auriflam nm / auriflama nf (los 2, R. II, 145, e Ubaud Dicort) : bandièira ; ranoncle (plt.) : (Ranunculus repens)

auriflant nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : conflet de farga ; confleta / ventabolòfas (inv.)

auriflor nf : bandièira florada d'aur.

aurifòlh nm : embrolh (mena de ranoncle)

auriga 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : lachera / alarga (mena de lachairon doç de las flors rossèlas)

auriga 2 nm, cf Ubaud Dicort : « aurige » (Rapin)

aurignacian [aurinhacian 1, cf Ubaud Dicort] nm : periòde (m.) del paleolitic superior.

aurignacian [aurinhacian 2], -a adj : relatiu, -iva a l'aurignacian.

aurin 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui est d’or, couleur d’or, v. daurat, saur » (v. TdF)

aurin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer, notopterus Fontanesii (Risso) » TdF aurin 2’

aurinhacian, cf Ubaud Dicort :  v. aurignacian.

aurinhòl : persec-pruna ; mena de planta : (Adonis)

aurinholièr : mena de perseguièr.

auriòl : mena d'aucèl d'un jaune flamejant ; castanha seca ; macarèl (peis) ; redalh / roïbre.

auriòla (plt.) : (Centaurea solstitialis) ; corbadòna : (Narcissus poeticus) ; sagèl de Nòstra Dama (l.p.) : (Tamus comunis) ;mena d'eufòrbi : (Euphorbia)

auriòla masclau (plt.) : mena de cardon.

auriòla roja : centaurèia aspra. (Centaurea aspera)

auriolada : padenada de castanhas rostidas.

auriolejar v (pop.) : v. aureolar, cf Ubaud Dicort.

auripèl nm : tèunha lamèla de coire que, de luènh, revèrta d'aur.

auripelar (v. tr.) : chimarrar amb d'auripèls.

auripelat, -ada : chimarrat, -ada amb d'auripèls.

auripelatge nm, cf Ubaud Dicort : « chamarrure d’or, d’oripeaux » TdF auripelage’

auripelièr nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui chamarre d’oripeaux » (L. 34)

« auriscle » nm : v auristre.

auriscòpi (abs. Dicort) : instrument per examinar las aurelhas. (v. otoscòpi)

auristre : auragan.

auriu, -iva (L. 34) / aurivol, -a adj ~ aurívol adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « qui part comme le vent, ombrageux, euse, farouche ; peureux, euse » (v. TdF jos ‘auriéu 2)

aurivèl,-a adj e n / auriu, -iva (R. II, 148 - L. 34) / aurivol, -a (v. auriu / aurivol) : folastre, -a ; baug, bauja (v. TdF jos ‘aurivèu’) ; arderós, -osa [v. auriu].

aurivelaire, -aira : persona que trabalha l'aur.

aurivelariá nf : lo trabalh sus l'aur, « ouvrage de batteur d’or » TdF.

aurivol adj  : v. auriu.

aurnèla  (abs. Dicort ; v. Dicort  p. 145) : mena de centaurèia (Centaurea solstitialis) (v.  auruèla)

auron 1 nm, cf Ubaud Dicort : « essor, vol d’un oiseau d’un lieu à un autre, sans s’arrêter » TdF auroun 1’

auron 2 nm, cf Ubaud Dicort : « source, ruisseau » TdF auroun 2’

aurona nf, cf Ubaud Dicort : « aurone, plante » TdF

auròra nf (v. TdF) : punta de l'alba.

Auròra polara : auròra australa o boreala.

Auròra : prenom.

auroral, -a adj (abs. Dicort) : « auroral, -e » (Rapin) ; de la natura d'una auròra polara,.

aurós 1, -osa (abs. Dicort) : natura dels compausats d'aur univalent, « aureux, euse » (v. Rapin).

Oxid aurós [oxid(e) d’aur, oxyde d’or. (v. Ubaud Dicc. scient. p. 386)].

aurós 2, -osa adj : ventat, -ada, « exposé à la bise, boréal, ale ; vain, aine, arrogant, ante » TdF.

aürós, -osa / urós, -osa [veire aürós, cf Ubaud Dicort] adj : persona que la fortuna favorís ; que viu gaujosament.

aürosament adv, cf Ubaud Dicort : « heureusement » (Rapin)

aurotge, -tja adj : malsapiós, -osa / susceptible, -a.

aurpiment nm  (v. Ubaud Dicort e R. II, 145) : « orpiment, orpin, arsénic minéral » TdFourpimen’

auruèla nf : v. auriòla, cf Ubaud Dicort .

auruga (R. II, 147) : jaunissa ; mena de ranoncle (Ranunculus arvensis) ; beluga ; brondelon d'atubal que volateja al dessús del fuòc (v. TdF suppl).

aurugada nf, cf Ubaud Dicort :  (v. aurugal e aurugar)

aurugal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : semonsa.

aurugar (v. tr.) (Alibert) : bufar sul fuòc o l'empusar ; corroçar q. q. ; abrigar [v. auragar].

aurugar (s') : asprejar (venir aspre)

aurura nf, cf Ubaud Dicort : « truite dorée » (L. 34)

aus : toison (lana d'un moton tondut)

ausador nm, cf Ubaud Dicort : « oseur, homme intrépide, v. asardaire » (v. TdFausadou’)

ausaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort / ausador, -oira (v. ausador) / ausardièr, -ièira (v. ausardièr) : ausard, -a / audaciós, -osa.

ausant, -a adj e n : coma çaisús, « hardi, ie, téméraire, v. asardós » (v. TdF). (v. ausard)

ausar [ / gausar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : aver l'audàcia de.

ausard [ / gausard], -a adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ausant’) : audaciós, -osa.

ausarda (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « (pantalons) à la hussarde » (v. Rapin)

ausardament adv : audaciosament.

ausardariá / ausardiá : audàcia ; temeritat (R. V, 315).

ausardièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « audacieux, téméraire » (Alibert)

ausbèrg nm, cf Ubaud Dicort : mena de proteccion dels cavalièrs d'armada, « haubert, cotte de mailles » (v. R. II, 152).  (v. albèrc 2)

ausbergar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mettre le haubert » (L. 34)

ausbergòt nm, cf Ubaud Dicort : « haubergeon, petit haubert » (R. II, 152).  (v. albergòt)

auscultacion : accion d'escotar lo pitre d'un malaut.

auscultar (v. tr.) : escotar lo pitre d'un malaut.

« ausebí » nm : v. atzebib.

auseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « auditeur, auditrice » (Alibert). (v. jos ausidor 3)

« ausèl » nm : v. aucèl.

ausèli nm : v. ausèri, cf Ubaud Dicort.

ausent, -a adj : que laissa entendre los sons, « calme, en parlant du temps » TdF.

« auseral » : v. aseron e aserau, cf Ubaud Dicort.

ausèrda : lusèrna.

auserdar nm (abs. Dicort) : airal semenat en lusèrna. (v. auserdat)

auserdat nm : campat de lusèrna.

ausèri nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : paur / englag.

Aush : nom de vila d'Occitània.

 

 

ausiblament : d'un biais per èsser entendut.

ausible, -bla : que se pòt ausir (entendre)

ausic nm, cf Ubaud Dicort : « curoir de l’aiguillon d’un laboureur » TdF jos ‘aussic’

ausida 1 nf : l'entendre ; renomenada ; bruch ; bruch lunhan.

ausida 2 (d'-) (loc. adv.) : per o aver ausit ; « soudainement » (v. Ubaud Dicort e TdF).

Aprenguèri d'ausida l'occitan parlat.

Partir d’ausida, partir dès qu’on en a entendu l’ordre ; s’emporter facilement, être prompt, partir sans réflexion. (v. TdF)

ausidament adv, cf Ubaud Dicort : (v. ausida (d’-))

ausidoira nf (TdF ; abs. Dicort) : lo dedins de l'aurelha.

ausidor 1 nm : tambor de l'aurelha.

Per aprene las lengas cal aver de braves ausidors.

ausidor 2 [nm (arc.), veire auditor, cf Ubaud Dicort], -oira (v. R. II, 150 : auditor, auzidor) / auseire, -eira (v. auseire) : auditor, auditritz.

ausidor 3, -doira (adj.) : que pòt èsser entendut, -uda.

ausiment : accion d'entendre.

 « ausin » nm : v. euse e eusin, cf Ubaud Dicort.

« ausina » nf : v. euse e eusina, cf Ubaud Dicort.

« ausinar » : v. eusièira.

ausir 1 (v. tr.) : escotar ; entendre ; enausir / escotar favorablament.

« Quand un paure crida, Dieu l'ausís » Ps. 34, 7.

ausir 2 (accion d’ausir) nm, cf Ubaud Dicort : « Levar lo veire e l’ausir, ôter la vue et l’ouïe, interdire, stupéfier » (v. TdF jos ‘ausi’)

ausir-dire nm, cf Ubaud Dicort : « ouï-dire » TdF ausi-dire

Saber per ausir-dire, savoir par ouï-dire. (v. Ubaud Dicort e TdF)

ausisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui entend » TdF. (v. auseire)

Ausòni : prenom.

auspici nm : presagi.

« aussana » - « aussanela » nf : v. acina - acinèla.

aussent / aissent nm (plt.) : absinti (Artemisia Absinthium) (v. aissent)

aussent menut : mena de citronèla (Artemisia nana)

ausserés [ausserrés, cf Ubaud Dicort p 145], -esa (adj. e subs.) : mena de rasim negre que fa lo vin de Caurs (Occitània)

Aussèrra n pr, cf Ubaud Dicort : « Auxerre (Yonne) » TdF Ausserro’ (v. Auxerre)

ausserrés 1, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « d’Auxerre, auxerrois, oise » (v. auxerrés)

ausserrés 2 nm : « auxerrois, variété de raisin... [v. jos ausserés] » (v. TdF ausserrés’)

Ausserrés 1, -esa (abitant) n, cf Ubaud Dicort : « Auxerrois, oise » (v. Auxerrés 1)

Ausserrés 2 (païs) nm, cf Ubaud Dicort : « l’Auxerrois » (v. Auxerrés 2)

austarda nf, cf Ubaud Dicort : mena de gròs volatil (Tetrax tetrax)  (v. estarda)

Lo moisset es utilizat per caçar l'austarda.

austenita : constituent micrografic dels acièrs e de las fontas.

austèr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « auster (vent du midi) [v. austral] »

austèr 2, -a adj : de granda rigor morala ; que fa pròva d'una granda rigiditat ; despolhat, -ada de tot ornament.

Persona austèra.

Mina austèra.

Estil austèr.

Educacion austèra.

Una bastissa austèra.

austèrament : d'un biais austèr.

austeritat nf : rigorisme / rigiditat / ascetisme.

austral, -a : del costat del pòl antartic.

Vent austral, vent du sud. (v. TdF jos ‘austrau’)

Australia [Austràlia] : nom de país d'Oceania.

australian, -a : relatiu, -iva a Australia ; sortit, -ida d'Australia.

L'Australian Geoffrey Hull revirèt Catòia en anglés.

australopitèc : ominid fossil d'Africa de l' Èst e del Sud.

Austria [Àustria] : nom de país d'Euròpa.

austrian [ ~ austriac], -a : relatiu, -iva a Austria ; sortit, -ida d'Austria.

austroongrés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « autro-hongrois »

austrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « calamiteux, euse » (v. TdF)

AUT- : forma prefixada de grèc autòs (se meteis) v. autisme.

aut [veire naut, cf Ubaud Dicort], -a / naut, -a adj : elevat, -ada.

aut-aupenc (prov) ~ naut-alpenc (leng), -a adj, cf Ubaud Dicort : « haut-alpin »

aut (d'-) [ ~ daut] adv, cf Ubaud Dicort : d'ennaut / d'amont d'aut ; « interj, debout ! » (Laus).

auta nf [veire autan, cf Ubaud Dicort] / autan nm (R. II, 153) : vent del sud / marin.

« L'auta de la nuèch passa pas lo puèg » (Provèrbi)

autament adv : auturosament.

autan nm, cf Ubaud Dicort : « autan, vent du midi ou du sud-est, en Auvergne, Rouergue, Languedoc et Gascogne, v. marin ; personne violente qui se calme facilement ; t. de mar., mirement, effet de mirage sur la haute mer, v. mirament » (v. TdF)

autan blanc nm, cf Ubaud Dicort : « vent du sud est, en Rouergue » TdF (v. Vayssier ‘olto’)

autan negre nm, cf Ubaud Dicort : « vent du nord-ouest (vient de la Montagne noire »  (Carrasco Dict. oc.-fr. audois))

autanàs nm, cf Ubaud Dicort : « fort vent du sud » TdF suppl

autanat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « gâté par l’autan, en parlant du poisson qui passe » TdF suppl ; « qui subit l’influence du vent du midi, qui a le cerveau faible, qui s’emporte sans motif [v. autanèl 2] » (v. Bessou Brès p. 177  jos ‘òutounat’)

autanèl 1 nm, cf Ubaud Dicort : « vent d’est, autan léger » (Alibert)

autanèl 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « soumis à l’influence de l’autan, dont la tête travaille par le vent du midi » (TdF < Vayssier oùtanèl’)

autar nm : taula per ofrir de sacrificis als dieus ; taula de fust o de pèira per dire la messa.

Menar q.q. a l'autar : se maridar de la Glèisa.

Grand autar, maître autel. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘autar)

autarquia (del grèc autarkeia : que se sufís) [autarcia, cf Ubaud Dicort] nf : regim d'un país que se vòl sufire a el meteis ; doctrina que preconiza aquel regim.

autarquic [autarcic, cf Ubaud Dicort], -a adj : basat, -ada sus l'autarquia.

autaret nm, cf Ubaud Dicort : « petit autel » TdF

autatalha nf, cf Ubaud Dicort : « t. de musique, haute-taille» TdF auto-taio’

autatèsta nf, cf Ubaud Dicort : « sinciput, sommet de la tête » TdF auto-tèsto’

autbòi(s ?) nm , cf Ubaud Dicort : « hautbois, instrument national du Languedoc ; imbécile » TdF auboi’

autboissada nf, cf Ubaud Dicort : « air de hautbois, son de hautbois » TdF aubouissado’

autboissaire nm, cf Ubaud Dicort : « hautboïste, joueur de hautbois » TdF aubouissaire’

autboissar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, jouer du hautbois » TdF aubouissa’

autboisset nm, cf Ubaud Dicort : « petit hautbois » TdF aubouisset’

autejar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF Suppl) : assetjar ; acotir (persègre / corsar)

autejat, -ada : t.a. d'autejar.