|
|
|
|
|
|
bandairar (abs. Dicort) (v. tr.) : far pàisser. bandairatge (L. 40) : drech exclusiu de pascatge. bandaireta nf, cf Ubaud Dicort : v. bandairòla. (v. TdF jos ‘bandeireto’) bandairièr nm, cf Ubaud Dicort : « porte-bannière ; banneret » (L. 40) bandairòla nf, cf Ubaud Dicort : « banderole, v. fringa 1 [v. bandeiròla] » (v. TdF jos ‘bandeireto’) bandairon nm : v. bandieiron.. bandalada nf, cf Ubaud Dicort : « grande bande, multitude » TdF’ bandament : tibadura (accion de tibar o de se tibar). bandanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, braire » TdF suppl bandar (v. tr.) : tibar ; far pintar. (v. TdF) Bandèt sos muscles per poder sautar la paret. bandar una litra (l.p.) : se beure un litre de vin. bandar (se) v pron : « se bander, se roidir » ; se pintar. (v. TdF jos ‘banda’) bandarèl, -a : salvatge, -ja / canin, -a (en parlant de la frucha) bandarri (v. Vayssier) [ ~ bandari (v. TdF) ? nm, v. Ubaud Dicort ], -àrria : persona que quita pas de se bandar. bandarro nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne, poivrot » (Rei Bethvéder). (v. bandarri) bandassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande bande, multitude » TdF bandat, -ada adj : pintat, -ada. Bandat coma una ascla / bandat coma un cunh / bandat a la clau. bandatge nm : (accion de bandar), cf Ubaud Dicort bandeiròla (abs. Dicort) : benda d'estòfa longaruda que se brandís en cima d'asta e que pòrta sovent d'inscripcions. (v. bandairòla) bandejar (v. tr. e intr.) : flotejar dins lo vent ; far flotejar dins lo vent ; secodre ; refrescar la bugada ; remenar una barrica per la lavar ; balançar / saber pas qué far. Lo drapèu occitan bandejava dins lo vent. Qué bandejas ? Decidís-te ! bandejat, -ada : t. a. del vèrb bandejar transitiu. bandèla : cruga / gèrla / dorna / orjòl / jarra / barralet. « bandeleta » (fr.) : v. bendeleta. bandelon : cruga pichona / gèrla pichona / dorna pichona / orjòl pichon. bandenca : linha estacada a un fialat tibat a bassas aigas ; mena de pesca. banderilha nf (del cast. banderilla) : dard / sageta ; pal amb une poncha metallica que lo banderillero o lo quiti torero espinta sus las esquinas del taure per lo castigar. banderillero (cast.) : banderilhièr (òme de la còla del torero que fa pas qu'espintar las banderilhas) bandièira nf (R. II, 176) : pabalhon ; estandard ; drapèl / drapèu. bandieireta ~ bandaireta nf, cf Ubaud Dicort : v. bandairòla. (v. TdF jos ‘bandeireto’) bandieiròla nf (abs. Dicort) : bandièira pichona. (v. bandairòla) bandieiron ~ bandairon nm, cf Ubaud Dicort : « petite bannière » (v. TdF ‘bandeiroun’) bandièr 1 [, -ièira] adj, cf Ubaud Dicort : banièr (v. banièr 1), « banal, v. banarèl » (v. TdF ‘bandié’) bandièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : banièr (v. banièr 2), « messier » TdF ‘bandié’ bandigolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se dandiner, remuer les jambes étant assis » TdF bandiment : embandiment / fòrabandiment ; expulsion (accion o resulta de bandir o d'èsser bandit) ; sasida ; sequèstre ; elargiment / desliurança. bandin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, sorte de plateforme qu’il y avait à babord et à tribord d’une galère et qui servait de lit de camp » TdF bandina (plt.) : bistòrta (Polygonum bistòrta) bandinèla nf, cf Ubaud Dicort : « toilette, étoffe dont les marchands enveloppent leurs draps pour les garantir de la poussière » (v. TdF) bandir 1 (v. tr.) : *expulsar (v. R. IV, 667 : ‘expulsion’) ; fòrabandir / exilhar ; lançar a plec de braç ; proclamar ; sequestrar ; sasir ; alargar / desliurar. bandir 2 (v. intr.) : far las anóncias / cridar las anóncias / publicar los bans bandison nf : bandiment. bandit, -ida (adj. e subs. m.) : fòrabandit, -ida ; criminal, -a ; maifaitor / malfactor (persona qu'ataca, que pana a man armada) ; persona sens escrupuls. banditisme : ensemble d'accions criminalas (R. II, 517). bandol : brand de campanas ; mena de dança ; proclamacion. bandolejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vaguer, rôder » TdF bandolièira (del cast. bandolera) : benda de cuèr cargada de galís (en diagonala) sus la peitrina per portar una arma o quicòm mai. Se cargar quicòm en bandolièira. bandolièr 1 nm, -ièira (del cast. bandolero) : bregand, bandit ; « mauvais garnement, écervelé ; garde de ville » TdF. bandolièr 2, -ièira (abs. TdF, R.) : persona que brandís pabalhon, estandard o drapèu. bandòrra (adj m. e f. e nm, cf Ubaud Dicort) : persona que quita pas de se bandar. (v. bandarri) banejada nf, cf Ubaud Dicort : « pousse des cornes ; apparition » TdF banejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui montre, pousse ou fait des cornes ; qui apparaît, qui point » TdF banejament nm, cf Ubaud Dicort : « action de montrer les cornes, de poindre » TdF banejar (v. tr.) : « v intr, pousser des cornes, montrer les cornes » ; balhar de còps de banas ; capejar ; « se montrer, poindre » TdF. banèl 1 nm : borrassa de nenon. banèl 2, -a / banet, -a (adj. e subs.) : qu'a de banas pichonèlas ; bana pichonèla « chevreau, biquette ». (v. TdF jos ‘banet 1’) Anhèl banet, agneau cornu. (v. TdF) banèla 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cornière, canal de tuiles qui est à la jointure de deux pentes de toits et qui en reçoit les eaux » TdF ‘banello 1’ banèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « bannette, petite banne, v. banasteta ; échelette d’un bât » (v. TdF ‘banello 2’). « banèla » 3 : v. bandèla. banelièira : manada de semal. banet, -a adj e n : v. banèl 2. baneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite corne, tentacule, antenne d’insecte ; gousse de haricot vert, mais plus particulièrement du haricot de Chine ; fleur de chèvrefeuille non épanouie » TdF
|
|
banetada nf, cf Ubaud Dicort : « plat de haricots verts, ce que l’on met à cuire en une fois » TdF baneton nm, cf Ubaud Dicort : « haricot de Chine » TdF bang (onom.) : grand bruch d'avion que passa en regim transonic o supersonic ; grand bruch en general. Lo bang d'una pòrta tampada pel vent. Lo big-bang (angl.) : l'origina de l'Univèrs. banh : accion d'enfonzar quicòm dins un liquid o de i s'enfonzar. (v. banhs) banh de pès ; banh de còrs ; banh de mar ; banh de fanga ; banh de vapor ; banh de sorra ; banh de cendres ; banh de lach... M'agrada tanben de prene un banh de solelh. banha-bacèla nm, cf Ubaud Dicort : « méli-mélo, gâchis » TdF suppl banhada : la sason dels banhs de ribièira o de mar ; accion o resulta de se banhar. banhadís, -issa : que se pòt banhar ; portat, -ada a se banhar. banhador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « servant à baigner » (L. 40) banhador 2, -doira n, cf Ubaud Dicort : « baigneur, euse ; lieu où l’on se baigne » TdF suppl banhadoira nf : aisina per se banhar a l'ostal. (v. çai sus) banhadura : rosal / aigatge. banhaire,-aira [~ -airitz] n : persona que se pren un banh. banhar (v. tr.) : trempar ; molhar. banhar (se) : se trempar ; se molhar ; prene un banh. banha-seca nm, cf Ubaud Dicort : « alternative de pluie et de sécheresse » TdF suppl banhassuga nf : temporada de pluèja e de secada. banhat, -ada : t. a. çaisús. banhatge : accion de se banhar. banheca : maresca. banhège [baniège nm, cf Ubaud Dicort] / banheja [banièja nf, cf Ubaud Dicort] : vertolh (mena de nassa). banhejar (v. tr.) : téner trempat dins l'aiga. banhejar (se) : se téner trempat dins l'aiga. banheja [banhetja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (plt.) : v. borrage. banhièira : airal de banhs termals o minerals. Banhièira de Bigòrra. Banhièira de Luchon... banhièr, -ièira : persona que ten los banhs. banh-maria nm , cf Ubaud Dicort : « bain-marie » (Fettuciari) banhòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit bain, petite baignoire » TdF ‘bagnòu’ banhòla nf, cf Ubaud Dicort : « bagnole » (Rapin) banholejar (v. tr.) : umectar (R. III, 549). banholejar (se) : s'umectar. banholet : riban o tròç d'estòfa espintats sus un capèl de dòna. Banhòls : nom de vilas d'aigas (Occitània) banhon nm, cf Ubaud Dicort : « baquet, petit cuvier dans lequel on lave du linge et où on prend des bains de pied » TdF Banhòus de Cese (Gard), cf Ubaud Dicort : « Bagnols-sur-Céze » banhs nm pl : « thermes » (Laus, Basic) Anar als banhs, aller aux bains, aux eaux » (v. TdF jos ‘ban’) banhum nm sg : çò que banha ; l'umiditat. banian (m.) : granda figuièira d' Índia de las raices adventissas aerianas. baniège nm o banièja nf, cf Ubaud Dicort : v. banhège. banièira nf (R. II, 176 : abs. Dicort) : bandièira. (v. bandièira) Las banièiras se bolegavan dins lo vent. banièja nf, cf Ubaud Dicort : v. baniège. banièr 1, -ièira / bandièr, -ièira (adj.) : banal, -a [v. bandièr 1] ; Forn banièr, four banal. (v. TdF jos ‘bandié’) banièr 2 / bandièr (subs. m.) messièr (arc.) (mena de garda) ; estandard (R. III, 201). banièr 3, -ièira adj : becut, -uda (pese becut, oliva becuda...) banilha nf / banilhon nm : baneta ; manada ; rasigòt de bana ; rasigòt de branca copada, « chicot d’un cep de vigne », cf Ubaud Dicort p 146. (v. TdF ’banihoun’) banjo nm, cf Ubaud Dicort : « banjo » (Rapin) banlèga : terrador a l'entorn d'una vila ; los ostals a l'entorn d'una vila. banquet 1 nm : bancairon / banquilhon (banc pichon) ; « siège de lavandière, tréteau, v. banc ; plate-bande de jardin, v. bancèl, vas » (v. TdF). banquet 2 nm : « banquet, festin, v. festin » TdF’ jos ‘banquet’. « banquet » (fr.) : v. taulejada - regalèmus. banqueta : banc emborrat o canissat, sens dorsièr ; sèti que se ten del tròç sus tota la largor d'un veïcul ; sèti a dorsièr ; banc de pèira d'un ostal, defòra, al pè de la pòrta ; talús aplanat d'una rasa (d'un valat) banquetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « convive d’un banquet » TdF banquetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, banqueter » TdF banquetejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, banqueter » TdF jos ‘banqueta’ banqueton nm, cf Ubaud Dicort : « banc tout petit, escabeau » TdF‘’ banquièr, -ièira : persona que ten una banca. banquilhon nm : v. banquet. banquisa nf, cf Ubaud Dicort : « banquise » (Rapin). « banquisa » (fr.) : v. conglaç. banuda : vas del còl estrech e tòrt utilizat per distillar. banudet, -a adj (v. Ubaud Dicort) : (v. banut) banut, -uda (adj.) : que pòrta banas (t.a.) ; qu'a de bravas banas. Vaca banuda. Pompet banut. Chaudèl banut (s.f.) Blat banut. (v. ergotat) baobab : grand arbre tropical (Adansonia digitata) baptismal [veire batismal, cf Ubaud Dicort], -ala adj : relatiu, -iva al baptisme. Las fonts baptismalas : las santas fonts. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|