bajanèl 1 (abs. TdF) : platat de legums cuèches dins d'aiga bolhenta. (v. bajanada)

bajanèl 2 / bajanet / bajanòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit nigaud, petite niaise, pauvre d’esprit ; à qui on en fait accroire, sorcier, magicien, par antiphrase » TdF jos ‘bajanet 2’

bajar (v. tr.) : alassar ; cansar / fatigar.

bajat 1, -ada adj : alassat, -ada / cansat, -ada / fatigat, -ada.

bajat 2 nm : v. bajal.

bajaula : mena de gàbia pel peis ; panièira pel peis ; baia ; asenada ; fatòrga ; borla ; messorga.

bajaular (v. intr.) : parlar a tòrt e a travèrs ; deslargar d'asenadas o de fatòrgas.

Quora plegaràs de bajaular ?

bajòc, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nèci, nècia / piòt, -a.

Cala-te, bogre de bajòc !

bajòca (subs. f.) : culèfa / cufèla ; coscolha ; bonha d'arbre ; tumor ; engolavent (mena d'aucèl) (Caprimulgus europaeus

bajocada nf : asenada ; neciardariá.

Quitava pas de deslargar de bajocadas !

bajocar (v. intr.) : far de l'ase (occ.) ; far lo piòt, far la piòta ; deslargar d'asenadas.

bajocàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. bajòc)

bajolada : breçadissa.

bajolaire, -aira [~ -airitz] n : que brèça o que s'ocupa d'un mainatge.

bajolar (v. tr.) : carrejar un mainatge dins los braces ; poponar ; breçar ; alispar ; torolhar un mainatge.

bajolatge : accion de bajolar.

bajolenc nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc » TdF suppl

bajòt, -a : de Bages (vila d'Aude en Occitània)

bal : amassada o airal per dançar ; accion de dançar.

Mai estima lo bal que non pas lo trabalh.

bala 1 nf : bala de fusil ; palma de jogar ;

bala 2 nf : brave fais ; cluèg de palha..

Bala de lana.

Bala de farina : saca de farina.

Portar a la bala, porter sur le dos. (v. Ubaud Dicort  e TdF ‘balo 2’)

Far la bala : far l'afar / anar plan / convenir.

Se far la bala : capitar dins sos afars.

balada nf : « ballade, espèce de sarabande », cerdana ; « séance de danse » ; poesia amb estròfas e repic ocasional ; cançon romantica. (v. TdF)

baladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite ballade » TdF

baladin nm, cf Ubaud Dicort : « paquet, poignée, écheveau de lin » TdF

balador 1 nm : cambra de bordiga. v. bordiga. (v. TdFbaladou 1’)

balador, 2 -doira adj : que se pòt dançar. (v. TdFbaladou 2)

balafi (a -) : a ronfle / a roncéncia / a bòudre / a foison.

balafon nm, cf Ubaud Dicort : (mus) « balafon » (Rapin)

balag nm / balaja nf : escoba ; engranièira...

Trapa la balaja !

balaire, -aira [~ -airitz] / balarin,-a adj e n : dançaire, -a.

balais : mena de pèira preciosa roja.

balajadís nm / balatgièr (v. balatgièr) : balajadura ; escobilhas / bordilhas.

balajaduras nf pl : escobilhas / balatjum.

Pòrta las balajaduras sul femorièr !

balajaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « balayeur, euse » TdF balachaire

balajar (v. tr. e intr.) : netejar amb una balaja.

balajat, -ada : netejat, -ada amb una balaja.

balajatge nm, cf Ubaud Dicort : « balayage » TdF balachage’

balajon nm : balaja pichona. (v. balajons)

balajons (m. plur.) : mena d'arbrilh. (Osyris alba)

balajum : escobilhas.

balalin-balalan / balandrin-balandran (onom.) : brand de campanas ; braces brandants ; saquejadís de carreta.

Lo balalin-balalan d'una carreta tirada per un parelh.

balam nm, cf Ubaud Dicort : « élan, force, ardeur » (Carrasco). (v. balanç)

balanç nm (R. II, 172) : brand ; campanejada ; cadéncia ; esitacion ; impulsion, « élan » (v. TdF balans’).

M'agrada lo balanç de las campanas per Nadal.

A balanç / a grand balanç : a brand de campanas.

Prene balanç : prene palada. v. palada.

Soi en balanç : sabi pas qué far / balanci / esiti.

balança : aplech per pesar o se pesar ; platèl de balança ; equilibri ; ponderacion ; compensacion ; comparason ; perplexitat ; esitacion ; pichon filat de pesca ; signe del Zodiac. (v. balanças)

Se'n va coma unas balanças : se'n va balin-balant.

balançada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une balance, pesée ; oscillation » TdF

balançador nm / balançadoira nf, cf Ubaud Dicort : « balançoire » (v. TdF jos ‘balançadou’)

balançaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui balance ou se balance ; oscillatoire » TdF

balançament : esitacion.

balançar (v. tr. e intr.) : far compés ; pesar ; compensar ; amodar un vai-e-vèni ; comparar ; trastejar (esitar)

Cal pas tròp balançar dins la vida, se cal decidir.

 

 

balançar (se) : far vai-e-vèni sus una balançadoira ; se far compés.

balançariá : fabrica de balanças.

balanças nf pl, cf Ubaud Dicort : « balances pour la pêche aux écrevisses ; dispositif pour transporter les gerbes constitué par deux plateaux en équilibre sur le dos d’un mulet » (Alibert)

balançat, -ada : (t. a. del vèrb balançar transitiu), « balancé, pesé, examiné, ée » TdF jos ‘balança’

balançatge : accion de balançar.

balancejar 1 (v. tr. e intr.) (abs. Dicort) : balandrejar. v. pus bas, « se dandiner » (Alibert).

balancejar 2 (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dandiner » TdF

balancèla nf, cf Ubaud Dicort : « balancelle, espèce d’embarcation napolitaine » TdF

balancetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « petite balance, v. trabuquet » TdF

balancièr : mercant de balanças ; aplech de pendula.

Aimi lo vai-e-vèni del balancièr de ma pendula.

balancina nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, balancine, sorte de cordage qui sert à tenir la vergue en équilibre » TdF

balançon nm, cf Ubaud Dicort : « petite balance » (L. 39)

balançum nm sing, cf Ubaud Dicort : « manie ou envie de se balancer » TdF

balandina nf, cf Ubaud Dicort : « grande ciguë, plante dont l’usage donne lieu à des convulsions » TdF

balandra 1 nf : caplèva / cigonha de potz de campanha ;

balandra 2 nf : vaissèl del fons planièr.

balandran 1 nm : balançament ; brandida ; cigonha de potz / caplèva ; platèl de romana ; encombre ; trantalh ; balin-balant de campanas ; traïn d'un ostal ; bolzaire (maridaire) (v. TdF balandran 1’) ;

balandran 2 nm :  casaca ; mantèl d'estòfa grossièira ; gonèla de capucin ; fròc ; nèci ; flandrin.

balandrana : marrega (mena de mantèl de pastre)

balandrar / balandrejar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘balanda’) : balançar (t.a.) ; cigonhar ; musardejar.

balandrar / balandrejar (se) : se trantalhar.

balandràs nm, cf Ubaud Dicort : v. balandran 2. (v. TdF jos balandran 2’)

balandrejaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : que se pòt pas decidir. (v. trantolaire)

balandrejament : accion de se balandrar.

balandrejar : v. balandrar

balandrim-balandram [balandrin-balandran (v. çai jos)] (onom. e nm) : balalim-balalam.

Lo balandrim -balandram de las campanas.

Lo balandrim-balandram d'un carri d'autres còps.

balandrim-balandram (adv.) [balandrin-balandran (v. Ubaud Dicort e Alibert)]

Anar balandrim-balandram : caminar braces brandants ; caminar pasinga-pasanga.

balandrin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « baladin, ine, v. dançaire » (v. TdF jos ‘balarin’)

balanic, -a : relatiu, -iva a la balaniti.

balanifèr, -a : que fa d'aglands. v. BALANO-

balaniti (f.) : infeccion de la mucosa del gland del pènis.

BALANO- : forma prefixada del grèc bálanòs (gland)

balanoforacèas (f. pl.) : familha de plantas.

balanoglòs (m.) : animal vermifòrme de per las plajas.

balanoïde, -da : en forma de gland.

balanopostiti (f.) : infeccion de la mucosa del gland e del prepuci.

balanorragia : emorragia pel gland del pènis.

balantidi (m.) : mena de protozoari.

balantidiòsi (f.) : diarrèia cronica amodada per un balantidi.

balar (v. intr.) : èsser sul punt de s'arrestar (bòla, palma...) ; dançar ; balançar / esitar ; èsser sul pas de la mòrt.

balarèl, -a adj (v. TdF) / balarin, -a adj e n (v. TdF) : fach o facha per dançar (vestit, sandàlia...) ; dançaire, -a (v. balaire).

Unes solièrs balarèls/balarins, des souliers pour la danse. (v. TdF jos ‘balarèu’ e ‘balarin’)

Una balarina, une bayadère. (v. TdF jos ‘balarin’)

balarina : aucèl que quita pas de far coa-lèva ; (Motacilla alba) ; (Motacilla brula)...

Balaruc dels Banhs : estacion balneària d'Erau (Occitània)

Balaruc lo Vièlh : vilatge que tòca Balaruc dels Banhs.

balàs : matalàs de balòfas de civada.

balassa : mena de palhassa ; colcera ; gròssa bala de palha.

balassièira : colcera de balòfas de civada.

balasson nm : coissin, coissinièira o colcera de balòfas de civada.

balast (de l'angl. ballast) : grava grossièira entremièg las travèrsas dels ralhs ; grava grossièira per assegurar lo balanç d'un naviri.

balastar (v. tr.) : repartir de balast sus una via de camin de fèrre ; equilibrar un naviri.

balastatge : accion o resulta de balastar.

balatar / balejar (v. balejar 2) (v. intr.) : trabalhar a la mòrt ; morir. (v. balar)

balatgièr nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : escobilhas / balajum ; « détritus charrié par les eaux » TdF balachié’.

balauças nf pl, cf Ubaud Dicort : v. balanças. (v. Alibert)

Se’n va coma unas balauças, il s’en va lourdement » (Alibert)

balausta : flor o frucha del balaustièr (milgranièr canin)

balaustièr (plt.) : (Punica granatum)

Balbina - Balbineta - Balbinon : prenoms.