aubergat [veire albergat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : acomodat, -ada (lotjat, -ada)

aubergina [albergina] nf : frucha de l'auberginièira / viet d'ase (l. p.)

auberginièira (alberginièira [v. aubergina]) nf (plt.) : (Solanum Melongena)

aubergòt nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. albergòt. (v. L. 15)

auberon nm : tròç que fa partida d'una sarralha. (v. TdF)

auberonièira nf, cf Ubaud Dicort : « auberonnière » (v. TdF)

aubeson nm, cf Ubaud Dicort : « caillou de quartz opaque, blanc, arrondi, qu’entraînent les rivières qui viennent des Cévennes » TdF

aubespin (abs. Dicort) : v. albespin.

àubia nf, cf Ubaud Dicort : « broutilles, futilités, choses sans intérêt (syn. sinserimbalhas) » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

aubiaga : mena de balet.

aubica : mena de figassa violeta.

aubicon nm : mena de figa longaruda e negra de Sant Joan.

aubièca : cocorda. (E non pas « citrolha » (fr.) )

aubièr 1 nm (abs. Dicort) : v. aliguièr.

aubièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « aubier » (Ubaud Lexic de bot.). (v. albenca)

aubilha nf : quicòm que val pas gaire.

aubin nm (plt.) : fava fòla / pese de lop (Lupinus albus) (v. albin 2)

Aubin : nom de vila de Roergue (Occitània)

aubirar [veire albirar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : estimar ; pensar ; imaginar ; avalorar.

aubirat (non preconizat Dicort), -ada. v. albirar.

aubire nm, cf Ubaud Dicort : èime ; volontat ; coratge ; gost ; opinion (R. IV, 375). (v. albire)

« aubòi » (fr.) : v. graile e autbòi.

« aubolar » : v. çaijós (auborar).

auboradura nf : v. arboradura.

auboraire, -aira n : v. arboraire.

auborar v : v. arborar.

auboratge nm :  v. arboratge.

Aubrac : nom de montanha e de region d'Occitània.

« aubre » (aubre nm e derivats [34, 30, 12, 48, 07]) : v. arbre (v. Ubaud Dicort).

« aubrespin » : v. albespin.

aubricòt (abs. Dicort). v. albricòt.

aubrifèlh nm, cf Ubaud Dicort : v. aubrifòn. (v. Vayssier jos ‘aubrifón)

aubrifòn nm, cf Ubaud Dicort : « renoncule rampante, plante à fleurs jaunes » TdF jos ‘auriflam’

aubrilha (non preconizat Dicort) : v. albrilha e arbrilha.

aubuga (non preconizat Dicort) : v. albuga.

auc : gabre (mascle de l'auca)

aüc / aücal (v. p. 1014) : cridadissa que s'esperlonga.

auca : feme de l'auc . (Anser anser) ; mata d'èrba sostada per la dalha.

auca de mar : (Larus marinus)

auca negra : (Anser torquatus)

auca salvatja : (Anser cinerus)

aüca : machòta (aucèl que buta d'aücals) (Strix aluco)

auça : augment ; èrsa ; pòst que servís de ridèla ; muscle de l'entramble del buòu.

auça-baissa nm, cf Ubaud Dicort : « branloire, bascule » TdF ausso-baisso’

auçacoa nm, cf Ubaud Dicort : « hoche-queue, oiseau » TdF ausso-co’

auçacòl nm, cf Ubaud Dicort : « hausse-col » TdF ausso-còu’

aucada : coada d'auca.

aücada nf, cf Ubaud Dicort : v. ucada.

auçada nf / auçor (abs. Dicort): nautor.

aücaire, -aira (abs. Dicort) : persona que buta un aüc ; que revèrta un aüc.

Reumàs aücaire (abs. Dicort) (e non pas « cocolucha » (fr.)) (v. raumàs ucat)

auçaire, -aira n : persona qu'alèva lo prètz « celui qui hausse, relève, exalte, v. auboraire » TdF aussaire’.

aücal nm : v. aüc.

auçament / auçatge : accion o resulta d'auçar.

« auçana (auçana nf) / auçanèla » : v. acina.

aucanda nf, cf Ubaud Dicort : « blé poulard » TdF

auçapè (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « haut le pied ; avec célérité, superficiellement » TdF ausso-pèd’

auçaprem [auçaprems, cf Ubaud Dicort p 145] nm : còta d'alús ; premsa de vendémia (v. TdF suppl ’ausso-prens’).

aücar (v. tr e intr.), cf Ubaud Dicort : butar una cridadissa que s'esperlonga.

auçar (v. tr. e intr.) : alevar ; augmentar lo prètz.

auçar (s') : s'alevar ; se relevar.

auças nf pl, cf Ubaud Dicort : « muscle du diaphragme du bœuf (boucherie) » (Alibert)

aucassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse oie ; femme ou fille stupide » TdF

aucassin (m.) (e non pas « cotil » (fr.)) : mena d'estòfa sarrada ; tèla (tela) de matalàs.

aucat : aucon (auca jove)

auçatge nm : v. auçament.

« aucèl » 1 nm : v. orcèl.

aucèl 2 nm : passerat ; aplech de maçon per carrejar lo mortièr sus las espatlas ; « t. libre, pénis ; homme léger, sans valeur » (v. TdF aucèu’).

aucèl de la mòrt nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de mauvais augure, chouette » TdF jos ‘aucèu’

aucèl de paradís nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de paradis » TdF aucèu-de-paradis’

aucèl de passa : aucèl de passatge.

aucèl de rapina nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de proie » TdF jos ‘aucèu’

aucèl de sant Martin nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau familier » TdF aucèu-de-sant-Martin’

aucèl pica l'abelha [aucèl-pica-l’abelha, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) :(Ophrys apifera ; Ophrys scolopax) (v. TdF aucèu-pica-l’abiho’)

 

 

aucèla : feme de l'aucèl ; femna viradissa o ardimanda.

aucelaire nm, -aira / aucelièr, -ièira  (v. aucelièr 1) : « oiseleur », caçaire, -a d'aucèls. (v. TdF aucelaire’)

aucelalha nf sg / aucelamenta nf : doblets d'aucelum.

aucelar (v. tr.) : pondre ; coar ; avidar los aucelons ; parlar pus gròs ; se metre en colèra ; s'espelofir (s.f.)

aucelard nm, cf Ubaud Dicort : « gros oiseau » (Carrasco ‘auselard’). (v. aucelàs)

aucelariá : elevatge d'aucèls.

aucelàs nm : « grand oiseau, vilain oiseau » ; aucèl de rapina en general. (v. TdF)

aucelejar (v. intr.) : badar / dugar.

aucelet n / aucelon (v. aucelon) : passerat jove, « petit oiseau, oiseau qui vient d’éclore ; damoiseau, freluquet » TdF aucelet’.

auceleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit oiseau femelle » TdF

auceleton nm, cf Ubaud Dicort : « petit oiselet, tendre oiselet » TdF

aucelièira nf : volador ; filat per pescar d'anets.

aucelièr 1 nm, -ièira / aucelaire, -aira (v. aucelaire) : elevaire, -a d'aucèls ; mercadièr, -ièira d'aucèls ; caçaire, -a d'aucèls [= aucelaire].

aucelièr 2, -ièira (adj.) : faribòl, -a ; esterlucat, -ada ; « criard » TdF.

aucelilha nf : doblets d'aucelum « les petits oiseaux en général » TdF.

aucelina nf : doblet d'aucelum. (v. TdF)

aucelon nm, cf Ubaud Dicort : « oisillon, petit oiseau ; civière de maçon, v. baiard 1 » (v. TdF)

aucelonaire : caçaire d'aucelons.

aucelonar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : caçar d'aucelons.

aucelonet nm, cf Ubaud Dicort : « jeune oisillon, joli petit oiseau » (v. TdF)

aucelum nm sg : los aucèls en general.

aucèl-vòla nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de pigeon, vole » TdF aucèu-volo’

aucet nm, cf Ubaud Dicort : levet (plec fach a una rauba per la gardar de rebalar) (v. alcet)

« auchava » : v. ochava.

aucibèu nm, cf Ubaud Dicort : « personne emportée, femme d’humeur difficile » TdF

aucièira : cordatge gròs (mar.) ; bordadura en brave malhum d'un filat de pesca ; còrda flotaira d'un filat.

« auciprès » (auciprès nm) : v. cipressièr.

aucir / aucire (v. tr. e intr.) : tuar.

aucir / aucire (s') : se tuar.

auciseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « tueur, tueuse » (Sèrras-Ess.), « meurtrier » (Brun Glossari Oc-Fr)

aucit, -ida : tuat, -ada.

« auclon » nm : v. arcolan.

aucon nm, cf Ubaud Dicort : « oison » TdF

auçor nf (abs. Dicort) : auçada / nautor. (v. alçor)

D'aquela auçor veiràs tot lo país de Foish.

aucun / alcun [, -a] (adj.) : pas cap ; qualque. (v. TdF aucun’). (v. alcun)

D'aucuns còps [v. aucuns còps (d'-)] : qualques còps.

aucunament [ ~ alcunament] adv : de cap de biais.

aucuns (d’-) pron indef : d'unes.

aucuns còps (d'-) [ ~ d’alcuns còps] loc adv : de còps. (v. Alibert)

auçura : nautor / airal naut.

auçural nm, cf Ubaud Dicort : « élévation de terrain » (Alibert)

auçut, -uda : montuós, -osa.

Auda - Audeta : prenoms.

audàcia : front / impudéncia ; ardidesa ; ausardariá.

O azardèt tot sus un còp d'audàcia.

T'an graciosat d'aquò e as l'audàcia de romegar !

audaciós, -osa : ausard, -a.

audaciosament : d'un biais audaciós.

Aude (m.) : ribièira e departament d'Occitània. v. p. 1053.

audenca : la val d'Aude [= Audenca n pr f, cf Ubaud Dicort] ; aigat de la ribièira Aude.

Audeta : prenom (diminutiu d'Auda)

AUDI- : forma prefixada del latin audire (ausir)

audi 1 [veire òdi nm, cf Ubaud Dicort p.145] (del lat. odium) : òdi - fastic.

audi 2 nm (Alibert) (del lat. audere) : vam; coratge ; vigor.

« audi » 3 (Alibert audi 2) [ ? v. Ubaud Dicort p 145] :  v. làupia.  

audible, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser ausit, -a. (v. ausible)

audicion : ausiment (accion o resulta d'ausir, d'entendre) ; presentacion per un artista o una artista de son repertòri o d'una partida de son repertòri per èsser admés, -esa endacòm.

Perturbacions de l'audicion.

Audicion de testimònis.

Passar una audicion.

audicionar 1 (v. tr.) : far passar una audicion a un actor, una actritz, un cantaire, una cantaira...

audicionar 2 (v. intr.) : passar una audicion.

audidesparaulament (abs. Dicort) : desparaulament congenital sens sordièira, d'origina neurologica o psicologica.

audiéncia : admission a èsser ausit ; parlicada consentida a q.q. ; amassada de jutges per decidir ; importància numerica d'un public qu'escota una emission de ràdio, qu'agacha una emission de television...

Lo discors agèt l'audiéncia que se meritava.

Demandèt una audiéncia a l'ambaissador.

L'audiéncia perdurèt tota l'aprèsdinnada.

audiencièr nm, cf Ubaud Dicort : « audiencier » TdF

Audila (abs. Dicort) / Odila : prenoms.

« audimat » nm (abs. Dicort) (fr.) : audimètre, « audimat » (Per Noste).

audimètre nm (abs. Dicort) : aparelh utilizat per las cadenas de television o de ràdio per mesurar lo taus d'escota d'una emission, « audimètre » (Per Noste) ; taus d'escota.