|
|
|
|
|
|
auriflam nm / auriflama nf (los 2, R. II, 145, e Ubaud Dicort) : bandièira ; ranoncle (plt.) : (Ranunculus repens) auriflant nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : conflet de farga ; confleta / ventabolòfas (inv.) auriflor nf : bandièira florada d'aur. aurifòlh nm : embrolh (mena de ranoncle) auriga 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : lachera / alarga (mena de lachairon doç de las flors rossèlas) auriga 2 nm, cf Ubaud Dicort : « aurige » (Rapin) aurignacian [aurinhacian 1, cf Ubaud Dicort] nm : periòde (m.) del paleolitic superior. aurignacian [aurinhacian 2], -a adj : relatiu, -iva a l'aurignacian. aurin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui est d’or, couleur d’or, v. daurat, saur » (v. TdF) aurin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer, notopterus Fontanesii (Risso) » TdF ‘aurin 2’ aurinhacian, cf Ubaud Dicort : v. aurignacian. aurinhòl : persec-pruna ; mena de planta : (Adonis) aurinholièr : mena de perseguièr. auriòl : mena d'aucèl d'un jaune flamejant ; castanha seca ; macarèl (peis) ; redalh / roïbre. auriòla (plt.) : (Centaurea solstitialis) ; corbadòna : (Narcissus poeticus) ; sagèl de Nòstra Dama (l.p.) : (Tamus comunis) ;mena d'eufòrbi : (Euphorbia) auriòla masclau (plt.) : mena de cardon. auriòla roja : centaurèia aspra. (Centaurea aspera) auriolada : padenada de castanhas rostidas. auriolejar v (pop.) : v. aureolar, cf Ubaud Dicort. auripèl nm : tèunha lamèla de coire que, de luènh, revèrta d'aur. auripelar (v. tr.) : chimarrar amb d'auripèls. auripelat, -ada : chimarrat, -ada amb d'auripèls. auripelatge nm, cf Ubaud Dicort : « chamarrure d’or, d’oripeaux » TdF ‘auripelage’ auripelièr nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui chamarre d’oripeaux » (L. 34) « auriscle » nm : v auristre. auriscòpi (abs. Dicort) : instrument per examinar las aurelhas. (v. otoscòpi) auristre : auragan. auriu, -iva (L. 34) / aurivol, -a adj ~ aurívol adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « qui part comme le vent, ombrageux, euse, farouche ; peureux, euse » (v. TdF jos ‘auriéu 2) aurivèl,-a adj e n / auriu, -iva (R. II, 148 - L. 34) / aurivol, -a (v. auriu / aurivol) : folastre, -a ; baug, bauja (v. TdF jos ‘aurivèu’) ; arderós, -osa [v. auriu]. aurivelaire, -aira : persona que trabalha l'aur. aurivelariá nf : lo trabalh sus l'aur, « ouvrage de batteur d’or » TdF. aurivol adj : v. auriu. aurnèla (abs. Dicort ; v. Dicort p. 145) : mena de centaurèia (Centaurea solstitialis) (v. auruèla) auron 1 nm, cf Ubaud Dicort : « essor, vol d’un oiseau d’un lieu à un autre, sans s’arrêter » TdF ‘auroun 1’ auron 2 nm, cf Ubaud Dicort : « source, ruisseau » TdF ‘auroun 2’ aurona nf, cf Ubaud Dicort : « aurone, plante » TdF auròra nf (v. TdF) : punta de l'alba. Auròra polara : auròra australa o boreala. Auròra : prenom. auroral, -a adj (abs. Dicort) : « auroral, -e » (Rapin) ; de la natura d'una auròra polara,. aurós 1, -osa (abs. Dicort) : natura dels compausats d'aur univalent, « aureux, euse » (v. Rapin). Oxid aurós [oxid(e) d’aur, oxyde d’or. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 386)]. aurós 2, -osa adj : ventat, -ada, « exposé à la bise, boréal, ale ; vain, aine, arrogant, ante » TdF. aürós, -osa / urós, -osa [veire aürós, cf Ubaud Dicort] adj : persona que la fortuna favorís ; que viu gaujosament. aürosament adv, cf Ubaud Dicort : « heureusement » (Rapin) aurotge, -tja adj : malsapiós, -osa / susceptible, -a. aurpiment nm (v. Ubaud Dicort e R. II, 145) : « orpiment, orpin, arsénic minéral » TdF ‘ourpimen’ auruèla nf : v. auriòla, cf Ubaud Dicort . auruga (R. II, 147) : jaunissa ; mena de ranoncle (Ranunculus arvensis) ; beluga ; brondelon d'atubal que volateja al dessús del fuòc (v. TdF suppl). aurugada nf, cf Ubaud Dicort : (v. aurugal e aurugar) aurugal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : semonsa. aurugar (v. tr.) (Alibert) : bufar sul fuòc o l'empusar ; corroçar q. q. ; abrigar [v. auragar]. aurugar (s') : asprejar (venir aspre) aurura nf, cf Ubaud Dicort : « truite dorée » (L. 34) aus : toison (lana d'un moton tondut) ausador nm, cf Ubaud Dicort : « oseur, homme intrépide, v. asardaire » (v. TdF ‘ausadou’) ausaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort / ausador, -oira (v. ausador) / ausardièr, -ièira (v. ausardièr) : ausard, -a / audaciós, -osa. ausant, -a adj e n : coma çaisús, « hardi, ie, téméraire, v. asardós » (v. TdF). (v. ausard) ausar [ / gausar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : aver l'audàcia de. ausard [ / gausard], -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ausant’) : audaciós, -osa. ausarda (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « (pantalons) à la hussarde » (v. Rapin) ausardament adv : audaciosament. ausardariá / ausardiá : audàcia ; temeritat (R. V, 315). ausardièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « audacieux, téméraire » (Alibert) ausbèrg nm, cf Ubaud Dicort : mena de proteccion dels cavalièrs d'armada, « haubert, cotte de mailles » (v. R. II, 152). (v. albèrc 2) ausbergar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mettre le haubert » (L. 34) ausbergòt nm, cf Ubaud Dicort : « haubergeon, petit haubert » (R. II, 152). (v. albergòt) auscultacion : accion d'escotar lo pitre d'un malaut. auscultar (v. tr.) : escotar lo pitre d'un malaut. « ausebí » nm : v. atzebib. auseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « auditeur, auditrice » (Alibert). (v. jos ausidor 3) « ausèl » nm : v. aucèl. ausèli nm : v. ausèri, cf Ubaud Dicort. ausent, -a adj : que laissa entendre los sons, « calme, en parlant du temps » TdF. « auseral » : v. aseron e aserau, cf Ubaud Dicort. ausèrda : lusèrna. auserdar nm (abs. Dicort) : airal semenat en lusèrna. (v. auserdat) auserdat nm : campat de lusèrna. ausèri nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : paur / englag. Aush : nom de vila d'Occitània.
|
|
ausiblament : d'un biais per èsser entendut. ausible, -bla : que se pòt ausir (entendre) ausic nm, cf Ubaud Dicort : « curoir de l’aiguillon d’un laboureur » TdF jos ‘aussic’ ausida 1 nf : l'entendre ; renomenada ; bruch ; bruch lunhan. ausida 2 (d'-) (loc. adv.) : per o aver ausit ; « soudainement » (v. Ubaud Dicort e TdF). Aprenguèri d'ausida l'occitan parlat. Partir d’ausida, partir dès qu’on en a entendu l’ordre ; s’emporter facilement, être prompt, partir sans réflexion. (v. TdF) ausidament adv, cf Ubaud Dicort : (v. ausida (d’-)) ausidoira nf (TdF ; abs. Dicort) : lo dedins de l'aurelha. ausidor 1 nm : tambor de l'aurelha. Per aprene las lengas cal aver de braves ausidors. ausidor 2 [nm (arc.), veire auditor, cf Ubaud Dicort], -oira (v. R. II, 150 : auditor, auzidor) / auseire, -eira (v. auseire) : auditor, auditritz. ausidor 3, -doira (adj.) : que pòt èsser entendut, -uda. ausiment : accion d'entendre. « ausin » nm : v. euse e eusin, cf Ubaud Dicort. « ausina » nf : v. euse e eusina, cf Ubaud Dicort. « ausinar » : v. eusièira. ausir 1 (v. tr.) : escotar ; entendre ; enausir / escotar favorablament. « Quand un paure crida, Dieu l'ausís » Ps. 34, 7. ausir 2 (accion d’ausir) nm, cf Ubaud Dicort : « Levar lo veire e l’ausir, ôter la vue et l’ouïe, interdire, stupéfier » (v. TdF jos ‘ausi’) ausir-dire nm, cf Ubaud Dicort : « ouï-dire » TdF ‘ausi-dire Saber per ausir-dire, savoir par ouï-dire. (v. Ubaud Dicort e TdF) ausisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui entend » TdF. (v. auseire) Ausòni : prenom. auspici nm : presagi. « aussana » - « aussanela » nf : v. acina - acinèla. aussent / aissent nm (plt.) : absinti (Artemisia Absinthium) (v. aissent) aussent menut : mena de citronèla (Artemisia nana) ausserés [ausserrés, cf Ubaud Dicort p 145], -esa (adj. e subs.) : mena de rasim negre que fa lo vin de Caurs (Occitània) Aussèrra n pr, cf Ubaud Dicort : « Auxerre (Yonne) » TdF ‘Ausserro’ (v. Auxerre) ausserrés 1, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « d’Auxerre, auxerrois, oise » (v. auxerrés) ausserrés 2 nm : « auxerrois, variété de raisin... [v. jos ausserés] » (v. TdF ‘ausserrés’) Ausserrés 1, -esa (abitant) n, cf Ubaud Dicort : « Auxerrois, oise » (v. Auxerrés 1) Ausserrés 2 (païs) nm, cf Ubaud Dicort : « l’Auxerrois » (v. Auxerrés 2) austarda nf, cf Ubaud Dicort : mena de gròs volatil (Tetrax tetrax) (v. estarda) Lo moisset es utilizat per caçar l'austarda. austenita : constituent micrografic dels acièrs e de las fontas. austèr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « auster (vent du midi) [v. austral] » austèr 2, -a adj : de granda rigor morala ; que fa pròva d'una granda rigiditat ; despolhat, -ada de tot ornament. Persona austèra. Mina austèra. Estil austèr. Educacion austèra. Una bastissa austèra. austèrament : d'un biais austèr. austeritat nf : rigorisme / rigiditat / ascetisme. austral, -a : del costat del pòl antartic. Vent austral, vent du sud. (v. TdF jos ‘austrau’) Australia [Austràlia] : nom de país d'Oceania. australian, -a : relatiu, -iva a Australia ; sortit, -ida d'Australia. L'Australian Geoffrey Hull revirèt Catòia en anglés. australopitèc : ominid fossil d'Africa de l' Èst e del Sud. Austria [Àustria] : nom de país d'Euròpa. austrian [ ~ austriac], -a : relatiu, -iva a Austria ; sortit, -ida d'Austria. austroongrés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « autro-hongrois » austrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « calamiteux, euse » (v. TdF) AUT- : forma prefixada de grèc autòs (se meteis) v. autisme. aut [veire naut, cf Ubaud Dicort], -a / naut, -a adj : elevat, -ada. aut-aupenc (prov) ~ naut-alpenc (leng), -a adj, cf Ubaud Dicort : « haut-alpin » aut (d'-) [ ~ daut] adv, cf Ubaud Dicort : d'ennaut / d'amont d'aut ; « interj, debout ! » (Laus). auta nf [veire autan, cf Ubaud Dicort] / autan nm (R. II, 153) : vent del sud / marin. « L'auta de la nuèch passa pas lo puèg » (Provèrbi) autament adv : auturosament. autan nm, cf Ubaud Dicort : « autan, vent du midi ou du sud-est, en Auvergne, Rouergue, Languedoc et Gascogne, v. marin ; personne violente qui se calme facilement ; t. de mar., mirement, effet de mirage sur la haute mer, v. mirament » (v. TdF) autan blanc nm, cf Ubaud Dicort : « vent du sud est, en Rouergue » TdF (v. Vayssier ‘olto’) autan negre nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord-ouest (vient de la Montagne noire » (Carrasco Dict. oc.-fr. audois)) autanàs nm, cf Ubaud Dicort : « fort vent du sud » TdF suppl autanat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « gâté par l’autan, en parlant du poisson qui passe » TdF suppl ; « qui subit l’influence du vent du midi, qui a le cerveau faible, qui s’emporte sans motif [v. autanèl 2] » (v. Bessou Brès p. 177 jos ‘òutounat’) autanèl 1 nm, cf Ubaud Dicort : « vent d’est, autan léger » (Alibert) autanèl 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « soumis à l’influence de l’autan, dont la tête travaille par le vent du midi » (TdF < Vayssier oùtanèl’) autar nm : taula per ofrir de sacrificis als dieus ; taula de fust o de pèira per dire la messa. Menar q.q. a l'autar : se maridar de la Glèisa. Grand autar, maître autel. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘autar) autarquia (del grèc autarkeia : que se sufís) [autarcia, cf Ubaud Dicort] nf : regim d'un país que se vòl sufire a el meteis ; doctrina que preconiza aquel regim. autarquic [autarcic, cf Ubaud Dicort], -a adj : basat, -ada sus l'autarquia. autaret nm, cf Ubaud Dicort : « petit autel » TdF autatalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de musique, haute-taille» TdF ‘auto-taio’ autatèsta nf, cf Ubaud Dicort : « sinciput, sommet de la tête » TdF ‘auto-tèsto’ autbòi(s ?) nm , cf Ubaud Dicort : « hautbois, instrument national du Languedoc ; imbécile » TdF ‘auboi’ autboissada nf, cf Ubaud Dicort : « air de hautbois, son de hautbois » TdF ‘aubouissado’ autboissaire nm, cf Ubaud Dicort : « hautboïste, joueur de hautbois » TdF ‘aubouissaire’ autboissar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer du hautbois » TdF ‘aubouissa’ autboisset nm, cf Ubaud Dicort : « petit hautbois » TdF ‘aubouisset’ autejar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF Suppl) : assetjar ; acotir (persègre / corsar) autejat, -ada : t.a. d'autejar. |
|
|
|
|
|
|