|
|
|
|
|
|
autotipia : mòde de reproduccion per tramatge. autotomia : mutilacion reflèxa o volontària d'un apendix de son còrs per se tirar d'un malparat. Guèines, crustacèus, clavetas... fan d'autotomia. autotomic, -a : relatiu, -iva a l'autotomia. Mutilacion autotomica d'una pata de guèina trapat. autotomizar (s') : se mutilar d'un apendix per escapar a un perilh pus grèu. La claveta s'autotomiza de sa coeta. autotopoagnosia : incapacitat patologica de localizar las diferentas partidas de son quiti còrs. autotractar (s') : se desplaçar d'un biais autonòm (en parlant d'un veïcul) autotractat, -ada : a traccion autonòma. Tondeira de pelena autotractada. autotransformator [ (fisica) autotransformador (v. Ubaud Dicc. scient. p. 190) (v. transformador 1)] nm : transformator electric que sos enrotlaments primari e segondari an de partidas comunas. autotransfusion : injeccion a un malaut d'una partida de son quiti sang, prealablament prelevat e servat, o recuperat pendent una operacion cirurgicala. autotransplantacion : autoempèut v. pus avant. autotrempant (adj.) : qualitat d'un aliatge que son trempatge se fa per refregiment normal a l'aire liure. autotrempatge : trempatge per refregiment a l'aire libre. autotròf, -a : que se pòt desvolopar a partir dels sols elements minerals. Bacterias autotròfas. Vegetals verds autotròfas. autotrofia : caracteristica dels organismes autotròfs. autotrofic, -a : relatiu, -iva a l'autotrofia. autotropic, -a : relatiu, -iva a l'autotropisme. autotropisme : tropisme reflèx d'un vegetal qu'a tendéncia a recuperar sa direccion normala de creissénça quand quicòm lo n'aviá desvirat. autovaccin : vaccin obtengut per cultura del quiti micròbi qu'a amodada l'infeccion en evolucion. autovaccinacion : vaccinacion per autovaccin. autovalor (abs. Dicort) : valor pròpria. autovaloracion (abs. Dicort) : sentiment normal d'autoestima, essencial per un bon equilibri psicologic. (v. autoavaloracion) autovector : vector pròpri. autovia nf, cf Ubaud Dicort : « autoroute » (Rapin) autoviraire, -aira : que se vira automaticament. Papièr autoviraire de fotocopiaira. autozoïde (m.) : mena de polip. autra part loc adv, cf Ubaud Dicort : « autre part » TdF jos ‘part’. (v. endacòm mai) autrament (adv.) : d'un autre biais. autran 1 adv, cf Ubaud Dicort : « l’an passé » (Alibert) autran 2 (l'-) (adv.) [l’autre an] : l'an passat, « l’autre année » (v. TdF jos ‘autre’). « L'auratge que faguèt l'autran nos bandèt totas las castanhas, las castanhas, lo canabon e lo vin blanc qu'èra tan bon »... Trach de L'arbre de la cambatòrta (cançon de Roergue) autras fes loc adv, cf Ubaud Dicort : « autrefois, jadis » TdF ‘àutri-fes’ autre, -a : diferent, -a. (v. autres) autre còp adv, cf Ubaud Dicort : « derechef, de nouveau » (Alibert) autre còp (un -) (adv.) : tornarmai ; lo còp que ven. autre temps loc adv, cf Ubaud Dicort : « autrefois » (Alibert) autreg : airal que i se pagava una talha per intrar dins una vila. autrejador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à octroyer, à concéder » (L. 34) autrejaire, -aira n : persona qu'autreja (que concedís) quicòm. autrejament : concession. autrejar (v. tr.) (L. 34) : concedir. Son patron li autregèt una setmana de repaus. autrejat, -ada : concedit, -ida. autres (los -) (subs. m. pl.) : las autras gents / las autras personas. autres còps (adv.) (Alibert) : un còp èra (loc. adv.) / de temps passat. autres dos, autras doas : « deux autres » (Vernet Dict. gram. oc. p. 73) Los autres dos. Las autras doas. Los autres cents. (E non pas los dos autres, las doas autras, los cents autres.) autret, -a indef e n, cf Ubaud Dicort : « un autre petit, une autre petite » TdF Una de fava, una de pòrris, / Una autreta enfin de caus-flòris.(v. TdF) autretant adv, cf Ubaud Dicort : « tout autant, encore autant, une fois autant, d’autant » TdF ‘autre-tant’ autretemps (abs. Dicort) (adv.) : autres còps / un còp èra. (v. autre temps) autrièr (adv.) : l'autre jorn ; i a pas gaire / nagaire. autrú (m.) : los autres, « autrui » (v. TdF). Fagas pas a autrú çò que vòls pas que te fagan a tu. Auts Aups (prov) / Nauts Alps (leng) n pr m, cf Ubaud Dicort : « Hautes-Alpes » (v. TdF jos ‘Aup’) autum nm, cf Ubaud Dicort : « hauteur » (L. 34) Autun : vila de França. autunita : fosfat d'urani e de calci. autura : nautor / eminencia / tuc / tupèl ; accion d'afachar los autres de naut / nautor / desdenh (R. VI, 193). auturàs nm / auturassa nf : nautor gròssa / cropal / esquinassa. auturenc, -a adj e n : que viu sus una nautor ; auturós, -osa. (v. TdF)
|
|
autureta : nautor pichona / tuquet / tucolet. auturièr, -ièira adj e n (v. Ubaud Dicort) : « hauturier, pilote qui sait observer la hauteur des astres, qui sait se conduire en pleine mer » TdF Navigacion auturièira, navigation de long cours. (v. TdF) auturós, -osa adj : estafinhós, -osa / lefinhós, -osa / qu'agacha los autres de naut / desdenhós, -osa (R. III, 49). (v. autenc) auturosament : d'un biais auturós. auturum nm (TdF ; abs. Dicort) : elevacion / eminéncia ; nautor / desdenh. (v. autum) auvari nm : desavèni (inconvenient) ; afranhent (accident) ; destorbi ; malparat. (v. TdF) auvarum nm sing, cf Ubaud Dicort : « tumulte, dommages » (Lexic M. Roqueta) auvàs nm, cf Ubaud Dicort : « lais pierreux d’une rivière, gravier » TdF (v. auve) auve nm : iscla formada per d'alluvions ; depaus de grava dins un lièch de ribièira. Auvèrnha : nom de region d'Occitània. auvernhàs 1 [ / auvernhat, cf Ubaud Dicort] nm : lo parlar occitan d'Auvèrnha. auvernhàs 2, -assa [ / auvernhat, -a] (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Auvèrnha ; q.q. nascut en Auvèrnha. Un Auvernhàs. AUXA- : forma prefixada del grèc auxò (créisser / augmentar) auxanomètre : aparelh per mesurar la creissénça en longor de plantas de laboratòri. Auxerre (Yonne, 89) n pr, cf Ubaud Dicort : v. Aussèrra. auxerrés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : v. ausserrés 1. Auxerrés 1, -esa (abitant) n , cf Ubaud Dicort : v. Ausserrés 1. Auxerrés 2 (païs) nm, cf Ubaud Dicort : v. Ausserrés 2. AUXI- : forma prefixada del latin auxilium (ajuda / socors) auxiliar, -a (adj. e subs.) : que prèsta son concors a un trabalh o a una accion (t. a.) ; los vèrbs èsser, aver, anar, dever, poder, laissar, far ; t. tecn. de matematicas. auxiliarament : en mai d'aquò. auxiliariat nm : fonccion de mèstre auxiliar. auxiliator, -tritz : que pòrta socors. (t. tecn. de teologia) Auzias Joan Maria : autor franco-occitan de Provença (1927-2005). avacassir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’avachir » TdF suppl. « avacassir, s'avacassir » (fr.) : v. blasir / ablasir / acabassir / abletir ; aflaquir / aflaquesir - apelaudir / apolacrir. avagièra nf, cf Ubaud Dicort : v. abagièira. Avairon n pr m : la ribièira Avairon (Occitània) ; departament occitan / Roergue ; v. p. 1053. avaironés, esa (adj. e subs) : relatiu, -iva a Avairon ; sortit, -ida d'Avairon / roergat, -ata / roergàs, -assa. avajon nm, cf Ubaud Dicort : « myrtille » (Sèrras-Ess.) aval (adv.) : en bas ; en aval (lo contrari d'aicí) aval de : dins l'enbàs de. Aval del vilatge : al fons del lòc. avalada (l'-) nf : l'accion d'engolir. avaladar (v. tr.) : curar de valats ; fonzar (desfonzar prigond) avaladoira : la garganta ; la gargamèla. avalaire, -aira adj e n : golafre, -a / golut, -uda. avalanca nf : avalancada / avalancament (t.a. , mas mai que mai « avalancament de nèu »), « avalanche, lavanche, lavange, éboulis ; descente » TdF avalancada nf, cf Ubaud Dicort : « éboulis, chose affaissée » (v. TdF) avalancament nm, cf Ubaud Dicort : « éboulement, affaissement » TdF: (v. avalanca) avalancar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affaisser, faire ébouler, précipiter en avalanche ; affaiblir, efflanquer » (v. TdF) avalancar (s') v pron : s'afaissar ; s'embosenar ; escavelar ; davalar subran (sisa de nèu) ; « être emporté par une avalanche ; s’efflanquer, s’affaiblir » TdF jos ‘avalanca’ avalaprofièch nm, cf Ubaud Dicort : « gaspilleur, dissipateur ; parasite » TdF ‘avalo-proufié’ avalar (v. tr.) : engolir ; davalar. avalaràs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand glouton, grosse mangeuse » (v. TdF) avalat, -ada (t.a.) : aterrit, -ida ; amagrit, -ida ; descarnat, -ada ; livid, -a. (v. TdF jos ‘avala’) avalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’avaler » TdF ‘avalage’ avala-tot-crus nm, cf Ubaud Dicort : « glouton, vorace » TdF jos ‘avalo-tout’ avalentar (s') : venir valent, -a ; s'atrabalhir. avalentat, -ada : vengut, -uda valent, -a ; atrabalhit, -ida. avalhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vantard, arde, fanfaron, onne » TdF ‘avalhant’. (v. abaiant) avalhantada nf, cf Ubaud Dicort : « fanfaronnade » TdF ‘avalhantado’ avalhantatge nm, cf Ubaud Dicort : « vantardise » TdF ‘avalhantage’ avalida nf (Alibert) : asuèlh. A l'avalida : a l'asuèlh. (v. TdF jos ‘avali’) avalidàs nm, cf Ubaud Dicort : « faiblesse d’estomac, inanition » TdF suppl avaliment nm : anientament ; destruccion ; disparicion. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|