audimetria (abs. Dicort) : mesura de l'audiéncia d'una emission, « audimétrie » (Per Noste).

AUDIO- : forma prefixada del latin audire (ausir)

àudio adj e nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « audio »

audioconferéncia : teleconferéncia difusada de mercé un biais de comunicacion que permet sonque (solament) la transmission de la paraula.

audiodisc : disc que de sons i son enregistrats.

audiofòn : aparelh utilizat per las personas sordanhas per entendre melhor.

audiofonologia : especialitat medicala de la fonacion, de l'audicion e del lengatge.

audiofrequéncia : frequéncia que correspond a de sons audibles, e utilizada per la transmission e la reproduccion dels sons.

audiogenic, -a : relatiu, -iva a l'audicion ; amodat, -ada per l'audicion.

audiograma nm : corba que representa l'acuïtat auditiva segon la frequéncia dels sons.

audiologia nf, cf Ubaud Dicort : « audiologie » (Per Noste)

audiomètre : aparelh per mesurar l'acuïtat auditiva.

audiometria : ensemble de mesuras per determinar la valor de l'aparelh auditiu, de l'acuïtat auditiva.

audiometric, -a : relatiu, -iva a l'audiometria.

audionumeric, -a : natura d'un supòrt d'enregistrament que los sons i son enregistrats jos la forma de senhals numerics.

audiooral (àudio-oral [coma àudio—visual]), -a adj e nm: metòde pedagogic modèrn per ensenhar una lenga amb de tèxtes enregistrats, legits per d'autoctòns d'aquela lenga e represes vocalament pels escolans.

Un metòde audiooral es d'una eficacitat granda.

« Occitan, parla ta lenga » es un metòde audiooral.

audioprotesista (m. e f.) : tecnician, -a que vend, adapta e verifica los aparelhs de protèsi auditiva.

audiovisual [àudio-visual, v. Ubaud Dicort Errata web], -a adj e nm : metòde pedagogic per ensenhar una lenga amb de tèxtes enregistrats, legits per d'autoctòns d'aquela lenga, e combinats amb de films o d'images que correspondon als tèxtes enregistrats ; ensemble dels mejans que difusan son e image.

Metòde audiovisual.

Mejans audiovisuals.

audit nm : procèssus de verificacion de l'execucion e del còst d'una entrepresa.

Audit fiscal.

Audit social.

auditiu, -iva (adj.) : que concernís l'ausir o l'aurelha en tant qu'organ de l'ausir.

Aparelh auditiu.

Aurelha auditiva.

Nèrvi auditiu

auditor / auditritz : persona qu'escota un cors, la ràdio...

auditòri nm (R. II, 149) : ensemble d'auditors.

auditorium nm (lat.) : sala adobada, del punt de vista acostic, per l'audicion d'òbras musicalas o teatralas, o per enregistrar d'emissions de ràdio o de television.

Audoard [~ Edoard] : prenom.

audolièr nm / audolièira nf : mena de ferrat per posar d'aiga.

« audós, -osa » : v. odorós, -osa.

aufa 1 [ / alfa] nf, cf Ubaud Dicort : tafa (taca blanca) « blancheur de la neige encore vierge de tout contact, v. tafa » (v. TdF aufo 2’)  

Aufa de nèu : tafa de nèu.

L’aufa de la nèu. (v. TdF)

L’aufa de l’innocéncia. (v. TdF)

aufa 2 [veire alfa, cf Ubaud Dicort] / alfa nf : jonquina e autras èrbas utilizadas per téisser.

« aufabrega » :  v. alfasega e alfabrega, cf Ubaud Dicort.

« aufana - aufanejar » v. ufana - ufanejar

aufanat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (Fux.) gonflé, -ée, fier, -ière. Syn. : ufanós, -osa » (v. Laus)

« aufegar » : v. ofegar.

aufi nm : sentor.

aufiar (v. intr.) : sentir / flairar / sentinar.

aufièr [veire alfièr] / alfièr [, ièira] n, cf Ubaud Dicort : mena de teisseire de plantas.

« auga » nf v. alga

Augal : mont de Cevenas (Occitània)

« augan » v. ongan.

« augebit »  v. atzebib e agibit, cf Ubaud Dicort.

augème nm, cf Ubaud Dicort : « scamite, sorte de toile de coton blanc » TdF

augiva (de l'arab dialectal aldjibb per aldjubb, cistèrna) (forma remplaçada a tòrt pel fr. « ogiva ») [veire ogiva nf, cf Ubaud Dicort] : « ogive » (Rapin).

augivèu nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, drisse de foc, cordage servant à fixer le foc au haut du mât » TdF

« auglana / aulana » v. avelana.

augment [aument] nm : accion o resulta d'augmentar o de s'augmentar.

augmentable [aumentable], -bla adj : que pòt èsser augmentat, -ada.

augmentacion [aumentacion] nf : augment.

augmentar [aumentar (v. Ubaud Dicort  e CLO § 7.6)] (v. tr. e intr.) (t.a.) : alevar ; alevar lo prètz.

augmentatiu [aumentatiu], -iva adj e nm : « augmentatif, -ive » (Per Noste).

Arqui-‘ es una forma prefixada augmentativa.

Porcàs es l'augmentatiu de pòrc.  

Porcassàs es un augmentatiu d'augmentatiu.

 

 

« augneta » : v. molinia.

augon nm, cf Ubaud Dicort : « algue marine » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. alga)

augur nm, -a : devinaire, -a.

Me fisi pas dels augurs.

auguracion : accion o resulta d'augurar.

augurador (R. II, 143 : « augure, devin ») (abs. Dicort), -doira n : augur, -a. (v. auguraire)

auguraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui augure, présage ou conjecture ; devin, devineresse, v. devinaire » (v. TdF jos ‘aguraire’)

augural, -a : relatiu, -iva a un augur, -a o a un auguri.

La pretenduda sciéncia augurala es de farlabica.

augurament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’augurer, divination » (v. TdF jos ‘aguramen’)

augurar (v. tr.) : presumir ; devinar / predire ; anónciar.

Aquò augura pas res de bon.

auguri nm (R. II, 142) : presagi / divinacion.

Es pas quicòm de bon auguri.

August - Augustin - Augustina : prenoms.

august 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : palhassa de circ del nas roge, malabilhadàs e que se carga un vestit mirgalhat de colors que s'endevenon pas gaire, « auguste » (Per Noste). (v. palhassa)

august 2, -a adj (v. TdF jos ‘aguste’ ; abs. Dicort) : qu'amòda respècte e veneracion, « auguste » (Laus).

augustament adv (abs. Dicort) : d'un biais august, « augustement » (Rapin).

augustinian, -a : relatiu, -iva a sant Augustin o a sa teologia de la gràcia.

Estil augustinian.

Pensada augustiniana.

augustinisme : doctrina de sant Augustin sus la gràcia.

aujam nm sg : aucelum ; polalha ; filhas ardimandas.

aujam (salat d'-) : aucelum o polalha servats dins de grais.

Baste n'agèssem pus sovent de salat d'aujam !

aujòl, -a n e adj: rèiregrand, -a ; davancièr, -ièira [v. aujòls] ; ancian, -a.

Los escrivans aujòls, les écrivains de l’Antiquité. (v. TdF jos ‘aujòu’)

Los temps aujòls, les temps anciens (v. Azaïs)

aujolet, -a : pepin, menina ; vielhòt, vielhòta.

aujòls nm pl, cf Ubaud Dicort : « Nòstres aujòls, nos aïeux »  (v. TdF jos ‘aujòu’)

aul / aule, -la adj : àvol, -a ; marrit, -ida.

« aulana » v. avelana.

Aulària [ ~ Eulàlia] : prenom.

Cantilèna de santa Aulària (s. X)

aulàs nm, cf Ubaud Dicort : « guéret, labour » TdF

aulesa / aulor (f.) : avolesa.

aulet, -a adj (Alibert) : rusat, -ada ; emmalit, -ida.

L'Aulet : lo Diable.

aulopids : familha de peisses.

aulopifòrmes : familha de peisses.

aulor nf : v. aulesa.

aumalha nf sg : bestial boïn.

Ten pas que d'aumalha, pas de fedas.

aumalhada (f.) : mairada : mena de filat per trapar sépias e barbudas.

aumeleta nf, cf Ubaud Dicort : « omelette, en Languedoc » TdF.  « aumeleta » / « moleta » (fr.) (moleta nf) : v. pascada.

aumens adv : v. almens, cf Ubaud Dicort.

aument nm, cf Ubaud Dicort : v. augment.

aumentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : v. augmentable.

aumentacion nf, cf Ubaud Dicort : v. augmentacion.

aumentada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qui augmente en une fois » TdF

Una aumentada d’aiga, une crue d’eau. (v. TdF)

aumentar v (v. Ubaud Dicort  e CLO § 7.6) : v. augmentar.

aumentatiu adj, cf Ubaud Dicort : v. augmentatiu.

« aumòrna » : v. almòina.

« aumussa » : v. almussa (abs. Dicort)

auna (arc.) : mesura anciana.

aunada nf : « brassée, nagée » TdF ; (plt.) èrba ronhièira (Inula montana)

aunadòi, -a : sortit, -ida d'Aunat (Auda, Occitània)

aunaire, -aira n : mesuraire, -a, « auneur, euse, qui mesure à l’aune » TdF.

aunar (v. tr.) : mesurar a l'auna.

aünar (v. tr.) (R. V, 449) (abs. Dicort) : unir ; reünir.

aunat, -ada : mesurat a l'auna ; mesurada a l'auna.

aunatge : accion o resulta de mesurar a l'auna.

auneta (arc.) : diminutiu d'auna.

aunhassa nf, cf Ubaud Dicort : « moue » TdF augnasso’

auniment nm, cf Ubaud Dicort : « action de honnir, v. escarniment » (v. TdF jos ‘agounimen’) ; « ignominie » (L. 33, Sèrras-Ess.)

aunir (v. tr.) : aborrir ; desonorar.

aunit, -ida adj : aborrit, -ida (v. TdF jos ‘agouni’) ; desonorat, -ada ; « avilissant, honteux » (v. L. 33) .

Las talhas son totjorn estadas aunidas pel pòble.

aupeta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « gland, flocon de soie ou de laine, v. flòc 1 » (v. TdF aupeto 3’)

aupeta 2 nf (v. aupetar) : petnada ; petarrada de caval que pètna.