atindolar (v. tr.) : entindonar (metre una barrica sus un tind)

atindolar (s') : se metre al bèl (temps) (v. Alibert)

Lo temps s'es plan atindolat.

atintainar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, entraîner, v. entirar » (v. TdF atinteina’)

atintar (v. tr.) : clinar ; acantelar ; recolar / trescolar.

atintar (s') : se clinar.

atintat, -ada : clinat, -ada.

atintelar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : plaçar quicòm sus un supòrt ; metre en equilibri.

atintelat, -ada : plaçat, -ada sus un supòrt ; en equilibri.

atipia : estat de çò atipic o de q.q. d'atipic.

atipic, -a : que revèrta pas lo tipe (modèl) normal.

atipicament : d'un biais atipic.

atir (v. tr.) : acotir (corsar)

atira : aplech d'afachaire per estirar las pèls.

atiradís nm, cf Ubaud Dicort : « attraction, v. atirament » (v. TdF suppl)

atiraire, -aira adj e n / atirant, -a (v. atirant) : « celui, celle qui attire » ; atractiu, -iva. (v. TdF atiraire’)

atiralh nm, cf Ubaud Dicort : atifargas.

S'èra cargat tot son atiralh de caçaire.

atiralhar (v. tr.) : « parer avec affectation » ; arrengar ; preparar / aprestar. (v. TdF atiraia’)

atiralhar (s') (abs. TdF) : se preparar / s'aprestar.

atiralhat, -ada : afiscalhat, -ada.

Jès, paure dròlle, consí te siás atiralhat !

atirament : atraccion.

atirància nf, cf Ubaud Dicort : « attirance » (Rapin)

atirant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « attirant, attrayant, ante » TdF

atirar (v. tr.) (R. V, 365) : atraire ; sedusir.

atirat, -ada : atrach, -a ; sedusit, -ida.

atiroïdia : abséncia de secrecion de la glandola tiroïda.

atisador 1, -doira adj : (que se pòt atisar), cf Ubaud Dicort.

atisador 2, -dora n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui attise le feu » (L. 32)

atisaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui attise » TdF

atisar (v. tr.) : entusar / empusar / abrasugar.

Atisar lo fuòc.

atisar (s') v pron : s'abrasugar.

Lo lum s’atisa, la lampe s’avive. (v. TdF jos ‘atisa’)

atisat, -ada : entusat, -ada.

atissar (v. tr.) : aver en òdi « prendre en grippe, vexer », molestar (R. IV, 247) ; escometre, encanissar, « exciter, haler un chien ; agacer, fatiguer ». (v. TdF)

Atissi l'òli de ricin e lo de fetge de merlussa.

atissar (s') v pron : « se prendre de grippe contre quelqu’un » ; s'encanissar. (v. TdF)

S'es atissada sus aquel prètzfach.

atissós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « agaçant, ante » TdF

atitolar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : coconar ; torolhar ; amistosar ; amigadar ; calinhar / calinhejar.

An totjorn atitolada lor filha unenca.

atitolar (s') : s'amigadar.

Totes dos se son plan atitolats.

atitolat, -ada : t. a. d'atitolar.

atium nm : v. atisum, cf Ubaud Dicort.

atisum nm (v. Ubaud Dicort e Honnorat) : « matières inflammables, combustible, paille, copeau » TdF atiun’

*atjat, -ada  adj (v. R. III, 235 - L. 32 :’atge’) (Fettuciari ; abs. Dicort) : vièlh, -a, « âgé, -e » (Per Noste). (v. annat, annadit)

Èra pas encara atjat per far un mòrt.

atlant : estatua d'òme que fa supòrt a un entaulament.

atlantic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'ocean que se tròba entremièg las Americas e l'ensemble Euròpa-Africa ; relatiu, -iva a Atlàs.

Ocean atlantic.

Litoral atlantic.

Pacte atlantic.

atlantisme : estrategia politica e militara de l'OTAN ; actitud favorabla a l'OTAN.

atlantista (m. e f.) : adèpte, -a de l'OTAN.

ATLANTO- : forma prefixada del grèc atlantikòs (atlantic)

atlantomediterranèu, -èa : relatiu, -iva a Atlantic e Mediterranèa.

atlantosaur : reptil fossil del cretacèu, de 40 mètres de long.

 atlàs 1 nm : colleccion de mapas dins un volum ; primièira vertèbra cervicala ;


 

atlàs 2 [Atlàs 1] n pr m, cf Ubaud Dicort : ensemble montanhós d'Africa del nòrd

Atlàs 2 n pr m : gigant de la mitologia grèga.

atlèta [atleta] n (m. e f.) : persona que fa d'atletisme.

atletic, -a : relatiu, -iva a un o una atlèta.

atleticament : d'un biais atletic.

atletisme : ensemble d'espòrts individuals (corsa, saut...)

atlodim : mostre de dos caps sus un còrs unic.

atmidomètre : aparelh per mesurar la quantitat d'un liquid evaporada dins un temps donat.

atmidometria : mesura de la quantitat d'un liquid evaporada dins un temps donat.

ATMO- : forma prefixada del grèc atmòs, -ou (vapor)

atmolisi (f.) : separacion dels elements constitutius d'una mescla gasosa.

atmosfèra nf : massa d'aira qu'enròda la tèrra ; porcion d'aire contenguda dins un local ; unitat de pression ; ambient.

L'atmosfèra d'un roman : l'ambient d'un roman.

atmosferic, -a : relatiu, -iva a l'atmosfèra.

La pression atmosferica.

atocament [atòcament] nm : accion de tocar o d'atocar.

atocar (v. tr.) : tocar ; ajar : tànher ; concernir.

Aquò m'atòca pas brica.

atocat, -ada : t. a. çaisús.

atoissar (v. tr.) : asimar una mèla.

atoissar (s') : s'asimar (mèla de cotèl, de dalha...)

Quand la dalha s'atoissa cal trapar la pèira d'agusar.

atoissat, -ada : asimat, -ada.

atòl : iscla anulara de las mars tropicalas, constituïda d'escuèlhs de coralhs qu'enròdan una laguna centrala sonada lagon.

atòm : particula extraordinàriament pichonèla constitutiva elementala (R. VI, 222 - L. 136) de la matèria ; quantitat bravament pichonèla de quicòm.

L'atòm es compausat d'un nuclèu e d'electrons.

Lo paure dròlle a pas un atòm de biais !

atòm-grama nm : (quimia) « atome-gramme » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 323)

atomic, -a : relatiu, -iva a l'atòm.

Bomba atomica.

atomicament : d'un biais atomic.

atomicitat nf : nombre d'atòms d'una molecula.

atomisme nm, cf Ubaud Dicort : « atomisme » (Rapin)

atomista n (m. e f.) (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de recèrcas atomicas, « atomiste » (Rapin, Per Noste).

atomistic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « atomistique » (Rapin)

atomistica nf, cf Ubaud Dicort : « atomistique » (Rapin)

atomizacion : destruccion amb d'armas atomicas ; desagregacion.

atomizador : vaporizador.

atomizar (v. tr.) : reduire (R. III, 85) a d'atòms ; destruir (R. III, 563) amb d'armas atomicas ; desagregar un ensemble coërent.

Hiroshimà foguèt atomizada en 1945.

Los agricultors son de mai en mai atomizats (s.f.)

atòn, -a : natura d'una vocala o d'un diftong que pòrta pas d'accent ; natura d'unas formas de pronoms personals coma « me, te, se » ; natura de q.q. que manca d'energia, de fòrça, de vivacitat, de q.q. de flac / d'amòrf / de mòl.

    Vocalas atònas :

lo a de cabrit, de lanut, de pòrta...

lo e de segur, ase, paire, maire...

lo o de portal, de demorar...

lo i de milgrana, d'armari...

lo u de curar, de mudar...

    Diftongs atòns :

lo au d'ausir, d'auriòl, d'ausar...

lo eu de beuriam, de teulada...

lo ou de soudar, de plourà...

lo ai de laissar, de mairal...

lo ei de peissonièr, de creissent...

lo oi de boisson, de moisset...

     (v. Gramatica d'Alibèrt, pp.16 e seguentas.)

atonal, -a : que seguís pas las leis tonalas de l'armonia.

atonalitat nf : sistèma d'escriptura musicala estrangièr a las règlas tonalas de l'armonia.

atonia : flaquièira (manca de fòrça, de vitalitat, de vivacitat)

atonic, -a : relatiu, -iva a l'atonia ; que patís d'atonia.

atonicitat nf : natura de çò atonic, de q.q. d'atonic.

atopinar (v. tr.) : entopinar / metre en topina ; encoconar.

atopinar (s') : s'entopinar ; s'encoconar.

atopinat, -ada : entopinat, -ada / encoconat, -ada.