automacion : automatizacion.

automata nm : maquina qu'imita la forma e los movements d'un òme o d'un animal.

Èra pivelat pels automatas.

automatic, -a : mecanic, -a ; involontari, -ària ; aplechat, -ada per fonccionar tot sol, tota sola.

Maquina automatica.

automatica : sciéncia e tecnica de l'automatizacion.

automaticament : d'un biais automatic.

automatician, -a : especialista (m. e f.) de l'automatica, de l'automatizacion.

automaticitat nf : natura de çò automatic.

automatisme : qualitat de çò automatic.

automatizacion : accion d'automatizar.

automatizar (v. tr.) : balhar a un aplech, a una maquina, una fabrica... un fonccionament automatic.

automatizar (s') : se dotar de maquinas automaticas.

automedicacion : accion de se medecinar tot sol.

autòmitralhaira (v. l'apocòpa autò [auto]) [automitralhaira, cf Ubaud Dicort] nf : veïcul coirassat equipat d'un canon pichon e de mitralhairas.

automnada nf, v. Ubaud Dicort Errata web : v. autonada.

automnal ( / autonal), -a : relatiu, -iva a l'automne, a la davalada.

automnar [ / autonar v. Ubaud Dicort Errata web] (v. intr.) : passar l'automne ; profitar de l'automne ; amadurar en automne ; fulhar en automne ; balhar una culhida d'automne ; s'assasonar (en parlant de las tèrras)

automne (sab.) ~ autom (pop.) nm, v. Ubaud Dicort e Ubaud Errata web :  v. auton.

automnejant ( / autonejant [v. automnar]), -a  adj : qu'automneja.

automnejar ( / autonejar [v. automnar]) (v. intr.) : far un temps de davalada ; frequentatiu d'automnar (t. a. çaisús)

automnenc ( / autonenc [v. automnar]), -a / autonièr ( / automnièr [v. automnar]), -ièira  (adj.) : relatiu, -iva a la davalada ; que buta (que creis) a la davalada ; qu'amadura a la davalada.

automobil, -a adj : autoamodat, -ada.

automobila (f) : veïcul autoamodat (autò / veitura)

automobilisme : espòrt practicat amb una automobila.

automobilista (m. e f.) : persona que mena una autò.

automocion : qualitat de çò automotor.

automòrf, -a : caracteristica dels minerals de ròcas limitats per las formas cristallinas pròprias a lor mena.

automorfic, -a : relatiu, -iva a l'automorfisme.

automorfisme 1 nm : isomorfisme d'un ensemble algebric sus el meteis ; isomorfisme aplicat a dos ensembles identics.

automorfisme 2 nm : tendéncia a jutjar los autres d'après se.

automotor, -tritz adj e n : que se mòu (que se desplaça) de per el, de per ela ; veïcul ferroviari leugièr que se desplaça de mercé son motor pròpri.

automutilacion : perturbacion psiquiatrica que consistís a s'automutilar.

automutilar (s') : se nafrar volontàriament.

S'automutilèt al det guinhaire per far pas soldat.

auton 1 [autom, v. Ubaud Dicort Errata web] / automne (m.) (L. 34) : la davalada.

auton 2 [autom (v. çai sus)] (m.) : frucha de davalada ; frucha estequida ; roïbre [= reviure 1] de davalada ; « rejeton d’automne, seconde pousse de la feuille du mûrier » (v. TdF).

autonada [ / automnada v. Ubaud Dicort Errata web] nf : sason e frucha de davalada.

autonar v : v. automnar.

autonarcòsi (f.) : autoanalgesia v. pus avant.

autonejar v : v. automnejar.

autonenc adj : v. automnenc.

autonièr, -ièira adj : v. jos automnenc.

autonim, -a (subs. o adj.) : nom vertadièr (contrari de pseudonim) ; çò publicat amb lo nom vertadièr de l'autor ; nom que se dona un pòble, una tribú... autre que lor nom oficial.

autonimia : fach d'èsser autonim ; natura de çò autonim.

autonòm, -a : que se govèrna el meteis, ela meteissa ; que se sufís sens cap d'ajuda.

Tant que foguèt autonòm anèt pas a l'espital.

 

autonomia (t.a.) : facultat de se governar per sas quítias leis ; natura de çò autonòm ; qualitat d'un subjècte que ven autonòm ; capacitat d'un veïcul de far una escorreguda sens aver a s'arrestar per tornar prene de gasolina o de querosèn.

Quora l'aurem, l'autonomia ?

Veïcul de cent quilomètres d'autonomia.

autonomic, -a : relatiu, -iva a l'autonomia ; espontanèu, -a.

Movement autonomic. Revindicacions autonomicas.

autonomicament : d'un biais autonomic.

autonomisme : administracion autonòma.

autonomista adj e n (m. e f.) : que volonta l'autonomia.

autonomizacion : accion de venir autonòm.

autooxidacion : alteracion autocatalitica.

autopalpacion : metòde de dessobtatge del càncer del sen en se palpant.

autopalpar (s') : se palpar.

autopatic, -a : degut, -uda a la quítia estructura de l'organisme malaut.

autopersuasion : accion o resulta de se persuadir se meteis.

autopista nf, cf Ubaud Dicort : « autoroute » (Rapin)

Autopista de peatge, cf Ubaud Dicort : « autoroute à péage »

autoplastia : autoempeutatge.

autoplastic, -a : relatiu, -iva a l'autoplastia.

autopòde : axe vegetatiu de creissença indefinida per borron terminal.

autopolar, -a : caracteristica d'un triangle o d'un tetraèdre que cadun de sos costats es la polara de la cima opausada.

Triangle autopolar.

Tetraèdre autopolar.

autopoliploïde : poliploïde obtengut per la multiplicacion de las proprietats cromosomicas d'una espècia.

autopoliploïdia : natura d'un autopoliploïde.

autopollinizacion : autogamia / autofecondacion.

autopollinizar (s') : s'autofecondar.

autòpompa (v. l’apocòpa autò [auto]) (autopompa) nf : veïcul equipat d'una pompa d'encendi.

autoportaire, -aira adj : qualitat de çò autoportant.

autoportant, -a : que son estabilitat resulta de la sola rigiditat de sa forma.

Vòuta autoportanta.

autoproclamacion : accion de s'autoproclamar.

autoproclamar (s') : se proclamar de per se meteis a tala o tala fonccion o dignitat ; s'autrejar tal o tal estatut.

S'autoproclamèt lo Savi del vilatge !

autoprojector : projector automatic.

autopropulsaire, -aira : qualitat de çò que se propulsa de per se meteis.

autopropulsar (s') : se propulsar d'un biais autonòm.

autopropulsat, -ada : que se propulsa d'un biais autonòm.

Missil autopropulsat.

Fusada autopropulsada.

autopropulsion : propulsion d'un biais autonòm, sens pilòt, -a.

autopsia : examèn d'un cadavre, amb o sens disseccion.

L'autopsia se practica quand i a una mòrt suspècta.

autopsiar (v. tr.) : examinar un cadavre, amb o sens disseccion.

autopsiat, -ada : examinat, -ada (cadavre), amb o sens disseccion.

autopsicòsi (f.) : mena de psicòsi que i predominan las perturbacions del subjècte meteis.

autoptic, -a : relatiu, -iva a l'autopsia.

Diagnostic autoptic.

Observacions autopticas.

autopublicacion nf, v. Ubaud Dicort Errata web : « autopublication »

autopublicar v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr, autopublier »

autopunicion : comportament nascut d'un sentiment de culpabilitat e d'un desir de se punir se meteis.

autopunir (s') : se punir se meteis.

autopunitiu, -iva : que relèva d'una autopunicion.

Comportament autopunitiu.