|
|
|
|
|
|
automacion : automatizacion. automata nm : maquina qu'imita la forma e los movements d'un òme o d'un animal. Èra pivelat pels automatas. automatic, -a : mecanic, -a ; involontari, -ària ; aplechat, -ada per fonccionar tot sol, tota sola. Maquina automatica. automatica : sciéncia e tecnica de l'automatizacion. automaticament : d'un biais automatic. automatician, -a : especialista (m. e f.) de l'automatica, de l'automatizacion. automaticitat nf : natura de çò automatic. automatisme : qualitat de çò automatic. automatizacion : accion d'automatizar. automatizar (v. tr.) : balhar a un aplech, a una maquina, una fabrica... un fonccionament automatic. automatizar (s') : se dotar de maquinas automaticas. automedicacion : accion de se medecinar tot sol. autòmitralhaira (v. l'apocòpa autò [auto]) [automitralhaira, cf Ubaud Dicort] nf : veïcul coirassat equipat d'un canon pichon e de mitralhairas. automnada nf, v. Ubaud Dicort Errata web : v. autonada. automnal ( / autonal), -a : relatiu, -iva a l'automne, a la davalada. automnar [ / autonar v. Ubaud Dicort Errata web] (v. intr.) : passar l'automne ; profitar de l'automne ; amadurar en automne ; fulhar en automne ; balhar una culhida d'automne ; s'assasonar (en parlant de las tèrras) automne (sab.) ~ autom (pop.) nm, v. Ubaud Dicort e Ubaud Errata web : v. auton. automnejant ( / autonejant [v. automnar]), -a adj : qu'automneja. automnejar ( / autonejar [v. automnar]) (v. intr.) : far un temps de davalada ; frequentatiu d'automnar (t. a. çaisús) automnenc ( / autonenc [v. automnar]), -a / autonièr ( / automnièr [v. automnar]), -ièira (adj.) : relatiu, -iva a la davalada ; que buta (que creis) a la davalada ; qu'amadura a la davalada. automobil, -a adj : autoamodat, -ada. automobila (f) : veïcul autoamodat (autò / veitura) automobilisme : espòrt practicat amb una automobila. automobilista (m. e f.) : persona que mena una autò. automocion : qualitat de çò automotor. automòrf, -a : caracteristica dels minerals de ròcas limitats per las formas cristallinas pròprias a lor mena. automorfic, -a : relatiu, -iva a l'automorfisme. automorfisme 1 nm : isomorfisme d'un ensemble algebric sus el meteis ; isomorfisme aplicat a dos ensembles identics. automorfisme 2 nm : tendéncia a jutjar los autres d'après se. automotor, -tritz adj e n : que se mòu (que se desplaça) de per el, de per ela ; veïcul ferroviari leugièr que se desplaça de mercé son motor pròpri. automutilacion : perturbacion psiquiatrica que consistís a s'automutilar. automutilar (s') : se nafrar volontàriament. S'automutilèt al det guinhaire per far pas soldat. auton 1 [autom, v. Ubaud Dicort Errata web] / automne (m.) (L. 34) : la davalada. auton 2 [autom (v. çai sus)] (m.) : frucha de davalada ; frucha estequida ; roïbre [= reviure 1] de davalada ; « rejeton d’automne, seconde pousse de la feuille du mûrier » (v. TdF). autonada [ / automnada v. Ubaud Dicort Errata web] nf : sason e frucha de davalada. autonar v : v. automnar. autonarcòsi (f.) : autoanalgesia v. pus avant. autonejar v : v. automnejar. autonenc adj : v. automnenc. autonièr, -ièira adj : v. jos automnenc. autonim, -a (subs. o adj.) : nom vertadièr (contrari de pseudonim) ; çò publicat amb lo nom vertadièr de l'autor ; nom que se dona un pòble, una tribú... autre que lor nom oficial. autonimia : fach d'èsser autonim ; natura de çò autonim. autonòm, -a : que se govèrna el meteis, ela meteissa ; que se sufís sens cap d'ajuda. Tant que foguèt autonòm anèt pas a l'espital. |
|
autonomia (t.a.) : facultat de se governar per sas quítias leis ; natura de çò autonòm ; qualitat d'un subjècte que ven autonòm ; capacitat d'un veïcul de far una escorreguda sens aver a s'arrestar per tornar prene de gasolina o de querosèn. Quora l'aurem, l'autonomia ? Veïcul de cent quilomètres d'autonomia. autonomic, -a : relatiu, -iva a l'autonomia ; espontanèu, -a. Movement autonomic. Revindicacions autonomicas. autonomicament : d'un biais autonomic. autonomisme : administracion autonòma. autonomista adj e n (m. e f.) : que volonta l'autonomia. autonomizacion : accion de venir autonòm. autooxidacion : alteracion autocatalitica. autopalpacion : metòde de dessobtatge del càncer del sen en se palpant. autopalpar (s') : se palpar. autopatic, -a : degut, -uda a la quítia estructura de l'organisme malaut. autopersuasion : accion o resulta de se persuadir se meteis. autopista nf, cf Ubaud Dicort : « autoroute » (Rapin) Autopista de peatge, cf Ubaud Dicort : « autoroute à péage » autoplastia : autoempeutatge. autoplastic, -a : relatiu, -iva a l'autoplastia. autopòde : axe vegetatiu de creissença indefinida per borron terminal. autopolar, -a : caracteristica d'un triangle o d'un tetraèdre que cadun de sos costats es la polara de la cima opausada. Triangle autopolar. Tetraèdre autopolar. autopoliploïde : poliploïde obtengut per la multiplicacion de las proprietats cromosomicas d'una espècia. autopoliploïdia : natura d'un autopoliploïde. autopollinizacion : autogamia / autofecondacion. autopollinizar (s') : s'autofecondar. autòpompa (v. l’apocòpa autò [auto]) (autopompa) nf : veïcul equipat d'una pompa d'encendi. autoportaire, -aira adj : qualitat de çò autoportant. autoportant, -a : que son estabilitat resulta de la sola rigiditat de sa forma. Vòuta autoportanta. autoproclamacion : accion de s'autoproclamar. autoproclamar (s') : se proclamar de per se meteis a tala o tala fonccion o dignitat ; s'autrejar tal o tal estatut. S'autoproclamèt lo Savi del vilatge ! autoprojector : projector automatic. autopropulsaire, -aira : qualitat de çò que se propulsa de per se meteis. autopropulsar (s') : se propulsar d'un biais autonòm. autopropulsat, -ada : que se propulsa d'un biais autonòm. Missil autopropulsat. Fusada autopropulsada. autopropulsion : propulsion d'un biais autonòm, sens pilòt, -a. autopsia : examèn d'un cadavre, amb o sens disseccion. L'autopsia se practica quand i a una mòrt suspècta. autopsiar (v. tr.) : examinar un cadavre, amb o sens disseccion. autopsiat, -ada : examinat, -ada (cadavre), amb o sens disseccion. autopsicòsi (f.) : mena de psicòsi que i predominan las perturbacions del subjècte meteis. autoptic, -a : relatiu, -iva a l'autopsia. Diagnostic autoptic. Observacions autopticas. autopublicacion nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « autopublication » autopublicar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr, autopublier » autopunicion : comportament nascut d'un sentiment de culpabilitat e d'un desir de se punir se meteis. autopunir (s') : se punir se meteis. autopunitiu, -iva : que relèva d'una autopunicion. Comportament autopunitiu. |
|
|
|
|
|
|