atatina : brota d'atatièr que servís per far de ligas.

ataüc / ataüt : doblets de taüt (caissa de defuntat) ; cadafalc.

ataular (v. intr.) : abocar / taular. v. taular.

ataular (s') : se metre a taula.

ataut nm  (v. Ubaud Dicort e TdF) : gigant ; omenàs. (v. atauts)

ataüt nm : v. ataüc.

atautassir (s') : se virar en tautàs, en fangàs.

atautassit, -ida : virat, -ada en tautàs, en fangàs.

atauts (m. pl.) (v. Alibert) : scènas de la Passion a la procession del Dijòus Sant.

atavelar [ ~ entavelar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : (arc.) acroselar (far de crosèls de garbas) ; amontetar (pèiras, fustam...) (v. TdF entavela’)

Atavelèron de pèiras sul cròs del defuntat.

atavelat, -ada : acroselat, -ada ; amontetat, -ada.

atavernat, -ada adj : vendut, -uda dins una tavèrna (vin) ; que frequenta las tavèrnas.

atavic, -a : relatiu, -iva a l'atavisme.

Caractèrs atavics.

Tissa atavica.

atavisme : reaparicion d'unes caractèrs venguts d'un aujòl, e que s'èran pas manifestats dins las autras generacions ; instinct ereditari, abitud ereditària.

ataxafasia : afasia deguda a l'abséncia de coordinacion dels muscles. v. afasia.

ataxia : perturbacion de la motricitat.

ataxic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'ataxia ; persona que patís d'ataxia.

ataxodinamic, -a (adj.) : que presenta a l'encòp las caracteristicas de l'ataxia e de l'adinamia.

atebesiment : accion o resulta d'atebesir o de s'atebesir.

atebesir (v. tr.) : far venir tebés (ni caud ni freg)

atebesir (s') : venir tebés ; s'afregir (sopa bolhenta) ; se rescalfar (temps freg)

Lo temps canin comença de s'atebesir.

atebesit, -ida : vengut tebés, venguda tebesa.

atediar (v. tr.) : abausir / enojar / enujar / embestiar.

atediar (s') : s'enojar / s'enujar / s'embestiar.

Me soi pas jamai atediat dins la vida.

atediat, -ada : enojat / enujat, -ada ; embestiat, -ada.

atèf : empèut ; plant.

atefiar (v. tr.) : elevar, apasturar lo bestial.

atefiar (s') : s'elevar / se noirir.

atefiatge : alimentacion del bestial.

ateïsme : negacion de l'existéncia de Dieu.

ateïsta adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « athée, v. mescresent » (v. TdF) (v. atèu)

ateïstic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'ateïsme, « athéistique » (Rapin).  

Opinions ateïsticas.

ATEL- : forma prefixada del grèc ateles (inacabat, incomplèt)

ateladoira nf, cf Ubaud Dicort : « atteloire, cheville implantée dans le timon ou les limons, à laquelle on attache les traits » TdF jos ‘ataladouiro’ ; « atteloire [...] au bout du timon devant les redondes pour l’attacher au joug » (v. Vayssier jos ‘tolodouyro’). « ateladoira » (fr.) : v. cavilha.

atelador nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où l’on attelle, où l’on commence à faire traîner le bois qu’on a fait couler des parties supérieures de la forêt ; atteloire [v. ateladoira] » TdF ataladou’

atelar, cf Ubaud Dicort : « v tr, atteler, v. encarrar, jónher » (v. TdF jos ‘atala’ e Alibert). « atelar » - « atalar » (fr.) : v. encarrar.

atelar (s’) v pron  : « s’atteler ; employer toutes ses forces, faire tout son possible ; se mettre en train ; se prendre de bec ; s’attifer » TdF jos ‘atala’

atelatge nm, cf Ubaud Dicort : « attelage ; arroi, attirail, train, v. arnesc » (v. TdF jos ‘atalage’). « atelatge » (fr.) : v. parelh - equipatge.

atelectasi (f.) : estat d'aplatiment dels alveòls pulmonars.

atelectasic, -a : relatiu, -iva a l'atelectasi.

Paumon atelectasic.

atelencefalia : atelectasi de l'encefal.

ateleologic, -a : qu'es pas teologic, -a.

atelia : estat d'un organ vengut inutilizable per regression ; abséncia congenitala de popelon.

atelic, -a : relatiu, -iva a una atelia.

« atelièr » (fr) : v. talhièr - obrador.

ateliòsi (f.) : estat d'atelia.

ATELO- : forma prefixada del grèc ateles (inacabat, incomplèt)

atelocardia : atelectasi del còr.

atelocefalia : atelencefalia. v. pus naut.

ateloprosopia : malformacion de la cara.

atelosteogenèsi (f.) : ensemble de malformacions.

atemar (s') : s'aplicar ; s'esperforçar ; permejar ; s'encanissar ; s'encapriçar / s'encapriciar. 

S'es totjorn atemat per tot çò qu'entrepreniá.

atemat, -ada : t. a. çaisús, « obstiné, entiché, ée » TdF jos ‘atema’.

 

 

atematic, -a : qu'es pas tematic, -a.

atemorar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’effrayer » (L. 31, Sèrras-Ess.)

atemorat, -ada adj : v. atemorit.

atemoriment (abs. Dicort) : estat de q.q. d'atemorit.

atemorir (v. tr.) (abs. Dicort) : portar crenta a q.q.

atemorir (s') (abs. Dicort) : venir crentós. (v. atemorar (s’))

atemorit, -ida [atemorat, -ada] : temerós, -osa / temeruc, -uga / crentós, -osa / crentiu, -iva.

Es totjorn estat atemorit.

atempieirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, humecter la terre, v. tempieirar » (v. TdF atempeira’)

atemporal, -a : natura d'una forma verbala non temporala.

Dins « dos e dos » son quatre, lo vèrb es atemporal.

atemporament / atemporiment : preparacion de la tèrra, « ... par un temps favorable » (v. TdF).

atemporar / atemporir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘atempoura’) : aprestar la tèrra ; temporanar (retardar lo moment de far quicòm) ; calfar un forn pauc a pauc ; adocir.

Es totjorn a atemporar : .. a retardar lo moment.

atemporar / atemporir (s') (v. TdF) : se metre en estat de.

atemporat, -ada adj : « en état, disposé, préparé par les pluies ; tempéré, modéré, ée » (v. TdF jos ‘atempoura’)

atemptaire, -aira adj e n : persona que fa un atemptat.

atemptar (v. tr. ind.) : s'atacar a.

Atemptar a sa vida.

atemptat nm : temptativa criminala contra quicòm o q.q.

atemptatòri, -a adj : qu'atempta a quicòm.

Lei atemptatòria a la libertat de pensada.

Atenas : capitala de Grècia.

atencion 1 nf : accion de concentrar son esperit sus quicòm de determinat ; accion de s'aplicar ; accion d'èsser delicat, atencionat per q.q.

Agachar amb atencion.

Trabalhar amb atencion.

Es plena d'atencions per totes sos vesins.

Es de sa part una atencion delicada.

Deca d'atencion.

Manca d'atencion.

Fai atencion que tu... !

atencion ! 2 (interj.) : para ! / gara ! aga ! / mèfi !

atencionat, -ada : atentiu, -iva ; plen, -a d'atencions.

atench, -a adj, cf Ubaud Dicort : « atteint, einte » (v. TdF jos ‘ategne’)

atencha nf, cf Ubaud Dicort¨ : « atteinte » TdF

atenda nf (Alibert) : espèra ; delai ; but / tòca.

atendar (v. tr. e intr.) (Alibert) : recobrir amb una tenda ; viure jos una tenda.

Ai passat l'atge (R. III, 235) d'atendar.

atendedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui observera ; à observer ; à attendre ? » (L. 31)

atendement nm, cf Ubaud Dicort : « attente, délai » (L. 31)

atendent (en -) (loc. adv.) : entretemps.

En atendent, farem çò que poirem.

atendeson nf, cf Ubaud Dicort : « action d’attendre, attente » TdF

atendre (v. tr.) : esperar ; tendre a ; far atencion ; èsser atentiu ; s'aplicar a ; comptar sus ; se fisar de ; se'n raportar a.

Atendi que faràs pas aquela asenada !

atendre (s') : agachar coma probable ; comptar sus.

Nos atendèm a la pluèja per deman.

M'atendiái a una resulta pus brava.

Se cal atendre a tot dins la vida.

Se cal atendre a son trabalh.

M'atendi a tu : me fisi de tu.

Se s'atendon a el seràn plan servits !

atendresir / atendrir (v. tr.) : tocar (s.f.) ; far venir pus tendre.

Sas lagremas an pas brica atendrit son paire.

Lo maselièr atendrís la carn per contentar la practica.

atendresir / atendrir (s') : venir tendre ; venir pus tendre.

Una lèbre s'atendresís de la se manjar pas sulcòp.

atendriment : accion o resulta d'atendrir o de s'atendrir.

atendrir : v. atendresir.

atendrissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « attendrissant, ante, v. pietadós » (v. TdF)

atenduda nf, cf Ubaud Dicort : « attente, v. atendeson, atenda » (v. TdF)

atendudament adv, cf Ubaud Dicort : « attentivement » (L. 32)

atendut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « attendu, ue ; attentif, ive » TdF jos ‘atendre’

atendut que (loc. conjonctiva) : estant que / vist que.

Atendut que siás caput, cambiaràs pas d'idèa.

atenenc 1 nm (abs. Dicort) : escuèlh, « écueil » (Alibert).

atenenc 2, -a adj : relatiu, -iva a Atenas ; sortit, -ida d'Atenas.

atenéncia (Alibert, TdF jos ‘atenènci’) [atenença (v. Ubaud Dicort e TdF)] nf : contigüitat.