|
|
|
|
|
|
balon : bala gròssa facha d'una mena de botariga conflada d'aire, enrodada d'una envolopa de cuèr, e utilizada per diferents espòrts ; aerostat ; vas de veire en forma d'esfèra utilizat dins los laboratòris ; montanha de forma redonda. Balon de « football, de basket, de rugby » (angl.) balonaire nm, cf Ubaud Dicort : « aéronaute, v. aeronauta » (v. TdF) balonament : augmentacion patologica del volum del ventre per distension gazosa. balonar (v. tr.) : conflar (augmentar lo volum de quicòm) Un acomolòfi de gases li balonava lo ventre. balonar (se) : se conflar. balonet nm, cf Ubaud Dicort : « ballonnet » (Laus) balonièr nm (v. Ubaud Dicort) : « ballonnier, celui qui tient un jeu de ballon, qui enfle les ballons, qui en vend » TdF balon-sonda nm, cf Ubaud Dicort : « ballon-sonde » (Rapin) balòra / balòrna nf : persona dins la luna ; persona nècia / piòta. balord, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « balourd, ourde, sot, otte, maladroit, oite » TdF balordariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de balourd, balourdise » TdF balordàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « gros balourd, grosse balourde » TdF balorditge nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui constitue le balourd, stupidité » TdF balòri (abs. Dicort) : pataló / maladrech. (v. tabalòri) balòrna nf : v. balòra. balòt nm, cf Ubaud Dicort : « ballot ; grosse femme » (v. TdF) balòta nf : bòla de votacion ; « pilule » ; bòla de quina (f.) ; « numéro gagnant, la fortune ». (v. TdF) Balòta de nèu, pelote de neige. Balòta de carn [t. de cuisine], ballottine. (v. TdF) balotada nf, cf Ubaud Dicort : « ballottade » TdF balotaire, -aira adj e n : persona que balòta ; « flottant, ante ; rôdeur, euse, vagabond, onde » TdF. balotament [balòtament] nm : accion de balotar. balotar (v. tr. e intr.) : remenar / bolegar ; votar ; renviar / remandar una palma. (v. TdF) balotar (se) v pron : « se balotter, se peloter, se houspiller » TdF jos ‘balouta’ balotat, -ada : t. a. del vèrb balotar. balotatge (t.a.) : resulta del primièr torn d'una votacion que permet pas a cap de candidat de ganhar ; « fluctuation, v. andalhon » TdF. balotièr nm, cf Ubaud Dicort : « urne électorale » TdF balotin nm, cf Ubaud Dicort : « ballotin, petit ballot » TdF balotina nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, petite et ronde » TdF balòussa nf, cf Ubaud Dicort : « grand panier double, dont on se sert pour transporter les gerbes à dos de mulet » (v. TdF) (v. balanças) balquejar / bauquejar (v. tr. e intr.) : donar de balca ; copar de balca. balquièira 1 / bauquièira : pelenc ; pelena ; sanhàs (v. TdF ‘bauquiero 2’). balquièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, ceinture fixée à la membrure d’un bâtiment, qui reçoit l’extrémité des baux » TdF ‘bauquiero 1’ balquièr / bauquièr : montet d'èrbas ; crosèl de dotze garbas. balquilha (abs. Dicort) / bauquina : plantas graminosas (R. III, 493) ; joncasses ; rausèl. (v. bauquilha) balsà nm, cf Ubaud Dicort : « balsa [v. balza] » (Laus) balsamic, -a : que nòl (que sentís a bon) balsamina (plt.) : (Impatiens balsamina) balsaminacèas (f. pl.) : familha de plantas. « balsenar » / « belsenar » : v. besalenar. baltràp nm (de l'angl. ball-trap (,b l 'trap)) : aparelh a ressòrt per lançar en l'aire de disques d'argila que cal bresar d'un còp de fusil ; jòc o concors practicat aital. « baluc » (baluc, -uga adj, cf Ubaud Dicort) : v. badaluc. balum nm sg : amor o passion de la dança. balusca : beluga. balustrada : baranda / parabanda. balustre : cledat. balza 1 (m.) (abs. Dicort) : arbre d'America centrala del fust leugièr que jamai, utilizat per far de modèls reduits (Ochrona lagopus) (v. balsà) balza 2 nf : veire balça, cf Ubaud Dicort balzan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « balzan, -e » (Laus). (v. çai jos) balzana nf, cf Ubaud Dicort : « balzane [= taca blanca al torn dels pès de certans cavals (Rapin jos ‘balzane’)] » (Laus) « bamar » e derivats : v. gamar. bamat nm : (aucèl) , cf Ubaud Dicort. bambaina nf, cf Ubaud Dicort : « étoffe composée de laine et de chanvre ; broussailles, bruyère, chardons » TdF bambana nf, cf Ubaud Dicort : « coureuse de rue, femme sans tenue, personne indolente » TdF bambanar (se) : musar ; musardejar ; se passejar sens far res. bambanariá nf, cf Ubaud Dicort : « flânerie, allées et venues » TdF suppl bambaròt (insècte) : bertal (Melolontha melolontha) bambó : graminacèa granda (Bambusa arundinacia) bambòcha nf, cf Ubaud Dicort : « bamboche, grande marionnette ; divertissement bruyant ; bourde, calembredaine » TdF Se metre en bambòcha, se mettre en goguettes. (v. TdF) bambochada nf, cf Ubaud Dicort : « série de bamboches ; bambochade, peinture grotesque » TdF bambochaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « bambocheur, euse » TdF bambochar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des bamboches » TdF bambochejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire de fréquentes bamboches » TdF bambòla (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la légère, de façon irréfléchie » (Per Noste) Anar a la bambòla, aller à vau-l’eau, à la dérive » (Per Noste) bambolear (se) / bambonear (se) v pron, cf Ubaud Dicort : se balançar. bambòrlas / bambualhas / bambuèlhas (los 3, nf pl) (v. Alibert) : filachons / filmas / bavaduras ; pelhandras ; petaces / pelhas ; brossa / galhosta ; senserigalhas ; fatòrgas. bambosièira nf, cf Ubaud Dicort : (v. bambó e bambosariá) bambosariá (abs. Dicort) : airal cobèrt de bamboses. (v. bambosièira) bambualhas / bambuèlhas nf pl : v. bambòrlas. ban : proclamacion de maridatge ; ordenança / ordonança ; sasiment / sasida ; pena. v. anóncia e sona. Proclamar los bans : tirar las anóncias. bana : còrn (R. II, 486) ; antena d'insècte o de babau ; mantuèlha / ponhada / manada / aurelha d'aisina ; contusion pel front ; cunh o tròç de quicòm. Las banas d'un grelh. Las banas d'un buòu. Las banas d'una semal. Una bana de fogassa. Èsser de bana : èsser de còfa (complici) / s'endevenir. Aqueles buòus son pas de bana (s'endevenon pas) bana de cèrvi : èrba de cinc còstas / lenga de cat / còrn de cèrvi (Plantago coronopus) bana de segal (abs. Dicort) (v. ERGÒT-) : (Secale cornutum) ; (Claviceps cornutum)
|
|
banabàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : (per la fòrma , v. bas de p. 19 ; pel sens, v. çai jos) banabassa nm : « homme qui marche la tête baissée » TdF jos ‘bano’ banada : bandada. banadoira : aplech de teisseire. banairesc nm, cf Ubaud Dicort : « banneret » (L. 40) banal, -a : comun, -a ; ordinari, -ària (sens interès) Forn banal. Costuma banala. Convèrsa banala. banalament : d'un biais banal. banalitat nf : natura de çò banal ; (arc.) servitud feodala. Tant val se calar puslèu que d'escopir de banalitats. banalizacion : accion o resulta de banalizar o de se ... banalizar (v. tr.) : far venir banal. banalizar (se) : venir banal. banana : la frucha del bananièr. bananariá nf, cf Ubaud Dicort : « bananeraie » (Rapin) bananièr 1 nm : arbre que sa frucha es la banana. (Musa sapientium) bananièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « bananier, -ère » (Per Noste) banar (v. intr. e tr.) : metre de banas ; far de banas (t.a.) banard 1 [, -a] adj / banarut (v. banarut) : tot çò que pòrta banas ; « cornard » TdF. Feda banarda, brebis à cornes. (v. TdF) banard 2 nm, cf Ubaud Dicort : « scarabée rhinocéros, insecte ; lucane cerf-volant, insecte » TdF ‘banard 2’ banarèl, -a adj : « banneret » ; banal, -a. (v. TdF jos ‘banarèu’) Senhor banarèl, seigneur qui avait droit de lever bannière. (v. TdF) Forn banarèl, four banal. (v. TdF) banaruda (subs. f.) (abs. Dicort) : unicòrn (subs. m.). (v. unicòrn) banarut 1, -uda (adj.) : qu'a de bravas banas ; « cornard ; méchant, dangereux » TdF ‘banaru 1’. banarut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « capricorne, insecte ; espèce d’escargot » TdF banarut 3 / capricòrn : signe del Zodiac. banassa adj, cf Ubaud Dicort : « grande, grosse ou vilaine corne » TdF banasta 1 nf : basta ; canastèla ; mena de panièira ; panièr carrejador ; mena de còfre ; nèci, -nècia / pèc, -a. Las banastas d'una muòla. banasta ! 2 (interj. m. e f.) : maladrech, -a ! ; bestiàs, -assa. Bogre de banasta : bogre d'api / bogre d'ase ! banastada nf / banastal nm : contengut d'una banasta. banastaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « fabricant de banasta, vannier » (v. TdF) banastal nm : v. banastada. banastar (v. tr.) : metre dins una banasta. banastariá : trabalh de banastièr o de banastièira ; panièrs, panièiras, canastèlas e tot lo demai. banastassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande banne » TdF banastat, -ada adj : carrejat, -ada dins una banasta. banastatge nf, cf Ubaud Dicort : « ouvrage de vannerie » TdF banastejaire, -aira : carrejaire, -a amb una banasta. banastejar (v. tr. e intr.) : carrejar dins una banasta, « transporter dans des bannes, à dos d’âne ou de mulet » TdF. banastièr,-ièira n : panieiraire, -a. banaston nm, cf Ubaud Dicort : « petite hotte » (Alibert), « banneau, mannequin rond, évasé, à deux anses, et grossièrement fait ; petite benne, baquet ; chaire d’église, en style burlesque » (v. TdF) banastonada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un banneau » TdF banastonariá nf, cf Ubaud Dicort : « vannerie » TdF banastonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit banneau, v. panièr » (v. TdF) banastonièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « ouvrier, ouvrière qui fait des banneaux, des mannequins, vannier » TdF banatge : las banas. banc : mena de sèti ; taulièr ; escabeleta ; estaudèl ; lonja de sabla o de sorra ; seca (escuèlh) ; banc de peisses. Banc de glèisa. Banc de menusièr. Banc de sabla. banca : taulièr de mercadièr ; comptador ; lavador ; retaule ; tenda de forenaire ; ostal de finança. Los jorns de fièira i a de bancas pertot. bancada nf / bancat (abs. Dicort) : banc tot plen ; « amas, banc de sable, monceau de paille qui vient d’ête foulé; masse de rocher » TdF ‘bancado’ bancairon : estaudèl ; banquet ; banquilhon. (v. TdF jos ‘bancihoun’) bancal 1 nm : còfre que fa sèti ; sèti de pèira ; faissa ; bancèl ; acòl v. acòl ; plan de montanha. bancal 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bancal, qui a les jambes tournées comme celles d’un banc » TdF bancari, -ària : relatiu, -iva a una banca. bancariá nf, cf Ubaud Dicort : « suite de bancs, assemblage de bancs » TdF bancarota nf : falhida / quincanèla (l.p.) ; « sorte de jeu de loto » TdF ‘banco-routo’. (Estant qu'en occitan, rompre fa rot, rota al p.p. e que rota es atestat al sègle XII, me semblariá qu'avèm pas cap de rason de far venir lo mot bancarota de l'italian o del castelhan qu'an facha, eles, la causida bancarotta e bancarrota.) bancarotièr nm, cf Ubaud Dicort : « banqueroutier, ière » TdF bancassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse table de marchand ; t. de marine, coffre qui sert de siège et de lit, dans les galères et navires ; gaillard de chaloupe » TdF bancat (abs. Dicort) / bancada : banc tot plen. (v. bancada) bancatge nm, cf Ubaud Dicort : « étalage, droit perçu sur les étaux du marché » (L. 40) bancèl : faissa. banchard : escudelièr ; laissa ; cabra de ressaire. bancilhon nm, cf Ubaud Dicort : « banc tout petit, sellette » TdF banclèva nf, cf Ubaud Dicort : « bascule, branloire ; bascule d’un puits, d’une pompe ; bêtise, maladresse » TdF ‘banc-lèvo’ banclevar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire bascule » TdF ‘banc-lèva’ bancon nm, cf Ubaud Dicort : « petit banc » (v. TdF) bancor nm : balcon que fa seguida al peiron d'un ostal. (v. Alibert) band : costat ; ligam de cuèr o de nèrvi de buòu que ligava las doas parts d'un flagèl (arc.) ; costat. De l'autre band : de l'autra part. banda : tropelada ; aurièira ; band / part (costat) Banda d'aucèls. Banda de tèrra que fa talvera. Per banda : de per costat. bandada nf : envinassada. Se trapèt una bandada memorabla. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|