autotipia : mòde de reproduccion per tramatge.

autotomia : mutilacion reflèxa o volontària d'un apendix de son còrs per se tirar d'un malparat.

Guèines, crustacèus, clavetas... fan d'autotomia.

autotomic, -a : relatiu, -iva a l'autotomia.

Mutilacion autotomica d'una pata de guèina trapat.

autotomizar (s') : se mutilar d'un apendix per escapar a un perilh pus grèu.

La claveta s'autotomiza de sa coeta.

autotopoagnosia : incapacitat patologica de localizar las diferentas partidas de son quiti còrs.

autotractar (s') : se desplaçar d'un biais autonòm (en parlant d'un veïcul)

autotractat, -ada : a traccion autonòma.

Tondeira de pelena autotractada.

autotransformator [ (fisica) autotransformador (v. Ubaud Dicc. scient. p. 190) (v. transformador 1)] nm : transformator electric que sos enrotlaments primari e segondari an de partidas comunas.

autotransfusion : injeccion a un malaut d'una partida de son quiti sang, prealablament prelevat e servat, o recuperat pendent una operacion cirurgicala.

autotransplantacion : autoempèut v. pus avant.

autotrempant (adj.) : qualitat d'un aliatge que son trempatge se fa per refregiment normal a l'aire liure.

autotrempatge : trempatge per refregiment a l'aire libre.

autotròf, -a : que se pòt desvolopar a partir dels sols elements minerals.

Bacterias autotròfas.

Vegetals verds autotròfas.

autotrofia : caracteristica dels organismes autotròfs.

autotrofic, -a : relatiu, -iva a l'autotrofia.

autotropic, -a : relatiu, -iva a l'autotropisme.

autotropisme : tropisme reflèx d'un vegetal qu'a tendéncia a recuperar sa direccion normala de creissénça quand quicòm lo n'aviá desvirat.

autovaccin : vaccin obtengut per cultura del quiti micròbi qu'a amodada l'infeccion en evolucion.

autovaccinacion : vaccinacion per autovaccin.

autovalor (abs. Dicort) : valor pròpria.

autovaloracion (abs. Dicort) : sentiment normal d'autoestima, essencial per un bon equilibri psicologic.  (v. autoavaloracion)

autovector : vector pròpri.

autovia nf, cf Ubaud Dicort : « autoroute » (Rapin)

autoviraire, -aira : que se vira automaticament.

Papièr autoviraire de fotocopiaira.

autozoïde (m.) : mena de polip.

autra part loc adv, cf Ubaud Dicort : « autre part » TdF jos ‘part’. (v. endacòm mai)

autrament (adv.) : d'un autre biais.

autran 1 adv, cf Ubaud Dicort : « l’an passé » (Alibert)

autran 2 (l'-) (adv.) [l’autre an] : l'an passat, « l’autre année » (v. TdF jos ‘autre’).

« L'auratge que faguèt l'autran

nos bandèt totas las castanhas,

las castanhas, lo canabon

e lo vin blanc qu'èra tan bon »...

   Trach de L'arbre de la cambatòrta (cançon de Roergue)

autras fes loc adv, cf Ubaud Dicort : « autrefois, jadis » TdF àutri-fes’

autre, -a : diferent, -a. (v. autres)

autre còp adv, cf Ubaud Dicort : « derechef, de nouveau » (Alibert)

autre còp (un -) (adv.) : tornarmai ; lo còp que ven.

autre temps loc adv, cf Ubaud Dicort : « autrefois » (Alibert)

autreg : airal que i se pagava una talha per intrar dins una vila.

autrejador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à octroyer, à concéder » (L. 34)

autrejaire, -aira n : persona qu'autreja (que concedís) quicòm.

autrejament : concession.

autrejar (v. tr.) (L. 34) : concedir.

Son patron li autregèt una setmana de repaus.

autrejat, -ada : concedit, -ida.

autres (los -) (subs. m. pl.) : las autras gents / las autras personas.

autres còps (adv.) (Alibert) : un còp èra (loc. adv.) / de temps passat.

autres dos, autras doas : « deux autres » (Vernet Dict. gram. oc. p. 73)

Los autres dos. Las autras doas. Los autres cents. (E non pas los dos autres, las doas autras, los cents autres.)

autret, -a indef e n, cf Ubaud Dicort : « un autre petit, une autre petite » TdF

Una de fava, una de pòrris, / Una autreta enfin de caus-flòris.(v. TdF)

autretant adv, cf Ubaud Dicort : « tout autant, encore autant, une fois autant, d’autant » TdF autre-tant’

autretemps  (abs. Dicort) (adv.) : autres còps / un còp èra. (v. autre temps)

autrièr (adv.) : l'autre jorn ; i a pas gaire / nagaire.

autrú (m.) : los autres, « autrui » (v. TdF).

Fagas pas a autrú çò que vòls pas que te fagan a tu.

Auts Aups (prov) / Nauts Alps (leng) n pr m, cf Ubaud Dicort : « Hautes-Alpes » (v. TdF jos ‘Aup’)

autum nm, cf Ubaud Dicort : « hauteur » (L. 34)

Autun : vila de França.

autunita : fosfat d'urani e de calci.

autura : nautor / eminencia / tuc / tupèl ; accion d'afachar los autres de naut / nautor / desdenh (R. VI, 193).

auturàs nm / auturassa nf : nautor gròssa / cropal / esquinassa.

auturenc, -a adj e n : que viu sus una nautor ; auturós, -osa. (v. TdF)

 

 

autureta : nautor pichona / tuquet / tucolet.

auturièr, -ièira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « hauturier, pilote qui sait observer la hauteur des astres, qui sait se conduire en pleine mer » TdF

Navigacion auturièira, navigation de long cours. (v. TdF)

auturós, -osa adj : estafinhós, -osa / lefinhós, -osa / qu'agacha los autres de naut / desdenhós, -osa (R. III, 49).  (v. autenc)

auturosament : d'un biais auturós.

auturum nm (TdF ; abs. Dicort) : elevacion / eminéncia ; nautor / desdenh. (v. autum)

auvari nm : desavèni (inconvenient) ; afranhent (accident) ; destorbi ; malparat. (v. TdF)

auvarum nm sing, cf Ubaud Dicort : « tumulte, dommages » (Lexic M. Roqueta)

auvàs nm, cf Ubaud Dicort : « lais pierreux d’une rivière, gravier » TdF (v. auve)

auve nm : iscla formada per d'alluvions ; depaus de grava dins un lièch de ribièira.

Auvèrnha : nom de region d'Occitània.

auvernhàs 1 [ / auvernhat, cf Ubaud Dicort] nm : lo parlar occitan d'Auvèrnha.

auvernhàs 2, -assa [ / auvernhat, -a] (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Auvèrnha ; q.q. nascut en Auvèrnha.

Un Auvernhàs.

AUXA- : forma prefixada del grèc auxò (créisser / augmentar)

auxanomètre : aparelh per mesurar la creissénça en longor de plantas de laboratòri.

Auxerre (Yonne, 89) n pr, cf Ubaud Dicort : v. Aussèrra.

auxerrés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : v. ausserrés 1.

Auxerrés 1, -esa (abitant) n , cf Ubaud Dicort : v. Ausserrés 1.

Auxerrés 2 (païs) nm, cf Ubaud Dicort : v. Ausserrés 2.

AUXI- : forma prefixada del latin auxilium (ajuda / socors)

auxiliar, -a (adj. e subs.) : que prèsta son concors a un trabalh o a una accion (t. a.) ; los vèrbs èsser, aver, anar, dever, poder, laissar, far ; t. tecn. de matematicas.

auxiliarament : en mai d'aquò.

auxiliariat nm : fonccion de mèstre auxiliar.

auxiliator, -tritz : que pòrta socors. (t. tecn. de teologia)

Auzias Joan Maria : autor franco-occitan de Provença (1927-2005).

avacassir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’avachir » TdF suppl.  « avacassir, s'avacassir » (fr.) : v. blasir / ablasir / acabassir / abletir ; aflaquir / aflaquesir - apelaudir / apolacrir.

avagièra nf, cf Ubaud Dicort : v. abagièira.

Avairon n pr m : la ribièira Avairon (Occitània) ; departament occitan / Roergue ; v. p. 1053.

avaironés, esa (adj. e subs) : relatiu, -iva a Avairon ; sortit, -ida d'Avairon / roergat, -ata / roergàs, -assa.

avajon nm, cf Ubaud Dicort : « myrtille » (Sèrras-Ess.)

aval (adv.) : en bas ; en aval (lo contrari d'aicí)

aval de : dins l'enbàs de.

Aval del vilatge : al fons del lòc.

avalada (l'-) nf : l'accion d'engolir.

avaladar (v. tr.) : curar de valats ; fonzar (desfonzar prigond)

avaladoira : la garganta ; la gargamèla.

avalaire, -aira adj e n : golafre, -a / golut, -uda.

avalanca nf : avalancada / avalancament (t.a. , mas mai que mai « avalancament de nèu »), « avalanche, lavanche, lavange, éboulis ; descente » TdF

avalancada nf, cf Ubaud Dicort : « éboulis, chose affaissée » (v. TdF)

avalancament nm, cf Ubaud Dicort : « éboulement, affaissement » TdF: (v. avalanca)

avalancar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affaisser, faire ébouler, précipiter en avalanche ; affaiblir, efflanquer » (v. TdF)

avalancar (s') v pron : s'afaissar ; s'embosenar ; escavelar ; davalar subran (sisa de nèu) ; « être emporté par une avalanche ; s’efflanquer, s’affaiblir » TdF jos ‘avalanca’

avalaprofièch nm, cf Ubaud Dicort : « gaspilleur, dissipateur ; parasite » TdF avalo-proufié’

avalar (v. tr.) : engolir ; davalar.

avalaràs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand glouton, grosse mangeuse » (v. TdF)

avalat, -ada (t.a.) : aterrit, -ida ; amagrit, -ida ; descarnat, -ada ; livid, -a. (v. TdF jos ‘avala’)

avalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’avaler » TdF avalage’

avala-tot-crus nm, cf Ubaud Dicort : « glouton, vorace » TdF jos ‘avalo-tout’

avalentar (s') : venir valent, -a ; s'atrabalhir.

avalentat, -ada : vengut, -uda valent, -a ; atrabalhit, -ida.

avalhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vantard, arde, fanfaron, onne » TdF avalhant’. (v. abaiant)

avalhantada nf, cf Ubaud Dicort : « fanfaronnade » TdF avalhantado’

avalhantatge nm, cf Ubaud Dicort : « vantardise » TdF avalhantage’

avalida nf (Alibert) : asuèlh.

A l'avalida : a l'asuèlh. (v. TdF jos ‘avali’)

avalidàs nm, cf Ubaud Dicort : « faiblesse d’estomac, inanition » TdF suppl

avaliment nm : anientament ; destruccion ; disparicion.