bacaire, -aira : q.q. que pescolha dins l'aiga ; q. q. que manja lordament. v. lord.

bacaissar (v. intr.) : aver las polsas ; pantaissar ; guelsar.

Lo canhàs bacaissava, qu'aviá corsada una lèbre.

bacalhau (m.) : merlussa seca. (v. TdF jos ‘bacaiau’)

bacanal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bacchanal, débauche bruyante » TdF

bacanal 2, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al dieu Bacus. (v. baquic)

bacanalas [Bacanalas] n pr f pl : fèstas en l'onor de Bacus.

bacanta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « coursier sans roue qu’on ferme avec une vanne, déversoir ; vanne, v. martelièira » (v. TdF bacanto 1’)

bacanta 2 nf : femna que s'adonava a las fèstas de Bacus.

bacar (v. intr.) : pescolhar dins l'aiga ; beure en fasent de bruch.

bacardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, godailler, v. pintar » (v. TdF)

bacarrà 1 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de jeu de cartes » TdF

Faire bacarrà, manger tout son bien, faire faillite ; n’avoir rien à manger, jeûner forcément. (v. Ubaud Dicort e TdF)

bacarrà ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « bernique ! » (v. TdF jos ‘bacarra’)

baccarat nm, cf Ubaud Dicort : « (cristal ) baccarat » (Rapin)

BACCI- : forma prefixada del lat. bacca (grana / frucha)

baccifèr, -a : natura d'una planta que sa frucha es una grana.

baccifòrme, -a : que revèrta una frucha de planta baccifèra.

baccivòr, -a : que s'avida de frucha de plantas baccifèras.

bacega nf / bacegue nm : lata (brancat) de carreta ; pèrga de mossa ; timon ; brancat per far rodelar una posaraca. (v. TdF jos ‘bacegue’)

bacegar (v. tr.) : sabracar.

S'es per bacegar lo trabalh, me fas pas besonh !

bacegat, -ada : sabracat, -ada.

bacegon : lata / caplata / pèrga / timon ; ensocador ; cingla de bast.

bacegue nm : v. bacega.

« bacèl » 1 : v. bracèl.

bacèl 2 : batedor de lavandièira ; emplastre / sofla / timple / tèfle ; lendal ; codièira.

Saut de bacèl : cabussada.

bacèla 1 nf (Alibert) : joventa. (v. TdF jos ‘bachello’)

bacèla 2 nf : baquet / semalon ; anciana mesura de capacitat pel gran ; baruta (sedaç per passar la farina)

bacelada nf : còp de batedor, « application de coups de battoir, application de soufflets » TdF.

bacelaire, -aira (subs. e adj.) : persona que tustassa ; resclantissent, -a.

Lo bacelaire, le mistral. (v. TdF)

bacelar (v. tr e intr.) : batre lo linge ; tustassar ; trabalhar en fasent de bruch ; secutar ; monhar ; sabracar ; petofiejar.

Bacelava lo linge a grands còps de batedor.

bacelàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros battoir ; grand soufflet, rude soufflet » TdF

bacelat, -ada : t.a. del vèrb bacelar transitiu, « battu, ue, frappé, ée » TdF jos ‘bacela’.

bacelatge 1 nm : batatge del linge ; bruch ; petòfia ;

bacelatge 2 nm : atencions amorosas d'un jovent per una joventa. (v. bacèla 1)

bacelejar (v. intr.) : quitar pas de tustar amb lo batedor ; quitar pas de tustar, mas sens tustassar, « frapper à petits coups » TdF.

bacelejat, -ada : tustat, -ada.

bacelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit battoir ; petit soufflet » TdF

baceleta : mena d'aucèl (Motacilla)

bacelòti nm, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu, l’enfant sur lequel on frappe à coups de mouchoirs, au jeu du tòti-barlòti » TdF suppl

bacha 1 nf : nauc de truèlh ; nauc pel bestial ; lecafròia ; boldraca ; tautàs ;

bacha 2 nf :  mena de tèla (tela) espessa per aparar del freg lo bestial boïn ; tèla (tela) per aparar quicòm de la pluèja, « bâche pour couvrir un bateau ou une charrette, v tenda » (v. TdF jos ‘bacho 1’).

bachacanada nf, cf Ubaud Dicort : v. bajanada 1. (v. TdF jos ‘bajanado 1’)

« bachacar » : v. bassacar.

bachada : naucat de bolida pels pòrcs.

bachal / bachard / bachàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bachas’) (del gallés BACCÒS) : tota mena de nauc, de cubeta o de bacin ; gaulhàs.

bachalan, -a (adj. e subs.) : alengat, -ada ; confleta (inv.) ventabolòfas (inv.)

« bachanar » : v. bajanar.

bachar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir amb una bacha. (v. tendar)

Bachèrem la teulada descobèrta, que voliá plòure.

bachard nm : v. bachal.

bacharina : rei petit (mena d'aucèl) (Regulus regulus)

bachàs nm / bachassa (v. bachassa) : augmentatiu de baca. v. baca e bachal.

bachassa nf, cf Ubaud Dicort : « pétrin, huche ; auge pour les bestiaux ; caisse suspendue à un câble tendu comme celui d’un bac et servant à franchir les torrents débordés ou les gorges étroites et profondes ; dépression de terrain qui retient l’eau ; chaussée d’un étang » TdF

bachassada nf, cf Ubaud Dicort : « augée ; pâtée des poules » TdF

bachassejar (v. intr.) : pescolhar ; beure e manjar dins lo nauc.

bachassèla nf, cf Ubaud Dicort : « petit meuble qu’on suspend au mur de la cuisine et dans lequel on tient le sel » TdF

bachassòla nf, cf Ubaud Dicort : « gamelle de bois, sébile ; auge pour les bestiaux, mangeoire, caisse à mettre les cendres » TdF

bachasson nm : baca pichonèla ; cendrilhona (s.f.). (v. bacha 1)

Cendroseta-Bachasson, Cendrillon, en Languedoc. (v. TdF jos ‘bachassoun’) (v. Cendroseta)

bache, -cha adj (v. Alibert) / bage, -ja (abs. Dicort) : mal conformat, -ada, que lo rastèl de son esquina fa cropion (en parlant d'un pòrc) ; jambre, -a (en parlant de q.q.

Aquel pòrc es bache : lo crompes pas !

bachèla nf : v. bacèla 1.

bachelar nm, cf Ubaud Dicort : « garçon à marier, jeune amoureux, sigisbée, grand niais » TdF

bachelariá nf, cf Ubaud Dicort : « métairie qu’un bachelier avait à cens » TdF (v. bachelièr)

bachelieirat nm : diplòma de fin d'estudis segondaris.

bachelièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « adolescent, au 9ème siècle » TdF ;  « jeune homme ; t. méprisant » (L. 38, jos ‘bacalar’)

bachelièr 2, -ièira n : q.q. qu'a capitat lo bachelieirat.

Bachelièr en drech, bachelier en droit. (v. TdF)

 

 

bachenar v, cf Ubaud Dicort : v. bajanar. (v. TdF jos ‘bajana’)

bacheta nf, cf Ubaud Dicort : « débauche de table, bruit qu’on fait en mangeant » TdF

bachic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, bachique » TdF. (v. baquic)

bachin, -a n, cf Ubaud Dicort : « sobriquet qu’on donne aux Génois qui viennent travailler à  Marseille » (v. TdF)

bachiquèla nf / bachiqueleta (abs. Dicort) : biscondilha / besucarieta.

bachiquelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vétiller, s’amuser à des bagatelles » TdF

bachòca 1 (adj.) (v. TdF ‘bachò’ ; abs. Dicort) : mièg-caluc, mièja-caluga (tocat, -ada de la coeta de l'anhèla (l.p.) (v. bajòc) ;

bachòca 2 (subs. f.) [veire bajòca, cf Ubaud Dicort] : nhòca ; bocinhòla après un cachal ; lópia d'arbre ; tartaràs. (v. TdF ‘‘bachoco’’)

bachocada [veire  bajocada] nf : acte de persona extravaganta, fantasca, descervelada.

bachocar [veire bajocar] (v. intr.) : far una porrada / far una asenada.

bachochar : v. bachucar, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘bachuca’)

bachòla nf, cf Ubaud Dicort : « cuvier à lessive, comporte de vendange ; auge pour les bestiaux ; casserole de cuivre dont on se sert dans les papeteries » TdF

bachon nm / basacle (v. basacle) : « baquet, tinette », airal o semalon per servar de peis , « trou fait à une toupie [v. bachonar] » TdF bachoun’.

bachonar (v. tr.) : servar de peisses « v tr, trouer la toupie de son adversaire en la frappant avec la sienne, v. traucar » (v. TdF).

bachòrla nf, cf Ubaud Dicort : « personne enjouée » TdF

bachorlada nf / bacholada (TdF ; abs. Dicort) : contengut d'un nauc ; mescladissa ; pasta per la polalha.

bachorlàs, -assa : persona gaujosa, folastrassa. (v. bachòrla)

bachucada : butassada ; agitacion (R. II, 22).

bachucaire, -aira : persona que fa de butassals.

bachucar (v. tr.) : chambotar (remenar un liquid) ; « houspiller, bousculer, jeter à terre » TdF

bachucar (se) : se chambotar.

Dins una bombona qu'es pas plena lo vin se bachuca.

bachucat, -ada : chambotat, -ada.

bàcia : nauc ; cuba ; lecafròia.

bacieta : nauquet.

BACIL- : forma prefixada de bacil.

bacil nm (del lat. bacillum, bastonet) : nom d'un grand nombre de microorganismes en forma de baston.

bacila nf, cf Ubaud Dicort : « bacile, fenouil marin, plante » (v. TdF bacilo’)

bacilar [bacillar], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a de bacils.

bacilacèa (bacillacèa) : bacteria de la familha de las bacilacèas.

bacilacèas (bacillacèas) (f. pl.) : familha de bacterias.

bacilemia (bacillemia) : preséncia passadissa de bacils dins lo sang.

bacilifòrme (bacillifòrme), -ma : en forma de bacil.

bacilizacion (bacillizacion) : envasiment de l'organisme per un bacil.

bacill- : v. bacil- çai sus e çai jos.

baciloscopia (bacilloscopia) : recèrca del bacil de la tuberculòsi dins los escopits, las urinas... d'una persona malauta.

bacilòsi [bacillòsi, cf Ubaud Dicort] (f.) : tota malautiá deguda a un bacil e, mai que mai, tuberculòsi pulmonara.

baciloterapia (bacilloterapia) : terapia, mai que mai, de la tuberculòsi.

baciluria [bacilluria, cf Ubaud Dicort] nf : preséncia de bacils dins las urinas.

bacin nm : (t.a.) bachal ; bacina ; plat ; cubeta (t.a.) (v. TdF), « bassin d’un cours d’eau » (Rapin) ; caça de la sopa.

Net coma un bacin de barbièr, net comme un plat à barbe. (v. TdF)

Bacin Parisenc, cf Ubaud Dicort, bassin parisien.

bacina nf, cf Ubaud Dicort : « bassine, grand bassin de métal ; cuvette ; poêlon de laiton ; tone d’un moulin à huile » TdF

bacinada : contengut d'una bacina.

Una bacinada de sopa.

Plòu a bèlas bacinadas, il pleut à seaux. (v. Ubaud Dicort e TdF)

bacinadura nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on bassine en une fois, fomentation » TdF

bacinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bassine » TdF

bacinar (v. tr. ) : escalfar lo lièch ; sopejar una plaga.

Autres còps, l'ivèrn, caliá bacinar los lièches.

bacinar (se) v pron : s'apoponir, « prendre ses aises ». (v. TdF jos ‘bacina’)

bacinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand bassin » TdF

bacinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de bassiner » TdF

bacinet nm (R. II, 165) : « petit bassin » ; partida dels primièrs fusils ; ancian casco, « bassinet, calotte de fer qui se mettait sous le heaume » TdF.

bacineta nf, cf Ubaud Dicort : « bassinet, bouton-d’or, plante » TdF

bacinièr, -ièira : persona que fa la quista.

bacion de la sal nm (de bàcia, v. Alibert) : salinièr (recipient per metre la sal)

bacitracina : antibiotic tirat del bacil Bacillus subtilis.

baclaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bâcle » TdF

baclar (v. tr.) : tampar ; acabar ; sabracar ; acabar a la buta-buta.

bacon 1 nm (mot passat en anglés)  : pòrc salat ; lard salat ; ventresca salada.

bacon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bac, auge » (L. 38)

bacon 3 nm, cf Ubaud Dicort : « prune bosselée et desséchée sur l’arbre par suite d’une maladie » TdF bacoun 2’

Bacon de vin, sac à vin, ivrogne. (v. TdF)

baconar (v. tr.) : far masèl.

baconat, -ada : maselat, -ada.

Lard baconat, lard salé. (v. TdF jos ‘bacouna’)

baconet nm, cf Ubaud Dicort : « petit porc salé » TdF

bacós, -osa : marescatjós, -osa ; bochard, -a.

bacosa nf : marioneta (s. pr. e s. fig.) « pantin, homme de paille » (Alibert)

bactèri ? nm / bactèria ? nf (v. Ubaud Dicort 2022) : v. bacteria.  

bacteria nf [Lagarde, Basic ; ?  (v. Ubaud Dicort 2022)] : mena de microorganisme escampilhat pertot.

bacteriacèas (f. pl.) : familha de bacterias.

bacterian, -a adj / bacterial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las bacterias.

Malautiá bacteriana / bacteriala.