balon : bala gròssa facha d'una mena de botariga conflada d'aire, enrodada d'una envolopa de cuèr, e utilizada per diferents espòrts ; aerostat ; vas de veire en forma d'esfèra utilizat dins los laboratòris ; montanha de forma redonda.

Balon de « football, de basket, de rugby » (angl.)

balonaire nm, cf Ubaud Dicort : « aéronaute, v. aeronauta » (v. TdF)

balonament : augmentacion patologica del volum del ventre per distension gazosa.

balonar (v. tr.) : conflar (augmentar lo volum de quicòm)

Un acomolòfi de gases li balonava lo ventre.

balonar (se) : se conflar.

balonet nm, cf Ubaud Dicort : « ballonnet » (Laus)

balonièr nm  (v. Ubaud Dicort) : « ballonnier, celui qui tient un jeu de ballon, qui enfle les ballons, qui en vend » TdF

balon-sonda nm, cf Ubaud Dicort : « ballon-sonde » (Rapin)

balòra / balòrna nf : persona dins la luna ; persona nècia / piòta.

balord, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « balourd, ourde, sot, otte, maladroit, oite » TdF

balordariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de balourd, balourdise » TdF

balordàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros balourd, grosse balourde » TdF

balorditge nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui constitue le balourd, stupidité » TdF

balòri (abs. Dicort) : pataló / maladrech. (v. tabalòri)

balòrna nf : v. balòra.

balòt nm, cf Ubaud Dicort : « ballot ; grosse femme » (v. TdF)

balòta nf : bòla de votacion ; « pilule » ; bòla de quina (f.) ; « numéro gagnant, la fortune ». (v. TdF)

Balòta de nèu, pelote de neige.

Balòta de carn [t. de cuisine], ballottine. (v. TdF)

balotada nf, cf Ubaud Dicort : « ballottade » TdF

balotaire, -aira adj e n : persona que balòta ; « flottant, ante ; rôdeur, euse, vagabond, onde » TdF.

balotament [balòtament] nm : accion de balotar.

balotar (v. tr. e intr.) : remenar / bolegar ; votar ; renviar / remandar una palma. (v. TdF)

balotar (se) v pron : « se balotter, se peloter, se houspiller » TdF jos ‘balouta’

balotat, -ada : t. a. del vèrb balotar.

balotatge (t.a.) : resulta del primièr torn d'una votacion que permet pas a cap de candidat de ganhar ; « fluctuation, v. andalhon » TdF.

balotièr nm, cf Ubaud Dicort : « urne électorale » TdF

balotin nm, cf Ubaud Dicort : « ballotin, petit ballot » TdF

balotina nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, petite et ronde » TdF

balòussa nf, cf Ubaud Dicort : « grand panier double, dont on se sert pour transporter les gerbes à dos de mulet » (v. TdF) (v. balanças)

balquejar / bauquejar (v. tr. e intr.) : donar de balca ; copar de balca.

balquièira 1 / bauquièira : pelenc ; pelena ; sanhàs (v. TdF bauquiero 2’).

balquièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, ceinture fixée à la membrure d’un bâtiment, qui reçoit l’extrémité des baux » TdF ‘bauquiero 1’

balquièr / bauquièr : montet d'èrbas ; crosèl de dotze garbas.

balquilha (abs. Dicort) / bauquina : plantas graminosas (R. III, 493) ; joncasses ; rausèl. (v. bauquilha)

balsà nm, cf Ubaud Dicort : « balsa [v. balza] » (Laus)

balsamic, -a : que nòl (que sentís a bon)

balsamina (plt.) : (Impatiens balsamina)

balsaminacèas (f. pl.) : familha de plantas.

« balsenar » / « belsenar » : v. besalenar.

baltràp nm (de l'angl. ball-trap (,b l 'trap)) : aparelh a ressòrt per lançar en l'aire de disques d'argila que cal bresar d'un còp de fusil ; jòc o concors practicat aital.

« baluc » (baluc, -uga adj, cf Ubaud Dicort)  : v. badaluc.

balum nm sg : amor o passion de la dança.

balusca : beluga.

balustrada : baranda / parabanda.

balustre : cledat.

balza 1 (m.) (abs. Dicort) : arbre d'America centrala del fust leugièr que jamai, utilizat per far de modèls reduits (Ochrona lagopus) (v. balsà)

balza 2 nf : veire balça, cf Ubaud Dicort

balzan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « balzan, -e » (Laus). (v. çai jos)

balzana nf, cf Ubaud Dicort : « balzane [= taca blanca al torn dels pès de certans cavals (Rapin jos ‘balzane’)] » (Laus)

« bamar » e derivats : v. gamar.

bamat nm : (aucèl) , cf Ubaud Dicort.

bambaina nf, cf Ubaud Dicort : « étoffe composée de laine et de chanvre ; broussailles, bruyère, chardons » TdF

bambana nf, cf Ubaud Dicort : « coureuse de rue, femme sans tenue, personne indolente » TdF

bambanar (se) : musar ; musardejar ; se passejar sens far res.

bambanariá nf, cf Ubaud Dicort : « flânerie, allées et venues » TdF suppl

bambaròt (insècte) : bertal (Melolontha melolontha)

bambó : graminacèa granda (Bambusa arundinacia)

bambòcha nf, cf Ubaud Dicort : « bamboche, grande marionnette ; divertissement bruyant ; bourde, calembredaine » TdF

Se metre en bambòcha, se mettre en goguettes. (v. TdF)

bambochada nf, cf Ubaud Dicort : « série de bamboches ; bambochade, peinture grotesque » TdF

bambochaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « bambocheur, euse » TdF

bambochar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des bamboches » TdF

bambochejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire de fréquentes bamboches » TdF

bambòla (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la légère, de façon irréfléchie » (Per Noste)

Anar a la bambòla, aller à vau-l’eau, à la dérive » (Per Noste)

bambolear (se) / bambonear (se) v pron, cf Ubaud Dicort : se balançar.

bambòrlas / bambualhas / bambuèlhas (los 3, nf pl) (v. Alibert) : filachons / filmas / bavaduras ; pelhandras ; petaces / pelhas ; brossa / galhosta ; senserigalhas ; fatòrgas.

bambosièira nf, cf Ubaud Dicort : (v. bambó  e bambosariá)

bambosariá (abs. Dicort) : airal cobèrt de bamboses. (v. bambosièira)

bambualhas / bambuèlhas nf pl : v. bambòrlas.

ban : proclamacion de maridatge ; ordenança / ordonança ; sasiment / sasida ; pena. v. anóncia e sona.

Proclamar los bans : tirar las anóncias.

bana : còrn (R. II, 486) ; antena d'insècte o de babau ; mantuèlha / ponhada / manada / aurelha d'aisina ; contusion pel front ; cunh o tròç de quicòm.

Las banas d'un grelh.

Las banas d'un buòu.

Las banas d'una semal.

Una bana de fogassa.

Èsser de bana : èsser de còfa (complici) / s'endevenir.

Aqueles buòus son pas de bana (s'endevenon pas)

bana de cèrvi : èrba de cinc còstas / lenga de cat / còrn de cèrvi (Plantago coronopus)

bana de segal (abs. Dicort) (v. ERGÒT-) : (Secale cornutum) ; (Claviceps cornutum)

 

 

 

banabàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : (per la fòrma , v. bas de p. 19 ; pel sens, v. çai jos)

banabassa nm : « homme qui marche la tête baissée » TdF jos ‘bano’

banada : bandada.

banadoira : aplech de teisseire.

banairesc nm, cf Ubaud Dicort : « banneret » (L. 40)

banal, -a : comun, -a ; ordinari, -ària (sens interès)

Forn banal.

Costuma banala.

Convèrsa banala.

banalament : d'un biais banal.

banalitat nf : natura de çò banal ; (arc.) servitud feodala.

Tant val se calar puslèu que d'escopir de banalitats.

banalizacion : accion o resulta de banalizar o de se ...

banalizar (v. tr.) : far venir banal.

banalizar (se) : venir banal.

banana : la frucha del bananièr.

bananariá nf, cf Ubaud Dicort : « bananeraie » (Rapin)

bananièr 1 nm : arbre que sa frucha es la banana. (Musa sapientium)

bananièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « bananier, -ère » (Per Noste)

banar (v. intr. e tr.) : metre de banas ; far de banas (t.a.)

banard 1 [, -a] adj / banarut (v. banarut) : tot çò que pòrta banas ; « cornard » TdF.

Feda banarda, brebis à cornes. (v. TdF)

banard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « scarabée rhinocéros, insecte ; lucane cerf-volant, insecte » TdF ‘banard 2’

banarèl, -a adj : « banneret » ; banal, -a. (v. TdF jos ‘banarèu’)

Senhor banarèl, seigneur qui avait droit de lever bannière. (v. TdF)

Forn banarèl, four banal. (v. TdF)

banaruda (subs. f.) (abs. Dicort) : unicòrn (subs. m.). (v. unicòrn)

banarut 1, -uda (adj.) : qu'a de bravas banas ; « cornard ; méchant, dangereux » TdF banaru 1’.

banarut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « capricorne, insecte ; espèce d’escargot  » TdF

banarut 3 / capricòrn : signe del Zodiac.

banassa adj, cf Ubaud Dicort : « grande, grosse ou vilaine corne » TdF

banasta 1 nf : basta ; canastèla ; mena de panièira ; panièr carrejador ; mena de còfre ; nèci, -nècia / pèc, -a.

Las banastas d'una muòla.

banasta ! 2 (interj. m. e f.) : maladrech, -a ! ; bestiàs, -assa.

Bogre de banasta : bogre d'api / bogre d'ase !

banastada nf / banastal nm : contengut d'una banasta.

banastaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « fabricant de banasta, vannier » (v. TdF)

banastal nm : v. banastada.

banastar (v. tr.) : metre dins una banasta.

banastariá : trabalh de banastièr o de banastièira ; panièrs, panièiras, canastèlas e tot lo demai.

banastassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande banne » TdF

banastat, -ada adj : carrejat, -ada dins una banasta.

banastatge nf, cf Ubaud Dicort : « ouvrage de vannerie » TdF

banastejaire, -aira : carrejaire, -a amb una banasta.

banastejar (v. tr. e intr.) : carrejar dins una banasta, « transporter dans des bannes, à dos d’âne ou de mulet » TdF.

banastièr,-ièira n : panieiraire, -a.

banaston nm, cf Ubaud Dicort : « petite hotte » (Alibert),  « banneau, mannequin rond, évasé, à deux anses, et grossièrement fait ; petite benne, baquet ; chaire d’église, en style burlesque » (v. TdF)

banastonada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un banneau » TdF

banastonariá nf, cf Ubaud Dicort : « vannerie » TdF

banastonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit banneau, v. panièr » (v. TdF)

banastonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « ouvrier, ouvrière qui fait des banneaux, des mannequins, vannier » TdF

banatge : las banas.

banc : mena de sèti ; taulièr ; escabeleta ; estaudèl ; lonja de sabla o de sorra ; seca (escuèlh) ; banc de peisses.

Banc de glèisa.

Banc de menusièr.

Banc de sabla.

banca : taulièr de mercadièr ; comptador ; lavador ; retaule ; tenda de forenaire ; ostal de finança.

Los jorns de fièira i a de bancas pertot.

bancada nf / bancat (abs. Dicort) : banc tot plen ; « amas, banc de sable, monceau de paille qui vient d’ête foulé; masse de rocher » TdF ‘bancado’

bancairon : estaudèl ; banquet ; banquilhon. (v. TdF jos ‘bancihoun’)

bancal 1 nm : còfre que fa sèti ; sèti de pèira ; faissa ; bancèl ; acòl v. acòl ; plan de montanha.

bancal 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bancal, qui a les jambes tournées comme celles d’un banc » TdF

bancari, -ària : relatiu, -iva a una banca.

bancariá nf, cf Ubaud Dicort : « suite de bancs, assemblage de bancs » TdF

bancarota nf : falhida / quincanèla (l.p.) ; « sorte de jeu de loto » TdFbanco-routo’.

(Estant qu'en occitan, rompre fa rot, rota al p.p. e que rota es atestat al sègle XII, me semblariá qu'avèm pas cap de rason de far venir lo mot bancarota de l'italian o del castelhan qu'an facha, eles, la causida bancarotta e bancarrota.)

bancarotièr nm, cf Ubaud Dicort : « banqueroutier, ière » TdF

bancassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse table de marchand ; t. de marine, coffre qui sert de siège et de lit, dans les galères et navire; gaillard de chaloupe » TdF

bancat (abs. Dicort) / bancada  : banc tot plen. (v. bancada)

bancatge nm, cf Ubaud Dicort : « étalage, droit perçu sur les étaux du marché » (L. 40)

bancèl : faissa.

banchard : escudelièr ; laissa ; cabra de ressaire.

bancilhon nm, cf Ubaud Dicort : « banc tout petit, sellette » TdF

banclèva nf, cf Ubaud Dicort : « bascule, branloire ; bascule d’un puits, d’une pompe ; bêtise, maladresse » TdF ‘banc-lèvo’

banclevar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire bascule » TdF banc-lèva’

bancon nm, cf Ubaud Dicort : « petit banc » (v. TdF)

bancor nm : balcon que fa seguida al peiron d'un ostal. (v. Alibert)

band : costat ; ligam de cuèr o de nèrvi de buòu que ligava las doas parts d'un flagèl (arc.) ; costat.

De l'autre band : de l'autra part.

banda : tropelada ; aurièira ; band / part (costat)

Banda d'aucèls.

Banda de tèrra que fa talvera.

Per banda : de per costat.

bandada nf : envinassada.

Se trapèt una bandada memorabla.