|
|
|
|
|
|
atopognosia : impossibilitat de localizar una sensacion tactila o dolorosa normalament percebuda. atorar [veire aturar 1 e 2, cf Ubaud Dicort e TdF] (v. tr.) : comolar amb de tèrra ; metre q.q. a la rega. atorat [veire aturat 1 e 2], -ada adj : comolat, -ada amb de tèrra ; mes, -a a la rega. atornar (s') : s'aparar ; se revenjar ; tornar còp per còp. atornat, -ada : aparat, -ada. atornelar (v. tr.) : rengar / metre en òrdre. atornelat, -ada : rengat, -ada (adj.) ; en òrdre. atornhit, -ida : agarrussit, -ida ; engamassit, -ida ; arrascassit, -ida. La vegetacion atornhida d'un causse. atortir (v. tr.) : far venir tòrt. atortir (s') : venir tòrt. Lo camin s'atortissiá per de travèrses impossibles. atortit ,-ida : vengut tòrt, venguda tòrta. atoset nm, cf Ubaud Dicort : « petit atout » TdF. (v. atots) atostonar (v. tr.) : far una tòsta. atostonar (s') : s'emplastrar. atostonat, -ada : tostat, -ada ; emplastrat, -ada. Aviá lo morre tot atostonat de mèl. atots nm : una carta mèstra ; una sofla / un brave carpan. Me mandèt un atots que me virèt de part ! atotsar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gifler » (Carrasco). (v. atots) atoxic, -a : sens toxicitat. atoxicitat nf : abséncia de toxicitat. atrabalhir [atrabalir] (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atravali (s’)) : prene gost al trabalh. atrabalhit [atrabalit], -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atravali (s’)) : trabalhaire, -a / afogat, -ada al trabalh / laboriós, -osa (R. IV, 4). atrabiliar [atrabiliari], -ària adj, cf Ubaud Dicort : ipocondriac, -a (totjorn preocupat, -ada per sa santat ; ernhós, -osa / aissable, -a) Temperament atrabiliar. Colèra atrabiliària. atraç nm : montet, « amas, ramas ». (v. TdF ‘atras 1’) (v. atraces). (# atràs) atracada : montet ; apilament. atraçador nm : aplech de lachaire per copar la calhada. (v. TdF ‘atrassadou’) atracar (v. tr. e intr.) : amontetar ; apilar ; se far un camin dins la nèu. Nos calguèt atracar dins un nevièr de dos palms. atraçar (v. tr.) : traçar un camin ; amassar pauc a pauc (tesaurisar) Atracèron una dralha dins la selva. atraçat, -ada : traçat, -ada (camin, carrièira...) atraccion (f.) : accion o resulta d'atirar ; fòrça qu'atira. Las atraccions d'una fèsta. L'atraccion universala. atraces nm pl : d'apleches ; d'aisinas ; de bagatges. (v. Alibert) atrach 1, -a adj : « attiré, ée » (v. TdF jos ‘atraire’) atrach 2 / atrait [veire atrach, cf Ubaud Dicort] nm / atraccion (v. atraccion) : accion o resulta d'atraire « attrait, qualité attrayante, ce qui attire » (Alibert). atrachar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : se trachar / se mainar. S'atrachava pas qu'aviá la bragueta dobèrta. atrachat, -ada (abs. Dicort) : atrach, -a / atirat, -ada (v. atrach 1) « Atrachat lo tot, tout bien considéré » (v. TdF jos ‘atracha’). atrachelar (v. tr.) : far de trachèls de cambe o de lana. atrachelat, -ada : en trachèls. v. trachèl. atraciment nm, cf Ubaud Dicort : « affaiblissement » (Alibert) atracir (v. tr.) : afeblir (far venir trace / traça) / anequelir. atracir (s') : s'afeblir ; venir trace, traça ; s'anequelir. Lo paure vièlh s'atracís un pauc mai cada jorn. atracit, -ida adj (R. II, 141 : atrassit = « accablé, stupéfait ») : vengut trace , venguda traça. atractiu, -iva adj (v. Ubaud Dicort e TdF ‘atratiu’) (R. V, 401) : atirant, -a. atraïnable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être dressé, ée » TdF ‘atrinable’ atraïnaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dresse un cheval » TdF ‘atrinaire’ atraïnament nm, cf Ubaud Dicort : « action de dresser un cheval » TdF ‘atrinamen’ atraïnar (v. tr.) : « habituer à suivre l’ornière », entraïnar ; domdar, « dresser un cheval » (v. TdF jos ‘atrina’). atraïnar (s') v pron : s'entraïnar ; far d'exercicis (R. III, 241) / s'exercir « s’habituer à suivre l’ornière, le sillon tracé » TdF jos ‘atrina’. atraïnat, -ada : t.a. çaisús « entraîné, emporté, dressé, ée » TdF jos ‘atrina’. atraire (v. tr. e intr.) : atirar ; sedusir. atrament nm, cf Ubaud Dicort : « encre (vieux), v. tencha » (v. TdF) atransir (s') : cambiar ; se far vièlh ; se rafir ; s'aconsomir. S'atransís cada jorn, qu'es vengut plan vièlh. atransit, -ida : vengut vièlh, -a ; rafit, -ida ; aconsomit, -ida. atrantolir (s') : s'atransir ; s'acarcavelir ; s'anequelir de vielhum. atrantolit, -ida : acarcavelit, -ida ; atransit, -ida. atrapa nf / atrapadissa (v. atrapadissa) / atrapador nm (v. atrapadoira) : atrapatòri / engana, « attrape, niche, piège » TdF ‘atrapo’. atrapacolhons nm, cf Ubaud Dicort : « piège à sots ; escroquerie » (Carrasco) atrapacuol nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de piège, v. lèca » TdF ‘atrapo-cuou’ atrapadissa nf, cf Ubaud Dicort : « mystification » TdF
|
|
atrapadoira nf, cf Ubaud Dicort : « attrapoire, piège » (Alibert) atrapador 1, -doira adj : nèci, nècia / piòt, -a / pèc, -a, « qu’on peut attraper, saisir » TdF Un fruch atrapador. (v. TdF) atrapador 2 nm : « mystificateur, v. atrapaire » (v. TdF) atrapadòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. atrapat) atrapaire, -aira n / atrapador, -a (v. atrapador 2) : farsejaire, -a. (v. TdF ‘atrapaire’) atrapaminon nm, cf Ubaud Dicort : « patelin » TdF ‘atrapo-minoun’ atrapamoscas nm : « gobe-mouches, oiseau ; silène attrape-mouches, silène à fleurs penchées, silène d’Italie, plantes à sommités visqueuses » TdF ‘atrapo-mousco’ ; engana per trapar de moscas. atrapanèci (abs. Dicort) : engana per trapar de personas piòtas. (v. atrapacolhons) atrapar / trapar (v. tr.) : agantar, « prendre à une trappe » ; trobar ; encontrar. (v. TdF jos ‘atrapa’) ; « tromper, surprendre » (Vayssier jos ‘otropà’) atrapar (s') / se trapar v pron : tombar dins una trapa (trauc, tendèla, laç...) ; « s’attraper, se prendre, se méprendre ; se rencontrer, se trouver » TdF jos ‘atrapa’ atrapasciència nm, cf Ubaud Dicort : « apprenti, novice » TdF ‘atrapo-sciènci’ atrapasòuses nm, cf Ubaud Dicort : « escroc, jeu où l’on perd toujours » (Carrasco) atrapat, -ada adj : « attrapé, ée, pris, ise » TdF ; (sens figurat) moc, -a / moquet, -a. atrapaton nm, cf Ubaud Dicort : « attrape, corde destinée à maintenir un objet mobile sur un vaisseau ; cordage qui maintient un bâtiment abattu en carène » TdF ‘atrapatoun’ atrapatòri nm, cf Ubaud Dicort : « attrapoire, piège » TdF atrapavèspas : engana per trapar de vèspas. atrapavilan nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui sert à attraper un avare » TdF ‘atrapo-vilan’ atrapon nm, cf Ubaud Dicort : « petite attrape, petite malice » TdF atràs (adv.) : enrè ; darrièr. (# atraç) atrasent, -a / atractiu, -iva adj : qu'atira ; que sedusís. Un trabalh atrasent. Una persona atrasenta. atrassar (s') : s'atardivar ; demorar enrè ; se pèrdre ; s'endormir. atrassat, -ada : atardivat, -ada ; enrè. atraversar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en travers » TdF ‘atravessa’ « atreflar » : v. atreular. atremia : flaquesa granda, mas sens astenia musculara. atremolir (v. tr.) : far tremolar. atremolir (s') : tremolar. atremolit, -ida : que tremola. v. tremolar. atrempar (v. tr.) : trempar (t.a) ; trempar l'acièr ; moderar ; beure pendent lo repais. atrempat, -ada : tremp, -a ; trempat, -ada. atrencadura : arrengament ; preparacion ; « accoutrement, costume, toilette » TdF. atrencaire, -aira : persona qu'arrenga quicòm. atrencament nm / atrencatge (v. atrencatge) : accion de preparar, d'arrengar, d'acomodar, d'agençar... « accoutrement » TdF atrencar (v. tr.) : aprestar la tèrra ; cultivar ; arrengar ; atilhar / afiscalhar ; ordir ; acalonjar ; assortir. atrencar (s') : s'afiscalhar. atrencat, -ada : t.a. çaisús. atrencatge nm : « action d’arranger, ajustement » TdF ‘atrencage’ atrepsia : debilitat extrèma de nenons per causa de malnutricion. atresia : oclusion parciala, congenitala o pas, d'un orifici o d'un conduit natural. Atresia del budèl prim. Atresia arteriala. atresic, -a : relatiu, -iva a l'atresia ; que patís d'atresia. atretant [veire aitant 1, cf Ubaud Dicort] (adv.) : aitant. En atretant : entretemps. atretant que loc conj (Alibert ; abs. Dicort) : mentre que. Atretant que molziá las fedas, pregava. atretzenal nm, cf Ubaud Dicort : (v. atretzenar) atretzenar (v. tr.) (v. Alibert) : assortir ; agençar ; combinar ; ajustar ; completar ; molestar ; agantar pel còl ; metre per tretze. Se faguèt atretzenar pels gendarmas. atretzenat, -ada : t.a. çaisús. atreular (v. tr.) : far pàisser lo bestial pel trefuèlh. Atreulava sens jamai laissar conflar cap de feda. atreulat, -ada : que pais pel trefuèlh. atri nm, cf Ubaud Dicort : « atrium » (Rapin) atriar v, cf Ubaud Dicort : v. trigar. (v. TdF jos ‘triga’ atribuable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser atribuit, -ida. (v. atribuible) atribucion : accion o resulta d'atribuir quicòm a q. q. atribuible [ ~ atribuïble], -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser atribuit, -ida. atribuir [ ~ atribuïr] (v. tr.) : donar quicòm a q.q. Suèda atribuís cada an sos famoses Prèmis Nobèl. atribuir [ ~ atribuïr] (s') v pron : s'arrogar, obténer. S'es atribuit totes los prèmis de la classa. atribuit [ ~ atribuït], -ida adj : donat, -ada. L'ostal li foguèt atribuit pel testament de son paire. atribut : predicat ; prerogativa / privilègi / qualitat ; simbòl ; çò que qualifica quicòm o q.q. Lo rire, çò dison, es un atribut de l'òme. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|