|
|
|
|
|
|
astral, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva als astres, « astral, -e » (Laus, Rapin). (v. astrenc) astram nm sing, cf Ubaud Dicort : « firmament étoilé » (Brun Glossari Oc-Fr) astrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étoilé » (Brun Glossari Oc-Fr) Lo cèl astrant. (Brun) [v. astram] astrar (v. tr.) (R. II, 138) : metre jos l'influéncia dels astres ; predestinar (R. III, 30). astrat, -ada adj / astruc, -uga (v. astruc 1) : urós, -osa (aürós, -osa), nascut, -uda jos un bon astre [= astruc] ; « né sous une bonne ou mauvaise étoile, destiné », predestinat, -ada (v. TdF ‘astra’). astre nm (R. II, 137) : còrs celèste (R. II, 371) (luna, solelh...) ; « destin ; t. injurieux employé autrefois contre les juifs » (v. TdF) Per còp d'astre / per tal astre [ / per astre, cf Ubaud Dicort] : per azard. A tot astre bon astre : a tot azard. (v. TdF jos ‘tuste-balustre (a)’) astrenc, -a adj : relatiu, -iva als astres ; « qui se rapporte à la destinée » (Alibert). astrencha nf : quicòm de forçat. Subir una astrencha. astrénher / astrénger [veire astrénher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : forçar / constrénher / compelir. astrénher / astrénger [veire astrénher] (s') v pron : se forçar a far quicòm. S'astrenguèt a trabalhar catòrze oras per jorn. astrièr : crivelet ; bodosca de mèl ; mena de pastissariás. astrilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit astre » TdF ‘astrihoun’ astringéncia : qualitat de çò astringent ; proprietat de matèrias tanantas de cambiar la pèl en cuèr. astringent, -a (adj. e subs.) : que ressarra los teissuts vius e diminuís la secrecion intestinala e la transpiracion. Remèdi astringent. Astringent pel pèl grassa. ASTRO- : forma prefixada del grèc astròn (astre) astrobiologia : sistèma d'unificacion dels fenomèns naturals, tant astronomics que biologics, e de recèrca de leis que lor sián comunas. astroblastòma (m.) : varietat rara, mas maligna, de gliòma cerebral. astroblèma (m.) : cratèr format per l'explosion d'un meteorit gigant a la superficia d'una planeta. astrocit : cellula nerviosa de ramificacions multiplas en forma d'astre. astrocitòma (m.) : tumor del sistèma nerviós central, nascuda als depens dels astrocits. astrodinamica : branca de la dinamica qu'estúdia los movements dels astres, dels veïculs espacials e de las fòrças que los trabalhan. astrofisic, -a : relatiu, -iva a l'astrofisica. astrofisica : branca de l'astronomia qu'estúdia los astres de mercé l'aplicacion dels metòdes de la fisica. astrofisician, -a : persona especializada en astrofisica. astrofotografia : fotografia dels astres. astrofotografic, -a : relatiu, -iva a l'astrofotografia. astrogeològ, -a : persona especializada en astrogeologia. astrogeologia : geologia dels astres. astrograf : aparelh d'astrofotografia o d'astrografia. astrografia : descripcion del cèl estelat. astroïde : en forma d'estela. astrolabi (m.) : instrument per observar la posicion d'un astre o per ne mesurar l'auçada al dessús de l'asuèlh. astrolatra (m. e f.) : persona que s'adona a l'astrolatria. astrolatria : culte supersticiós dels astres. astrològ, -a n : devinaire, -a qu'estúdia los astres ; trucaluna, « hâbleur, bavard » TdF. astrologar v, cf Ubaud Dicort : (v. astrologia) astrologia : estudi dels astres per conéisser l'avenidor. astrologic, -a : relatiu, -iva a l'astrologia. astrologuet nm, cf Ubaud Dicort : « petit astrologue, demi-savant » TdF astromancia : divinacion de mercé la posicion dels astres. astromètre : instrument per mesurar la luminositat de las estelas. astrometria : branca de l'astronomia qu'estúdia la posicion e los movements dels astres. astrometric, -a : relatiu, -iva als astres o a un astre. Mesuras astrometricas. Satellit astrometric. astrometrista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'astrometria. astronau nf : veïcul espacial. astronauta (m. e f.) : cosmonauta / espacionauta. |
|
||
|
astasia : pèrdia mai o mens totala de la possibilitat de se téner drech. astatic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'astasia ; persona que patís d'astasia. aste nm : v. ast. astejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire aller la broche ; brandir une pique (vieux) » TdF (v. astar) astela [astèla (v. Ubaud Dicort e L. 31)] nf (R. II, 136) : « bois de lance, hampe, v. enfust ; éclat de bois, copeau, éclisse », arescle per manténer un òs fracturat, « v. estèla 3 » (v. TdF jos ‘astello’). astelada nf, cf Ubaud Dicort : « brochée, v. astada » (v. TdF) astelha nf, cf Ubaud Dicort : v. astèla. (v. R. VI, 92) astelièr / astièr : landièr per i penjar l'ast. ASTEN- : forma prefixada del grèc astheneia (flaquesa) astenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « en forme de broche, de dard (vieux) » TdF -ASTENIA : forma sufixada del grèc astheneia (flaquesa) v. ipereastenia - neurastenia. astenia : flaquesa (diminucion de fòrças, d'origina nerviosa o psiquica) -ASTENIC : forma sufixada del grèc astheneia (flaquesa) v. psicoastenic. astenic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'astenia ; persona que patís d'astenia. ASTENO- : forma prefixada del grèc astheneia (flaquesa) astenomania : abitud morbosa (R. IV, 264) de l'astenia, après una astenia vertadièira. astenopia : fatiga visuala. astenosfèra : sisa viscosa de la Tèrra que se tròba a 100 quilomètres de prigondor, mai o mens. astèr nm (plt.) : cabridèla / uèlh de Dieu (Aster), « aster » (v. Ubaud Lexic n. bot. p. 34) asterisc (m.) : esteleta d'apèl per una nòta de fons de pagina, o per designar un tèrme supausat. *rota (R. V, 116) : v. s'arotar : s' encaminar. * : Aiceste signe es un asterisc. asterisme nm, cf Ubaud Dicort : « t. sc., astérisme » TdF ASTERO- : forma prefixada del grèc aster (estela) asteroïde : caduna de las planetas pichonas entremièg Mars e Jupitèr ; còrs celèste pichonèl. asteroïdèu (m.) : estela de mar (mena d'equinodèrm) asteroïdèus (m. pl.) : classa d'equinodèrms. astet nm / astadeta (v. astadeta) : ast pichonèl per far rostir de ronhons, de tròcilhons de carn... astic : aplech de sabatièr (de cordonièr) asticar (v. tr.) : far lusir. asticatge : accion de far lusir. « asticòt » 1 nm (fr.) v. artison - escarena. asticòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « rapière, épée rouillée » TdF astièira nf, cf Ubaud Dicort : « grand hâtier, grand landier de cuisine, hâtier en bois » TdF ; « engin fait avec des claies, pour pêcher le poisson dans les canaux de la Camargue » TdF suppl astièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. astelièr. astigmatic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'astigmatisme ; persona que patís d'astigmatisme. astigmatisme : anomalia de la vision. astigmomètre : aparelh per mesurar lo gra d'astigmatisme. astilha : trocilhons de carn rostits sus una astadeta. « astla » : v. ascla. astomia : abséncia congenitala de l'orifici bucal e de la cavitat correspondenta. aston nm, cf Ubaud Dicort : « brochette ; aiguillon de serpent, dard » TdF astor nm : aucèl de rapina (Astor palumbarius) ; (Accipiter gentilis) astorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chercher des yeux, regarder avec fixité » TdF suppl. (v. astor) astoret : astor pichonèl ; moisset. astoretar (v. tr.) : falquetar (embelinar / enfachilhar) astoretat, -ada : falquetat, -ada / embelinat, -ada ; enfachilhat, -ada. ASTR- : forma prefixada del grèc astròn (astre) astracan [astrakan] nm, cf Ubaud Dicort : pèl d'anhèl del pel frisat que ven d'Astrakhan. astracanita : sulfat idratat de magnèsi e de sòdi. astrada : destin / destinada. astragal (m.) (t. a.) : òs del pè ; mena de motladura (arqu.) ; menas de plantas (dins las 900 espècias) : assèti de capelan (Scrofularia aquatica) ; (Astragalus monspessulanus) (A. Narbonensis) ; (A. bayonensis)... astragalectomia : reseccion cirurgicala d'una partida de l'astragal (òs del pè) astrakan (forradura) nm, cf Ubaud Dicort : v. astracan. Astrakhan [Astrakan] : localitat de Russia que balhèt son nom a l'astracan e a l'astracanita. v. pus naut.
|
|
|
|
|
|
|
|
|