bandairar (abs. Dicort) (v. tr.) : far pàisser.

bandairatge (L. 40) : drech exclusiu de pascatge.

bandaireta nf, cf Ubaud Dicort : v. bandairòla. (v. TdF jos ‘bandeireto’)

bandairièr nm, cf Ubaud Dicort : « porte-bannière ; banneret » (L. 40)

bandairòla nf, cf Ubaud Dicort : « banderole, v. fringa 1 [v. bandeiròla] » (v. TdF jos ‘bandeireto’)

bandairon nm : v. bandieiron..

bandalada nf, cf Ubaud Dicort : « grande bande, multitude » TdF

bandament : tibadura (accion de tibar o de se tibar).

bandanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, braire » TdF suppl

bandar (v. tr.) : tibar ; far pintar. (v. TdF)

Bandèt sos muscles per poder sautar la paret.

bandar una litra (l.p.) : se beure un litre de vin.

bandar (se) v pron : « se bander, se roidir » ; se pintar. (v. TdF jos ‘banda’)

bandarèl, -a : salvatge, -ja / canin, -a (en parlant de la frucha)

bandarri (v. Vayssier) [ ~ bandari (v. TdF) ? nm, v. Ubaud Dicort ], -àrria : persona que quita pas de se bandar.

bandarro nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne, poivrot » (Rei Bethvéder). (v. bandarri)

bandassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande bande, multitude » TdF

bandat, -ada adj : pintat, -ada.

Bandat coma una ascla / bandat coma un cunh / bandat a la clau.

bandatge nm : (accion de bandar), cf Ubaud Dicort

bandeiròla (abs. Dicort) : benda d'estòfa longaruda que se brandís en cima d'asta e que pòrta sovent d'inscripcions. (v. bandairòla)

bandejar (v. tr. e intr.) : flotejar dins lo vent ; far flotejar dins lo vent ; secodre ; refrescar la bugada ; remenar una barrica per la lavar ; balançar / saber pas qué far.

Lo drapèu occitan bandejava dins lo vent.

Qué bandejas ? Decidís-te !

bandejat, -ada : t. a. del vèrb bandejar transitiu.

bandèla : cruga / gèrla / dorna / orjòl / jarra / barralet.

« bandeleta » (fr.) : v. bendeleta.

bandelon : cruga pichona / gèrla pichona / dorna pichona / orjòl pichon.

bandenca : linha estacada a un fialat tibat a bassas aigas ; mena de pesca.

banderilha nf (del cast. banderilla) : dard / sageta ; pal amb une poncha metallica que lo banderillero o lo quiti torero espinta sus las esquinas del taure per lo castigar.

banderillero (cast.) : banderilhièr (òme de la còla del torero que fa pas qu'espintar las banderilhas)

bandièira nf (R. II, 176) : pabalhon ; estandard ; drapèl / drapèu.

bandieireta ~ bandaireta nf, cf Ubaud Dicort : v. bandairòla. (v. TdF jos ‘bandeireto’)

bandieiròla nf (abs. Dicort) : bandièira pichona. (v. bandairòla)

bandieiron ~ bandairon nm, cf Ubaud Dicort : « petite bannière » (v. TdFbandeiroun’)

bandièr 1 [, -ièira] adj, cf Ubaud Dicort : banièr (v. banièr 1), « banal, v. banarèl » (v. TdF bandié’)

bandièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : banièr (v. banièr 2), « messier » TdF bandié’

bandigolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se dandiner, remuer les jambes étant assis » TdF

bandiment : embandiment / fòrabandiment ; expulsion (accion o resulta de bandir o d'èsser bandit) ; sasida ; sequèstre ; elargiment / desliurança.

bandin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, sorte de plateforme qu’il y avait à babord et à tribord d’une galère et qui servait de lit de camp » TdF

bandina (plt.) : bistòrta (Polygonum bistòrta)

bandinèla nf, cf Ubaud Dicort : « toilette, étoffe dont les marchands enveloppent leurs draps pour les garantir de la poussière » (v. TdF)

bandir 1 (v. tr.) : *expulsar (v. R. IV, 667 : ‘expulsion’) ; fòrabandir / exilhar ; lançar a plec de braç ; proclamar ; sequestrar ; sasir ; alargar / desliurar.

bandir 2 (v. intr.) : far las anóncias / cridar las anóncias / publicar los bans

bandison nf : bandiment.

bandit, -ida (adj. e subs. m.) : fòrabandit, -ida ; criminal, -a ; maifaitor / malfactor (persona qu'ataca, que pana a man armada) ; persona sens escrupuls.

banditisme : ensemble d'accions criminalas (R. II, 517).

bandol : brand de campanas ; mena de dança ; proclamacion.

bandolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vaguer, rôder » TdF

bandolièira (del cast. bandolera) : benda de cuèr cargada de galís (en diagonala) sus la peitrina per portar una arma o quicòm mai.

Se cargar quicòm en bandolièira.

bandolièr 1 nm, -ièira  (del cast. bandolero) : bregand, bandit ; « mauvais garnement, écervelé ; garde de ville » TdF.

bandolièr 2, -ièira (abs. TdF, R.) : persona que brandís pabalhon, estandard o drapèu.

bandòrra (adj m. e f. e nm, cf Ubaud Dicort) : persona que quita pas de se bandar. (v. bandarri)

banejada nf, cf Ubaud Dicort : « pousse des cornes ; apparition » TdF

banejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui montre, pousse ou fait des cornes ; qui apparaît, qui point » TdF

banejament nm, cf Ubaud Dicort : « action de montrer les cornes, de poindre » TdF

banejar (v. tr.) : « v intr,  pousser des cornes, montrer les cornes » ; balhar de còps de banas ; capejar ; « se montrer, poindre » TdF.

banèl 1 nm : borrassa de nenon.

banèl 2, -a / banet, -a (adj. e subs.) : qu'a de banas pichonèlas ; bana pichonèla « chevreau, biquette ». (v. TdF jos ‘banet 1’)

Anhèl banet, agneau cornu. (v. TdF)

banèla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cornière, canal de tuiles qui est à la jointure de deux pentes de toits et qui en reçoit les eaux » TdF ‘banello 1’

banèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « bannette, petite banne, v. banasteta ; échelette d’un bât » (v. TdF banello 2’).

« banèla » 3 : v. bandèla.

banelièira : manada de semal.

banet, -a adj e : v. banèl 2.

baneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite corne, tentacule, antenne d’insecte ; gousse de haricot vert, mais plus particulièrement du haricot de Chine ; fleur de chèvrefeuille non épanouie » TdF

 

 

 

banetada nf, cf Ubaud Dicort : « plat de haricots verts, ce que l’on met à cuire en une fois » TdF

baneton nm, cf Ubaud Dicort : « haricot de Chine » TdF

bang (onom.) : grand bruch d'avion que passa en regim transonic o supersonic ; grand bruch en general.

Lo bang d'una pòrta tampada pel vent.

Lo big-bang (angl.) : l'origina de l'Univèrs.

banh : accion d'enfonzar quicòm dins un liquid o de i s'enfonzar. (v. banhs)

banh de pès ;

banh de còrs ;

banh de mar ;

banh de fanga ;

banh de vapor ;

banh de sorra ;

banh de cendres ;

banh de lach...

M'agrada tanben de prene un banh de solelh.

banha-bacèla nm, cf Ubaud Dicort : « méli-mélo, gâchis » TdF suppl

banhada : la sason dels banhs de ribièira o de mar ; accion o resulta de se banhar.

banhadís, -issa : que se pòt banhar ; portat, -ada a se banhar.

banhador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « servant à baigner » (L. 40)

banhador 2, -doira n, cf Ubaud Dicort : « baigneur, euse ; lieu où l’on se baigne » TdF suppl

banhadoira nf : aisina per se banhar a l'ostal. (v. çai sus)

banhadura : rosal / aigatge.

banhaire,-aira [~ -airitz] n : persona que se pren un banh.

banhar (v. tr.) : trempar ; molhar.

banhar (se) : se trempar ; se molhar ; prene un banh.

banha-seca nm, cf Ubaud Dicort : « alternative de pluie et de sécheresse » TdF suppl

banhassuga nf : temporada de pluèja e de secada.

banhat, -ada : t. a. çaisús.

banhatge : accion de se banhar.

banheca : maresca.

banhège [baniège nm, cf Ubaud Dicort] / banheja [banièja nf, cf Ubaud Dicort] : vertolh (mena de nassa).

banhejar (v. tr.) : téner trempat dins l'aiga.

banhejar (se) : se téner trempat dins l'aiga.

banheja [banhetja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (plt.) : v. borrage.

banhièira : airal de banhs termals o minerals.

Banhièira de Bigòrra.

Banhièira de Luchon...

banhièr, -ièira : persona que ten los banhs.

banh-maria nm , cf Ubaud Dicort : « bain-marie » (Fettuciari)

banhòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit bain, petite baignoire » TdF bagnòu’

banhòla nf, cf Ubaud Dicort : « bagnole » (Rapin)

banholejar (v. tr.) : umectar (R. III, 549).

banholejar (se) : s'umectar.

banholet : riban o tròç d'estòfa espintats sus un capèl de dòna.

Banhòls : nom de vilas d'aigas (Occitània)

banhon nm, cf Ubaud Dicort : « baquet, petit cuvier dans lequel on lave du linge et où on prend des bains de pied » TdF

Banhòus de Cese (Gard), cf Ubaud Dicort : « Bagnols-sur-Céze »

banhs nm pl : « thermes » (Laus, Basic)

Anar als banhs, aller aux bains, aux eaux » (v. TdF jos ‘ban’)

banhum nm sg : çò que banha ; l'umiditat.

banian (m.) : granda figuièira d' Índia de las raices adventissas aerianas.

baniège nm o banièja nf, cf Ubaud Dicort : v. banhège.

banièira nf (R. II, 176 : abs. Dicort) : bandièira. (v. bandièira)

Las banièiras se bolegavan dins lo vent.

banièja nf, cf Ubaud Dicort : v. baniège.

banièr 1, -ièira / bandièr, -ièira (adj.) : banal, -a [v. bandièr 1] ;

Forn banièr, four banal. (v. TdF jos ‘bandié’)

banièr 2 / bandièr (subs. m.) messièr (arc.) (mena de garda) ; estandard (R. III, 201).

banièr 3, -ièira adj : becut, -uda (pese becut, oliva becuda...)

banilha nf / banilhon nm  : baneta ; manada ; rasigòt de bana ; rasigòt de branca copada, « chicot d’un cep de vigne », cf Ubaud Dicort p 146. (v. TdF  ’banihoun’)

banjo nm, cf Ubaud Dicort : « banjo » (Rapin)

banlèga : terrador a l'entorn d'una vila ; los ostals a l'entorn d'una vila.

banquet 1 nm : bancairon / banquilhon (banc pichon) ; « siège de lavandière, tréteau, v. banc ; plate-bande de jardin, v. bancèl, vas » (v. TdF).

banquet 2 nm : « banquet, festin, v. festin » TdFjos ‘banquet’. « banquet » (fr.)  : v. taulejada - regalèmus.

banqueta : banc emborrat o canissat, sens dorsièr ; sèti que se ten del tròç sus tota la largor d'un veïcul ; sèti a dorsièr ; banc de pèira d'un ostal, defòra, al pè de la pòrta ; talús aplanat d'una rasa (d'un valat)

banquetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « convive d’un banquet » TdF

banquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, banqueter » TdF

banquetejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, banqueter » TdF jos ‘banqueta’

banqueton nm, cf Ubaud Dicort : « banc tout petit, escabeau » TdF‘’

banquièr, -ièira : persona que ten una banca.

banquilhon nm : v. banquet.

banquisa nf, cf Ubaud Dicort : « banquise » (Rapin). « banquisa » (fr.) : v. conglaç.

banuda : vas del còl estrech e tòrt utilizat per distillar.

banudet, -a adj (v. Ubaud Dicort: (v. banut)

banut, -uda (adj.) : que pòrta banas (t.a.) ; qu'a de bravas banas.

Vaca banuda.

Pompet banut.

Chaudèl banut (s.f.)

Blat banut. (v. ergotat)

baobab : grand arbre tropical (Adansonia digitata)

baptismal [veire batismal, cf Ubaud Dicort], -ala adj : relatiu, -iva al baptisme.

Las fonts baptismalas : las santas fonts.