balbusejaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : lalejaire, -a / barbotejaire, -a ; barbotinaire, -a / bretonejaire, -a / balbut, -uda.

balbusejar (v. tr. e intr.) : lalejar / barbotejar / barbotinar / bretonejar / balbejar (L. 39). 

balbut, -uda adj : barbotejaire, -a / bretonejaire, -a.

balbuzard (abs. Dicort) : aucèl de rapina piscivòr (Pandion haliaetus) (v. gal pesquièr)

balç / bauç : calanc ; debauç ; avenc ; tindol ; sèti de gabièr (mar.) ; montet de gavèls.

balca / bauca nf : nom collectiu de plantas que creisson dins los fraus (bodigas, ermasses) o dins las bolhas (Typha angustifolia)

balca a plumet nf, cf Ubaud Dicort : « gramen ailé, plante dont on fait des bouquets en forme de panache qui ne se fanent pas » (v. TdF bauco-a-plumet’)

balca fina nf, cf Ubaud Dicort : « choin noirâtre, schoenus nigricans (Lin.), plante » TdF bauco-fino’

balca gròssa nf, cf Ubaud Dicort : « aristelle brome, plante, v. arestèla » TdF bauco-grosso’

balca teposa nf, cf Ubaud Dicort : « froment gazonnant, titricum coespitosum (Dec.) » TdF bauco-tepouso’

balça / balza [veire balça, cf Ubaud Dicort] nf : montet de gavèls. (v. TdF balso’)

balcada nf, cf Ubaud Dicort : v. baucada.

balcanic, -a : relatiu, -iva als Balcans.

Balcans n pr m pl : païses d'Euròpa meridionala.

La *podrièira dels Balcans. (v. podrièira)

balcanizacion : accion o resulta de balcanizar o de se balcanizar.

balcanizar (v. tr.) : fragmentar un país.

balcanizar (se) : se fragmentar (en parlant d'un país)

balçar ~ bauçar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être ou devenir escarpé, montueux » TdF baussa’

balcàs nm, cf Ubaud Dicort : v. baucàs.

balcassa nf, cf Ubaud Dicort : v. baucassa.

balcatge nm, cf Ubaud Dicort : v. baucatge.

balcièira nf, cf Ubaud Dicort p. 146 : « gerbier allongé, tas de javelles, suite de meules de foin ; pile de fagots » TdFbalsiero’

balcièr (abs. Dicort) : montet de gavèls ; garbièira (garbièr o plonjon longarut, pas redond) (v. balcièira).

balcon (del gallés BALACÒN.) : mena de balet.

balcós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de graminées, de la nature des graminées » (v. TdF baucous’)

baldana / baudana : faudal / baticòl / colarina / gargata del bestial boïn o dels motons ; grasdoble (tripa grassa) ; tripalha.

baldanaire [ ~ baudanaire], -aira n : tripièr, -a (persona que vend de tripas)

baldanut [ ~ baudanut], -uda (adj.) : qu'a un brave baticòl.

baldaquin nm (de l'it. baldaquino): construccion de fust o de marbre per cobrir un altar, un tron (L. 374) / tròn, un lièch...

Los lièches a baldaquin son passats de mòda.

baldòca nf, cf Ubaud Dicort : estug de volam. (v. badòca)

baldra / baudra [e derivats, veire boldra e derivats, cf Ubaud Dicort] nf : fanga ; sorra ; borba / escorrilhas / fonzalhas.

baldraca / baudraca (v. çai sus) : iga / maresca / nausa / sanhàs, « fondrière » (Alibert).

baldracar / baudracar (Alibert) [los 2, veire boldracar] : s'alimenar dins la fanga / se gaulhassar.

Los pòrcs s'agradan de baldracar.

baldracat / baudracat, -ada [los 2, veire boldracat] adj : gaulhassat, -ada.

baldralha / baudralha (Alibert) [los 2, veire boldralha] nf : fanga ; fonzalhas de vin ; fonzalhas (t.a.)

baldrar / baudrar [los 2, veire boldrar] (v. intr.) : patolhar dins la fanga.

baldràs / baudràs (Alibert) [los 2, veire boldràs] nm : fangàs / gaulhàs.

baldrassejar / baudrassejar [los 2, veire boldrassejar] v pron : se gaulhassejar.

baldrejar / baudrejar (Alibert) [los 2, veire boldrejar] (v. intr.) : patolhar ; borramesclar.

baldrejar / baudrejar (se) : se tantolhar.

baldrièr / baudrièr (Alibert) [los 2, veire boldrièr] nm : fangàs ; gaulhàs.

baldrós / baudrós, -osa (Alibert) [los 2, veire boldrós] adj : fangós, -osa.

« balejar » 1 : v. balajar.

balejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chanceler, être entre deux, tenir  à flot, se balancer » TdF ; « être à ses derniers moments » (Alibert). « balejar » : v. balar.

balejar (se) v pron : « se contre-balancer, être à peu près égaux, se valoir » TdFjos ‘baleja’

BALEN- : forma prefixada del latin balaena (balena)

« balen » : v. bailen (abs. Dicort).

balena : animal pus gròs de totes. (Balaena mysticetus) ; constellacion eqüatoriala ; tija plegadissa.

Balena de parapluèja.

balenar (v. intr.) [v tr (TdF)]  : buscar (metre un busc)

balenàs nm, cf Ubaud Dicort : « baleine mâle ; balenas, membre génital de la baleine » TdF

balenason nf, cf Ubaud Dicort : « pêche à la baleine » (L. 39)

balenassa nf, cf Ubaud Dicort : « baleine monstrueuse » TdF

balenat 1 / balenon nm : pichon de balena.

balenat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « baleiné, ée » TdF balena’

Corset balenat, corset busqué. (v. TdF)

baleneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite baleine ; petit fanon de baleine » TdF

balenid : mamifèr de la familha dels balenids.

balenids (m. pl.) : familha de mamifèrs cetacèus misticèts.

balenièira nf, cf Ubaud Dicort : « baleinière, yole » (v. TdF)

balenièr 1 nm (v. TdF), balenièira (v. balenièira) : naviri balenièr.

balenièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « baleinier, -ière » (Rapin)

De barcas balenièiras. (v. TdF jos ‘baleniero’)

BALENO- : forma prefixada del latin balaena (balena)

balenoïde, -da : que revèrta una balena.

balenon : balenat (pichon de balena)

balès, -a adj, cf Ubaud Dicort : « adj/n m, costaud » (Laus, Sèrras-Ess.) ; « nm, type grotesque ; locution usitée à Marseille comme façon de s’aborder » (v. TdF)

balèsta / arbalèsta [arcbalesta] nf : arma de gèt (L. 206) de l'Edat mejana ; mena de fronda de dròlle.

balestada : portada d'una balèsta.

 balestièira / balestrièira [veire balestièira] nf : femna soldat que tirava de sagetas ; cairelièira (obertura dins una paret, per agachar o tirar)


 

 

balestièr / balestrièr [veire balestièr, cf Ubaud Dicort] nm : soldat que tirava amb una balèsta ; partida del fustam d'un ostal ; martinet (aucèl)

baleston nm, cf Ubaud Dicort : « bâton servant à tenir la voile au vent, dans les petites barques » TdF

balet 1 nm : galariá cobèrta al solièr d'un ostal occitan ; paredor de l'escalièr de defòra d'un ostal per montar al solièr ; separacion, dins d'unas glèisas, entremièg còr e nau ; cobèrt ; balcon.

Lo balet es tipic d'un ostal occitan.

balet 2 nm : mena de dança.

Còrs de balet.

Mèstre de balet.

Dançaira de balet.

baleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite balle » TdF

balèti nm : bal popular.

balha nf : semalon per lavar. (v. TdF jos ‘baio 4’)

balhada nf, cf Ubaud Dicort : « (donation, présent) don » (Per Noste)

balhadassa nf, cf Ubaud Dicort : v. valadàs e valadassa. (v. TdF jos ‘valadas’)

balhaire, -aira (~ -airitz) adj e : v. bailaire.

balhar (v. tr.) : donar. v. bailar.

balharc : mena d'òrdi de doas rengas de gran.

balhatge nm : v. bailatge.

balheta nf, cf Ubaud Dicort : « petit bail, contrat » TdF baieto’

balhica-balhaca (loc. adv. e nm) : mescladament ; forra-borra.

balhòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit baquet » TdF baiot’. (v. balha)

bali nm, cf Ubaud Dicort : « panicule de fleurs, fleurs en grappe » TdF

balilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite balle de marchandise » TdF

balin-balant (loc. adv. e nm) : balandrim-balandram, « en balançant de côté e d’autre, en se dodelinant ; clopin-clopant ; balancement, branle de cloches » TdF.

Balin-balant de campanas : brand de campanas.

balin-balet adv e nm, cf Ubaud Dicort : « confusément, à la billebaude, inconsidérément ; chiffonnier qui hante le port à Marseille » TdF

balindras ! (interj.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : Vai-te'n al diable ! Lo diable t'empòrte !

balisa nf, cf Ubaud Dicort : « balise » (Rapin)

balisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, baliser » (Laus)

balisatge nm, cf Ubaud Dicort : « balisage » (Rapin)

balista : trident de pescaire.

balistic, -a : relatiu, -iva a la balistica.

Trajectòria balistica.

Coeficient balistic.

balistica : sciéncia qu'estúdia los movements de tot çò lançat dins l'aire o dins l'espaci (totes los projectils de guèrra, fusadas, missils...)

balisticament : segon las leis de la balistica.

balistician, -a : especialista (m. e f.) de balistica.

BALISTO- : forma prefixada del lat. ballista (maquina de gèt)

balistocardiograf : aparelh per enregistrar l'impulsion comunicada al còrs per la contraccion cardiaca.

balistocardiografia : enregistament grafic de l'impulsion comunicada al còrs per la contraccion cardiaca.

balistocardiograma (m.) : corba enregistrada pel balistocardiograf.

balivèrna nf, cf Ubaud Dicort : « baliverne, sornette » TdF

balivernar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, baliverner, dire ou faire des balivernes » TdF

balivèu nm, cf Ubaud Dicort : « baliveau, arbre mis en réserve lors de la coupe d’un taillis, v. gachòla » (v. TdF)

balma / bauma nf : cauna ; cròsa / cròta ; tuna ; tuta ; caforna ; varena ; codolièira / grescal ; embancada ; aflorament rocalhut ; lièch de ribièira peirosa.

balmada / baumada : embancada (banc de ròcas)

balmar / baumar (v. tr.) : curar ; tunar ; caladar (v. Alibert) ; pèiraficar.

balmarassa ~ baumarassa nf, cf Ubaud Dicort : v. balmassa. (v. TdF jos ‘baumasso’)

balmàs / baumàs nm, cf Ubaud Dicort : v. balmarassa. (v. TdF jos ‘baumasso’)

balmassa ~ baumassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande caverne, grotte profonde, antre effrayant » TdF baumasso’.

balmassièr, -ièira / baumassièr, -ièira adj e n : que viu dins una balma.

balme / baume nm : nolor ; nom collectiu de fòrça plantas aromaticas.

balme bastard / balme de font nm, cf Ubaud Dicort : « menthe aquatique, plante » (v. TdF jos ‘baume-bastard’)

balme verd nm, cf Ubaud Dicort : « menthe verte, plante » TdF baume verd’

balmejar / baumejar (v. intr.) : nòler (sentir a bon)

balmèla / baumèla nf, cf Ubaud Dicort : « charmante grotte, grotte agréable ; variété de châtaigne » TdF baumello’

balmelut, -uda / baumelut, -uda : cafornut, -uda.

balmeta / baumeta nf  / balmèla / baumèla  (v. balmèla) : dim. de balma

balmièr ~ baumièr nm, cf Ubaud Dicort : « baumier, arbre qui donne du baume  » TdF baumié 1’

balmut ~ baumut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « en forme de grotte, caverneux, euse » TdF baumu’

balneacion nf (abs. Dicort) : accion de donar o de prene de banhs terapeutics, « balnéation » (Rapin).

balneari, -ària : relatiu, -iva als banhs terapeutics.

Airal balneari.

Estacion balneària.

Vila balneària.

BALNEO- : forma prefixada del latin balneum (banh)

balneologia : sciéncia qu'estúdia la balneoterapia.

balneoterapia : tractament d'unas malautiás per de banhs.

balneoterapeutic, -a : relatiu, -iva a la balneoterapia.

balneoterapeuticament : d'un biais balneoterapeutic.

baloard : via grand de circulacion en vila ; terraplen d'embarri / terraplen d'empara ; passejada.

Las platanas del baloard.

balòcha : vòta / fèsta locala ; festenal ; nòça.

balochant  (Alibert) [balochan nm (v. Ubaud Dicort  e TdF ‘balouchan’)], -a : dançaire o dançaira dins una fèsta locala.

balochon nm, cf Ubaud Dicort : « petit ballot, v. balotin » (v. TdF suppl)

balofa nf, cf Ubaud Dicort : v. barofa. (v. TdF jos ‘baloufo’)

balòfa : ventum de cerealum. v. ac.

balofièira nf, cf Ubaud Dicort : « paillasse de balles d’avoine, v. balassièira » (v. TdF)