|
||||
|
|
|
|
|
|
bacaire, -aira : q.q. que pescolha dins l'aiga ; q. q. que manja lordament. v. lord. bacaissar (v. intr.) : aver las polsas ; pantaissar ; guelsar. Lo canhàs bacaissava, qu'aviá corsada una lèbre. bacalhau (m.) : merlussa seca. (v. TdF jos ‘bacaiau’) bacanal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bacchanal, débauche bruyante » TdF bacanal 2, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al dieu Bacus. (v. baquic) bacanalas [Bacanalas] n pr f pl : fèstas en l'onor de Bacus. bacanta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « coursier sans roue qu’on ferme avec une vanne, déversoir ; vanne, v. martelièira » (v. TdF ‘bacanto 1’) bacanta 2 nf : femna que s'adonava a las fèstas de Bacus. bacar (v. intr.) : pescolhar dins l'aiga ; beure en fasent de bruch. bacardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, godailler, v. pintar » (v. TdF) bacarrà 1 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de jeu de cartes » TdF Faire bacarrà, manger tout son bien, faire faillite ; n’avoir rien à manger, jeûner forcément. (v. Ubaud Dicort e TdF) bacarrà ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « bernique ! » (v. TdF jos ‘bacarra’) baccarat nm, cf Ubaud Dicort : « (cristal ) baccarat » (Rapin) BACCI- : forma prefixada del lat. bacca (grana / frucha) baccifèr, -a : natura d'una planta que sa frucha es una grana. baccifòrme, -a : que revèrta una frucha de planta baccifèra. baccivòr, -a : que s'avida de frucha de plantas baccifèras. bacega nf / bacegue nm : lata (brancat) de carreta ; pèrga de mossa ; timon ; brancat per far rodelar una posaraca. (v. TdF jos ‘bacegue’) bacegar (v. tr.) : sabracar. S'es per bacegar lo trabalh, me fas pas besonh ! bacegat, -ada : sabracat, -ada. bacegon : lata / caplata / pèrga / timon ; ensocador ; cingla de bast. bacegue nm : v. bacega. « bacèl » 1 : v. bracèl. bacèl 2 : batedor de lavandièira ; emplastre / sofla / timple / tèfle ; lendal ; codièira. Saut de bacèl : cabussada. bacèla 1 nf (Alibert) : joventa. (v. TdF jos ‘bachello’) bacèla 2 nf : baquet / semalon ; anciana mesura de capacitat pel gran ; baruta (sedaç per passar la farina) bacelada nf : còp de batedor, « application de coups de battoir, application de soufflets » TdF. bacelaire, -aira (subs. e adj.) : persona que tustassa ; resclantissent, -a. Lo bacelaire, le mistral. (v. TdF) bacelar (v. tr e intr.) : batre lo linge ; tustassar ; trabalhar en fasent de bruch ; secutar ; monhar ; sabracar ; petofiejar. Bacelava lo linge a grands còps de batedor. bacelàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros battoir ; grand soufflet, rude soufflet » TdF bacelat, -ada : t.a. del vèrb bacelar transitiu, « battu, ue, frappé, ée » TdF jos ‘bacela’. bacelatge 1 nm : batatge del linge ; bruch ; petòfia ; bacelatge 2 nm : atencions amorosas d'un jovent per una joventa. (v. bacèla 1) bacelejar (v. intr.) : quitar pas de tustar amb lo batedor ; quitar pas de tustar, mas sens tustassar, « frapper à petits coups » TdF. bacelejat, -ada : tustat, -ada. bacelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit battoir ; petit soufflet » TdF baceleta : mena d'aucèl (Motacilla) bacelòti nm, cf Ubaud Dicort : « t. de jeu, l’enfant sur lequel on frappe à coups de mouchoirs, au jeu du tòti-barlòti » TdF suppl bacha 1 nf : nauc de truèlh ; nauc pel bestial ; lecafròia ; boldraca ; tautàs ; bacha 2 nf : mena de tèla (tela) espessa per aparar del freg lo bestial boïn ; tèla (tela) per aparar quicòm de la pluèja, « bâche pour couvrir un bateau ou une charrette, v tenda » (v. TdF jos ‘bacho 1’). bachacanada nf, cf Ubaud Dicort : v. bajanada 1. (v. TdF jos ‘bajanado 1’) « bachacar » v : v. bassacar. bachada : naucat de bolida pels pòrcs. bachal / bachard / bachàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bachas’) (del gallés BACCÒS) : tota mena de nauc, de cubeta o de bacin ; gaulhàs. bachalan, -a (adj. e subs.) : alengat, -ada ; confleta (inv.) ventabolòfas (inv.) « bachanar » v : v. bajanar. bachar (abs. Dicort) (v. tr.) : cobrir amb una bacha. (v. tendar) Bachèrem la teulada descobèrta, que voliá plòure. bachard nm : v. bachal. bacharina : rei petit (mena d'aucèl) (Regulus regulus) bachàs nm / bachassa (v. bachassa) : augmentatiu de baca. v. baca e bachal. bachassa nf, cf Ubaud Dicort : « pétrin, huche ; auge pour les bestiaux ; caisse suspendue à un câble tendu comme celui d’un bac et servant à franchir les torrents débordés ou les gorges étroites et profondes ; dépression de terrain qui retient l’eau ; chaussée d’un étang » TdF bachassada nf, cf Ubaud Dicort : « augée ; pâtée des poules » TdF’ bachassejar (v. intr.) : pescolhar ; beure e manjar dins lo nauc. bachassèla nf, cf Ubaud Dicort : « petit meuble qu’on suspend au mur de la cuisine et dans lequel on tient le sel » TdF bachassòla nf, cf Ubaud Dicort : « gamelle de bois, sébile ; auge pour les bestiaux, mangeoire, caisse à mettre les cendres » TdF bachasson nm : baca pichonèla ; cendrilhona (s.f.). (v. bacha 1) Cendroseta-Bachasson, Cendrillon, en Languedoc. (v. TdF jos ‘bachassoun’) (v. Cendroseta) bache, -cha adj (v. Alibert) / bage, -ja (abs. Dicort) : mal conformat, -ada, que lo rastèl de son esquina fa cropion (en parlant d'un pòrc) ; jambre, -a (en parlant de q.q. Aquel pòrc es bache : lo crompes pas ! bachèla nf : v. bacèla 1. bachelar nm, cf Ubaud Dicort : « garçon à marier, jeune amoureux, sigisbée, grand niais » TdF bachelariá nf, cf Ubaud Dicort : « métairie qu’un bachelier avait à cens » TdF (v. bachelièr) bachelieirat nm : diplòma de fin d'estudis segondaris. bachelièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « adolescent, au 9ème siècle » TdF ; « jeune homme ; t. méprisant » (L. 38, jos ‘bacalar’) bachelièr 2, -ièira n : q.q. qu'a capitat lo bachelieirat. Bachelièr en drech, bachelier en droit. (v. TdF)
|
|
bachenar v, cf Ubaud Dicort : v. bajanar. (v. TdF jos ‘bajana’) bacheta nf, cf Ubaud Dicort : « débauche de table, bruit qu’on fait en mangeant » TdF bachic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, bachique » TdF. (v. baquic) bachin, -a n, cf Ubaud Dicort : « sobriquet qu’on donne aux Génois qui viennent travailler à Marseille » (v. TdF) bachiquèla nf / bachiqueleta (abs. Dicort) : biscondilha / besucarieta. bachiquelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vétiller, s’amuser à des bagatelles » TdF bachòca 1 (adj.) (v. TdF jos ‘bachò’ ; abs. Dicort) : mièg-caluc, mièja-caluga (tocat, -ada de la coeta de l'anhèla (l.p.) (v. bajòc) ; bachòca 2 (subs. f.) [veire bajòca, cf Ubaud Dicort] : nhòca ; bocinhòla après un cachal ; lópia d'arbre ; tartaràs. (v. TdF ‘bachoco’) bachocada [veire bajocada] nf : acte de persona extravaganta, fantasca, descervelada. bachocar [veire bajocar] (v. intr.) : far una porrada / far una asenada. bachochar v : v. bachucar, cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘bachuca’) bachòla nf, cf Ubaud Dicort : « cuvier à lessive, comporte de vendange ; auge pour les bestiaux ; casserole de cuivre dont on se sert dans les papeteries » TdF bachon nm / basacle (v. basacle) : « baquet, tinette », airal o semalon per servar de peis , « trou fait à une toupie [v. bachonar] » TdF ‘bachoun’. bachonar (v. tr.) : servar de peisses « v tr, trouer la toupie de son adversaire en la frappant avec la sienne, v. traucar » (v. TdF). bachòrla nf, cf Ubaud Dicort : « personne enjouée » TdF bachorlada nf / bacholada (TdF ; abs. Dicort) : contengut d'un nauc ; mescladissa ; pasta per la polalha. bachorlàs, -assa : persona gaujosa, folastrassa. (v. bachòrla) bachucada : butassada ; agitacion (R. II, 22). bachucaire, -aira : persona que fa de butassals. bachucar (v. tr.) : chambotar (remenar un liquid) ; « houspiller, bousculer, jeter à terre » TdF bachucar (se) : se chambotar. Dins una bombona qu'es pas plena lo vin se bachuca. bachucat, -ada : chambotat, -ada. bàcia : nauc ; cuba ; lecafròia. bacieta : nauquet. BACIL- : forma prefixada de bacil. bacil nm (del lat. bacillum, bastonet) : nom d'un grand nombre de microorganismes en forma de baston. bacila nf, cf Ubaud Dicort : « bacile, fenouil marin, plante » (v. TdF ‘bacilo’) bacilar [bacillar], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a de bacils. bacilacèa (bacillacèa) : bacteria de la familha de las bacilacèas. bacilacèas (bacillacèas) (f. pl.) : familha de bacterias. bacilemia (bacillemia) : preséncia passadissa de bacils dins lo sang. bacilifòrme (bacillifòrme), -ma : en forma de bacil. bacilizacion (bacillizacion) : envasiment de l'organisme per un bacil. bacill- : v. bacil- çai sus e çai jos. baciloscopia (bacilloscopia) : recèrca del bacil de la tuberculòsi dins los escopits, las urinas... d'una persona malauta. bacilòsi [bacillòsi, cf Ubaud Dicort] (f.) : tota malautiá deguda a un bacil e, mai que mai, tuberculòsi pulmonara. baciloterapia (bacilloterapia) : terapia, mai que mai, de la tuberculòsi. baciluria [bacilluria, cf Ubaud Dicort] nf : preséncia de bacils dins las urinas. bacin nm : (t.a.) bachal ; bacina ; plat ; cubeta (t.a.) (v. TdF), « bassin d’un cours d’eau » (Rapin) ; caça de la sopa. Net coma un bacin de barbièr, net comme un plat à barbe. (v. TdF) Bacin Parisenc, cf Ubaud Dicort, bassin parisien. bacina nf, cf Ubaud Dicort : « bassine, grand bassin de métal ; cuvette ; poêlon de laiton ; tonne d’un moulin à huile » TdF bacinada : contengut d'una bacina. Una bacinada de sopa. Plòu a bèlas bacinadas, il pleut à seaux. (v. Ubaud Dicort e TdF) bacinadura nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on bassine en une fois, fomentation » TdF bacinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bassine » TdF bacinar (v. tr. ) : escalfar lo lièch ; sopejar una plaga. Autres còps, l'ivèrn, caliá bacinar los lièches. bacinar (se) v pron : s'apoponir, « prendre ses aises ». (v. TdF jos ‘bacina’) bacinàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand bassin » TdF bacinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de bassiner » TdF bacinet nm (R. II, 165) : « petit bassin » ; partida dels primièrs fusils ; ancian casco, « bassinet, calotte de fer qui se mettait sous le heaume » TdF. bacineta nf, cf Ubaud Dicort : « bassinet, bouton-d’or, plante » TdF bacinièr, -ièira : persona que fa la quista. bacion de la sal nm (de bàcia, v. Alibert) : salinièr (recipient per metre la sal) bacitracina : antibiotic tirat del bacil Bacillus subtilis. baclaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bâcle » TdF baclar (v. tr.) : tampar ; acabar ; sabracar ; acabar a la buta-buta. bacon 1 nm (mot passat en anglés) : pòrc salat ; lard salat ; ventresca salada. bacon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « bac, auge » (L. 38) bacon 3 nm, cf Ubaud Dicort : « prune bosselée et desséchée sur l’arbre par suite d’une maladie » TdF ‘bacoun 2’ Bacon de vin, sac à vin, ivrogne. (v. TdF) baconar (v. tr.) : far masèl. baconat, -ada : maselat, -ada. Lard baconat, lard salé. (v. TdF jos ‘bacouna’) baconet nm, cf Ubaud Dicort : « petit porc salé » TdF bacós, -osa : marescatjós, -osa ; bochard, -a. bacosa nf : marioneta (s. pr. e s. fig.) « pantin, homme de paille » (Alibert) bactèri ? nm / bactèria ? nf (v. Ubaud Dicort 2022) : v. bacteria. bacteria nf [Lagarde, Basic ; ? (v. Ubaud Dicort 2022)] : mena de microorganisme escampilhat pertot. bacteriacèas (f. pl.) : familha de bacterias. bacterian, -a adj / bacterial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las bacterias. Malautiá bacteriana / bacteriala. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|