|
|
|
|
|
|
astronautic, -a adj : relatiu, -iva a l'astronautica. astronautica nf : sciéncia de la navigacion dins l'espaci ; ensemble de las activitats umanas relativas als vòls espacials. astronauticament : en acòrdi amb las leis astronauticas. astronautician, -a : persona que fa de recèrcas sus l'astronautica. astronòm, -a : persona qu'estúdia scientificament los astres. astronomia (R. II, 137) : descripcion dels astres. L'astronomia, òc ! L'astrologia, non ! astronomic, -a : relatiu, -iva a l'astronomia. astronomicament : en acòrdi amb las leis astronomicas. astropòrt (abs. Dicort) : basa espaciala. astroquimia : estudi dels elements quimics dels espacis interstelars. Astròs Leon d' : fabulista occitan de Provença (1780-1863). astrosonda : aparelh cosmic lançat dins de la Tèrra per reculhir d'entresenhas sus d'autras planetas. astruc 1, -uga adj : nascut, -uda jos un bon astre ; aürós, -osa (v. Alibert). Ni per se sonar Malan, es totjorn estat astruc. astruc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « félicitation, compliment, heureuse influence » TdF ‘astru 1’ Astruc - Astruga : prenoms. astrugar / benastrugar (v. benastrugar) (v. tr.) : complimentar. astrugat, -ada / benastrugat, -ada : astruc, -uga. astruguesa nf, cf Ubaud Dicort : « bonheur, bonne chance » (L. 31) astúcia : abiletat ; rusa. astuciós, -osa : abil, -a ; rusat, -ada. astuciosament : d'un biais astuciós ; abilament. Se'n tirava totjorn astuciosament. asucar (v. tr.) : agachar amb enveja. asucat, -ada : agachat, -ada amb enveja. asuèlh nm : avalida / orizont ; naduèlh (v. TdF ‘asuei’). Una brava cencha monta de l'asuèlh. asulhar 1 (v. tr. e intr.) : agachar ; disparéisser a l'orizont ; se colcar (astre). (De confondre pas amb asolhar (v. çai jos)) asulhar 2 (remplir una bota) v : v. asolhar. asunar (v. tr.) : unir (R. V, 449). asunar (s') : s'afiscar. asunat, -ada : afiscat, -ada ; escaufestrat, -ada. « asurpar » : v. usurpar e asarpar, cf Ubaud Dicort]. -AT : - sufix diminutiu : agaçat - passerat - gojat... - sufix que marca reng, fonccion, dignitat : notariat... - sufix que balha de substantius : deputat - semenat... - sufix que balha de collectius : ametlat - nogat... - p.p. que balha d'adjectius : afasendat - despoderat. - sufix etnic : Auvernhat - Roergat - Vilafrancat... - sufix que balha de tèrmes quimics : clorat - fosfat… ata ! interj, cf Ubaud Dicort : « eh bien ! dame ! certainement, évidemment ; après tout, au reste » (v. TdF ‘ato’) atac (m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : còp de sang / congestion cerebrala ; « attaque, agression » TdF jos ‘ataco’ Moriguèt d’un atac. ataca nf, cf Ubaud Dicort : agression ; « atteinte d’une maladie, crise, acte de déraison » (v. TdF ‘ataco’). Èsser d'ataca : èsser en forma per atacar quicòm. Morir d’una ataca, mourir d’une attaque d’apoplexie. (v. TdF) atacable, -bla : que pòt èsser atacat, -ada. atacaire, -aira / atacant, -a n : persona qu'ataca quicòm o q.q. atacanhas nf pl (v. TdF e Ubaud Dicort) : « combats à coups de pierres, de quartier à quartier, dans les villes et les villages ; époque de ces combats » (Azaïs). (v. acairada) atacant 1, -a adj (abs. Dicort) : qu'ataca, « attaquant, -e » (Laus). atacant 2, -a n (v. Ubaud Dicort) : v. atacaire. atacant-de-pas nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-jarret, brigand, assassin » (v. Azaïs). (v. tacan-de-pas) atacar (v. tr.) : acometre ; amodar ; començar. atacar (s') : se batre. Aqueles dròlles son totjorn a s'atacar. ataïna nf, cf Ubaud Dicort : « souci » (L. 31) ataïnar (v. tr.) : tafurar / preocupar ; « irriter ; empêcher ; retarder, différer ». (v. L. 31) ataïnar (s') : se preocupar ; se calcinar ; se carcanhar. Emmà s'ataïnava, que son òme aviá fach un infart. ataïnat, -ada adj : preocupat, -ada ; « différé, retardé » (Honnorat). ataisament nm : amaisament ; apasiament ; « silence » TdF suppl. ataisar / ataisir (v. Alibert) (v. tr.) : amaisar / apasiar ; far calar. Podiá pas ataisar lo nenon que bramava. ataisar (s') : s'amaisar ; s'apasiar ; se calar. Sa femna lo corroçava, mas el s'ataisava. ataisit, -ida : amasiat, -ada ; apasiat, -ada. atal adv e indef : v. aital.
|
|
atalentament (R V, 297) : desir. atalentar (v. tr.) (R V, 297) : donar enveja de manjar ; afamar ; embelinar ; far venir l'enveja de far quicòm. atalentar (s') : prene gost a ; se passionar per. atalentat, -ada adj : « désireux, euse, passionné, charmé, entraîné, ée » (v. TdF jos ‘atalenta’) atalhonar (v. tr.) : talhonar (copar en talhons pichonèls) atalussar (v. tr.) : copar en talús. atamanta (plt.) : (Phyteuma pauciflorum) ; (P. spicatum) (P. hemisphaericum) ;(P. serratum) ; (P. orbiculare) (P. Halleri) ; (P. scorzoneraefolium) ; (P. Charmelii) (P. Balbisii) ; (P. betonicaefolium) atamarir (s') : se tamarir / se manar (èsser atacat pels cussons) atamarit, -ida : manat, -ada. Totas las fustas d'aquel ostal son atamaridas. atampar (v. tr.) : immobilizar. atampar (s') : se plantar (en parlant d'un can de caça) Lo can s'atampèt e vegèri la lèbre al jaç. atan(t) ~ aitan(t) adv, cf Ubaud Dicort : « autant, aussi » (v. Alibert ‘aitant’) --Ne sap atant coma tu, il en sait autant que toi. (v. Alibert) Es atant abelit coma son paire. (v. Vernet Dict. gram. p 64). --Es atan polit coma tu, il est aussi joli que toi. Escriu atan mal coma tu, il écrit aussi mal que toi. (v. Alibert). (v. tan 2 / tant) Atanasi : prenom. atanben 1 / aitanben (adv.) : tanben. v. tanben. Siás occitanista, ieu atanben. atanben 2 (conj. consecutiva) : donc / adonc. S'endevenián plan, atanben se maridèron. atancar (v. tr.) : arrestar ; empachar lo bestial d'anar pels camps del vesin. atancat, -ada : enclaus, -a. Ai atancadas mas fedas, e mas vacas atanben. atànher / atànger [veire atànher, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tànher / tànger. v. tànher. atanlèu / aitanlèu (adv.) : tanlèu. v. tanlèu. atanpauc / aitanpauc (adv.) : tanpauc. v. tanpauc. Siás pas francés ? Ieu atanpauc. atanplan / aitanplan (adv.) : tanplan / benlèu. v. tanplan. Atanplan anarai a la fièira. atanquir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se sécher » TdF atant 1 adv : v. atan. atant 2, -a adj e pr indef : v. aitant 2. atapa nf, cf Ubaud Dicort : « morceau d’étoffe qui couvre le carreau des dentelières » TdF ‘atapo’ atapar (v. tr.) : tapar. v. tapar. (v. TdF ‘atapa’) atapar (s') : se tapar v. se tapar. atapatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de boucher, de couvrir ; couverture » TdF atapiment : accion o resulta d'atapir. atapir (v. tr.) : pompir / somsir / atassar. atapir (s') : s'atassar ; s'amatar / se refaudir ; se corbar. Quand lo camin se serà pro atapit lo quitranaràn. La lèbre s'es atapida darrièr una mota. atapit –ida adj : « tassé, foulé, ée ; tapi, ie » TdF jos ‘atapi’ ataraxia : tranquillitat totala de l'arma. ataraxic, -a : relatiu, -iva a l'ataraxia. Destacament ataraxic. atardador, -oira [-dora, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs.) : que s'atarda. (v. TdF ‘atardadou’) atardar (v. tr.) : metre en retard / retardar. atardar (s') : s'atardivar (se metre en retard ; se retardar) T'atardèsses pas en camin, que t'espèran ! atardivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre tardif, attarder, v. atardar » (v. TdF) atardivar (s') v pron : se sarrar tard / intrar tard ; se retardar ; « partir trop tard ». (v. Vayssier jos ‘otordiba’) A la tissa de totjorn s'atardivar mai o mens. atarguièr nm, cf Ubaud Dicort : « petite voile latine d’un bateau de pêche » TdF suppl atarir (v. tr. e intr.) : tarir / agotar / metre a sec ; « cesser de couler » ; pèrdre lo lach, « cesser d’avoir du lait » (v. TdF). Aquela vaca atariguèt tròp lèu (perdèt lo lach...) atarir (s') v pron : se tarir. La nòstra font s'atarís pas per temps de secada. Son molin s’atarís jamai, son babil ne tarit pas. (v. TdF) atarrar v : veire aterrar, cf Ubaud Dicort. « atarzar » v : v. atardar. atassar (v. tr.) : atapir / somsir / pompir / caucar / quichar ; amolonar. Es a atassar de lenha al lenhièr. atassar (s') : s'atapir ; se corbar. v. s'atapir. Lo grand atge (R. III, 235) l'a plan atassat. atassat, -ada : que camina dapasset, mas d'un pas segur ; paucparla (m. e f.) ; sornarut, -uda. atat (m.) : frucha de l'atatièr. atatièr (plt.) : tassinièr / valinièr (Viburnum) |
|
|
|
|
|
|