atopognosia : impossibilitat de localizar una sensacion tactila o dolorosa normalament percebuda.

atorar [veire aturar 1 e 2, cf Ubaud Dicort e TdF] (v. tr.) : comolar amb de tèrra ; metre q.q. a la rega.

atorat [veire aturat 1 e 2], -ada adj : comolat, -ada amb de tèrra ; mes, -a a la rega.

atornar (s') : s'aparar ; se revenjar ; tornar còp per còp.

atornat, -ada : aparat, -ada.

atornelar (v. tr.) : rengar / metre en òrdre.

atornelat, -ada : rengat, -ada (adj.) ; en òrdre.

atornhit, -ida : agarrussit, -ida ; engamassit, -ida ; arrascassit, -ida.

La vegetacion atornhida d'un causse.

atortir (v. tr.) : far venir tòrt.

atortir (s') : venir tòrt.

Lo camin s'atortissiá per de travèrses impossibles.

atortit ,-ida : vengut tòrt, venguda tòrta.

atoset nm, cf Ubaud Dicort : « petit atout » TdF.  (v. atots)

atostonar (v. tr.) : far una tòsta.

atostonar (s') : s'emplastrar.

atostonat, -ada : tostat, -ada ; emplastrat, -ada.

Aviá lo morre tot atostonat de mèl.

atots nm : una carta mèstra ; una sofla / un brave carpan.

Me mandèt un atots que me virèt de part !

atotsar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gifler » (Carrasco). (v. atots)

atoxic, -a : sens toxicitat.

atoxicitat nf : abséncia de toxicitat.

atrabalhir [atrabalir] (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atravali (s’)) : prene gost al trabalh.

atrabalhit [atrabalit], -ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atravali (s’)) : trabalhaire, -a / afogat, -ada al trabalh / laboriós, -osa (R. IV, 4).

atrabiliar [atrabiliari], -ària adj, cf Ubaud Dicort : ipocondriac, -a (totjorn preocupat, -ada per sa santat ; ernhós, -osa / aissable, -a)

Temperament atrabiliar.

Colèra atrabiliària.

atraç nm : montet, « amas, ramas ». (v. TdFatras 1’) (v. atraces). (# atràs)

atracada : montet ; apilament.

atraçador nm : aplech de lachaire per copar la calhada. (v. TdF atrassadou’)

atracar (v. tr. e intr.) : amontetar ; apilar ; se far un camin dins la nèu.

Nos calguèt atracar dins un nevièr de dos palms.

atraçar (v. tr.) : traçar un camin ; amassar pauc a pauc (tesaurisar)

Atracèron una dralha dins la selva.

atraçat, -ada : traçat, -ada (camin, carrièira...)

atraccion (f.) : accion o resulta d'atirar ; fòrça qu'atira.

Las atraccions d'una fèsta. L'atraccion universala.

atraces nm pl : d'apleches ; d'aisinas ; de bagatges. (v. Alibert)

atrach 1, -a adj : « attiré, ée » (v. TdF jos ‘atraire’)

atrach 2 / atrait [veire atrach, cf Ubaud Dicort] nm / atraccion (v. atraccion) : accion o resulta d'atraire « attrait, qualité attrayante, ce qui attire » (Alibert).

atrachar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : se trachar / se mainar.

S'atrachava pas qu'aviá la bragueta dobèrta.

atrachat, -ada (abs. Dicort) : atrach, -a / atirat, -ada (v. atrach 1)

« Atrachat lo tot, tout bien considéré » (v. TdF jos ‘atracha’).

atrachelar (v. tr.) : far de trachèls de cambe o de lana.

atrachelat, -ada : en trachèls. v. trachèl.

atraciment nm, cf Ubaud Dicort : « affaiblissement » (Alibert)

atracir (v. tr.) : afeblir (far venir trace / traça) / anequelir.

atracir (s') : s'afeblir ; venir trace, traça ; s'anequelir.

Lo paure vièlh s'atracís un pauc mai cada jorn.

atracit, -ida adj (R. II, 141 : atrassit = « accablé, stupéfait ») : vengut trace , venguda traça.

atractiu, -iva adj (v. Ubaud Dicort e TdFatratiu’) (R. V, 401) : atirant, -a.

atraïnable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être dressé, ée » TdF ‘atrinable’

atraïnaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui dresse un cheval » TdF ‘atrinaire’

atraïnament nm, cf Ubaud Dicort : « action de dresser un cheval » TdF ‘atrinamen’

atraïnar (v. tr.) : « habituer à suivre l’ornière », entraïnar ; domdar, « dresser un cheval » (v. TdF jos ‘atrina’).

atraïnar (s') v pron : s'entraïnar ; far d'exercicis (R. III, 241) / s'exercir « s’habituer à suivre l’ornière, le sillon tracé » TdF jos ‘atrina’.

atraïnat, -ada : t.a. çaisús « entraîné, emporté, dressé, ée » TdF jos ‘atrina’.

atraire (v. tr. e intr.) : atirar ; sedusir.

atrament nm, cf Ubaud Dicort : « encre (vieux), v. tencha » (v. TdF)

atransir (s') : cambiar ; se far vièlh ; se rafir ; s'aconsomir.

S'atransís cada jorn, qu'es vengut plan vièlh.

atransit, -ida : vengut vièlh, -a ; rafit, -ida ; aconsomit, -ida.

atrantolir (s') : s'atransir ; s'acarcavelir ; s'anequelir de vielhum.

atrantolit, -ida : acarcavelit, -ida ; atransit, -ida.

atrapa nf / atrapadissa (v. atrapadissa) / atrapador nm (v. atrapadoira) : atrapatòri / engana, « attrape, niche, piège » TdF atrapo’.

atrapacolhons nm, cf Ubaud Dicort : « piège à sots ; escroquerie » (Carrasco)

atrapacuol nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de piège, v. lèca » TdF atrapo-cuou’

atrapadissa nf, cf Ubaud Dicort : « mystification » TdF

 

 

atrapadoira nf, cf Ubaud Dicort : « attrapoire, piège » (Alibert)

atrapador 1, -doira adj : nèci, nècia / piòt, -a / pèc, -a, « qu’on peut attraper, saisir » TdF

Un fruch atrapador. (v. TdF)

atrapador 2 nm : « mystificateur, v. atrapaire » (v. TdF)

atrapadòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. atrapat)

atrapaire, -aira n / atrapador, -a (v. atrapador 2) : farsejaire, -a.  (v. TdFatrapaire’)

atrapaminon nm, cf Ubaud Dicort : « patelin » TdF atrapo-minoun’

atrapamoscas nm : « gobe-mouches, oiseau ; silène attrape-mouches, silène à fleurs penchées, silène d’Italie, plantes à sommités visqueuses » TdF atrapo-mousco’ ; engana per trapar de moscas.

atrapanèci (abs. Dicort) : engana per trapar de personas piòtas. (v. atrapacolhons)

atrapar / trapar (v. tr.) : agantar, « prendre à une trappe » ; trobar ; encontrar. (v. TdF jos ‘atrapa’) ; « tromper, surprendre » (Vayssier jos ‘otropà’)

atrapar (s') / se trapar v pron : tombar dins una trapa (trauc, tendèla, laç...) ; « s’attraper, se prendre, se méprendre ; se rencontrer, se trouver » TdF jos ‘atrapa’

atrapasciència nm, cf Ubaud Dicort : « apprenti, novice » TdF atrapo-sciènci’

atrapasòuses nm, cf Ubaud Dicort : « escroc, jeu où l’on perd toujours » (Carrasco)

atrapat, -ada adj : « attrapé, ée, pris, ise » TdF ; (sens figurat) moc, -a / moquet, -a.

atrapaton nm, cf Ubaud Dicort : « attrape, corde destinée à maintenir un objet mobile sur un vaisseau ; cordage qui maintient un bâtiment abattu en carène » TdF atrapatoun’

atrapatòri nm, cf Ubaud Dicort : « attrapoire, piège » TdF

atrapavèspas : engana per trapar de vèspas.

atrapavilan nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui sert à attraper un avare » TdF atrapo-vilan’

atrapon nm, cf Ubaud Dicort : « petite attrape, petite malice » TdF

atràs (adv.) : enrè ; darrièr. (# atraç)

atrasent, -a / atractiu, -iva adj : qu'atira ; que sedusís.

Un trabalh atrasent.

Una persona atrasenta.

atrassar (s') : s'atardivar ; demorar enrè ; se pèrdre ; s'endormir.

atrassat, -ada : atardivat, -ada ; enrè.

atraversar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en travers » TdF atravessa’

« atreflar » : v. atreular.

atremia : flaquesa granda, mas sens astenia musculara.

atremolir (v. tr.) : far tremolar.

atremolir (s') : tremolar.

atremolit, -ida : que tremola. v. tremolar.

atrempar (v. tr.) : trempar (t.a) ; trempar l'acièr ; moderar ; beure pendent lo repais.

atrempat, -ada : tremp, -a ; trempat, -ada.

atrencadura : arrengament ; preparacion ; « accoutrement, costume, toilette » TdF.

atrencaire, -aira : persona qu'arrenga quicòm.

atrencament nm / atrencatge (v. atrencatge) : accion de preparar, d'arrengar, d'acomodar, d'agençar... « accoutrement » TdF

atrencar (v. tr.) : aprestar la tèrra ; cultivar ; arrengar ; atilhar / afiscalhar ; ordir ; acalonjar ; assortir.

atrencar (s') : s'afiscalhar.

atrencat, -ada : t.a. çaisús.

atrencatge nm : « action d’arranger, ajustement » TdF atrencage’

atrepsia : debilitat extrèma de nenons per causa de malnutricion.

atresia : oclusion parciala, congenitala o pas, d'un orifici o d'un conduit natural.

Atresia del budèl prim.

Atresia arteriala.

atresic, -a : relatiu, -iva a l'atresia ; que patís d'atresia.

atretant [veire aitant 1, cf Ubaud Dicort] (adv.) : aitant.

En atretant : entretemps.

atretant que loc conj (Alibert ; abs. Dicort) : mentre que.

Atretant que molziá las fedas, pregava.

atretzenal nm, cf Ubaud Dicort : (v. atretzenar)

atretzenar (v. tr.) (v. Alibert) : assortir ; agençar ; combinar ; ajustar ; completar ; molestar ; agantar pel còl ; metre per tretze. 

Se faguèt atretzenar pels gendarmas.

atretzenat, -ada : t.a. çaisús.

atreular (v. tr.) : far pàisser lo bestial pel trefuèlh.

Atreulava sens jamai laissar conflar cap de feda.

atreulat, -ada : que pais pel trefuèlh.

atri nm, cf Ubaud Dicort : « atrium » (Rapin)

atriar v, cf Ubaud Dicort : v. trigar. (v. TdF jos ‘triga’

atribuable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser atribuit, -ida. (v. atribuible)

atribucion : accion o resulta d'atribuir quicòm a q. q.

atribuible [ ~ atribuïble], -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser atribuit, -ida.

atribuir [ ~ atribuïr] (v. tr.) : donar quicòm a q.q.

Suèda atribuís cada an sos famoses Prèmis Nobèl.

atribuir [ ~ atribuïr] (s') v pron : s'arrogar, obténer.

S'es atribuit totes los prèmis de la classa.

atribuit [ ~ atribuït], -ida adj : donat, -ada.

L'ostal li foguèt atribuit pel testament de son paire.

atribut : predicat ; prerogativa / privilègi / qualitat ; simbòl ; çò que qualifica quicòm o q.q.

Lo rire, çò dison, es un atribut de l'òme.