.

« barafa » : v. balassa.

baragana nf, cf Ubaud Dicort : « poireau des champs, ail sauvage » TdF

baragnosia : pèrdia de la facultat d'estimar lo pes dels objèctes.

baragonha [baragònha nf (v. Dicort e TdF)] (desf. de babaronha) : babaronha / trèva ; drac ; idèa trucaluna ; farfantèla.

baralh nm [e derivats, veire varalh, cf Ubaud Dicort] (v. TdF ‘barai’ e ‘varai’), baralha nf [veire varalha] : mal encombre / desòrdre ; disputa ; bregas o guirguilhs ; destorbi / trebolèri ; brudèsta / tambust.

baralhadís, -issa [veire varalhadís] n (v. TdF baraiadis’) : entremescladís, -issa ; borrolici ; baralhada ; disputa ; discussion ; charadissa.

baralhaire [veire varalhaire] , -aira (v. TdF varaiaire’ e ‘baraiaire’) : barjacaire, -a ; borramesclaire, -a.

baralhar [veire varalhar] (v. tr. e intr.) (v. TdF varaia’ e ‘baraia’) : tresvirar ; borrolar / borramesclar ; brandir ; charrar ; barjacar.

baralhar (se) [veire varalhar (se)] (v. TdF jos ‘varaia’ e ‘baraia’) : se querelar ; se batre.

baralhat [veire varalhat], -ada adj  (v. TdF jos ‘varaia’ e ‘baraia’) : borramesclat, -ada.

baralhejar [veire varalhejar] (v. intr.) (v. TdF varaieja’ e ‘baraieja’) : se remenar ; se bolegar ; s'escaufestrar ; gandalhar / gandalhejar ; furar / furetar.

baran nm (arc.) (R. II, 183) (abs. Dicort) : engana.

baranar v (arc.) (abs. Dicort) : enganar.

« baranca » : v. barranca.

« barancar » : v. barrancar.

baranda nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : balustrada ; « parapet » (L. 40) ; « rambarde » (Basic).

barandèla nf (v. TdF) : mena de farandola lengadociana.

barandelaire, -aira (subs. e adj.) : persona que dança la farandola ; farandèl, -a / esterlucat, -ada.

barandelar (v. intr.) : dançar la farandola lengadociana.

barandet nm, cf Ubaud Dicort : « personne insouciante, changeante et ennuyeuse » (v. TdF)

baranejar (arc.) : frequentatiu de baranar.

baranestesia : insensibilitat a la pression.

baranha : gòrsa / toissa / tosca / randa / randal / boissonada ; clausura / liça / plaissa / sebissa ; barrieirat / pas de clausura.

Una baranha desseparava los dos camps.

baranhada : granda randa / randurassa / barmassada.

baranhar (v. intr.) : clausurar amb una randa.

baranhàs : randa marrida.

baranhat, -ada : clausurat, -ada amb una randa.

baranhau : babaronha ; trèva ; drac.

baranheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite haie » TdF baragneto’

baranhon nm, cf Ubaud Dicort : « bout de haie, brise-vent » TdF baragnoun’

barassega nf : aplech inutil ; tricha-nica.

« barasta » : v. banasta.

barastesia : sensibilitat a la pression.

barat nm / barata  (v. barata) : escambi ; tròc ; frau / fraudariá ; engana ; ròssa ; persona que quita pas de parlar [= barata] ; recipient per i batre lo burre [= barrat, v. Ubaud Dicort Errata web].

Cresiá de far mercat e a fach barat, Il a fait un marché de dupe. (v. TdF jos ‘barat’)

barata nf, cf Ubaud Dicort : « marché frauduleux, duperie, tromperie, frelaterie, sophistication ; femme qui a des dehors trompeurs ; personne brouillonne, tripoteuse, bavarde » TdF barato’

barata (a -) loc adv : (a bon compte) , cf Ubaud Dicort. (v. çai sus)

barataire, -aira [~ -airitz] n : bartolejaire, -a ; arpalhan, -a ; fraudaire, -a.

baratar / baratejar (v. baratejar) (v. tr. e intr.) : trocar ; trafegar ; fraudar ; enganar ; bargalejar ; farfantejar ; barjacar ; tripotejar. (v. TdF barata’)

Quita pas de baratejar (de parlar, parla que parlaràs)

baratariá : frauda ; engana.

baratejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :  « baratineur, -euse (à la manière d’un camelot) » (Per Noste)

baratejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vivre de trafics frauduleux, tromper habituellement, tricher ; tripoter, bavarder, v. petofiejar » (v. TdF)

baratet nm, cf Ubaud Dicort : « tricherie, supercherie, petite fraude » TdF

baratièr, -ièira n : fraudaire, -a ; arpalhand, -a.

baratin nm, cf Ubaud Dicort : « baratin » (v. Rapin)

baratòla nf, cf Ubaud Dicort : « personne inconsidérée, qui parle à tort et à travers » TdF

baratolatge nm, cf Ubaud Dicort : « conduite irréfléchie, bavardage » TdF

baratolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, agir ou parler inconsidérément » TdF

baraton nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de fromage blanc » TdF

baratós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « trompeur, tricheur, euse » TdF

barau nm, cf Ubaud Dicort : v. baron 2. (v. TdF jos ‘baroun’)

Barba : prenom.

barba 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cheval barbe » (v. TdF barbo 4’)

barba 2 nm, cf Ubaud Dicort : « titre de respect qu’on donne à un ancien du peuple, à un oncle... » (v. TdF barbo 2’)

 

 

barba 3 nf : pel de la cara ; menton ; gòrja d'aucèl ; mordas de caval ; aplech de molin ; raca qu'escapa al truèlh ; racinum de planta ; filats d'una nadadoira de peis ; nom collectiu d'unes campairòls ; cordatge de naviri ; gòrja de pòrc. (v. TdF barbo 1’)

Se far la barba : se rasar.

Se laissar butar la barba.

A una barba forcuda e tota espelofida.

Es talament gras qu'a tres o quatre barbas.

Beure a la barba d’una bota, boire à la cannelle d’un tonneau. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Èstre en barba [t. de mar.], être mouillé à peu de distance et en avant d’un autre bâtiment. (v. Ubaud Dicort e TdF)

barba d’ase nf, cf Ubaud Dicort : « sobriquet qu’on donne à un barbon stupide » TdF jos ‘barbo 1’

barba de cabra (plt.) : panicaut (Echinops Ritro)

barba de capuchin [capochin] (plt.) : (Usnea barbata)

barba de cat nf, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne à de petits nuages blancs et légers, dans les Cévennes » TdF jos ‘barbo 1’

barba-de-Dieu [barba de Dieu] / barbadieu nf : pregària trufandièira.

barba de gag (adj.) : del menton relevat [nf : « menton en galoche », cf Ubaud, Dicort p. 146].

barba de Jupitèr nf / barba de Jòu (abs. Dicort) (plt.) : (Anthyllis barba-Jovis) (Sempervivum tectorum)

barba de menon nf, cf Ubaud Dicort : « barbe-de-bouc, plante » TdF ‘barbo-de-menoun’

barba de palha nf, cf Ubaud Dicort : « visage de bois, locution qui indique le désappointement » (v. TdF jos ‘barbo’)

barba de rainard nf, cf Ubaud Dicort : « astragale de Marseille et autres, genre d’arbrisseaux, ainsi nommés à cause des poils qui garnissent leurs feuilles » TdF ‘barbo-de reinard’

barba de vaca (plt.) : (Hydnum imbricatum)

barbablanc (adj. e subs.) : de la barba blanca ; vièlh ; calhat / calha jove.

Un barbablanc. v. bas de p. 19.

Barbablau (abs. Dicort) : nom de personatge d'un conte de Perault. (v. Barbablava)

barbablau (adj. e subs. m.) (abs. Dicort) : òme de la barba blava.

Barbablava n pr m, cf Ubaud Dicort : « Barbe-bleue » (Rapin)

barba blava [barbablava] nf : mena d'aucèl (Motacilla cyanecula)

barba boc [barbaboc] nm (plt.) : salsific de prat (Tragopogon pratensis)

barbabuta nf, cf Ubaud Dicort : « clématite, herbe aux gueux, dans les Alpes » (v. TdF) (v. entrevedilh)

barbacan nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne monnaie provençale » (v. TdF) ; « vieux barbon » TdF suppl

barbacana : galariá de proteccion davant una pòrta ; fortificacion ; cairelièira ; corba de sosten de fusta.

barba-coa (aparelh per coseson) nf, cf Ubaud Dicort Errata web : « barbecue » (v. Rapin)

barbada : eisserment racinut ; becada d'aucèl ; bèrla de teulada.

barbadieu nf : v. barba de Dieu.

barbaflorit (m.) [, -ida, adj, cf Ubaud Dicort] : òme de la barba blanca. (v. TdF barbo-flouri’)

barbafòrt (m.) (abs. Dicort e TdF) : òme de la barba fòrta.

barbagelat, -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe couverte de frimas ; transi, poltron » TdF ‘barbo-gela’

barbagrís [, -a adj, cf Ubaud Dicort] (m.) : òme de la barba grisa.

barbairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit barbier, garçon perruquier ; mauvais barbier ; hirondelle de cheminée, hirondelle domestique, ainsi nommée parce qu’elle rase les murs et le sol » TdF jos ‘barbeiròu’ ; « dard de l’hameçon » TdF suppl

barbaisson : menton ; barbòt del pòrc.

barbajoan nm, cf Ubaud Dicort, « barbajoan » (l.p.) : dugàs (aucèl de rapina) (Bubo bubo) ; cordatge de boupret ; sosbarba ; refortiment de l'avant d'un naviri (mar.).

barbajòl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), « barbajòl / barbajòu » (plt.) : barba de Jòu (de Jupitèr) [v. barba de Jupitèr] ; irondèla del cuol blanc ; irondèla dels rocasses.

barbajòla nf, cf Ubaud Dicort : « jeune caille, collier blanc » TdF

barbajolet : barbasan (irondèla de rivatge) (Riparia riparia)

barbajòu (non preconizat Dicort) / barbajòl (los 2, Alibert) nm : v. barbajòl.

barbalèca n, cf Ubaud Dicort : « glouton » (Azaïs)

barbalecar (se) v pron : « se pourlécher » TdF jos ‘barbo-leca’

barbalh : babilh / babilhatge.

barbalhaire, -a / barbalhièr, -ièira adj e n : babilhard, -a. (v. TdF jos ‘barbaiaire’)

barbalhar (v. intr.) : bargalhar / parlar a tòrt e a travèrs ; barjacar ; babilhar.

barbalís nm, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe lisse, imberbe » (v. jos  caralís)

barbalòt nm (v. Alibert) : barbòt de porcàs.

barban nm (arc.) : personatge fantastic que los mainatges n'èran menaçats quand fasián quicòm de travèrs.

barbana 1 nf, cf Ubaud Dicort : « galbanum, espèce de gomme » TdF

barbana 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « spectrale, épithète qu’on donne à la lune dans ce dicton de nourrice : La luna barbana […] » (v. TdF)

barbanegra nf, cf Ubaud Dicort : « variété de froment à barbe noire » TdF barbo-negro’

barbanegre, -gra adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe noire »

Blat barbanegre (v. jos blat).

barbanta nf, cf Ubaud Dicort : « anémone des Alpes, plante » TdF

barbar 1 (v. tr. e intr.) : se far la barba / se rasar « faire la barbe, raser » (Alibert) ; racinar / far de racinum / prene pòrre.

barbar 2, -a adj e n / barbarin, -ina (v. barbarin) : inuman, -a / salvatge, -ja.

barbarament : d'un biais barbar.

barbarassa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mar., gros cordage retenu à un point fixe et servant à bosser les grosses amarres, quand il fait mauvais temps » TdF

barbaresc, -a adj e n : de Barbaria ; relatiu, -iva a Barbaria.

Barbariá n pr f, cf Ubaud Dicort : « contrée d’Afrique » (v. TdF Barbarié’)

barbariá 1 nm : « ‘Blat de Barbariá’, ou tout court ‘barbariá’, maïs » (v. TdF jos ‘Barbarié’)

barbariá 2 nf : estat de çò barbar.

barbariá 3 nf, cf Ubaud Dicort : « barberie, boutique ou métier de barbier ; le chevelu des racines » TdF barbarié 2’

barbarin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « originaire de Barbarie, barbaresque ; qualificatif de certains races d’animaux » TdF

barbarin 2 nm : anciana moneda ; mena de planta.

barbarís nm / barbarusta [barbarús nm, cf Ubaud Dicort p. 146] : granas de ranoncle de pels camps.

barbarisme : mot qu'existís pas aital dins una lenga.

barbaroge, -roja adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe rouge »

barbarós 1 adj : qu'a la barba rossa ;

barbarós 2 nm : barba rós / rigal.

barbarosset nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-gorge, oiseau, en Languedoc » TdF jos ‘barbo-rous 2’

barbaròt : barbòt de pòrc ; conflament de ganacha (fedas)

barbarum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. barbar 2 e -UM)

barbarús nm : v. barbarís. (v. TdF jos ‘barbaris’)

barbarusta [veire barbasta, cf Ubaud Dicort] nf : barbasta / albièira / rosal.

barbasan : barbajolet / irondèla de rivatge (Riparia riparia)