|
|
|
|
|
|
atenent, -a : contigú, ua ; a tocar de ; al ras de. L'ostal atenent es pas lo meu. v. tenent 4 (a -) aténer / atenir [veire aténer, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : téner a (èsser contigú). Son ostal aten la glèisa. aténer / atenir [veire aténer] (s') v pron : creire a ; se'n téner a ; trabalhar sens relambi ; s'amaisar / s'apasiar. S'aten a çò que li prometèron. S'aten a son trabalh del matin al ser. Tota dolor s'aten un pauc amb lo temps. atengut 1 (adv.) (v. Alibert) : de contunh. (v. tengut (a -)) atengut 2, -uda (p.p. de s'aténer) : « qui s’en est tenu à ; observé ; appliquée, ée ; assidu, ue » TdF jos ‘ateni’ S'es atengut a son trabalh. atengut 3, -uda ( / atench, -a (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ategne’)) (p.p. d'aténher) : ajat, -ada / atrapat, -ada. Ai atenguda la topina de la laissa nauta. aténher / aténger [veire aténher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ajar / arribar a tocar / atrapar. (v. TdF jos ‘ategne’) Pòdi pas aténher la salsissa de la pèrga. atenir v (non preconizat Dicort) : v. aténer. atentenaire, -aira (subs.) : embelinaire, -a, « atermoyeur, enjôleur de filles ; mauvais payeur » TdF. atentenar (v. tr.) : enganar amb de promessas vanas ; atermenar / temporanar / temporejar. A la tissa d'atentenar (t.a.) atentisme nm, cf Ubaud Dicort : « attentisme » (Rapin) atentista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « attentiste » (Rapin) atentiu, -iva : que fa atencion. atentivament : amb atencion. Fa atentivament tot çò que fa. atenuacion (R. V, 360) : accion d'atenuar, de diminuir, d'amenir. atenuant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « atténuant, -e » (Laus) atenuar (v. tr.) : amenir / diminuir / afeblir / assuausar. atenuar (s') : s'amenir / se diminuir / s'afeblir / s'assuausar. Atenuar una dolor. atenuatiu, -iva adj (R. V, 360) (abs. Dicort) : qu'atenua. (v. atenuant) Las circomstàncias atenuativas d'un delicte. atepiment nm, cf Ubaud Dicort : « gazonnement » TdF atepir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, gazonner » TdF aterectomia : ablacion o destruccion de las placas d'ateròma. v. angioplastia. aterina (f.) : meleta / potina (mena de sarda pichonèla) aterman, -a (abs. Dicort) : natura d'un còrs qu'absorbís las radiacions calorificas, « athermane » (Rapin). atermància (abs. Dicort) : natura de çò atermic. atermenador nm, cf Ubaud Dicort : « délimitateur » (L. 32) (v. çai jos) atermenaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « délimitateur, v. bolaire 1 » (v. TdF ‘aterminaire’) atermenament nm, cf Ubaud Dicort : « délimitation, bornage » TdF ‘aterminament’ (v. L. 32) atermenar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, délimiter, circonscrire ; terminer, apaiser ; atermoyer, temporiser, différer » TdF ‘atermina’ atermenatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de délimiter, de déterminer, d’atermoyer » TdF ‘aterminage’ atermic, -a adj (abs. Dicort) : sens calor ; sens fèbre ; sens reaccion termica, « athermique » (Rapin). Motor atermic. Malautiá atermica. Reaccion atermica. aternir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e L. 32) : acabar. aternir (s') : s'acabar. aternit, -ida adj : acabat, -ada [v. aternir] ; estequit, -ida ; magre, -a coma un pic / magre, -a coma una bicicleta. (v. TdF) aterogèn, -a : qu'amòda l'ateròma. aterogenèsi (f.) : formacion d'ateròmas suls las parets de las artèrias. ateròma (m.) : tumor enquistada que conten un depaus rosselós, mòl e grumelós ; lesion intèrna de las artèrias, caracterizada per un depaus de lipids. Ateròma arterial. Ateròma cutanèu : quist sebacèu. ateromatós, -osa : relatiu, -iva a un ateròma ; de la natura d'un ateròma. ateromatòsi (f.) : afeccion de las artèrias caracterizada a l'encòp per de lesions aretomatosas e per de lesions d'aterioscleròsi. ateroscleròsi (f.) : arterioscleròsi que presenta a l'encòp de lesions aretomatosas e una scleròsi de las parets vascularas. aterotòm (m.) : aparelh per enlevar los ateròmas arterials. aterraire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui atterrit ; qui n’a pas le pied marin » TdF aterrament [atèrrament] nm / aterratge / aterriment (los 2, v. çai jos) : « (géogr.) atterrissement » (Laus) ; « achèvement » TdF ‘aterramen’ ; accion d'aterrar (avion) [v. aterratge]. aterrar (v. tr.) : englajar ; abatre ; terrassar ; cauçar una planta ; « t. de marine, découvrir la terre, prendre terre, atterrir » TdF ; davalar sus tèrra (avion). Aquel accident nos aterrèt a totes. L'avion aterrèt a l'ora prevista. aterrar (s') v pron : s'abatre ; s'abausonar, « se courber vers la terre, se coucher ventre à terre, se terrer » TdF jos ‘aterra’. aterrassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de terre, terrasser » TdF aterrassir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mêler de terre » TdF aterratge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’atterrer, d’abattre ; t. de marine, atterrage, proximité de la terre ; atterrisage, action de prendre terre » TdF ‘aterrage’ ; « (aéron.) atterrissage [v. aterrar] » (Laus) aterriment nm, cf Ubaud Dicort : « réduction en terre ; atterrissement, colmatage » TdF ; « comblement, apport d’alluvions ; (aéron.) atterrissage [v. aterratge] » (Laus).
|
|
aterrir (v. tr.) : far venir posca ; consumir ; emplenar de tèrra : comolar ; far venir terrós, -osa ; far venir blanc, -a coma lofa de can « rendre terreux, livide, v. abasanir » TdF ; « mettre à terre » (Alibert). aterrir (s') v pron : s'engrunar / se bresar ; se comolar ; venir blanc coma lofa de can « prendre un teint basané » TdF jos ‘aterri’ ; « se mettre à sec » (Alibert). aterrit, -ida adj : blanc, -a coma lofa de can « couleur de terre, livide, hâve, plombé, ée ; atterré, terrifié, ée » TdF jos ‘aterri’ ; avalat, -ada. atesar (v. tr.) : tibar / estirar. atesat, -ada : tibat, -ada / estirat, -ada. atessada : tetada. atessament : alachament. atessar (v. tr.) : donar lo sen / far tetar ; arredre (alachar) La maura, d'en primièr, voliá pas atessar. atestacion (R. IV, 358) : accion d'atestar ; vertat atestada ; document qu'atèsta. atestant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « attestant, qui atteste » TdF atestar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étêter un arbre » TdF ‘atesta 2’ atestar 2 (v. tr.) : afirmar que quicòm es segur ; autenticar. (# atestir) atestat, -ada : autenticat, -ada. atestir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, affirmer avec entêtement » TdF atestir (s') v pron (abs. TdF e Ubaud Dicort, v. p 145) : s'encapriçar / s'encapriciar / s'obstinar. (v. atestir e atestudir (s’)) atestit, -ida adj : « entêté, ée » TdF jos ‘atesti’ atestudir (s') v pron : venir caput, -uda, « s’opiniâtrer avec entêtement » TdF. atestuditge (abs. Dicort e TdF) : capuditge. (v. testuditge) atesurar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tendre ; mesurer » TdF atetonar (v. tr.) : far tetar. atetonir (s') : se penjar al sen ; tetar sovent ; tetar plan. atetonit, -ida adj / atetonat, -ada (abs. TdF) : que teta plan, « fort enclin à téter » (v. TdF jos ‘atetouni’). atetòsi (f.) : afeccion caracterizada per de movements involontaris, lents, reptatòris , e que tòcan mai que mai a las extremitats. atetosic, -a : relatiu, -iva a l'atetòsi. Movements atetosics. atèu, -èa (adj. e subs.) , cf Ubaud Dicort : que denèga l'existéncia de Dieu. (v. ateïsta) Se ditz atèu, mas sabi plan que nos mentís. ateunar / ateunir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, atténuer, amincir, aplatir » TdF jos ‘atéuna’ ateunar (s’) / ateunir (s’) v pron : « s’atténuer, s’exténuer, devenir mince, grêle » TdF jos ‘atéuna’ ateunat, -ada / ateunit, -ida adj : « atténué, exténué, ée » TdF jos ‘atéuna’ ateunhar [veire ateunar, cf Ubaud Dicort] / ateunhir [veire ateunir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : aprimar ; atenuar ; amenir / amendrir ; aplatar / aplatir. ateunhar (s') [veire ateunar (s’)] / ateunhir (s') [veire ateunir (s’)] v pron : s'amendrir ; venir tèunhe, -a. ateunhit (veire ateunit), -ida : amendrit, -ida ; tèunhe, -a. t.a. çaisús. ateunir v : v. ateunar. -ATGE : -- sufix que marca l'accion del vèrb : maridatge - salatge. -- sufix que balha de collectius : coratge - brancatge. atge nm (R. III, 235 - L. 32) : edat (f.) atieiradament adv, cf Ubaud Dicort : (v. atieirat) atièirament nm, cf Ubaud Dicort : « alignement » (Laus) atieirar (v. tr.) : enrenguetar / entieirar (metre en tièiras) ; encarrar (metre buòus, vacas o caval a la carreta) (Alibert). atieirar (s') v pron : « se mettre en file » (Laus) ; se metre en dever de, « se mettre en train » (Alibert) atieirat, -ada adj : t.a. d'atieirar, « aligné, -ée » (Brun Glossari Oc-Fr). atifadet, -eta adj, cf Ubaud Dicort : (v. atifat) atifalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « affiquets, menus objets de parure » (Palay ‘atifalhs’ nm pl) atifalhat, -ada adj : « attifé, -e » (v. Carrasco) atifar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, attifer, parer, v. atrencar » (v. TdF ‘atifa, atifalha’) atifargas (f. pl.) (abs. Dicort e TdF) : apleches ; equipament ; atiralh. (v. atiralh) Las atifargas d'un pescaire, d'un caçaire... atifat, -ada adj : « attifé, ée » TdF jos ‘atifa’ atifet nm, cf Ubaud Dicort : « affiquets, fanfreluches, atours » TdF atilhament : arrengament ; adornament ; afiscalhament. atilhar (v. tr.) : arrengar ; adornar ; afiscalhar. atilhat, -ada : arrengat, -ada ; adornat, -ada ; afiscalhat, -ada. S'es atilhada per anar a la fèsta. atimbrat, -ada : seren, -a. Temps atimbrat : temps seren. Temporada atimbrada : temporada serena. atimia : diminucion o abséncia de manifestacions afectivas, perturbacion patologica caracterizada per una indiferéncia e una inactivitat totalas ; abséncia de timus. atimolimfoplasia : alimfocitòsi congenitala. atimonar (v. tr.) encarrar (metre los buòus a la carreta) ; metre los buòus a la mossa, al brabant. atimonat, -ada : encarrat, -ada (s.p. e s. f.) atimormia (abs. Dicort) : pèrdia de l'afectivitat, « atymhormie ». atindar (v. tr.) : adornar ; atilhar ; plaçar ; organizar. atindar (s') : s'adornar ; s'entindar ; s'afiscar ; s'adornar. atindat, -ada : atilhat, -ada ; afiscat, -ada ; adornat, -ada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|