astronautic, -a adj : relatiu, -iva a l'astronautica.

astronautica nf : sciéncia de la navigacion dins l'espaci ; ensemble de las activitats umanas relativas als vòls espacials.

astronauticament : en acòrdi amb las leis astronauticas.

astronautician, -a : persona que fa de recèrcas sus l'astronautica.

astronòm, -a : persona qu'estúdia scientificament los astres.

astronomia (R. II, 137) : descripcion dels astres.

L'astronomia, òc ! L'astrologia, non !

astronomic, -a : relatiu, -iva a l'astronomia.

astronomicament : en acòrdi amb las leis astronomicas.

astropòrt (abs. Dicort) : basa espaciala.

astroquimia : estudi dels elements quimics dels espacis interstelars.

Astròs Leon d'  : fabulista occitan de Provença (1780-1863).

astrosonda : aparelh cosmic lançat dins de la Tèrra per reculhir d'entresenhas sus d'autras planetas.

astruc 1, -uga adj : nascut, -uda jos un bon astre ; aürós, -osa (v. Alibert).

Ni per se sonar Malan, es totjorn estat astruc.

astruc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « félicitation, compliment, heureuse influence » TdF astru 1’

Astruc - Astruga : prenoms.

astrugar / benastrugar (v. benastrugar) (v. tr.) : complimentar.

astrugat, -ada / benastrugat, -ada : astruc, -uga.

astruguesa nf, cf Ubaud Dicort : « bonheur, bonne chance » (L. 31)

astúcia : abiletat ; rusa.

astuciós, -osa : abil, -a ; rusat, -ada.

astuciosament : d'un biais astuciós ; abilament.

Se'n tirava totjorn astuciosament.

asucar (v. tr.) : agachar amb enveja.

asucat, -ada : agachat, -ada amb enveja.

asuèlh nm : avalida / orizont ; naduèlh (v. TdF asuei’).

Una brava cencha monta de l'asuèlh.

asulhar 1 (v. tr. e intr.) : agachar ; disparéisser a l'orizont ; se colcar (astre). (De confondre pas amb asolhar (v. çai jos))

asulhar 2 (remplir una bota) v : v. asolhar.

asunar (v. tr.) : unir (R. V, 449).

asunar (s') : s'afiscar.

asunat, -ada : afiscat, -ada ; escaufestrat, -ada.

« asurpar » : v. usurpar e asarpar, cf Ubaud Dicort].

-AT :

- sufix diminutiu : agaçat - passerat - gojat...

- sufix que marca reng, fonccion, dignitat : notariat...

- sufix que balha de substantius : deputat - semenat...

- sufix que balha de collectius : ametlat - nogat...

- p.p. que balha d'adjectius : afasendat - despoderat.

- sufix etnic : Auvernhat - Roergat - Vilafrancat...

- sufix que balha de tèrmes quimics : clorat - fosfat…

ata ! interj, cf Ubaud Dicort : « eh bien ! dame ! certainement, évidemment ; après tout, au reste » (v. TdF ato’)

atac (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : còp de sang / congestion cerebrala ; « attaque, agression » TdF jos ‘ataco’

Moriguèt d’un atac.

ataca nf, cf Ubaud Dicort : agression ; « atteinte d’une maladie, crise, acte de déraison » (v. TdFataco’).

Èsser d'ataca : èsser en forma per atacar quicòm.

Morir d’una ataca, mourir d’une attaque d’apoplexie. (v. TdF)

atacable, -bla : que pòt èsser atacat, -ada.

atacaire, -aira / atacant, -a n : persona qu'ataca quicòm o q.q.

atacanhas nf pl (v. TdF e Ubaud Dicort) : « combats à coups de pierres, de quartier à quartier, dans les villes et les villages ; époque de ces combats » (Azaïs). (v. acairada)

atacant 1, -a adj (abs. Dicort) : qu'ataca, « attaquant, -e » (Laus).

atacant 2, -a n (v. Ubaud Dicort) : v. atacaire.

atacant-de-pas nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-jarret, brigand, assassin » (v. Azaïs). (v. tacan-de-pas)

atacar (v. tr.) : acometre ; amodar ; començar.

atacar (s') : se batre.

Aqueles dròlles son totjorn a s'atacar.

ataïna nf, cf Ubaud Dicort : « souci »  (L. 31)

ataïnar (v. tr.) : tafurar / preocupar ; « irriter ; empêcher ; retarder, différer ». (v. L. 31)

ataïnar (s') : se preocupar ; se calcinar ; se carcanhar.

Emmà s'ataïnava, que son òme aviá fach un infart.

ataïnat, -ada adj : preocupat, -ada ; « différé, retardé » (Honnorat).

ataisament nm : amaisament ; apasiament ; « silence » TdF suppl.

ataisar / ataisir (v. Alibert) (v. tr.) : amaisar / apasiar ; far calar.

Podiá pas ataisar lo nenon que bramava.

ataisar (s') : s'amaisar ; s'apasiar ; se calar.

Sa femna lo corroçava, mas el s'ataisava.

ataisit, -ida : amasiat, -ada ; apasiat, -ada.

atal adv e indef : v. aital.



 

 

atalentament (R V, 297) : desir.

atalentar (v. tr.) (R V, 297) : donar enveja de manjar ; afamar ; embelinar ; far venir l'enveja de far quicòm.

atalentar (s') : prene gost a ; se passionar per.

atalentat, -ada adj : « désireux, euse, passionné, charmé, entraîné, ée » (v. TdF jos ‘atalenta’)

atalhonar (v. tr.) : talhonar (copar en talhons pichonèls)

atalussar (v. tr.) : copar en talús.

atamanta (plt.) : (Phyteuma pauciflorum) ; (P. spicatum) (P. hemisphaericum) ;(P. serratum) ; (P. orbiculare) (P. Halleri) ; (P. scorzoneraefolium) ; (P. Charmelii) (P. Balbisii) ; (P. betonicaefolium)

atamarir (s') : se tamarir / se manar (èsser atacat pels cussons)

atamarit, -ida : manat, -ada.

Totas las fustas d'aquel ostal son atamaridas.

atampar (v. tr.) : immobilizar.

atampar (s') : se plantar (en parlant d'un can de caça)

Lo can s'atampèt e vegèri la lèbre al jaç.

atan(t) ~ aitan(t) adv, cf Ubaud Dicort : « autant, aussi » (v. Alibert ‘aitant’)

--Ne sap atant coma tu, il en sait autant que toi. (v. Alibert)

Es atant abelit coma son paire. (v. Vernet Dict. gram. p 64).

--Es atan polit coma tu, il est aussi joli que toi.

Escriu atan mal coma tu, il écrit aussi mal que toi. (v. Alibert). (v. tan 2 / tant)

Atanasi : prenom.

atanben 1 / aitanben (adv.) : tanben. v. tanben.

Siás occitanista, ieu atanben.

atanben 2 (conj. consecutiva) : donc / adonc.

S'endevenián plan, atanben se maridèron.

atancar (v. tr.) : arrestar ; empachar lo bestial d'anar pels camps del vesin.

atancat, -ada : enclaus, -a.

Ai atancadas mas fedas, e mas vacas atanben.

atànher / atànger [veire atànher, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tànher / tànger. v. tànher.

atanlèu / aitanlèu (adv.) : tanlèu. v. tanlèu.

atanpauc / aitanpauc (adv.) : tanpauc. v. tanpauc.

Siás pas francés ? Ieu atanpauc.

atanplan / aitanplan (adv.) : tanplan / benlèu. v. tanplan.

Atanplan anarai a la fièira.

atanquir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se sécher » TdF

atant 1 adv : v. atan.

atant 2, -a adj e pr indef : v. aitant 2.

atapa nf, cf Ubaud Dicort : « morceau d’étoffe qui couvre le carreau des dentelières » TdF atapo’

atapar (v. tr.) : tapar. v. tapar. (v. TdF atapa’)

atapar (s') : se tapar v. se tapar.

atapatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de boucher, de couvrir ; couverture » TdF

atapiment : accion o resulta d'atapir.

atapir (v. tr.) : pompir / somsir / atassar.

atapir (s') : s'atassar ; s'amatar / se refaudir ; se corbar.

Quand lo camin se serà pro atapit lo quitranaràn.

La lèbre s'es atapida darrièr una mota.

atapit –ida adj : « tassé, foulé, ée ; tapi, ie » TdF jos ‘atapi’

ataraxia : tranquillitat totala de l'arma.

ataraxic, -a : relatiu, -iva a l'ataraxia.

Destacament ataraxic.

atardador, -oira [-dora, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : que s'atarda. (v. TdF atardadou’)

atardar (v. tr.) : metre en retard / retardar.

atardar (s') : s'atardivar (se metre en retard ; se retardar)

T'atardèsses pas en camin, que t'espèran !

atardivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre tardif, attarder, v. atardar » (v. TdF)

atardivar (s') v pron : se sarrar tard / intrar tard ; se retardar ; « partir trop tard ». (v. Vayssier jos ‘otordiba’)

A la tissa de totjorn s'atardivar mai o mens.

atarguièr nm, cf Ubaud Dicort : « petite voile latine d’un bateau de pêche » TdF suppl

atarir (v. tr. e intr.) : tarir / agotar / metre a sec ; « cesser de couler » ; pèrdre lo lach, « cesser d’avoir du lait » (v. TdF).

Aquela vaca atariguèt tròp lèu (perdèt lo lach...)

atarir (s') v pron : se tarir.

La nòstra font s'atarís pas per temps de secada.

Son molin s’atarís jamai, son babil ne tarit pas. (v. TdF)

atarrar : veire aterrar, cf Ubaud Dicort.

« atarzar » v : v. atardar.

atassar (v. tr.) : atapir / somsir / pompir / caucar / quichar ; amolonar.

Es a atassar de lenha al lenhièr.

atassar (s') : s'atapir ; se corbar. v. s'atapir.

Lo grand atge (R. III, 235) l'a plan atassat.

atassat, -ada : que camina dapasset, mas d'un pas segur ; paucparla (m. e f.) ; sornarut, -uda.

atat (m.) : frucha de l'atatièr.

atatièr (plt.) : tassinièr / valinièr (Viburnum)