astral, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva als astres, « astral, -e » (Laus, Rapin). (v. astrenc)

astram nm sing, cf Ubaud Dicort : « firmament étoilé » (Brun Glossari Oc-Fr)

astrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étoilé » (Brun Glossari Oc-Fr)

Lo cèl astrant. (Brun) [v. astram]

astrar (v. tr.) (R. II, 138) : metre jos l'influéncia dels astres ; predestinar (R. III, 30).

astrat, -ada adj / astruc, -uga (v. astruc 1) : urós, -osa (aürós, -osa), nascut, -uda jos un bon astre [= astruc; « né sous une bonne ou mauvaise étoile, destiné », predestinat, -ada (v. TdF astra’).

astre nm (R. II, 137) : còrs celèste (R. II, 371) (luna, solelh...) ; « destin ; t. injurieux employé autrefois contre les juifs » (v. TdF)

Per còp d'astre / per tal astre [ / per astre, cf Ubaud Dicort] : per azard.

A tot astre bon astre : a tot azard. (v. TdF jos ‘tuste-balustre (a)’)

astrenc, -a adj : relatiu, -iva als astres ; « qui se rapporte à la destinée » (Alibert).

astrencha nf : quicòm de forçat.

Subir una astrencha.

astrénher / astrénger [veire astrénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : forçar / constrénher / compelir.

astrénher / astrénger [veire astrénher] (s') v pron : se forçar a far quicòm.

S'astrenguèt a trabalhar catòrze oras per jorn.

astrièr : crivelet ; bodosca de mèl ; mena de pastissariás.

astrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit astre » TdF astrihoun’

astringéncia : qualitat de çò astringent ; proprietat de matèrias tanantas de cambiar la pèl en cuèr.

astringent, -a (adj. e subs.) : que ressarra los teissuts vius e diminuís la secrecion intestinala e la transpiracion.

Remèdi astringent.

Astringent pel pèl grassa.

ASTRO- : forma prefixada del grèc astròn (astre)

astrobiologia : sistèma d'unificacion dels fenomèns naturals, tant astronomics que biologics, e de recèrca de leis que lor sián comunas.

astroblastòma (m.) : varietat rara, mas maligna, de gliòma cerebral.

astroblèma (m.) : cratèr format per l'explosion d'un meteorit gigant a la superficia d'una planeta.

astrocit : cellula nerviosa de ramificacions multiplas en forma d'astre.

astrocitòma (m.) : tumor del sistèma nerviós central, nascuda als depens dels astrocits.

astrodinamica : branca de la dinamica qu'estúdia los movements dels astres, dels veïculs espacials e de las fòrças que los trabalhan.

astrofisic, -a : relatiu, -iva a l'astrofisica.

astrofisica : branca de l'astronomia qu'estúdia los astres de mercé l'aplicacion dels metòdes de la fisica.

astrofisician, -a : persona especializada en astrofisica.

astrofotografia : fotografia dels astres.

astrofotografic, -a : relatiu, -iva a l'astrofotografia.

astrogeològ, -a : persona especializada en astrogeologia.

astrogeologia : geologia dels astres.

astrograf : aparelh d'astrofotografia o d'astrografia.

astrografia : descripcion del cèl estelat.

astroïde : en forma d'estela.

astrolabi (m.) : instrument per observar la posicion d'un astre o per ne mesurar l'auçada al dessús de l'asuèlh.

astrolatra (m. e f.) : persona que s'adona a l'astrolatria.

astrolatria : culte supersticiós dels astres.

astrològ, -a n : devinaire, -a qu'estúdia los astres ; trucaluna, « hâbleur, bavard » TdF.

astrologar v, cf Ubaud Dicort : (v. astrologia)

astrologia : estudi dels astres per conéisser l'avenidor.

astrologic, -a : relatiu, -iva a l'astrologia.

astrologuet nm, cf Ubaud Dicort : « petit astrologue, demi-savant » TdF

astromancia : divinacion de mercé la posicion dels astres.

astromètre : instrument per mesurar la luminositat de las estelas.

astrometria : branca de l'astronomia qu'estúdia la posicion e los movements dels astres.

astrometric, -a : relatiu, -iva als astres o a un astre.

Mesuras astrometricas.

Satellit astrometric.

astrometrista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'astrometria.

astronau nf : veïcul espacial.

astronauta (m. e f.) : cosmonauta / espacionauta.

 

 

astasia : pèrdia mai o mens totala de la possibilitat de se téner drech.

astatic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'astasia ; persona que patís d'astasia.

aste nm : v. ast.

astejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire aller la broche ; brandir une pique (vieux) » TdF (v. astar)

astela [astèla (v. Ubaud Dicort e L. 31)] nf (R. II, 136) : « bois de lance, hampe, v. enfust ; éclat de bois, copeau, éclisse », arescle per manténer un òs fracturat, « v. estèla 3 » (v. TdF jos ‘astello’).

astelada nf, cf Ubaud Dicort : « brochée, v. astada » (v. TdF)

astelha nf, cf Ubaud Dicort : v. astèla. (v. R. VI, 92)

astelièr / astièr : landièr per i penjar l'ast.

ASTEN- : forma prefixada del grèc astheneia (flaquesa)

astenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « en forme de broche, de dard (vieux) » TdF

-ASTENIA : forma sufixada del grèc astheneia (flaquesa) 

v. ipereastenia - neurastenia.

astenia : flaquesa (diminucion de fòrças, d'origina nerviosa o psiquica)

-ASTENIC : forma sufixada del grèc astheneia (flaquesa) v. psicoastenic.

astenic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'astenia ; persona que patís d'astenia.

ASTENO- : forma prefixada del grèc astheneia (flaquesa)

astenomania : abitud morbosa (R. IV, 264) de l'astenia, après una astenia vertadièira.

astenopia : fatiga visuala.

astenosfèra : sisa viscosa de la Tèrra que se tròba a 100 quilomètres de prigondor, mai o mens.

astèr nm (plt.) : cabridèla / uèlh de Dieu (Aster), « aster » (v. Ubaud Lexic n. bot. p. 34)

asterisc (m.) : esteleta d'apèl per una nòta de fons de pagina, o per designar un tèrme supausat.

*rota (R. V, 116) : v. s'arotar : s' encaminar. * : Aiceste signe es un asterisc.

asterisme nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., astérisme » TdF

ASTERO- : forma prefixada del grèc aster (estela)

asteroïde : caduna de las planetas pichonas entremièg Mars e Jupitèr ; còrs celèste pichonèl.

asteroïdèu (m.) : estela de mar (mena d'equinodèrm)

asteroïdèus (m. pl.) : classa d'equinodèrms.

astet nm / astadeta (v. astadeta) : ast pichonèl per far rostir de ronhons, de tròcilhons de carn...

astic : aplech de sabatièr (de cordonièr)

asticar (v. tr.) : far lusir.

asticatge : accion de far lusir.

« asticòt » 1 nm (fr.) v. artison - escarena.

asticòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « rapière, épée rouillée » TdF

astièira nf, cf Ubaud Dicort : « grand hâtier, grand landier de cuisine, hâtier en bois » TdF ; « engin fait avec des claies, pour pêcher le poisson dans les canaux de la Camargue » TdF suppl

astièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. astelièr.

astigmatic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'astigmatisme ; persona que patís d'astigmatisme.

astigmatisme : anomalia de la vision.

astigmomètre : aparelh per mesurar lo gra d'astigmatisme.

astilha : trocilhons de carn rostits sus una astadeta.

« astla » : v. ascla.

astomia : abséncia congenitala de l'orifici bucal e de la cavitat correspondenta.

aston nm, cf Ubaud Dicort : « brochette ; aiguillon de serpent, dard » TdF

astor nm : aucèl de rapina (Astor palumbarius) ; (Accipiter gentilis)

astorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chercher des yeux, regarder avec fixité » TdF suppl. (v. astor)

astoret : astor pichonèl ; moisset.

astoretar (v. tr.) : falquetar (embelinar / enfachilhar)

astoretat, -ada : falquetat, -ada / embelinat, -ada ; enfachilhat, -ada.

ASTR- : forma prefixada del grèc astròn (astre)

astracan [astrakan] nm, cf Ubaud Dicort : pèl d'anhèl del pel frisat que ven d'Astrakhan.

astracanita : sulfat idratat de magnèsi e de sòdi.

astrada : destin / destinada.

astragal (m.) (t. a.) : òs del pè ; mena de motladura (arqu.) ; menas de plantas (dins las 900 espècias) : assèti de capelan (Scrofularia aquatica) ; (Astragalus monspessulanus) (A. Narbonensis) ; (A. bayonensis)...

astragalectomia : reseccion cirurgicala d'una partida de l'astragal (òs del pè)

astrakan (forradura) nm, cf Ubaud Dicort : v. astracan.

Astrakhan [Astrakan] : localitat de Russia que balhèt son nom a l'astracan e a l'astracanita. v. pus naut.