bactericida 1 (m.) : substància que tua las bacterias.

bactericidi [bactericida 2 adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort], -da : que tua las bacterias.

bacteridia : bacteria immobila.

bacteriemia : preséncia de bacterias dins lo sang.

BACTERIO- : forma prefixada del grèc bakteriòn (baston)

bacteriocidia : bocerla (excrescéncia) amodada per la saba d'unes vegetals fissats per d'unes insèctes que venon pòner (póner / pondre) dins aquela excrescéncia.

bacteriocit : ematia fòrt alongada que pren la forma d'un bacil.

bacteriocitòsi (f.) : preséncia de bacteriocits dins lo sang.

bacteriofag : virus (lat.) que tua lèu fach d'unas bacterias.

bacteriofagia : destruccion bacteriana per de bacteriofags.

bacteriolisi (f.) : destruccion de bacterias per d'agents quimics.

bacteriolisina : anticòrs qu'amòda una destruccion bacteriana.

bacteriolit : agent bactericidi.

bacteriolitic, -a : bactericidi, -a; relatiu, -iva a la bacteriolisi.

bacteriològ, -a (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) en bacteriologia. (v. bacteriologista)

bacteriologia : estudi de las bacterias.

bacteriologic, -a : relatiu, -iva a de bacterias.

Arma bacteriologica.

Guèrra bacteriologica.

bacteriologista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « bactériologiste » (Per Noste)

bacteriopexia : fixacion de bacterias dins l'organisme.

bacteriopexic, -a : natura de la fonccion d'un organ o d'un teissut que fixa las bacterias a son nivèl.

bacterioscopia : estudi de las bacterias amb un microscòpi.

bacterioscopic, -a : relatiu, -iva a la bacterioscopia.

bacteriosi (f.) : tota malautiá bacteriala de las plantas.

bacteriostasi (f.) : inibicion de la multiplicacion d'una bacteria per una substància bacteriostatica.

bacteriostatic, -a (adj. e subs.) : proprietat d'un antibiotic qu'empacha la multiplicacion de las bacterias.

bacterioterapia : metòde que, pel tractament de las infeccions, utiliza de culturas de bacterias.

bacteriotoxemia : intoxicacion generala amodada per la difusion, dins lo sang e los organs, de toxinas secretadas per d'unas bacterias (garramanha / colerà, difteria, tetanòs)

bacteriotoxina : toxina d'origina bacteriana ; toxina que tua las bacterias.

bacteriotròp, -a : proprietat de las substàncias quimicas que se fixan d'un biais electiu sus las bacterias.

bacteriotropic, -a : relatiu, -iva a una substància bacteriotròpa.

bacteriotropina : anticòrs especific que se tròba dins lo serum (lat.) dels animals immunizats, e capable de se fixar electivament.

bacteriuria bacteria: preséncia de tot un fum de bacterias dins d'urina que ven d'èsser emesa.

bacteroïde, -a : que revèrta una bacteria.

bacular nm, cf Ubaud Dicort : « homme inepte, jocrisse » (v. TdF bacula’)

BACULI- : forma prefixada del latin baculum (bastonet)

baculifòrme, -ma : de la forma d'un baston.

baculimetria : mesura d'una nautor o d'una distància amb un baston.

baculit (m.) : cefalopòde fossil de la classa de las amonitas.

baculon nm, cf Ubaud Dicort : « bâtonnet, court-bâton, jeu d’enfant » TdF

Bacus : divinitat del vin.

bada (f.) (Alibert) : gach (m.) / gaita (f.) ; airal enairat, bon per far guinèla (per far tutet) ; pèrga de pescaire ; obertura de compàs.

De badas / tant de badas / en bada : en van. (v. TdF jos ‘bado’)

De bada (loc. adv.) (Alibert) : tanben.

A bada que : com ben que / e mai que.

badabèc (adj. e subs.) [nm] : « bâillon ; parole ou action stupéfiante » ; q. q. que bada o que musardeja ; pèc, -a  (v. TdF bzdo-bè’) ; aplech per imitar un bram de taure.

badacha nf, cf Ubaud Dicort : « outil de bûcheron (vieux), v. vesog » (v. TdF)

badada : obertura de boca ; badalh ; cridadèsta / cridèsta.

badadin nm, cf Ubaud Dicort : « noyau de fruit, v. clòsc » (v. TdF)

badadís nm / badadissa nf, cf Ubaud Dicort : badalhada ; esbaïment ; cridèsta ; « ce qui est vomi, vomissement, v. racadura » (v. TdF jos ‘badadis’).

badador (abs. Dicort) : mirador (airal per contemplar quicòm de polit)  (v. badarèl 2)

badafa : lavanda espic (Lavandula spica) (v. TdF badafo 2’)

badafièr nm [ / badafiè(i)ra nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : airal cobèrt de lavanda ; « terrain couvert de bruyère » (v. Alibert badafièr).

badafigas n, cf Ubaud Dicort : (v. badar la figa jos figa)

badaire 1, -aira (adj. e subs) : q.q. que bada ; musardejaire, -a.

badaire 2 nm (plt.) : boca de conilh (Antirrhinum majus)

badalada nf, cf Ubaud Dicort : « naïveté, bêtise, ânerie » TdF

badalàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand badaud, grosse niaise » TdF

badalet, -a adj e : « jeune badaud, un peu badaud, aude, naïf, ive » TdF

badalh : badada ; mena de filat de pesca.

Lo darrièr badalh : lo que precedís la mòrt.

badalha nf, cf Ubaud Dicort : « bagatelle, chose dénuée d’importance » (L. 38)

badalhada nf : brave badalh

badalhaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : q.q. que badalha.

badalhal nm (abs. Dicort) : v. badalhada.

badalhament nm / badalhum (v. badalhum) : badalh « bâillement, action de bâiller fréquemment » TdFbadaiamen’.

badalhant, -a : que bada ; grand obèrt.

badalhar (v. intr.) : quitar pas de badar ; morir.

badalhatge : accion de badalhar.

badalhièr, -ièira adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : q.q. que badalha.

badalhòl nm / badalhon (v. badalhon) : pichon badalh ; benda o tampon sus o dins la boca. (v. TdF jos ‘badaiòu’)

badalholar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des petits bâillements » TdF badaioula’

 

 

badalhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit bâillement, bâillement étouffé, v. badalhòl ; bâillon ; étrésillon, étançon horizontal ; pincette pour remuer les grosses bûches ; t. de marine, petites brochettes... ; t. de maréchal, caveçon » (v. TdF badaioun’)

badalhonar (v. tr.) : metre un badalhon.

badalhuc nm, cf Ubaud Dicort : « tuyau par lequel on fait jaillir l’eau d’une source, conduit d’une fontaine » TdF badaiu’

badalhum nm sing, cf Ubaud Dicort : « envie de bâiller » TdF badaiun’

badalitge nm, cf Ubaud Dicort : « badaudisme, badauderie » TdF badalige’

badaluc, -uga (adj. e subs.) (R. I, 167) : musardejaire, -a ; badaire, -a ; badabèc (inv.) ; pèc, -a / piòt, -a.

badaluga nf : pesca a la luminada « fouée, chasse ou pêche au flambeau » TdF.

badaluquejar (v. intr.) : dugar.

badaman : palm.

badamoscas nm, cf Ubaud Dicort : « (qui baye aux mouches), sobriquet » (v. TdF suppl), « lambin » (Carrasco)

badant, -a : grand obèrt.

badar (v. tr e intr.) : èsser grand obèrt ; agachar o escotar boca dobèrta ; musardejar ; admirar q.q. o quicòm ; èsser esbaït ; èsser esbalausit ; badalhar.

badar las ussas : regassar los uèlhs.

badarèl 1, -a (adj.) : que quita pas de badalhar, de cridassejar.

badarèl 2 nm : bèlvéser / mirador / miranda. (v. TdFbadarèu’)

badarelar (v. intr.) : badar ; musardejar ; neciejar ; cridassejar.

badarelàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « criailleur, euse » TdF

badas (de -/en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. jos bada.

badasca : mena de rascassa.

badasclar (v. intr.) : se dobrir subran ; s'espetar subran.

badassa : lavanda espic (Lavandula spica) ; frigola (Thymus vulgaris) ; plantatge / èrba de cinc còstas (Plantago major) (v. TdF)

badassàs nm, cf Ubaud Dicort : « terrain inculte, lande » TdF

badassièr nm / badassièira nf : airal cobèrt de badassa o de bruga.

badasson nm, cf Ubaud Dicort : « serpolet, plante » TdF

badatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de béer, de bayer » TdF badage’

badau (TdF) [badaud, cf Ubaud Dicort], -da  adj. e subs : badaire, -a ; pèc, -a / badèc, -a.

badaudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, badauder, niaiser » TdF jos ‘baderleja’

badavèspre nm : obertura vitrada sus una teulada / lucana. (Alibert)

badèc, -a adj e n : badau, -da. v. pus naut.

badejar (v. intr.) : quitar pas de badar.

badèl (m.) / badòussa (f.) (abs. Dicort) : castanha bufèca.

badèrla (m. e f.) (v. TdF e Alibert) : badau / badaire ; cuolcosut, -uda ; pèc, -a.

baderlejar v, cf Ubaud Dicort : v. badaudar.

baderlòca n, cf Ubaud Dicort : (v. badèrla)

badèrna nf, cf Ubaud Dicort : « grosse tresse faite avec de vieilles cordes et clouées sur le pont d’un navire, pour empêcher les bœufs de glisser sous l’effet du roulis » TdF

badet, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, vedette (vieux), v. gacha » (v. TdF), « nm, sentinelle, veilleur ; poste, guérite ; fente, meurtrière » (Boucoiran)

badiana (plt.) : mena d'arbrilh exotic (Illicium verum)

badiàs : maresca ; marescatge.

badièr, -ièira adj : entredobèrt ; dobèrt.

badil nm, cf Ubaud Dicort : v. badet nm. (v. Boucoiran) ; « échauguette » (L. 38)

badin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « badin, ine ; bon garçon, bonne fille » TdF

badinada nf / badinatge / badinariá (los 2, v. çai jos) : fadejada, « plaisanterie, gaillardise, mystification » TdF badinado’.

badinaire, -aira adj e n / badin, -a (v. badin)  : persona enganaira, « celui, celle qui badine, plaisant, mystificateur, facétieux, euse » TdF.

badinar (v. tr. e intr.) : parlar pas seriosament / fadejar ; enganar.

badinariá nf, cf Ubaud Dicort : « badinerie ; bagatelle, frivolité » TdF

badinatge nm, cf Ubaud Dicort : « badinage ; galanterie » TdF badinage’

badinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le badin, badiner légèrement » TdF

badinèsta nf (v. TdF suppl) : v. badinada v. pus naut.

badinet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « amusette, joujou, hochet, bimbelot » TdF badinet 1’

badinet 2, -a adj , cf Ubaud Dicort : « un peu badin, ine, folâtre » TdF badinet 2’

badinhon nm : v. badinon.

badinhonat nm, cf Ubaud Dicort : v. badinonada.

badinonada nf / badinhonat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un baquet, d’un cuveau » TdF jos ‘badinounado’

badinon / badinhon nm : baquet ; semalon ; bugador. (v. TdF badinoun’)

badiòl, -a adj e n : badaire, -a.

badiu, -iva adj : grand obèrt.

badmintòn (<angl.) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « badminton » (Rapin)

badòc 1 nm : malautiá de l'avelanièr amodada per d'acars. (Eriophyes coryligallorum) ; (Phytoptus avellanae)

badòc 2, -a adj e n : pèc, -a / piòt, -a ; tebés, -esa (liquid, aiga) ; « fou, pièce du jeu d’échec ; moissonneur ; hanneton » (v. TdF jos ‘badò’)

badòca nf, cf Ubaud Dicort : « gousse des légumes ; arc en bois, portant une rainure sur le dos dans laquelle les moissonneurs placent le tranchant de leur faucille, et les faucheurs celui de leur faux ; trou fait à la tête ; menue monnaie » (v. TdF badoco’)

badocaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui badaude » TdF jos ‘baducaire’

badocar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘baduca’) / badoquejar (abs. Dicort) (v. intr.) : far lo badòc / badar.

badocariá nf (Laus ; abs. Dicort) : accion de badocar, de badoquejar.

badòla nf, cf Ubaud Dicort : « blessure, contusion ; cancan, commérage » TdF

badòrca : cauna ; tuna / tuta ; cabana. (v. Alibert)

badòrra (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : badaire, -a ; pèc, -a.

badòu nm : enveja.

badòussa (f.) [badòusse nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘badèu’) / badèl (m.) : castanha bufèca.

baducaire [veire badocaire (v. Ubaud Dicort e TdF)), -aira n : badaire, -a ; musardejaire, -a.