|
|
|
|
|
|
aupetar (v. intr.) : petnar ; córrer en petarradant. auque ? (interj. inter.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : donc / doncas. Sètz auque malaut ? auquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se tortiller » (Sèrras-Ess.) auquet nm : aucon (auc pichon) auqueta 1 nf : aucona (auca pichona) ; « oie des moissons, oiseau de passage ; t. de dénigrement, petite femme » (v. TdF ‘auqueto’) auqueta 2 nf (plt.) (Alibert) : estanisson (Lampsana communis) auqueton 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit oison » TdF ‘auquetoun 1’ auqueton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « hoqueton, petite casaque d’enfant ; garde de police, au 18ème siècle » (v. TdF ‘auquetoun 2’) auquièr nm, -auquièira nf : gardaire, -aira d'aucas ; « demeure des oies, v. galinièr » (v. TdF). Soi pas jamai estat auquièr, que teniam pas d'aucas. aur nm (Alibert, L. 33) : metal preciós. Loís d'aur (rosselon : pèça en aur) Ni per aur ni per argent, à aucun prix. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘or’) aür nm, cf Ubaud Dicort : « heur, fortune, chance, guignon » TdF ‘ur’ Bon aür, bonheur, veire bonaür. Mal aür, malheur, veire malaür. Aquò’s un còp d aür, c’est un coup heureux. (v. TdF jos ‘ur’) aura 1 nf (lat.) : atmosfèra espirituala qu'enròda quicòm o q.q. ; simptòma que passava per anónciar una crisi de ‘mal de la tèrra’ (tèrme medical de l.p.), « aura » (Rapin, Laus) Una aura de mistèri òm auriá dich que l'enrodava. aura 2 nf : vent del nòrd ; zefir ; vent ; ventolin ; « arrogance » TdF‘auro’. A tota(s) aura(s), à tout vent. D’aura en aura, du nord au midi. Menar d’aura, faire de l’embarras (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘auro’) aura bassa : vent pluèg (vent d'oèst) aura cauda : marin / auta (vent del sud) aura d’aut nf, cf Ubaud Dicort : « vent d’amont, vent du nord, bise » TdF jos ‘auro’ aura drecha : bisa (vent del nòrd) aura fòla : brava ventada. aura rossa : soledre (vent d'èst) aurada 1 nf : ventada. aurada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « matière grasse qu’on extrait de l’huile essentielle d’oranger ; dorade, poisson de mer, v. daurada ; variété de poire » (v. TdF ‘aurado 2’) auragan : auristre ; tifon ; ciclon. auragar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, abriter, v. abrigar » (v. TdF suppl) aurassa : ventàs. auralhas nf pl (v. Ubaud Dicort e Honnorat) : « nf, restes d’un repas ; fruits avortés qu’on laisse sur la plante ; mauvais terrain, v. ermàs » (v. TdF ‘auraio’) auralhàs nm, cf Ubaud Dicort : « orée inculte, grand talus » TdF ‘ouraias’ aurar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, venter, faire du vent ; prendre l’essor, voler » TdF ‘aura’ aurassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand vent, vent impétueux » TdF aürat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « fortuné, ée » TdF ‘ura’. (v. aür), « heureux, euse ; chanceux, euse » (Sèrras-Ess.) auratge : fòrta perturbacion acompanhada de beleges e de tròns. auratgegar (abs. Dicort) (v. intr.) : èsser a l'auratge. (v. auratgejar) auratgejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être à l’orage » TdF ‘aurageja’ auratjada nf, cf Ubaud Dicort : « passage et effet d’un orage, orage passager » TdF ‘aurajado’ auratjàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros orage » TdF suppl’ auratjós, -osa : a l'auratge. Temps auratjós. aurau nm, cf Ubaud Dicort : « variété d’olivier, connue en Roussillon » TdF aure / alre (adj. ind.) [pron indef, cf Ubaud Dicort] : quicòm mai. I a ben aure, il y a bien autre chose. Ai pas fach aure¸ je n’ai pas fait autre chose. (v. TdF ‘aurre’) aurec / auret nm, cf Ubaud Dicort : « morceau de pain du bord, syn. auret » (v. Alibert). « aurec » / « auret » : v. oret 1. aurejar 1 (v. tr. e intr.) (L. 33) : airejar ; far de vent ; ventar ; amodar ; brandir ; tanar (tustassar) ; aurejar (s') : s'airejar ; s'amodar ; se batre ; La sopa es tròp cauda, la cal laissar que s'aurege. aurejar 2 v tr (Alibert) : tirar las aurelhas. aurejar (s') v pron (Alibert) : se trapar per las aurelhas. aurejar 3, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, être de couleur d’or, jaunir comme l’or ; dorer » (v. TdF ‘aureja 2’) aurejat, -ada : airejat, -ada ; refregit, -ida. aurelar (s') / s'enaurelar v pron : s'irritar (t.a.) ; s'encolerir. (v. enaurelar (s’)) aurelat, -ada (abs. TdF) : encolerit, -ida ; irat, -ada. (v. enaurelat) aurelha : partida extèrna de l'organ de l'ausir de cada part del cap de l'òme e de fòrça animals ; ausidor (ensemble de l'aurelha extèrna e de l'aurelha intèrna) ; ala de mossa ; aurelheta d'escudèla. aurelha d'ase (plt.) : consòuda (Symphytum officinale) S. tuberosum) ; bolets (Craterellus cornucopioides) ; (Otidea onotica) ; èrba dels paures (Arum maculatum) ; bolon (plt.) : (Verbascum thapsus ; centaurèia : (Centaurea nigra) ; (Centaurea scabiosa) ; morre d'ase (plt.) : (Leontodon autumnalis) aurelha d'olm : agaric d'olm (Agaricus albo-rufus) aurelha d'òme (plt.) : asaret (Asarum europaeum) aurelha d'ors (plt.) èrba de cocut (Primula officinalis) ; autra planta : (Ramondia Micoi)
|
|
aurelha de cabra : èrba nosada (Polygonum bistorta) aurelha de cat (plt.) : (Helvella crispa) ; (Pleurotus ostreatus) aurelha de cat grisa (plt.) : (Helvella lacunosa) aurelha de conilh : bolet (Clitocybe cyathiformis) aurelha de garri : (Dorycnium herbaceum) aurelha de Judàs (campairòl) : (Auricularia auricula Judae) aurelha de lèbre : (Plantago lanceolata) ; (Statice limonium) (Bupleurum rigidum) : (Otidea leporina) aurelha de mar (molusc) : aurelha de sant Pèire. aurelha de rata (plt.) : (Heratium Pilosella) aurelha de sant Pèire (cauquilhatge) : (Haliotis tuberculata) aurelhada nf / aurelhal nm : fregada / fretada d'aurelhas, « coup sur les oreilles, action de tirer l’oreille ; oreille de porc salée » TdF jos ‘aurihado’. aurelhal : còp recebut sus las aurelhas ; fretal d'aurelhas. (v. çai sus) aurelhar 1 (v. intr.) : escotar. aurelhar 2 (v. tr.) : tirar q.q. per las aurelhas / fretar / fregar las aurelhas de q.q. Se faguèt aurelhar per son paire. aurelhard 1, -a / aurelhut, -uda adj : qu'a de bravas aurelhas. aurelhard 2 nm : ratapennada (R. V, 45). aurelhassa nf, cf Ubaud Dicort : « oreille longue, oreille grande, vilaine oreille ; oreillard, espèce de chauve-souris » TdF ‘aurihasso’ aurelhat, -ada adj : « qui a des oreilles » TdF jos ‘auriha’ Es ben aurelhat, il a de bonnes oreilles. (v. TdF) aurelhejar (v. tr.) : frequentatiu d'aurelhar 2, « tirer les oreilles » TdF ‘auriheja’. aurelheta : aurelha pichonèla ; ala de mossa ; ala de còr ; pastissariá freginada a la padena ; d'unes campairòls ; tot un fum de plantas : l'èrba de cinc còstas ; l'èrba cura- uèlhs ; l'èrba de peirièira... aurelhièira : aurelha de mossa ; curaurelha (t. a.) aurelhièr : coissinièira. aurelhon : pendilh d'aurelha ; aurelheta de mossa ; aurelha de pairòl... aurelhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui est tout oreilles, attentif, ive » TdF ‘aurihous’ aurelhut, -uda adj : v. aurelhard 1. Aurèli – Aurèlia - Aurelia (abs. Dicort) - Aurelian - Aureliana : prenoms. aurelia : medusa transparenta, tintada de blau. (Aurelia aurita) aureòla : cercle luminós ajustat al cap d'un image sant ; respècte per una persona meritosa (s.f.) ; traça laissada sus una estòfa, un papièr...per una substància destacanta ; cercle luminós que, de còps, enròda un astre. Aureòla lunara. Aureòla solara. aureolar (v. tr.) ((sab.) v. Ubaud Dicort) : enrodar d'una aureòla. (v. auriolejar) aureolat, -ada : que a una aureòla (sens pròpri e sens figurat) aureomicina : mena d'antibiotic. auret nm, cf Ubaud Dicort : v. aurec. (v. Alibert) aureta : zefir ; ventolin. aurfrés nm (R. II, 144) : galons dels ancians vestits liturgics. AURI- : forma prefixada del latin aurum (aur) auric 1, -a : que conten d'aur ; natura dels compausats d'aur trivalent. Clorur auric. Sals aurics. auric 2, -a : de forma trapezoïdala. Vela aurica. auricalc : laton. auricalcita : carbonat basic de coire e de zinc. auricula (f.) : pendilh de l'aurelha ; aurelha extèrna tota ; cavitat del còr ; nom de diferents apendixes en forma d'aurelha ; mena de molusques que lor clesc s'obrís en forma d'aurelha ; planta : (Primula auricula) auricular 1 nm, v. Ubaud Dicort Errata web : det coïc / det menèl. auricular 2, -a adj : relatiu, -iva a l'aurelha. Det, artèria, testimòni ... auriculars. auriculat, -ada : dotat, -ada d'aurelhas o d'apendixes en forma d'aurelha. Gasteropòdes auriculats. Fuèlhas auriculadas. AURICULO- : forma prefixada del latin auricula (aurelha) auriculotemporal, -a : relatiu, -iva a l'airal delimitat per l'aurelha e l'òs temporal. auriculoterapia : medicacion (R. IV, 173) derivada de l'acupunctura per medecinar (R. IV, 172) d'unas afeccions de las aurelhas. auriculotomia : seccion cirurgicala auriculara. auriculoventricular, -a : relatiu, -iva a l'encòp a una auricula e a un ventricul. auriculovestibular, -a : relatiu, -iva al vestibul de l'aurelha. aurièira [veire orièira, cf Ubaud Dicort] nf : talvera d'un camp ; òrle d'un bòsc ; bòrd d'un riu. (v. TdF jos ‘óuriero’) Laurar las aurièiras : laurar las talveras. aurieirar [veire orieirar] (v. tr. e intr.) : metre sul bòrd ; laurar los bòrds. aurifèr, -a : que conten d'aur. Sabla aurifèra. aurificacion : accion o resulta d'aurificar. aurificar (v. tr.) : comolar amb d'aur una dent curada ; recobrir quicòm amb una pellicula d'aur. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|