avastar (v. tr.) : deslargar lo bestial ; expausar ; azardar.

avastar (s') v pr : s' azardar ; far una proposicion azardosa, « faire une proposition trop avantageuse » TdFjos ‘avasta’.

avatar nm : davalada sus tèrra d'una divinitat d'Índia, « avatar » (Rapin).

avaus nm / avals (v. Brun Glossari Oc-Fr :abs. Dicort) : garric / gràubia / garrolha / garrús. (Quercus coccifera) « chêne à kermès, chêne nain » TdF  (#  abaus)

avaussièr nm, cf Ubaud Dicort : « chêne-kermès » (Alibert)

avaussilha nf, cf Ubaud Dicort : « touffe de chêne nain » TdF

avausson nm, cf Ubaud Dicort : « petit chêne nain » TdF

Ave Marià [Ave Maria nm, cf Ubaud Dicort] (lat.) : pregària a la Verge que comença aital.

avedilhar (v. tr.) : esquinçar / estripar. (v. Alibert)

avedilhat, -ada : esquinçat, -ada / estripat, -ada.

avedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à avoir, à tenir ; qui aura, qui doit avoir » (L. 35)

« avedre » - « aveire » v : v. aver.

aveirir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, polir, faire luire comme du verre » TdF

avejaire nm, cf Ubaud Dicort (L. 36) : « avis, opinion, sentiment » (Azaïs). avejaire : v. vejaire (v. TdF jos ‘vejaire’).

Dire son avejaire, dire son sentiment, donner son opinion.

M’es avejaire, m’est avis, il me semble.

Faire avejaire, faire semblant.

 (v. Azaïs)

avelan nm, cf Ubaud Dicort : « aveline, noisette » TdF

avelana nf : frucha de l'avelanièr ; noseta ; « gland de la verge, v. fava ». (v. TdF)

avelaneda nf, cf Ubaud Dicort : v. avelanièira 2.

Avelanet (l'-) : nom de vila d' Arièja (Occitània)

avelaneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite aveline » TdF

avelanièira 1 nf / avelanièr nm (v. Ubaud Dicort e Vayssier ‘òuglonieyro’) : vaissa.

Los catons de l'avelanièira espelisson en plen ivèrn.

avelanièira 2 / avelaneda nf : plantacion d'avelanièrs ; vaissièira.

avelanieirada nf : brotas d'avelanièr [« jet de noisetier » (v. TdF e Alibert)] per far de ligas.

avelanièr nm : v. avelanièira 1.

avelatièr nm : blasinièr. (Cercis siliquastrum), « arbre de Judée » TdF

avelhar v : v. velhar.

avena : civada (Avena sativa)

avenador nm, cf Ubaud Dicort : « hôte imprévu, visiteur » TdF jos ‘avenidou’

avenament nm, cf Ubaud Dicort : « alimentation d’une source, des mamelles, des veines » TdF

avenar (v. tr.) : alimentar una font ; far venir lo lach al sen ; vinar.

avenàs : pan de farina de civada.

avenat : bolida de civada. (# abenat)

avenc : tindol / cavalha de causse (cavitat quasi verticala)

avencar (v. tr.) : abismar ; afrabar ; arrendre.

avencar (s') : s'abismar ; s'afrabar ; s'arrendre.

avenciment : accion d'avencir ; acabament.

avencir (v. tr.) : vencir ; mestrejar ; acabar ; ajar.

avencit, -ida : mestrejat, -ada ; acabat, -ada ; ajat, -ada.

avenença : acòrdi ; convencion ; graciosetat ; cortesiá : afabilitat (R. III, 278) ; amenitat (R. II, 72).

avenent 1 nm  : « avenant » TdF avenènt 2’, arribada ; venguda... (t. a.)

D'un avenent : d'una sola venguda.

Tot d’un avenent, tout d’une venue ; attenants les uns aux autres.

Es tota d’un avenent, elle n’a ni formes ni tournures.

A l’avenent, à l’avenant. (v. TdF)

avenent 2, -a (adj.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : afable, -a ; graciós, -osa ; propdan, -a ; vesin, -a ; a portada.

L'annada avenent (v. la nòta de grand) : l'an que ven..

avenentament adv, cf Ubaud Dicort : « gracieusement, avec affabilité » TdF

avenguda nf : mena de baloard ; mena de liça ; via ampla de passejada ; « accident inopiné, revers de fortune » TdF.

Las platanas de l’avenguda.

avengut, -uda adj : precòç, -ça ; adult, -a. (v. TdF jos ‘aveni’)

avenidor 1 nm / avenir nm : çò futur ; çò que nos espèra.

Qué serà l'avenidor ? Degun o sap pas.

avenidor 2, -doira adj : futur, -a / que deu arribar.

avenièira nf : camp de civada, « v. civadièira » (v. TdF).

aveniment : çò qu'arriba.

avenir 1 nm, cf Ubaud Dicort : « avenir, temps ou bien-être à venir » TdF aveni 2’. « avenir » (subs.) (fr.) : v. avenidor.

« a l'avenir » (fr.) : v. d'aicí endavant.

avenir 2 (v. intr.) : advenir ; arribar.

avenir (s') : s'endevenir ; s'acordar ; s'afrairar.

avenjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, défendre, v. revenjar ; venger, v. venjar » (v. TdF)

Avent (abs. Dicort) : venguda del Crist ; temps de preparacion per Nadal. (v. avent 1)

avent 1 nm, cf Ubaud Dicort : « avent » (Alibert). (v. çai sus)

Los avents : los nòu jorns abans Nadal.

avent 2 (abs. TdF e Alibert) : aver ; possession ; riquesa ; tropèl. (v. aver 2)

aventís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « adventice » TdF (v. adventís)

aventura : entrepresa riscada.

Publicar a compte d'autor es una aventura !

aventuraire, -aira : q.q. que risca.

aventurament : accion de s'azardar.

aventurar (v. tr. e intr.) : riscar ; azardar.

aventurar (s') : s'azardar.

Qui s'aventura pas risca pas.

aventurièr, -ièira (adj. e subs.) : aventuraire, -a ; adventís, -issa / precòç, -a.

aventurina : pèira fina ornamentala que conten de qüars e de micà.

aventurisme : tendéncia a prene de decisions azardozas.

aventurista (adj. e subs. m. e f.) : que fa pròva d'aventurisme.

aventurós, -osa : que risca, qu'azarda.

aventurosament (adv.) : azardosament. 

 

aver 1 (v. tr.) : possedir ; ajar ; trapar ; panar.

aver de qué (v. intr.) : èsser gròs, -òssa / èsser ric, -a.

aver 2 nm ( L. 36) : possession « avoir, richesse ; les brebis et les moutons, pris collectivement » TdF avé 2’.

averacion nf, cf Ubaud Dicort : « vérificacion ; t. de cadastre, reconnaissance, aveu ou relevé de biens-fonds, avec leur étendue, leurs confins et leur estimation » TdF

averaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui aveint, qui atteint » TdF

averament nm : confession / declaracion / avoacion (R. V, 574).

averar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, aveindre, tirer une chose hors du lieu où elle était, arracher » TdF

Qual pòt i averar ? qui peut y atteindre ? (v. TdF avera 2’)

averar 2 (v. tr.) : provar ; averigar ; acertanar ; « soutenir avec obstination ». (v. TdF avera 1’ e TdF suppl)

averar (s') v pron : s'averigar / se verificar ; arribar / se realizar ; « s’enticher d’une chose » TdF suppl.

averatge 1 nm, cf Ubaud Dicort : « action d’aveindre, avulsion » TdF average 1’

averatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce ovine ; droit de pâture pour les brebis [v. aver 2] » TdF average 2’

avercolit, -ida : tot engrepesit, -ida ; gelat, -da.

Èra talament avercolida que ne tremolava.

averdolar v, cf Ubaud Dicort : v. abridolar. (v. verdola)

avergonhar / avergonhir (abs. Dicort) (v. tr.) : portar vergonha.

avergonhar (s') v pron / avergonhir (s') (abs. Dicort) : aver vergonha / èsser vergonhós,-osa.

avergonhat, -ada adj / avergonhit, -ida (abs. Dicort) : vergonhós, -osa.

averigar (v. tr.) : verificar (R. V, 502)

averigat, -ada : verificat, -ada.

averir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, communiquer » (L. 36)

avermar (s’) v (v. Ubaud Dicort) : « v pron, avoir des vers » (L. 36 - R. V, 511)

Averròis n pr m, cf Ubaud Dicort : « Averroès » (Rapin)

averroïsme nm, cf Ubaud Dicort : « averroïsme » (Rapin) (v. çai sus)

avèrs 1 nm : ubac / nòrd / airal virat cap al nòrd.

avèrs 2, -a (adj. e subs.) (R. V, 518 - L. 36) (abs. Dicort) : advèrs, -a ; enemic, -iga. (v. advèrs)

avèrsa nf  : gaudre ; lauron ; torrent ; « averse, v. raissa » (v. TdF) ; ensarriada.

aversar (v. tr.) : taular / abocar.

aversar (s') : se taular / s'abocar.

aversat, -ada : taulat, -ada / abocat, -ada.

aversenc, -a (adj. e subs.) : airal virat cap al nòrd ; lo nòrd.

aversièr nm, cf Ubaud Dicort : « le diable, le démon » TdF

aversion nf (v. Ubaud Dicort  e TdF) : asir / asirança / aborriment / òdi / fasti / repugnància (R. IV, 669) / repulsa (R. IV, 666).

avertadar (v. tr.) : verificar ; averar.

avertadat, -ada : verificat, -ada ; averat, -ada.

avertença / avertida nf, cf Ubaud Dicort : « avis, attention » TdF jos ‘avertènço’.

avertidor nm, cf Ubaud Dicort : « moniteur ; celui qui aime à faire la leçon » TdF ; « avertisseur » (Fettuciari)

avertiment : accion o resulta d'avertir.

avertir (v. tr.) : avisar / assabentar q.q. de quicòm.

avertisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui avertit, v. monitor 2 » (v. TdF)

avertit, -ida : avisat, -ada / assabentat, -ada.

avertudar v, cf Ubaud Dicort : « évertuer, exciter » TdF

avertudar (s’) v pron : « s’évertuer » TdF jos ‘avertuda’

avesal nm, cf Ubaud Dicort : « jeune sapin [v. avet] » (Carrasco).

avesar (v. tr.) : abituar / acostumar. (v. TdF)

avesar (s') : s'abituar / s'acostumar.

avesat, -ada : abituat, -ada / acostumat, -ada.

avesiadar (abs. Dicort) (v. tr.) : vesiadar. v. vesiadar e avesiadir.

avesiadir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, choyer » TdF suppl. « avesiadir » : v. çaisús.

avesinar (v. tr.) : èsser vesin de quicòm o de q.q.

avesinar (s') : s'aprochar ; venir vesin de quicòm o de q.q.

avesprar (v. intr.) : se far tard ; se far nuèch. (v. TdF e L. 36)

Avèspra, il se fait tard. (v. TdF)

avesprar (s') (abs. TdF):; s'anuechar [= avesprar] ;  s'atardivar

avespratge nm, cf Ubaud Dicort : « approche du soir » TdF

avesprir v, cf Ubaud Dicort : « v intr se faire tard » (L. 36)

« avesque » - « avescat » : v. evesque - evescat.

avet nm : sap (L. 335) (Abies pectinata)

avetada / avetosa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : selva de saps.

aveusar (v. tr.) : far venir veus, -a ; privar ; despoblar.

aveusar (s') : venir veus, -a.

aveusatge : accion de venir veus o veusa.

AVI- : forma prefixada del latin avis (aucèl)

AVI nm (abs. Dicort) : acronim d' « aplech volaire inconegut ». (v. òvni)

avi nm : aujòl / avancièr / davancièr ; ancian. (v. àvia)

àvia nf : aujòla / avancièira / davancièira ; anciana. (v. avi)

aviacion : art o sciéncia de la locomocion en avion.

aviada : partença ; enaurament ; vam / lanç ; dralha ; direccion.

Prene l’aviada¸ prendre l’essor. (v. TdF suppl)

aviadament adv, cf Ubaud Dicort : « très vite » (L. 36)

avial nm, cf Ubaud Dicort : « départ, essor, élan » TdF jos ‘aviado’

aviament nm / avial (v. avial) : encaminament.

aviar 1, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva als aucèls. (v. aviari)

Pèsta aviara.

aviar 2 (v. tr.) : encaminar ; mostrar lo camin ; amodar ; dispausar ; preparar ; desliurar ; remandar.

aviar (s') : s'amodar ; s'encaminar ; s'endralhar ; far son camin ; far sos afars.

aviari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « aviaire » (Per Noste)

Pèsta aviària.