|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
atindolar (v. tr.) : entindonar (metre una barrica sus un tind) atindolar (s') : se metre al bèl (temps) (v. Alibert) Lo temps s'es plan atindolat. atintainar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entraîner, v. entirar » (v. TdF ‘atinteina’) atintar (v. tr.) : clinar ; acantelar ; recolar / trescolar. atintar (s') : se clinar. atintat, -ada : clinat, -ada. atintelar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plaçar quicòm sus un supòrt ; metre en equilibri. atintelat, -ada : plaçat, -ada sus un supòrt ; en equilibri. atipia : estat de çò atipic o de q.q. d'atipic. atipic, -a : que revèrta pas lo tipe (modèl) normal. atipicament : d'un biais atipic. atir (v. tr.) : acotir (corsar) atira : aplech d'afachaire per estirar las pèls. atiradís nm, cf Ubaud Dicort : « attraction, v. atirament » (v. TdF suppl) atiraire, -aira adj e n / atirant, -a (v. atirant) : « celui, celle qui attire » ; atractiu, -iva. (v. TdF ‘atiraire’) atiralh nm, cf Ubaud Dicort : atifargas. S'èra cargat tot son atiralh de caçaire. atiralhar (v. tr.) : « parer avec affectation » ; arrengar ; preparar / aprestar. (v. TdF ‘atiraia’) atiralhar (s') (abs. TdF) : se preparar / s'aprestar. atiralhat, -ada : afiscalhat, -ada. Jès, paure dròlle, consí te siás atiralhat ! atirament : atraccion. atirància nf, cf Ubaud Dicort : « attirance » (Rapin) atirant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « attirant, attrayant, ante » TdF atirar (v. tr.) (R. V, 365) : atraire ; sedusir. atirat, -ada : atrach, -a ; sedusit, -ida. atiroïdia : abséncia de secrecion de la glandola tiroïda. atisador 1, -doira adj : (que se pòt atisar), cf Ubaud Dicort. atisador 2, -dora n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui attise le feu » (L. 32) atisaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui attise » TdF atisar (v. tr.) : entusar / empusar / abrasugar. Atisar lo fuòc. atisar (s') v pron : s'abrasugar. Lo lum s’atisa, la lampe s’avive. (v. TdF jos ‘atisa’) atisat, -ada : entusat, -ada. atissar (v. tr.) : aver en òdi « prendre en grippe, vexer », molestar (R. IV, 247) ; escometre, encanissar, « exciter, haler un chien ; agacer, fatiguer ». (v. TdF) Atissi l'òli de ricin e lo de fetge de merlussa. atissar (s') v pron : « se prendre de grippe contre quelqu’un » ; s'encanissar. (v. TdF) S'es atissada sus aquel prètzfach. atissós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « agaçant, ante » TdF atitolar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : coconar ; torolhar ; amistosar ; amigadar ; calinhar / calinhejar. An totjorn atitolada lor filha unenca. atitolar (s') : s'amigadar. Totes dos se son plan atitolats. atitolat, -ada : t. a. d'atitolar. atium nm : v. atisum, cf Ubaud Dicort. atisum nm (v. Ubaud Dicort e Honnorat) : « matières inflammables, combustible, paille, copeau » TdF ‘atiun’ *atjat, -ada adj (v. R. III, 235 - L. 32 :’atge’) (Fettuciari ; abs. Dicort) : vièlh, -a, « âgé, -e » (Per Noste). (v. annat, annadit) Èra pas encara atjat per far un mòrt. atlant : estatua d'òme que fa supòrt a un entaulament. atlantic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'ocean que se tròba entremièg las Americas e l'ensemble Euròpa-Africa ; relatiu, -iva a Atlàs. Ocean atlantic. Litoral atlantic. Pacte atlantic. atlantisme : estrategia politica e militara de l'OTAN ; actitud favorabla a l'OTAN. atlantista (m. e f.) : adèpte, -a de l'OTAN. ATLANTO- : forma prefixada del grèc atlantikòs (atlantic) atlantomediterranèu, -èa : relatiu, -iva a Atlantic e Mediterranèa. atlantosaur : reptil fossil del cretacèu, de 40 mètres de long. atlàs 1 nm : colleccion de mapas dins un volum ; primièira vertèbra cervicala ;
|
|
atlàs 2 [Atlàs 1] n pr m, cf Ubaud Dicort : ensemble montanhós d'Africa del nòrd Atlàs 2 n pr m : gigant de la mitologia grèga. atlèta [atleta] n (m. e f.) : persona que fa d'atletisme. atletic, -a : relatiu, -iva a un o una atlèta. atleticament : d'un biais atletic. atletisme : ensemble d'espòrts individuals (corsa, saut...) atlodim : mostre de dos caps sus un còrs unic. atmidomètre : aparelh per mesurar la quantitat d'un liquid evaporada dins un temps donat. atmidometria : mesura de la quantitat d'un liquid evaporada dins un temps donat. ATMO- : forma prefixada del grèc atmòs, -ou (vapor) atmolisi (f.) : separacion dels elements constitutius d'una mescla gasosa. atmosfèra nf : massa d'aira qu'enròda la tèrra ; porcion d'aire contenguda dins un local ; unitat de pression ; ambient. L'atmosfèra d'un roman : l'ambient d'un roman. atmosferic, -a : relatiu, -iva a l'atmosfèra. La pression atmosferica. atocament [atòcament] nm : accion de tocar o d'atocar. atocar (v. tr.) : tocar ; ajar : tànher ; concernir. Aquò m'atòca pas brica. atocat, -ada : t. a. çaisús. atoissar (v. tr.) : asimar una mèla. atoissar (s') : s'asimar (mèla de cotèl, de dalha...) Quand la dalha s'atoissa cal trapar la pèira d'agusar. atoissat, -ada : asimat, -ada. atòl : iscla anulara de las mars tropicalas, constituïda d'escuèlhs de coralhs qu'enròdan una laguna centrala sonada lagon. atòm : particula extraordinàriament pichonèla constitutiva elementala (R. VI, 222 - L. 136) de la matèria ; quantitat bravament pichonèla de quicòm. L'atòm es compausat d'un nuclèu e d'electrons. Lo paure dròlle a pas un atòm de biais ! atòm-grama nm : (quimia) « atome-gramme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 323) atomic, -a : relatiu, -iva a l'atòm. Bomba atomica. atomicament : d'un biais atomic. atomicitat nf : nombre d'atòms d'una molecula. atomisme nm, cf Ubaud Dicort : « atomisme » (Rapin) atomista n (m. e f.) (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de recèrcas atomicas, « atomiste » (Rapin, Per Noste). atomistic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « atomistique » (Rapin) atomistica nf, cf Ubaud Dicort : « atomistique » (Rapin) atomizacion : destruccion amb d'armas atomicas ; desagregacion. atomizador : vaporizador. atomizar (v. tr.) : reduire (R. III, 85) a d'atòms ; destruir (R. III, 563) amb d'armas atomicas ; desagregar un ensemble coërent. Hiroshimà foguèt atomizada en 1945. Los agricultors son de mai en mai atomizats (s.f.) atòn, -a : natura d'una vocala o d'un diftong que pòrta pas d'accent ; natura d'unas formas de pronoms personals coma « me, te, se » ; natura de q.q. que manca d'energia, de fòrça, de vivacitat, de q.q. de flac / d'amòrf / de mòl. Vocalas atònas : lo a de cabrit, de lanut, de pòrta... lo e de segur, ase, paire, maire... lo o de portal, de demorar... lo i de milgrana, d'armari... lo u de curar, de mudar... Diftongs atòns : lo au d'ausir, d'auriòl, d'ausar... lo eu de beuriam, de teulada... lo ou de soudar, de plourà... lo ai de laissar, de mairal... lo ei de peissonièr, de creissent... lo oi de boisson, de moisset... (v. Gramatica d'Alibèrt, pp.16 e seguentas.) atonal, -a : que seguís pas las leis tonalas de l'armonia. atonalitat nf : sistèma d'escriptura musicala estrangièr a las règlas tonalas de l'armonia. atonia : flaquièira (manca de fòrça, de vitalitat, de vivacitat) atonic, -a : relatiu, -iva a l'atonia ; que patís d'atonia. atonicitat nf : natura de çò atonic, de q.q. d'atonic. atopinar (v. tr.) : entopinar / metre en topina ; encoconar. atopinar (s') : s'entopinar ; s'encoconar. atopinat, -ada : entopinat, -ada / encoconat, -ada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|