|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
avalir (v. tr.) : deroïr ; anientar ; degalhar ; suprimir. (# abalir) avalir (s') : disparéisser ; s'estavanir ; s'anientar. Lo solelh s'avalís a l'asuèlh. S'avaliguèt quand aprenguèt la novèla. avalisca ! (interj.) : vai-te'n al diable ! / lo diable t'empòrte! lo diable s'empòrte ! lo diable l'empòrte ! Avalisca lo gusàs ! le diable emporte le coquin ! (v. TdF jos ‘avalisco’) avaliscar (s') v pron : disparéisser per exorcisme (lenga de Glèisa) Lo diable s’es avaliscat. (v TdF) avalit, -ida : disparegut, -uda ; estavanit, -ida. avaloracion nf, cf Ubaud Dicort : « évaluation, v. estima » (v. TdF) avalorar (v. tr.) (e non pas « evaluar » (fr.)) : valorizar ; apreciar ; estimar. Avalorar a l'uèlh un vedèl o un pòrc de crompar. Uèi, se cal saber avalorar per trobar de trabalh. avalorat, -ada : apreciat, -ada ; estimat, -ada ; valorizat, -ada. « avaluar » (fr. occitanizat) (avaluar v) : v. avalorar. avana nf, cf Ubaud Dicort : « filet à mailles serrées, en forme de poche, pour prendre la sardine, la crevette, etc. » TdF avanar 1 (v. tr. arc.) (abs. Dicort, TdF) : vantar / vanar (arc.) (R. V, 466). (v. vantar) avanar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, donner l’élan, l’essor, lancer » TdF suppl Avanar la man, porter la main. Avanar lo pè, lancer le pied. Avanar lo mot, laisser échapper le mot. (v. TdF) avança (f.) / avanci (m.) : « avance », anticipacion ; provision ; prevision [non, cf Ubaud Dicort p 145] ; « visière de casquette » TdF jos ‘avanço’. avança (per -) (loc. adv.) : d'avança. Coneissi per avança que d'unes faràn la figa. avançada : trabalh avançat ; quicòm de salhent. avançaire, -aira n : « celui, celle qui avance, qui s’avance, qui marche en avant » ; q.q. d'avantgarda, « homme de progrès, éclaireur.» TdF Val mai èsser avançaire que non pas racaire. avançament : accion o resulta d'avançar (t. a.) avançar (v. tr. e intr.) (t.a.) : anar en avant ; progressar ; anantir / enantir ; èsser salhent, -a. Lo balet de l'ostal avançava sus la carrièira. avançar (s') : se mòure en avant (t. a.) avanci nm : v. avança. avancièr, -ièira n : davancièr, -ièira / aujòl, -a. avanciu, -iva adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : avancivol, -a / avancívol (m. e f.) (v. avancívol), « avantageux, euse » ; de bon far / aisit, -ida ; « facile à parcourir », (qualitat d'un camin, d'una dralha que i se pòt avançar rapidament) (v. TdF ‘avancieu’ jos ‘avancible) ; avançat, -ada dins sas opinions / a l'avantgarda (v. Alibert e avançaire). Trabalh avanciu. Construccion avanciva. Camin avanciu. avancívol adj (m. e f.) (v. –ÍVOL) / avancivol, -a adj (los 2, abs. Dicort, TdF, Alibert) : v. avanciu. Trabalh avancívol. Construccion avancívol. Camin avancívol. Persona avancívol. avane 1 nm : (tabat ; cigarro de l’Avana), cf Ubaud Dicort, « havane » avane 2, -na adj : (color d’avane 1), cf Ubaud Dicort, « havane » avanèl, -a adj : escarrabilhat, -ada / aluserpit, -ida / alebraudit, -ida ; cambafin, -a. avanèla (non preconizat Dicort) : v. vanèla avanèra nf : (dança), cf Ubaud Dicort, « habanera » avangolit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la faim canine, affamé, ée, v. afamgalat ; défaillant, ante » (v. TdF) avania nf, cf Ubaud Dicort : « avanie » TdF ‘avanío’ avanicion nf, cf Ubaud Dicort : « défaillance, faiblesse, langueur » TdF avaniment : estavaniment ; defalhiment / defalhença ; anequeliment. avanir (v. tr.) : afeblir ; adelir ; aganir (crebar de fam) avanir (s') : defalhir ; s'estavanir ; disparéisser. avanit 1 nm : sincòpi / moriment / vanesa. avanit 1, -ida adj : afeblit, -ida ; adelit, -ida ; aganit, -ida. avanquir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’élancer, s’aventurer, prendre l’essor » TdF AVANT- : prefix, del lat. ab ante que marca una anterioritat de posicion. avant 1 (prep. o adv.) : lo contrari d'enrè. Traccion avant. Lo mai avant : lo pus avançat. avant 2 (subs. m.) : partida anteriora ; jogaire, -a que, dins los espòrts d'equipa, fa partida de la linha d'atac. L'avant d'un veïcul. Anar de l'avant. avant (en -) ! (loc. adv.) (e non pas « en abans ! » [v. abans]) : « en avant ! » avant (far -) : avançar ; contunhar. avantant nf (Alibert ; abs. Dicort) : avantcort. avantar (v. tr.) : lançar ; getar ; presentar. avantatge : benefici ; circomstància favorabla ; talent / superioritat ; preminéncia ; profièch ; utilitat. Los avantatges d'una brava situacion. Los avantatges e los inconvenients. avantatjar (v. tr.) : favorir (balhar un avantage a q.q.) ; far paréisser q.q. pus polit. Lo paire avantatgèt son enfant màger. Aquela rauba l'avantatja bravament. avantatjós, -osa : profechós, -osa ; presomptuós, -osa ; util, -a. avantatjosament : d'un biais avantatjós. avantbacin : partida d'un pòrt davant lo bacin principal.
|
|
avantbèc : esperon de maçonariá sul davant d'una pila de pont. avantbraç : partida del braç entremièg lo ponhet e lo coide. avantcala nf : prolongacion d'una cala de construccion al dejós del nivèl de la mar. (t. tecn. de mar.) avantcambra (abs. Dicort) : pèça que se tròba en avant de la cambra. avantcapèla nf, cf Ubaud Dicort : « parvis, porche d’une chapelle » TdF ‘avans-capello’ avantcentre : jogaire plaçat al centre de la linha d'atac. avantcòr nm, cf Ubaud Dicort : « avant-cœur, tumeur qui survient au poitrail des chevaux » TdF ‘avans-cor’. (# avantcòrs) avantcorreire, -a (abs. Dicort) : qu'anóncia un eveniment a mand d'arribar. (v. avantcorrièr) avantcorrièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « avant-coureur, avant-courrière ; précurseur » TdF ‘avans-courrié’ avantcòrs nm (TdF ‘avans-cors’ ; abs. Dicort) : partida d'un bastiment que fa salhida davant çò autre. (v. avantcòs) avantcort nf : cort de demòra granda que se tròba davant la cort d'onor. avantcòs nm, cf Ubaud Dicort : « avant-corps » (Alibert) avantdarrièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : v. abansdarrièr. avantdich, -a / avantdit, -a [veire avantdich, cf Ubaud Dicort] adj : qu'es ja estat dich, « susdit, ite » (v. TdF ‘avans-di’). avantdire nm, cf Ubaud Dicort : « introduction ; prologue » (Sèrras-Ess.) avantdós nm, cf Ubaud Dicort : « terme et figure de danse, en avant deux, pantalon » TdF ‘avans-dous’ avantgarda nf : unitat militara destacada davant una tropa per la protegir e li balhar d'indicacions. avantgardisme : ensemble de corrents d'avantgarda. avantgardista adj e n (m. e f.) : persona que sas opinions son a l'avantgarda. « avantgost » nm : v. abansgost. avantieirassa ~ davantieirassa adv, cf Ubaud Dicort : « il y a quelques jours, il y a peu de jours, naguères ; anciennement, jadis » TdF ‘avantierasso’ « avant-ièr » / « davant-ièr » (fr.) : v. ièr-delà. avantir (v. intr. e tr.) : avançar ; metre en abans ; profechar / profeitar. A qué m'avantiriá ? : a qué me serviriá ? avantjòc nm, cf Ubaud Dicort : « enjeu » TdF ‘avans-jo’ avantlòtja : airal davant una lòtja de teatre. avantmuralha : fortificacion per defendre una muralha. « avantongan » adv : v. abansongan (abs. Dicort). « avantora » adv : v. abansora (abs. Dicort). avantpaís : tèrras que se trapan al pè d'una montanha. avantpè nm, cf Ubaud Dicort : « avant-pied, métatarse » TdF ‘avans-pèd’ avantpenultim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., antepénultième » TdF ‘avans-penultime’. (v. antepenultim) avantpòrt : intrada d'un pòrt. avantportal : portal que, dins d'unas glèisas goticas, se tròba davant lo portal vertadièr. avantpòst : destacament de soldats davant una tropa en estacionament. avantprepaus nm : v. abansprepaus « avantprojècte » nm : v.. abansprojècte. « avantpropaus » nm : v. abanspropaus (abs. Dicort) e abansprepaus. avantren nm, cf Ubaud Dicort : « avant-train » TdF ‘avans-trin’ avantscèna nm : partida de la scèna davant la cortina. avantsciéncia nf, cf Ubaud Dicort : « prescience » TdF ‘avans-sciènci’ avant-traïn / avantraïn (los 2, abs. Dicort) : partida avant d'un veïcul. (v. avantren) « avantvelha » : v. abansvelha. avar, -a adj e n : sarrat, -da a prestar pas lo mascle a la lapina del vesin ; cuolsarrat, -ada ; angulós, -osa. Una notz avara : una notz angulosa. avarament 1 adv : amb avarícia / avariciosament. avarament 2 (subs. m.) (abs. Dicort e TdF) : accion d'avarar o de s'avarar. avarar (v. tr. e intr.) : metre una embarcacion a la mar ; « prendre la mer ; se préparer à partir, débuter, commencer, hasarder » TdF. avarar (s') : se lançar ; s'aventurar ; s'azardar en nauta mar ; s'azardar en general ;« se marier » TdF jos ‘avara’. avarat, -ada : prèst ,-a a partir ; en nauta mar, « en train, en marche » TdF jos ‘avara’. avarejar (v. intr.) : mesquinejar. avarent, -a adj : avar, -a. avaresa ~ avarícia nf, cf Ubaud Dicort : v. avarícia. « avaria » e derivats (fr.) v. auvari. avariá nf, cf Ubaud Dicort : « avarie ; marchandise avariée ; sottise, parole sale » TdF ‘avarío’. avarícia (R. II, 156) : tissa de s'enriquir sens despensar res. (v. avaresa) avariciós, -osa (L. 35) : avar, -a / cuolsarrat, -ada. Veniá mai avariciós a proporcion que se fasiá vièlh. avariciosament : d'un biais avariciós. avariçum nm sing, cf Ubaud Dicort : « la passion de l’avarice » TdF’ avaron, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu avare, petit avare, chiche, parcimonieux, euse » TdF avarós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui ramasse ou utilise tout, ménager, ère, économe ; dur, ure » TdF avartament nm, cf Ubaud Dicort : « action de détourner, de dissiper, de se disiper » TdF avartar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, détourner, écarter » TdF avartar (s’) v pron : s’écarter, s’éloigner, se dissiper » TdF jos ‘avarta’ avasar (v. tr.) : enfonzar dins la sorra ; emplenar de sorra. avasar (s') : s'enfonzar dins la sorra ; s'emplenar de sorra. Lo naviri s'es complètament avasat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|