|
|
|
|
|
|
assolidat, -ada : p.p. d'assolidar. t.a. d'assolidar. assolum : escorrilhas ; fonzalhas. assomada : tabassada. assomadís nm, assomadissa nf (abs. Dicort e TdF): çò qu'assuca. assomador : aplech per assucar ; mena de ratièira. (v. TdF) L'assomador d'un boquièr es una maça de fèrre. assomaire, -aira : assucaire -a. assomant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assommant, ennuyant, ante » TdF assomar 1 (v. tr.) (L. 30) : comptar ; resumir ; expausar ; assomar 2 (v. tr.) : assucar ; aclapar ; abatre ; anujar / embestiar. assomar (s') : s'assucar ; s'anujar ; s'embestiar. assomat, -ada : t. a. d'assomar 1 e 2. Tot assomat : fin finala. assomatge : accion d'assucar. assombrir (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) : atrumar ; enfoscar / enfosquir ; ennivolar / ennivolir. assombrir (s') v pron (TdF ; abs. Dicort) : t.a. d'assombrir. Lo cèl s'assombriguèt subran. La situacion internacionala s'assombrís. D'ausir aquela novèla sa cara s'assombriguèt. assomiejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, s’endormir, s’assoupir » (Alibert) assomiejar (s’) v pron (v. assomiejar) / assomir (s') (v. assomir (s’) : s'aconsomir ; se sondormir ; s'endormir. La mameta s'es assomiejada. assomiejat, -ada / assomit, -ida : t. a. de s'assomiejar. assomir 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assoupir, endormir légèrement » TdF assomir (s’) v pron : « s’assoupir, s’endormir légèrement » (v. Vayssier jos ‘ossoupi’). assomir 2 (v. intr.) (Alibert) : laurar pas prigond. assomit, -ida adj : v. assomiejat. assompcion : accion o resulta d'assumir, de prene sus se ; enlèvament miraculós ; minora d'un sillogisme. Assompcion (l') : lo quinze d'agost / Nòstra-Dòna / Nòstra-Dama (l.p.) assonància : repic de vocalas finalas accentuadas. assonant, -a : qu'assona (que sas sillabas finalas se fan resson) « ... Lo meissant temps cal que passe, garda plan dins lo teu còr tot lo vam de ta joinesa que s'atuda coma un fuòc. Al reveire, camarada, lo bonjorn als Plancadòls ; tant que lo robinet raja beu de vin del barricòt » (Trach de Una letra de Breslau, 1941. J.B.) assonar (v. tr.) : far repicar de vocalas accentuadas. assopiment : estat d'una persona mièg endormida. assopir (v. tr.) : aconsomir ; apasiar. Lo temps assopís la dolor. assopir (s') : s'aconsomir. assopissent, -a : quicòm qu'endormís. La television, de còps, es bravament assopissenta. assopit, -ida : aconsomit, -ida. La menina rança es totjorn mai o mens assopida. assoplejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’incliner » (L. 30) assopliment : accion o resulta de far venir pus sople. assoplir (v. tr.) : far venir pus sople (t. a.) assoplir (s') : venir pus sople (t. a.) L’òme s'assoplís pas en venent vièlh ! assoplissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui assouplit » TdF, « assouplissant, ante » (v. Carrasco) assorar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se sécher à l’air » TdF jos ‘asaura’ assordejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, empirer, déchoir » (L. 30) assordiment : accion d'assordir o de s'assordir. assordir 1 (v .tr.) : far venir sord / ensordar / eissordar ; « ennuyer, v. eissordar ; t. de maçon, faire la ruilée, lier avec du mortier le toit contre le mur » (v. TdF jos ‘ensourda’). Assordís los autres de paraulas. assordir (s') : s'amortir (son, bruch...) assordir 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, empirer » TdF. (v. assordejar) assordissent, -a : qu'assordís. Un bruch assordissent. assorrar / assorrir (v. tr.) : enfonzar dins la sabla ; cargar, alordir amb de sabla ; espandir de linge sus la sabla. assorrar / assorrir (s') : s'alimenar sus la sabla. Fa bon far de s'assorar sus la sabla cauda. assorrat, -ada / assorrit, -ida : alimenat, -ada sus de sabla. assorir v : v. assorar. assortiment : ensemble de causas que fan un tot. assortir 1 (v. intr.) : sortir al davant de q.q.
|
|
assortir 2 (v. tr.) : apariar ; provesir. Una botiga plan assortida. assortir (s') : s'apariar. assortisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assortit » TdF assortissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assortissant, ante ; sortable » TdF assortit, -ida : apariat, -ada. Se causiguèt una toalha assortida al tapís. assoscairar (v. tr.) : encontrar o susprene q.q. subran, per l'insolentar, lo malmenar o lo rançonar (R. III, 117). assostadís, -issa adj : que pòt abrigar ; de bon abrigar. assostaire, -aira (adj. e subs.) : que pòt sostar ; que pòt abrigar ; protector, -tritz. Son Victòr foguèt per ela un àngel assostaire. assostança nf, cf Ubaud Dicort : « soutien, protection » (Azaïs) assostar (v. tr.) : sostar ; defendre ; gandir. assostar (s') : se gandir. assostatge : accion o resulta de metre a l'abric. assostir (v. tr.) : aclapar. La mòrt de son òme l'assostiguèt. assostrar (v. tr.) : apalhar lo bestial ; s'ocupar del bestial. assostrat, -ada : apalhat, -ada (sòl, estable, jaç, jaça...) assoudar / assoldar (v. tr.) (L. 30) (abs. Dicort) : soldar / soldejar (L. 350) / pagar q.q. per lo « crompar ». assoudat, -ada / assoldat, -ada (abs. Dicort) : pagat, -ada. assuau ! (interj.) : atencion ! / doçament ! / dapasset ! assuausament nm, cf Ubaud Dicort : « action de radoucir, apaisement, calme » TdF ‘assiausamen’ assuausar / assuausir (v. tr.) : apasiar. assuausar / assuausir (s') : s'apasiar. assuavar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, adoucir, apaiser » (L. 31 jos ‘asuaujar’) assuavejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se calmer » (L. 31) assubjectiment : accion de mestrejar o d'èsser mestrejat. assubjectir (v. tr.) : mestrejar ; sometre ; clavelar ; fixar. Sèm un país assubjectit. Assubjectir a las talhas. assubjectir (s') : se sometre a. S'es assubjectit a un regim d'anacoreta. assubjectissent, -a : constrenhent, -a. Un trabalh assubjectissent. assubtar (non preconizat Dicort) : v. assobtar. assucar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ensuca’) : tustar sus la suca ; atucar. (v. ensucar) Assuca totjorn un lapin abans de lo sangnar. assucar (s') : s'ensucar. (v. TdF jos ‘ensuca’) S'assuquèt en tombant de l'arbre. assucat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. ensucat. (v. TdF jos ‘ensuca’) assugar (v. tr.) : eissugar (secar o netejar amb un linge) ; abenar. assugar (s') : s'eissugar ; s'abenar. assumir (v. tr.) : prene la responsibilitat de ; laurejar. assumit 1, -ida : p.p. d'assumir assumit 2, assumida (subs.) (los 2, abs. Dicort) : acte ; responsabilitat. assupar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acipar (s’). (v. TdF jos ‘acipa’, e v. Azaïs) assutilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre subtil, subtiliser, amincir, v. aprimar ; adapter, ajuster, lier ensemble, v. ajustar, asatar » (v. TdF jos ‘assutila’) ast (R. II, 135) / aste [veire ast, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, L. 31) : tija de fèrre per far rostir de carn davant lo fuòc o davant de brasa. Una lèbre o un perdigal a l'ast, quin regalèmus ! asta nf : tija de fust per brandir un drapèu ; margue ; lata. Botar lo pabalhon a mièja asta, hisser le pavillon à mi-mât, en signe de deuil. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘asto’) Vòl pas far las causas a mièja asta, il ne veut pas faire les choses à demi. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘asto’) ASTAC- ASTACO- : formas prefixadas del grèc astakòs (mena de crustacèu que se sona ligombau) astacoïde, -da : se ditz d'un exantèma, d'una erupcion d'un roge-viu. astacologia : branca de la zoologia qu'estúdia los crustacèus coma, per exemple, los ligombaus. astada nf : ast plen de caçilha (astada de mèrlhes, de tordes...) ; « grande quantité » TdF astadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite brochée » TdF Astafòrt : nom de vilatge (Òlt e Garona en Occitània) astar / astejar (v. astejar) (v. tr.) : metre a l'ast [v. enastar] ; far rostir a l'ast. Astarac : region de Gasconha (Occitània) astaragués, -esa : relatiu, -iva a Astarac ; sortit, -ida d'Astarac. Un Astaragués. Una Astaraguesa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|