|
|
|
|
|
|
aubergat [veire albergat, cf Ubaud Dicort], -ada adj : acomodat, -ada (lotjat, -ada) aubergina [albergina] nf : frucha de l'auberginièira / viet d'ase (l. p.) auberginièira (alberginièira [v. aubergina]) nf (plt.) : (Solanum Melongena) aubergòt nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. albergòt. (v. L. 15) auberon nm : tròç que fa partida d'una sarralha. (v. TdF) auberonièira nf, cf Ubaud Dicort : « auberonnière » (v. TdF) aubeson nm, cf Ubaud Dicort : « caillou de quartz opaque, blanc, arrondi, qu’entraînent les rivières qui viennent des Cévennes » TdF aubespin (abs. Dicort) : v. albespin. àubia nf, cf Ubaud Dicort : « broutilles, futilités, choses sans intérêt (syn. sinserimbalhas) » (v. Brun Glossari Oc-Fr) aubiaga : mena de balet. aubica : mena de figassa violeta. aubicon nm : mena de figa longaruda e negra de Sant Joan. aubièca : cocorda. (E non pas « citrolha » (fr.) ) aubièr 1 nm (abs. Dicort) : v. aliguièr. aubièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « aubier » (Ubaud Lexic de bot.). (v. albenca) aubilha nf : quicòm que val pas gaire. aubin nm (plt.) : fava fòla / pese de lop (Lupinus albus) (v. albin 2) Aubin : nom de vila de Roergue (Occitània) aubirar [veire albirar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : estimar ; pensar ; imaginar ; avalorar. aubirat (non preconizat Dicort), -ada. v. albirar. aubire nm, cf Ubaud Dicort : èime ; volontat ; coratge ; gost ; opinion (R. IV, 375). (v. albire) « aubòi » (fr.) : v. graile e autbòi. « aubolar » : v. çaijós (auborar). auboradura nf : v. arboradura. auboraire, -aira n : v. arboraire. auborar v : v. arborar. auboratge nm : v. arboratge. Aubrac : nom de montanha e de region d'Occitània. « aubre » (aubre nm e derivats [34, 30, 12, 48, 07]) : v. arbre (v. Ubaud Dicort). « aubrespin » : v. albespin. aubricòt (abs. Dicort). v. albricòt. aubrifèlh nm, cf Ubaud Dicort : v. aubrifòn. (v. Vayssier jos ‘aubrifón’) aubrifòn nm, cf Ubaud Dicort : « renoncule rampante, plante à fleurs jaunes » TdF jos ‘auriflam’ aubrilha (non preconizat Dicort) : v. albrilha e arbrilha. aubuga (non preconizat Dicort) : v. albuga. auc : gabre (mascle de l'auca) aüc / aücal (v. p. 1014) : cridadissa que s'esperlonga. auca : feme de l'auc . (Anser anser) ; mata d'èrba sostada per la dalha. auca de mar : (Larus marinus) auca negra : (Anser torquatus) auca salvatja : (Anser cinerus) aüca : machòta (aucèl que buta d'aücals) (Strix aluco) auça : augment ; èrsa ; pòst que servís de ridèla ; muscle de l'entramble del buòu. auça-baissa nm, cf Ubaud Dicort : « branloire, bascule » TdF ‘ausso-baisso’ auçacoa nm, cf Ubaud Dicort : « hoche-queue, oiseau » TdF ‘ausso-co’ auçacòl nm, cf Ubaud Dicort : « hausse-col » TdF ‘ausso-còu’ aucada : coada d'auca. aücada nf, cf Ubaud Dicort : v. ucada. auçada nf / auçor (abs. Dicort): nautor. aücaire, -aira (abs. Dicort) : persona que buta un aüc ; que revèrta un aüc. Reumàs aücaire (abs. Dicort) (e non pas « cocolucha » (fr.)) (v. raumàs ucat) auçaire, -aira n : persona qu'alèva lo prètz « celui qui hausse, relève, exalte, v. auboraire » TdF ‘aussaire’. aücal nm : v. aüc. auçament / auçatge : accion o resulta d'auçar. « auçana (auçana nf) / auçanèla » : v. acina. aucanda nf, cf Ubaud Dicort : « blé poulard » TdF auçapè (a l’-) loc adv, cf Ubaud Dicort : « haut le pied ; avec célérité, superficiellement » TdF ‘ausso-pèd’ auçaprem [auçaprems, cf Ubaud Dicort p 145] nm : còta d'alús ; premsa de vendémia (v. TdF suppl ’ausso-prens’). aücar (v. tr e intr.), cf Ubaud Dicort : butar una cridadissa que s'esperlonga. auçar (v. tr. e intr.) : alevar ; augmentar lo prètz. auçar (s') : s'alevar ; se relevar. auças nf pl, cf Ubaud Dicort : « muscle du diaphragme du bœuf (boucherie) » (Alibert) aucassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse oie ; femme ou fille stupide » TdF aucassin (m.) (e non pas « cotil » (fr.)) : mena d'estòfa sarrada ; tèla (tela) de matalàs. aucat : aucon (auca jove) auçatge nm : v. auçament. « aucèl » 1 nm : v. orcèl. aucèl 2 nm : passerat ; aplech de maçon per carrejar lo mortièr sus las espatlas ; « t. libre, pénis ; homme léger, sans valeur » (v. TdF ‘aucèu’). aucèl de la mòrt nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de mauvais augure, chouette » TdF jos ‘aucèu’ aucèl de paradís nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de paradis » TdF ‘aucèu-de-paradis’ aucèl de passa : aucèl de passatge. aucèl de rapina nm, cf Ubaud Dicort : « oiseau de proie » TdF jos ‘aucèu’ aucèl de sant Martin nm, cf Ubaud Dicort : « grimpereau familier » TdF ‘aucèu-de-sant-Martin’ aucèl pica l'abelha [aucèl-pica-l’abelha, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) :(Ophrys apifera ; Ophrys scolopax) (v. TdF ‘aucèu-pica-l’abiho’)
|
|
aucèla : feme de l'aucèl ; femna viradissa o ardimanda. aucelaire nm, -aira / aucelièr, -ièira (v. aucelièr 1) : « oiseleur », caçaire, -a d'aucèls. (v. TdF ‘aucelaire’) aucelalha nf sg / aucelamenta nf : doblets d'aucelum. aucelar (v. tr.) : pondre ; coar ; avidar los aucelons ; parlar pus gròs ; se metre en colèra ; s'espelofir (s.f.) aucelard nm, cf Ubaud Dicort : « gros oiseau » (Carrasco ‘auselard’). (v. aucelàs) aucelariá : elevatge d'aucèls. aucelàs nm : « grand oiseau, vilain oiseau » ; aucèl de rapina en general. (v. TdF) aucelejar (v. intr.) : badar / dugar. aucelet n / aucelon (v. aucelon) : passerat jove, « petit oiseau, oiseau qui vient d’éclore ; damoiseau, freluquet » TdF ‘aucelet’. auceleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit oiseau femelle » TdF auceleton nm, cf Ubaud Dicort : « petit oiselet, tendre oiselet » TdF aucelièira nf : volador ; filat per pescar d'anets. aucelièr 1 nm, -ièira / aucelaire, -aira (v. aucelaire) : elevaire, -a d'aucèls ; mercadièr, -ièira d'aucèls ; caçaire, -a d'aucèls [= aucelaire]. aucelièr 2, -ièira (adj.) : faribòl, -a ; esterlucat, -ada ; « criard » TdF. aucelilha nf : doblets d'aucelum « les petits oiseaux en général » TdF. aucelina nf : doblet d'aucelum. (v. TdF) aucelon nm, cf Ubaud Dicort : « oisillon, petit oiseau ; civière de maçon, v. baiard 1 » (v. TdF) aucelonaire : caçaire d'aucelons. aucelonar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : caçar d'aucelons. aucelonet nm, cf Ubaud Dicort : « jeune oisillon, joli petit oiseau » (v. TdF) aucelum nm sg : los aucèls en general. aucèl-vòla nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de pigeon, vole » TdF ‘aucèu-volo’ aucet nm, cf Ubaud Dicort : levet (plec fach a una rauba per la gardar de rebalar) (v. alcet) « auchava » : v. ochava. aucibèu nm, cf Ubaud Dicort : « personne emportée, femme d’humeur difficile » TdF aucièira : cordatge gròs (mar.) ; bordadura en brave malhum d'un filat de pesca ; còrda flotaira d'un filat. « auciprès » (auciprès nm) : v. cipressièr. aucir / aucire (v. tr. e intr.) : tuar. aucir / aucire (s') : se tuar. auciseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « tueur, tueuse » (Sèrras-Ess.), « meurtrier » (Brun Glossari Oc-Fr) aucit, -ida : tuat, -ada. « auclon » nm : v. arcolan. aucon nm, cf Ubaud Dicort : « oison » TdF auçor nf (abs. Dicort) : auçada / nautor. (v. alçor) D'aquela auçor veiràs tot lo país de Foish. aucun / alcun [, -a] (adj.) : pas cap ; qualque. (v. TdF ’aucun’). (v. alcun) D'aucuns còps [v. aucuns còps (d'-)] : qualques còps. aucunament [ ~ alcunament] adv : de cap de biais. aucuns (d’-) pron indef : d'unes. aucuns còps (d'-) [ ~ d’alcuns còps] loc adv : de còps. (v. Alibert) auçura : nautor / airal naut. auçural nm, cf Ubaud Dicort : « élévation de terrain » (Alibert) auçut, -uda : montuós, -osa. Auda - Audeta : prenoms. audàcia : front / impudéncia ; ardidesa ; ausardariá. O azardèt tot sus un còp d'audàcia. T'an graciosat d'aquò e as l'audàcia de romegar ! audaciós, -osa : ausard, -a. audaciosament : d'un biais audaciós. Aude (m.) : ribièira e departament d'Occitània. v. p. 1053. audenca : la val d'Aude [= Audenca n pr f, cf Ubaud Dicort] ; aigat de la ribièira Aude. Audeta : prenom (diminutiu d'Auda) AUDI- : forma prefixada del latin audire (ausir) audi 1 [veire òdi nm, cf Ubaud Dicort p.145] (del lat. odium) : òdi - fastic. audi 2 nm (Alibert) (del lat. audere) : vam; coratge ; vigor. « audi » 3 (Alibert audi 2) [ ? v. Ubaud Dicort p 145] : v. làupia. audible, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser ausit, -a. (v. ausible) audicion : ausiment (accion o resulta d'ausir, d'entendre) ; presentacion per un artista o una artista de son repertòri o d'una partida de son repertòri per èsser admés, -esa endacòm. Perturbacions de l'audicion. Audicion de testimònis. Passar una audicion. audicionar 1 (v. tr.) : far passar una audicion a un actor, una actritz, un cantaire, una cantaira... audicionar 2 (v. intr.) : passar una audicion. audidesparaulament (abs. Dicort) : desparaulament congenital sens sordièira, d'origina neurologica o psicologica. audiéncia : admission a èsser ausit ; parlicada consentida a q.q. ; amassada de jutges per decidir ; importància numerica d'un public qu'escota una emission de ràdio, qu'agacha una emission de television... Lo discors agèt l'audiéncia que se meritava. Demandèt una audiéncia a l'ambaissador. L'audiéncia perdurèt tota l'aprèsdinnada. audiencièr nm, cf Ubaud Dicort : « audiencier » TdF Audila (abs. Dicort) / Odila : prenoms. « audimat » nm (abs. Dicort) (fr.) : audimètre, « audimat » (Per Noste). audimètre nm (abs. Dicort) : aparelh utilizat per las cadenas de television o de ràdio per mesurar lo taus d'escota d'una emission, « audimètre » (Per Noste) ; taus d'escota.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|