|
||||
|
|
|
|
|
|
baptisme [e derivats, veire batisme, cf Ubaud Dicort] nm : bateg / batejament / batejada / batejat. v. batejar. Baptista - Baptistin - Baptistina [los 3, veire Batist-] : prenoms. baptistèri [veire batistèri] nm : airal per batejar ; papièr oficial per far la pròva d'un baptisme. Baptiston [veire Batiston] : diminutiu de Baptista. v. batiston. baquelita nf, cf Ubaud Dicort : « bakélite » (Rapin) baquet nm, cf Ubaud Dicort : « demi-panier où l’on fait nicher les pigeons, v. gorbilhet » (v. TdF). « baquet » (fr.): v. semalon. Baquet de sciéncia, baquet de savetier, où l’on met tremper les vieux souliers. (v. TdF). baquic, -a < Bacus) adj (v. Ubaud Dicort, Laus) : qu'a rapòrt al culte de Bacus o al culte del vin. Una fèsta baquica. Un culte baquic. -BAR : forma sufixada del grèc báròs (pes) v. millibar. BAR- : forma prefixada del grèc báròs (pes) bar 1 nm (de l'angl. bar que ven del galloroman barra, del gallés barra) : barra que separa los beveires de l'airal ont son las botelhas ; establiment que i se pòt beure a una mena de taulièr. bar 2 nm (R. II, 180) (abs. Dicort) : empara / paret / muralha / fortificacion ; barri (v. barri) ; bar 3 nm : unitat internacionala de pression. bar 4 nm (TdF ‘bar 1’ ; abs. Dicort) : cortilhièira / talha cebas (Gryllotalpa vulgaris) (v. vara) ; bar 5 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : branca d'avet. bara [veire vara, cf Ubaud Dicort] nf : bararèla (baba de la cortilhièira) ; varon de las esquinas del bestial boïn. baraban nm, cf Ubaud Dicort : « dent-de-lion, pissenlit, plante » TdF barabastar [veire tarabastar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tombar en fasent grand bruch. « barafa » : v. balassa. baragana nf, cf Ubaud Dicort : « poireau des champs, ail sauvage » TdF baragnosia : pèrdia de la facultat d'estimar lo pes dels objèctes. baragonha [baragònha nf (v. Dicort e TdF)] (desf. de babaronha) : babaronha / trèva ; drac ; idèa trucaluna ; farfantèla. baralh nm [e derivats, veire varalh, cf Ubaud Dicort] (v. TdF ‘barai’ e ‘varai’), baralha nf [veire varalha] : mal encombre / desòrdre ; disputa ; bregas o guirguilhs ; destorbi / trebolèri ; brudèsta / tambust. baralhadís, -issa [veire varalhadís] n (v. TdF ‘baraiadis’) : entremescladís, -issa ; borrolici ; baralhada ; disputa ; discussion ; charadissa. baralhaire [veire varalhaire] , -aira (v. TdF ‘varaiaire’ e ‘baraiaire’) : barjacaire, -a ; borramesclaire, -a. baralhar [veire varalhar] (v. tr. e intr.) (v. TdF ‘varaia’ e ‘baraia’) : tresvirar ; borrolar / borramesclar ; brandir ; charrar ; barjacar. baralhar (se) [veire varalhar (se)] (v. TdF jos ‘varaia’ e ‘baraia’) : se querelar ; se batre. baralhat [veire varalhat], -ada adj (v. TdF jos ‘varaia’ e ‘baraia’) : borramesclat, -ada. baralhejar [veire varalhejar] (v. intr.) (v. TdF ‘varaieja’ e ‘baraieja’) : se remenar ; se bolegar ; s'escaufestrar ; gandalhar / gandalhejar ; furar / furetar. baran nm (arc.) (R. II, 183) (abs. Dicort) : engana. baranar v (arc.) (abs. Dicort) : enganar. « baranca » : v. barranca. « barancar » v : v. barrancar. baranda nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (R. II, 183) : balustrada ; « parapet » (L. 40) ; « rambarde » (Basic). barandèla nf (v. TdF) : mena de farandola lengadociana. barandelaire, -aira (subs. e adj.) : persona que dança la farandola ; farandèl, -a / esterlucat, -ada. barandelar (v. intr.) : dançar la farandola lengadociana. barandet nm, cf Ubaud Dicort : « personne insouciante, changeante et ennuyeuse » (v. TdF) baranejar (arc.) : frequentatiu de baranar. baranestesia : insensibilitat a la pression. baranha : gòrsa / toissa / tosca / randa / randal / boissonada ; clausura / liça / plaissa / sebissa ; barrieirat / pas de clausura. Una baranha desseparava los dos camps. baranhada : granda randa / randurassa / barmassada. baranhar (v. intr.) : clausurar amb una randa. baranhàs : randa marrida. baranhat, -ada : clausurat, -ada amb una randa. baranhau : babaronha ; trèva ; drac. baranheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite haie » TdF ‘baragneto’ baranhon nm, cf Ubaud Dicort : « bout de haie, brise-vent » TdF ‘baragnoun’ barassega nf : aplech inutil ; tricha-nica. « barasta » : v. banasta. barastesia : sensibilitat a la pression. barat nm / barata (v. barata) : escambi ; tròc ; frau / fraudariá ; engana ; ròssa ; persona que quita pas de parlar [= barata] ; recipient per i batre lo burre [= barrat, v. Ubaud Dicort Errata web]. Cresiá de far mercat e a fach barat, Il a fait un marché de dupe. (v. TdF jos ‘barat’) barata nf, cf Ubaud Dicort : « marché frauduleux, duperie, tromperie, frelaterie, sophistication ; femme qui a des dehors trompeurs ; personne brouillonne, tripoteuse, bavarde » TdF ‘barato’ barata (a -) loc adv : (a bon compte) , cf Ubaud Dicort. (v. çai sus) barataire, -aira [~ -airitz] n : bartolejaire, -a ; arpalhan, -a ; fraudaire, -a. baratar / baratejar (v. baratejar) (v. tr. e intr.) : trocar ; trafegar ; fraudar ; enganar ; bargalejar ; farfantejar ; barjacar ; tripotejar. (v. TdF ‘barata’) Quita pas de baratejar (de parlar, parla que parlaràs) baratariá : frauda ; engana. baratejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « baratineur, -euse (à la manière d’un camelot) » (Per Noste) baratejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vivre de trafics frauduleux, tromper habituellement, tricher ; tripoter, bavarder, v. petofiejar » (v. TdF) baratet nm, cf Ubaud Dicort : « tricherie, supercherie, petite fraude » TdF baratièr, -ièira n : fraudaire, -a ; arpalhand, -a. baratin nm, cf Ubaud Dicort : « baratin » (v. Rapin) baratòla nf, cf Ubaud Dicort : « personne inconsidérée, qui parle à tort et à travers » TdF baratolatge nm, cf Ubaud Dicort : « conduite irréfléchie, bavardage » TdF baratolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, agir ou parler inconsidérément » TdF baraton nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de fromage blanc » TdF baratós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « trompeur, tricheur, euse » TdF barau nm, cf Ubaud Dicort : v. baron 2. (v. TdF jos ‘baroun’) Barba : prenom. barba 1 nm, cf Ubaud Dicort : « cheval barbe » (v. TdF ‘barbo 4’) barba 2 nm, cf Ubaud Dicort : « titre de respect qu’on donne à un ancien du peuple, à un oncle... » (v. TdF ‘barbo 2’)
|
|
barba 3 nf : pel de la cara ; menton ; gòrja d'aucèl ; mordas de caval ; aplech de molin ; raca qu'escapa al truèlh ; racinum de planta ; filats d'una nadadoira de peis ; nom collectiu d'unes campairòls ; cordatge de naviri ; gòrja de pòrc. (v. TdF ‘barbo 1’) Se far la barba : se rasar. Se laissar butar la barba. A una barba forcuda e tota espelofida. Es talament gras qu'a tres o quatre barbas. Beure a la barba d’una bota, boire à la cannelle d’un tonneau. (v. Ubaud Dicort e TdF) Èstre en barba [t. de mar.], être mouillé à peu de distance et en avant d’un autre bâtiment. (v. Ubaud Dicort e TdF) barba d’ase nf, cf Ubaud Dicort : « sobriquet qu’on donne à un barbon stupide » TdF jos ‘barbo 1’ barba de cabra (plt.) : panicaut (Echinops Ritro) barba de capuchin [capochin] (plt.) : (Usnea barbata) barba de cat nf, cf Ubaud Dicort : « nom qu’on donne à de petits nuages blancs et légers, dans les Cévennes » TdF jos ‘barbo 1’ barba-de-Dieu [barba de Dieu] / barbadieu nf : pregària trufandièira. barba de gag (adj.) : del menton relevat [nf : « menton en galoche », cf Ubaud, Dicort p. 146]. barba de Jupitèr nf / barba de Jòu (abs. Dicort) (plt.) : (Anthyllis barba-Jovis) (Sempervivum tectorum) barba de menon nf, cf Ubaud Dicort : « barbe-de-bouc, plante » TdF ‘barbo-de-menoun’ barba de palha nf, cf Ubaud Dicort : « visage de bois, locution qui indique le désappointement » (v. TdF jos ‘barbo’) barba de rainard nf, cf Ubaud Dicort : « astragale de Marseille et autres, genre d’arbrisseaux, ainsi nommés à cause des poils qui garnissent leurs feuilles » TdF ‘barbo-de reinard’ barba de vaca (plt.) : (Hydnum imbricatum) barbablanc (adj. e subs.) : de la barba blanca ; vièlh ; calhat / calha jove. Un barbablanc. v. bas de p. 19. Barbablau (abs. Dicort) : nom de personatge d'un conte de Perault. (v. Barbablava) barbablau (adj. e subs. m.) (abs. Dicort) : òme de la barba blava. Barbablava n pr m, cf Ubaud Dicort : « Barbe-bleue » (Rapin) barba blava [barbablava] nf : mena d'aucèl (Motacilla cyanecula) barba boc [barbaboc] nm (plt.) : salsific de prat (Tragopogon pratensis) barbabuta nf, cf Ubaud Dicort : « clématite, herbe aux gueux, dans les Alpes » (v. TdF) (v. entrevedilh) barbacan nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne monnaie provençale » (v. TdF) ; « vieux barbon » TdF suppl barbacana : galariá de proteccion davant una pòrta ; fortificacion ; cairelièira ; corba de sosten de fusta. barba-coa (aparelh per coseson) nf, cf Ubaud Dicort Errata web : « barbecue » (v. Rapin) barbada : eisserment racinut ; becada d'aucèl ; bèrla de teulada. barbadieu nf : v. barba de Dieu. barbaflorit (m.) [, -ida, adj, cf Ubaud Dicort] : òme de la barba blanca. (v. TdF ‘barbo-flouri’) barbafòrt (m.) (abs. Dicort e TdF) : òme de la barba fòrta. barbagelat, -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe couverte de frimas ; transi, poltron » TdF ‘barbo-gela’ barbagrís [, -a adj, cf Ubaud Dicort] (m.) : òme de la barba grisa. barbairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit barbier, garçon perruquier ; mauvais barbier ; hirondelle de cheminée, hirondelle domestique, ainsi nommée parce qu’elle rase les murs et le sol » TdF jos ‘barbeiròu’ ; « dard de l’hameçon » TdF suppl barbaisson : menton ; barbòt del pòrc. barbajoan nm, cf Ubaud Dicort, « barbajoan » (l.p.) : dugàs (aucèl de rapina) (Bubo bubo) ; cordatge de boupret ; sosbarba ; refortiment de l'avant d'un naviri (mar.). barbajòl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), « barbajòl / barbajòu » (plt.) : barba de Jòu (de Jupitèr) [v. barba de Jupitèr] ; irondèla del cuol blanc ; irondèla dels rocasses. barbajòla nf, cf Ubaud Dicort : « jeune caille, collier blanc » TdF’ barbajolet : barbasan (irondèla de rivatge) (Riparia riparia) barbajòu (non preconizat Dicort) / barbajòl (los 2, Alibert) nm : v. barbajòl. barbalèca n, cf Ubaud Dicort : « glouton » (Azaïs) barbalecar (se) v pron : « se pourlécher » TdF jos ‘barbo-leca’ barbalh : babilh / babilhatge. barbalhaire, -a / barbalhièr, -ièira adj e n : babilhard, -a. (v. TdF jos ‘barbaiaire’) barbalhar (v. intr.) : bargalhar / parlar a tòrt e a travèrs ; barjacar ; babilhar. barbalís nm, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe lisse, imberbe » (v. jos caralís) barbalòt nm (v. Alibert) : barbòt de porcàs. barban nm (arc.) : personatge fantastic que los mainatges n'èran menaçats quand fasián quicòm de travèrs. barbana 1 nf, cf Ubaud Dicort : « galbanum, espèce de gomme » TdF barbana 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « spectrale, épithète qu’on donne à la lune dans ce dicton de nourrice : La luna barbana […] » (v. TdF) barbanegra nf, cf Ubaud Dicort : « variété de froment à barbe noire » TdF ‘barbo-negro’ barbanegre, -gra adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe noire » Blat barbanegre (v. jos blat). barbanta nf, cf Ubaud Dicort : « anémone des Alpes, plante » TdF barbar 1 (v. tr. e intr.) : se far la barba / se rasar « faire la barbe, raser » (Alibert) ; racinar / far de racinum / prene pòrre. barbar 2, -a adj e n / barbarin, -ina (v. barbarin) : inuman, -a / salvatge, -ja. barbarament : d'un biais barbar. barbarassa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de mar., gros cordage retenu à un point fixe et servant à bosser les grosses amarres, quand il fait mauvais temps » TdF barbaresc, -a adj e n : de Barbaria ; relatiu, -iva a Barbaria. Barbariá n pr f, cf Ubaud Dicort : « contrée d’Afrique » (v. TdF ‘Barbarié’) barbariá 1 nm : « ‘Blat de Barbariá’, ou tout court ‘barbariá’, maïs » (v. TdF jos ‘Barbarié’) barbariá 2 nf : estat de çò barbar. barbariá 3 nf, cf Ubaud Dicort : « barberie, boutique ou métier de barbier ; le chevelu des racines » TdF ‘barbarié 2’ barbarin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « originaire de Barbarie, barbaresque ; qualificatif de certains races d’animaux » TdF barbarin 2 nm : anciana moneda ; mena de planta. barbarís nm / barbarusta [barbarús nm, cf Ubaud Dicort p. 146] : granas de ranoncle de pels camps. barbarisme : mot qu'existís pas aital dins una lenga. barbaroge, -roja adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la barbe rouge » barbarós 1 adj : qu'a la barba rossa ; barbarós 2 nm : barba rós / rigal. barbarosset nm, cf Ubaud Dicort : « rouge-gorge, oiseau, en Languedoc » TdF jos ‘barbo-rous 2’ barbaròt : barbòt de pòrc ; conflament de ganacha (fedas) barbarum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. barbar 2 e -UM) barbarús nm : v. barbarís. (v. TdF jos ‘barbaris’) barbarusta [veire barbasta, cf Ubaud Dicort] nf : barbasta / albièira / rosal. barbasan : barbajolet / irondèla de rivatge (Riparia riparia) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|