|
|
|
|
|
|
audimetria (abs. Dicort) : mesura de l'audiéncia d'una emission, « audimétrie » (Per Noste). AUDIO- : forma prefixada del latin audire (ausir) àudio adj e nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « audio » audioconferéncia : teleconferéncia difusada de mercé un biais de comunicacion que permet sonque (solament) la transmission de la paraula. audiodisc : disc que de sons i son enregistrats. audiofòn : aparelh utilizat per las personas sordanhas per entendre melhor. audiofonologia : especialitat medicala de la fonacion, de l'audicion e del lengatge. audiofrequéncia : frequéncia que correspond a de sons audibles, e utilizada per la transmission e la reproduccion dels sons. audiogenic, -a : relatiu, -iva a l'audicion ; amodat, -ada per l'audicion. audiograma nm : corba que representa l'acuïtat auditiva segon la frequéncia dels sons. audiologia nf, cf Ubaud Dicort : « audiologie » (Per Noste) audiomètre : aparelh per mesurar l'acuïtat auditiva. audiometria : ensemble de mesuras per determinar la valor de l'aparelh auditiu, de l'acuïtat auditiva. audiometric, -a : relatiu, -iva a l'audiometria. audionumeric, -a : natura d'un supòrt d'enregistrament que los sons i son enregistrats jos la forma de senhals numerics. audiooral (àudio-oral [coma àudio—visual]), -a adj e nm: metòde pedagogic modèrn per ensenhar una lenga amb de tèxtes enregistrats, legits per d'autoctòns d'aquela lenga e represes vocalament pels escolans. Un metòde audiooral es d'una eficacitat granda. « Occitan, parla ta lenga » es un metòde audiooral. audioprotesista (m. e f.) : tecnician, -a que vend, adapta e verifica los aparelhs de protèsi auditiva. audiovisual [àudio-visual, v. Ubaud Dicort Errata web], -a adj e nm : metòde pedagogic per ensenhar una lenga amb de tèxtes enregistrats, legits per d'autoctòns d'aquela lenga, e combinats amb de films o d'images que correspondon als tèxtes enregistrats ; ensemble dels mejans que difusan son e image. Metòde audiovisual. Mejans audiovisuals. audit nm : procèssus de verificacion de l'execucion e del còst d'una entrepresa. Audit fiscal. Audit social. auditiu, -iva (adj.) : que concernís l'ausir o l'aurelha en tant qu'organ de l'ausir. Aparelh auditiu. Aurelha auditiva. Nèrvi auditiu auditor / auditritz : persona qu'escota un cors, la ràdio... auditòri nm (R. II, 149) : ensemble d'auditors. auditorium nm (lat.) : sala adobada, del punt de vista acostic, per l'audicion d'òbras musicalas o teatralas, o per enregistrar d'emissions de ràdio o de television. Audoard [~ Edoard] : prenom. audolièr nm / audolièira nf : mena de ferrat per posar d'aiga. « audós, -osa » : v. odorós, -osa. aufa 1 [ / alfa] nf, cf Ubaud Dicort : tafa (taca blanca) « blancheur de la neige encore vierge de tout contact, v. tafa » (v. TdF ‘aufo 2’) Aufa de nèu : tafa de nèu. L’aufa de la nèu. (v. TdF) L’aufa de l’innocéncia. (v. TdF) aufa 2 [veire alfa, cf Ubaud Dicort] / alfa nf : jonquina e autras èrbas utilizadas per téisser. « aufabrega » : v. alfasega e alfabrega, cf Ubaud Dicort. « aufana - aufanejar » v. ufana - ufanejar aufanat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (Fux.) gonflé, -ée, fier, -ière. Syn. : ufanós, -osa » (v. Laus) « aufegar » : v. ofegar. aufi nm : sentor. aufiar (v. intr.) : sentir / flairar / sentinar. aufièr [veire alfièr] / alfièr [, ièira] n, cf Ubaud Dicort : mena de teisseire de plantas. « auga » nf v. alga Augal : mont de Cevenas (Occitània) « augan » v. ongan. « augebit » v. atzebib e agibit, cf Ubaud Dicort. augème nm, cf Ubaud Dicort : « scamite, sorte de toile de coton blanc » TdF augiva (de l'arab dialectal aldjibb per aldjubb, cistèrna) (forma remplaçada a tòrt pel fr. « ogiva ») [veire ogiva nf, cf Ubaud Dicort] : « ogive » (Rapin). augivèu nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, drisse de foc, cordage servant à fixer le foc au haut du mât » TdF « auglana / aulana » v. avelana. augment [aument] nm : accion o resulta d'augmentar o de s'augmentar. augmentable [aumentable], -bla adj : que pòt èsser augmentat, -ada. augmentacion [aumentacion] nf : augment. augmentar [aumentar (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.6)] (v. tr. e intr.) (t.a.) : alevar ; alevar lo prètz. augmentatiu [aumentatiu], -iva adj e nm : « augmentatif, -ive » (Per Noste). ‘Arqui-‘ es una forma prefixada augmentativa. Porcàs es l'augmentatiu de pòrc. Porcassàs es un augmentatiu d'augmentatiu.
|
|
« augneta » : v. molinia. augon nm, cf Ubaud Dicort : « algue marine » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. alga) augur nm, -a : devinaire, -a. Me fisi pas dels augurs. auguracion : accion o resulta d'augurar. augurador (R. II, 143 : « augure, devin ») (abs. Dicort), -doira n : augur, -a. (v. auguraire) auguraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui augure, présage ou conjecture ; devin, devineresse, v. devinaire » (v. TdF jos ‘aguraire’) augural, -a : relatiu, -iva a un augur, -a o a un auguri. La pretenduda sciéncia augurala es de farlabica. augurament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’augurer, divination » (v. TdF jos ‘aguramen’) augurar (v. tr.) : presumir ; devinar / predire ; anónciar. Aquò augura pas res de bon. auguri nm (R. II, 142) : presagi / divinacion. Es pas quicòm de bon auguri. August - Augustin - Augustina : prenoms. august 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : palhassa de circ del nas roge, malabilhadàs e que se carga un vestit mirgalhat de colors que s'endevenon pas gaire, « auguste » (Per Noste). (v. palhassa) august 2, -a adj (v. TdF jos ‘aguste’ ; abs. Dicort) : qu'amòda respècte e veneracion, « auguste » (Laus). augustament adv (abs. Dicort) : d'un biais august, « augustement » (Rapin). augustinian, -a : relatiu, -iva a sant Augustin o a sa teologia de la gràcia. Estil augustinian. Pensada augustiniana. augustinisme : doctrina de sant Augustin sus la gràcia. aujam nm sg : aucelum ; polalha ; filhas ardimandas. aujam (salat d'-) : aucelum o polalha servats dins de grais. Baste n'agèssem pus sovent de salat d'aujam ! aujòl, -a n e adj: rèiregrand, -a ; davancièr, -ièira [v. aujòls] ; ancian, -a. Los escrivans aujòls, les écrivains de l’Antiquité. (v. TdF jos ‘aujòu’) Los temps aujòls, les temps anciens (v. Azaïs) aujolet, -a : pepin, menina ; vielhòt, vielhòta. aujòls nm pl, cf Ubaud Dicort : « Nòstres aujòls, nos aïeux » (v. TdF jos ‘aujòu’) aul / aule, -la adj : àvol, -a ; marrit, -ida. « aulana » v. avelana. Aulària [ ~ Eulàlia] : prenom. Cantilèna de santa Aulària (s. X) aulàs nm, cf Ubaud Dicort : « guéret, labour » TdF aulesa / aulor (f.) : avolesa. aulet, -a adj (Alibert) : rusat, -ada ; emmalit, -ida. L'Aulet : lo Diable. aulopids : familha de peisses. aulopifòrmes : familha de peisses. aulor nf : v. aulesa. aumalha nf sg : bestial boïn. Ten pas que d'aumalha, pas de fedas. aumalhada (f.) : mairada : mena de filat per trapar sépias e barbudas. aumeleta nf, cf Ubaud Dicort : « omelette, en Languedoc » TdF. « aumeleta » / « moleta » (fr.) (moleta nf) : v. pascada. aumens adv : v. almens, cf Ubaud Dicort. aument nm, cf Ubaud Dicort : v. augment. aumentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : v. augmentable. aumentacion nf, cf Ubaud Dicort : v. augmentacion. aumentada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qui augmente en une fois » TdF Una aumentada d’aiga, une crue d’eau. (v. TdF) aumentar v (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.6) : v. augmentar. aumentatiu adj, cf Ubaud Dicort : v. augmentatiu. « aumòrna » : v. almòina. « aumussa » : v. almussa (abs. Dicort) auna (arc.) : mesura anciana. aunada nf : « brassée, nagée » TdF ; (plt.) èrba ronhièira (Inula montana) aunadòi, -a : sortit, -ida d'Aunat (Auda, Occitània) aunaire, -aira n : mesuraire, -a, « auneur, euse, qui mesure à l’aune » TdF. aunar (v. tr.) : mesurar a l'auna. aünar (v. tr.) (R. V, 449) (abs. Dicort) : unir ; reünir. aunat, -ada : mesurat a l'auna ; mesurada a l'auna. aunatge : accion o resulta de mesurar a l'auna. auneta (arc.) : diminutiu d'auna. aunhassa nf, cf Ubaud Dicort : « moue » TdF ‘augnasso’ auniment nm, cf Ubaud Dicort : « action de honnir, v. escarniment » (v. TdF jos ‘agounimen’) ; « ignominie » (L. 33, Sèrras-Ess.) aunir (v. tr.) : aborrir ; desonorar. aunit, -ida adj : aborrit, -ida (v. TdF jos ‘agouni’) ; desonorat, -ada ; « avilissant, honteux » (v. L. 33) . Las talhas son totjorn estadas aunidas pel pòble. aupeta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « gland, flocon de soie ou de laine, v. flòc 1 » (v. TdF ‘aupeto 3’) aupeta 2 nf (v. aupetar) : petnada ; petarrada de caval que pètna.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|