|
|
|
|
|
|
|
bajanèl 1 (abs. TdF) : platat de legums cuèches dins d'aiga bolhenta. (v. bajanada) bajanèl 2 / bajanet / bajanòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit nigaud, petite niaise, pauvre d’esprit ; à qui on en fait accroire, sorcier, magicien, par antiphrase » TdF jos ‘bajanet 2’ bajar (v. tr.) : alassar ; cansar / fatigar. bajat 1, -ada adj : alassat, -ada / cansat, -ada / fatigat, -ada. bajat 2 nm : v. bajal. bajaula : mena de gàbia pel peis ; panièira pel peis ; baia ; asenada ; fatòrga ; borla ; messorga. bajaular (v. intr.) : parlar a tòrt e a travèrs ; deslargar d'asenadas o de fatòrgas. Quora plegaràs de bajaular ? bajòc, -a adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : nèci, nècia / piòt, -a. Cala-te, bogre de bajòc ! bajòca (subs. f.) : culèfa / cufèla ; coscolha ; bonha d'arbre ; tumor ; engolavent (mena d'aucèl) (Caprimulgus europaeus bajocada nf : asenada ; neciardariá. Quitava pas de deslargar de bajocadas ! bajocar (v. intr.) : far de l'ase (occ.) ; far lo piòt, far la piòta ; deslargar d'asenadas. bajocàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. bajòc) bajolada : breçadissa. bajolaire, -aira [~ -airitz] n : que brèça o que s'ocupa d'un mainatge. bajolar (v. tr.) : carrejar un mainatge dins los braces ; poponar ; breçar ; alispar ; torolhar un mainatge. bajolatge : accion de bajolar. bajolenc nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin blanc » TdF suppl bajòt, -a : de Bages (vila d'Aude en Occitània) bal : amassada o airal per dançar ; accion de dançar. Mai estima lo bal que non pas lo trabalh. bala 1 nf : bala de fusil ; palma de jogar ; bala 2 nf : brave fais ; cluèg de palha.. Bala de lana. Bala de farina : saca de farina. Portar a la bala, porter sur le dos. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘balo 2’) Far la bala : far l'afar / anar plan / convenir. Se far la bala : capitar dins sos afars. balada nf : « ballade, espèce de sarabande », cerdana ; « séance de danse » ; poesia amb estròfas e repic ocasional ; cançon romantica. (v. TdF) baladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite ballade » TdF baladin nm, cf Ubaud Dicort : « paquet, poignée, écheveau de lin » TdF balador 1 nm : cambra de bordiga. v. bordiga. (v. TdF ‘baladou 1’) balador, 2 -doira adj : que se pòt dançar. (v. TdF ‘baladou 2) balafi (a -) : a ronfle / a roncéncia / a bòudre / a foison. balafon nm, cf Ubaud Dicort : (mus) « balafon » (Rapin) balag nm / balaja nf : escoba ; engranièira... Trapa la balaja ! balaire, -aira [~ -airitz] / balarin,-a adj e n : dançaire, -a. balais : mena de pèira preciosa roja. balajadís nm / balatgièr (v. balatgièr) : balajadura ; escobilhas / bordilhas. balajaduras nf pl : escobilhas / balatjum. Pòrta las balajaduras sul femorièr ! balajaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « balayeur, euse » TdF ‘balachaire balajar (v. tr. e intr.) : netejar amb una balaja. balajat, -ada : netejat, -ada amb una balaja. balajatge nm, cf Ubaud Dicort : « balayage » TdF ‘balachage’ balajon nm : balaja pichona. (v. balajons) balajons (m. plur.) : mena d'arbrilh. (Osyris alba) balajum : escobilhas. balalin-balalan / balandrin-balandran (onom.) : brand de campanas ; braces brandants ; saquejadís de carreta. Lo balalin-balalan d'una carreta tirada per un parelh. balam nm, cf Ubaud Dicort : « élan, force, ardeur » (Carrasco). (v. balanç) balanç nm (R. II, 172) : brand ; campanejada ; cadéncia ; esitacion ; impulsion, « élan » (v. TdF ‘balans’). M'agrada lo balanç de las campanas per Nadal. A balanç / a grand balanç : a brand de campanas. Prene balanç : prene palada. v. palada. Soi en balanç : sabi pas qué far / balanci / esiti. balança : aplech per pesar o se pesar ; platèl de balança ; equilibri ; ponderacion ; compensacion ; comparason ; perplexitat ; esitacion ; pichon filat de pesca ; signe del Zodiac. (v. balanças) Se'n va coma unas balanças : se'n va balin-balant. balançada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une balance, pesée ; oscillation » TdF balançador nm / balançadoira nf, cf Ubaud Dicort : « balançoire » (v. TdF jos ‘balançadou’) balançaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui balance ou se balance ; oscillatoire » TdF balançament : esitacion. balançar (v. tr. e intr.) : far compés ; pesar ; compensar ; amodar un vai-e-vèni ; comparar ; trastejar (esitar) Cal pas tròp balançar dins la vida, se cal decidir.
|
|
balançar (se) : far vai-e-vèni sus una balançadoira ; se far compés. balançariá : fabrica de balanças. balanças nf pl, cf Ubaud Dicort : « balances pour la pêche aux écrevisses ; dispositif pour transporter les gerbes constitué par deux plateaux en équilibre sur le dos d’un mulet » (Alibert) balançat, -ada : (t. a. del vèrb balançar transitiu), « balancé, pesé, examiné, ée » TdF jos ‘balança’ balançatge : accion de balançar. balancejar 1 (v. tr. e intr.) (abs. Dicort) : balandrejar. v. pus bas, « se dandiner » (Alibert). balancejar 2 (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se dandiner » TdF balancèla nf, cf Ubaud Dicort : « balancelle, espèce d’embarcation napolitaine » TdF balancetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « petite balance, v. trabuquet » TdF balancièr : mercant de balanças ; aplech de pendula. Aimi lo vai-e-vèni del balancièr de ma pendula. balancina nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, balancine, sorte de cordage qui sert à tenir la vergue en équilibre » TdF balançon nm, cf Ubaud Dicort : « petite balance » (L. 39) balançum nm sing, cf Ubaud Dicort : « manie ou envie de se balancer » TdF balandina nf, cf Ubaud Dicort : « grande ciguë, plante dont l’usage donne lieu à des convulsions » TdF balandra 1 nf : caplèva / cigonha de potz de campanha ; balandra 2 nf : vaissèl del fons planièr. balandran 1 nm : balançament ; brandida ; cigonha de potz / caplèva ; platèl de romana ; encombre ; trantalh ; balin-balant de campanas ; traïn d'un ostal ; bolzaire (maridaire) (v. TdF ‘balandran 1’) ; balandran 2 nm : casaca ; mantèl d'estòfa grossièira ; gonèla de capucin ; fròc ; nèci ; flandrin. balandrana : marrega (mena de mantèl de pastre) balandrar / balandrejar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘balanda’) : balançar (t.a.) ; cigonhar ; musardejar. balandrar / balandrejar (se) : se trantalhar. balandràs nm, cf Ubaud Dicort : v. balandran 2. (v. TdF jos balandran 2’) balandrejaire, -aira (abs. Dicort e TdF) : que se pòt pas decidir. (v. trantolaire) balandrejament : accion de se balandrar. balandrejar v : v. balandrar balandrim-balandram [balandrin-balandran (v. çai jos)] (onom. e nm) : balalim-balalam. Lo balandrim -balandram de las campanas. Lo balandrim-balandram d'un carri d'autres còps. balandrim-balandram (adv.) [balandrin-balandran (v. Ubaud Dicort e Alibert)] Anar balandrim-balandram : caminar braces brandants ; caminar pasinga-pasanga. balandrin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « baladin, ine, v. dançaire » (v. TdF jos ‘balarin’) balanic, -a : relatiu, -iva a la balaniti. balanifèr, -a : que fa d'aglands. v. BALANO- balaniti (f.) : infeccion de la mucosa del gland del pènis. BALANO- : forma prefixada del grèc bálanòs (gland) balanoforacèas (f. pl.) : familha de plantas. balanoglòs (m.) : animal vermifòrme de per las plajas. balanoïde, -da : en forma de gland. balanopostiti (f.) : infeccion de la mucosa del gland e del prepuci. balanorragia : emorragia pel gland del pènis. balantidi (m.) : mena de protozoari. balantidiòsi (f.) : diarrèia cronica amodada per un balantidi. balar (v. intr.) : èsser sul punt de s'arrestar (bòla, palma...) ; dançar ; balançar / esitar ; èsser sul pas de la mòrt. balarèl, -a adj (v. TdF) / balarin, -a adj e n (v. TdF) : fach o facha per dançar (vestit, sandàlia...) ; dançaire, -a (v. balaire). Unes solièrs balarèls/balarins, des souliers pour la danse. (v. TdF jos ‘balarèu’ e ‘balarin’) Una balarina, une bayadère. (v. TdF jos ‘balarin’) balarina : aucèl que quita pas de far coa-lèva ; (Motacilla alba) ; (Motacilla brula)... Balaruc dels Banhs : estacion balneària d'Erau (Occitània) Balaruc lo Vièlh : vilatge que tòca Balaruc dels Banhs. balàs : matalàs de balòfas de civada. balassa : mena de palhassa ; colcera ; gròssa bala de palha. balassièira : colcera de balòfas de civada. balasson nm : coissin, coissinièira o colcera de balòfas de civada. balast (de l'angl. ballast) : grava grossièira entremièg las travèrsas dels ralhs ; grava grossièira per assegurar lo balanç d'un naviri. balastar (v. tr.) : repartir de balast sus una via de camin de fèrre ; equilibrar un naviri. balastatge : accion o resulta de balastar. balatar / balejar (v. balejar 2) (v. intr.) : trabalhar a la mòrt ; morir. (v. balar) balatgièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : escobilhas / balajum ; « détritus charrié par les eaux » TdF ‘balachié’. balauças nf pl, cf Ubaud Dicort : v. balanças. (v. Alibert) Se’n va coma unas balauças, il s’en va lourdement » (Alibert) balausta : flor o frucha del balaustièr (milgranièr canin) balaustièr (plt.) : (Punica granatum) Balbina - Balbineta - Balbinon : prenoms. |
|
|
|
|
|
|
||
|
|
|
|