assolidat, -ada : p.p. d'assolidar. t.a. d'assolidar.

assolum : escorrilhas ; fonzalhas.

assomada : tabassada.

assomadís nm, assomadissa nf (abs. Dicort e TdF): çò qu'assuca.

assomador : aplech per assucar ; mena de ratièira. (v. TdF)

L'assomador d'un boquièr es una maça de fèrre.

assomaire, -aira : assucaire -a.

assomant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assommant, ennuyant, ante » TdF

assomar 1 (v. tr.) (L. 30) : comptar ; resumir ; expausar ;

assomar 2 (v. tr.) : assucar ; aclapar ; abatre ; anujar / embestiar.

assomar (s') : s'assucar ; s'anujar ; s'embestiar.

assomat, -ada : t. a. d'assomar 1 e 2.

Tot assomat : fin finala.

assomatge : accion d'assucar.

assombrir (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort)  : atrumar ; enfoscar / enfosquir ; ennivolar / ennivolir.

assombrir (s') v pron (TdF ; abs. Dicort) : t.a. d'assombrir.

Lo cèl s'assombriguèt subran.

La situacion internacionala s'assombrís.

D'ausir aquela novèla sa cara s'assombriguèt.

assomiejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, s’endormir, s’assoupir » (Alibert)

assomiejar (s’) v pron (v. assomiejar) / assomir (s') (v. assomir (s’) : s'aconsomir ; se sondormir ; s'endormir.

La mameta s'es assomiejada.

assomiejat, -ada / assomit, -ida : t. a. de s'assomiejar.

assomir 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assoupir, endormir légèrement » TdF

assomir (s’) v pron : « s’assoupir, s’endormir légèrement » (v. Vayssier jos ‘ossoupi’).

assomir 2 (v. intr.) (Alibert) : laurar pas prigond.

assomit, -ida adj : v. assomiejat.

assompcion : accion o resulta d'assumir, de prene sus se ; enlèvament miraculós ; minora d'un sillogisme.

Assompcion (l') : lo quinze d'agost / Nòstra-Dòna / Nòstra-Dama (l.p.)

assonància : repic de vocalas finalas accentuadas.

assonant, -a : qu'assona (que sas sillabas finalas se fan resson)

« ... Lo meissant temps cal que passe,

garda plan dins lo teu còr

tot lo vam de ta joinesa

que s'atuda coma un fuòc.

Al reveire, camarada,

lo bonjorn als Plancadòls ;

tant que lo robinet raja

beu de vin del barricòt »

   (Trach de Una letra de Breslau, 1941. J.B.)

assonar (v. tr.) : far repicar de vocalas accentuadas.

assopiment : estat d'una persona mièg endormida.

assopir (v. tr.) : aconsomir ; apasiar.

Lo temps assopís la dolor.

assopir (s') : s'aconsomir.

assopissent, -a : quicòm qu'endormís.

La television, de còps, es bravament assopissenta.

assopit, -ida : aconsomit, -ida.

La menina rança es totjorn mai o mens assopida.

assoplejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’incliner » (L. 30)

assopliment : accion o resulta de far venir pus sople.

assoplir (v. tr.) : far venir pus sople (t. a.)

assoplir (s') : venir pus sople (t. a.)

L’òme s'assoplís pas en venent vièlh !

assoplissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui assouplit » TdF, « assouplissant, ante » (v. Carrasco)

assorar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se sécher à l’air » TdF jos ‘asaura’

assordejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, empirer, déchoir » (L. 30)

assordiment : accion d'assordir o de s'assordir.

assordir 1 (v .tr.) : far venir sord / ensordar / eissordar ; « ennuyer, v. eissordar ; t. de maçon, faire la ruilée, lier avec du mortier le toit contre le mur » (v. TdF jos ‘ensourda’).

Assordís los autres de paraulas.

assordir (s') : s'amortir (son, bruch...)

assordir 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, empirer » TdF. (v. assordejar)

assordissent, -a : qu'assordís.

Un bruch assordissent.

assorrar / assorrir (v. tr.) : enfonzar dins la sabla ; cargar, alordir amb de sabla ; espandir de linge sus la sabla.

assorrar / assorrir (s') : s'alimenar sus la sabla.

Fa bon far de s'assorar sus la sabla cauda.

assorrat, -ada / assorrit, -ida : alimenat, -ada sus de sabla.

assorir v : v. assorar.

assortiment : ensemble de causas que fan un tot.

assortir 1 (v. intr.) : sortir al davant de q.q.

 

 

 

assortir 2 (v. tr.) : apariar ; provesir.

Una botiga plan assortida.

assortir (s') : s'apariar.

assortisseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assortit » TdF

assortissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assortissant, ante ; sortable » TdF

assortit, -ida : apariat, -ada.

Se causiguèt una toalha assortida al tapís.

assoscairar (v. tr.) : encontrar o susprene q.q. subran, per l'insolentar, lo malmenar o lo rançonar (R. III, 117)

assostadís, -issa adj : que pòt abrigar ; de bon abrigar.

assostaire, -aira (adj. e subs.) : que pòt sostar ; que pòt abrigar ; protector, -tritz.

Son Victòr foguèt per ela un àngel assostaire.

assostança nf, cf Ubaud Dicort : « soutien, protection » (Azaïs)

assostar (v. tr.) : sostar ; defendre ; gandir.

assostar (s') : se gandir.

assostatge : accion o resulta de metre a l'abric.

assostir (v. tr.) : aclapar.

La mòrt de son òme l'assostiguèt.

assostrar (v. tr.) : apalhar lo bestial ; s'ocupar del bestial.

assostrat, -ada : apalhat, -ada (sòl, estable, jaç, jaça...)

assoudar / assoldar (v. tr.) (L. 30) (abs. Dicort) : soldar / soldejar (L. 350) / pagar q.q. per lo « crompar ».

assoudat, -ada / assoldat, -ada (abs. Dicort) : pagat, -ada.

assuau ! (interj.) : atencion ! / doçament ! / dapasset !

assuausament nm, cf Ubaud Dicort : « action de radoucir, apaisement, calme » TdF assiausamen’

assuausar / assuausir (v. tr.) : apasiar.

assuausar / assuausir (s') : s'apasiar.

assuavar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, adoucir, apaiser » (L. 31 jos ‘asuaujar’)

assuavejar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se calmer » (L. 31)

assubjectiment : accion de mestrejar o d'èsser mestrejat.

assubjectir (v. tr.) : mestrejar ; sometre ; clavelar ; fixar.

Sèm un país assubjectit.

Assubjectir a las talhas.

assubjectir (s') : se sometre a.

S'es assubjectit a un regim d'anacoreta.

assubjectissent, -a : constrenhent, -a.

Un trabalh assubjectissent.

assubtar (non preconizat Dicort) : v. assobtar.

assucar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ensuca’) : tustar sus la suca ; atucar. (v. ensucar)

Assuca totjorn un lapin abans de lo sangnar.

assucar (s') : s'ensucar. (v. TdF jos ‘ensuca’)

S'assuquèt en tombant de l'arbre.

assucat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. ensucat. (v. TdF jos ‘ensuca’)

assugar (v. tr.) : eissugar (secar o netejar amb un linge) ; abenar.

assugar (s') : s'eissugar ; s'abenar.

assumir (v. tr.) : prene la responsibilitat de ; laurejar.

assumit 1, -ida : p.p. d'assumir

assumit 2, assumida (subs.) (los 2, abs. Dicort) : acte ; responsabilitat.

assupar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : v. acipar (s’). (v. TdF jos ‘acipa’, e v. Azaïs)

assutilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre subtil, subtiliser, amincir, v. aprimar ; adapter, ajuster, lier ensemble, v. ajustar, asatar » (v. TdF jos ‘assutila’)

ast (R. II, 135) / aste [veire ast, cf Ubaud Dicort] nm (los 2, L. 31) : tija de fèrre per far rostir de carn davant lo fuòc o davant de brasa.

Una lèbre o un perdigal a l'ast, quin regalèmus !

asta nf : tija de fust per brandir un drapèu ; margue ; lata.

Botar lo pabalhon a mièja asta, hisser le pavillon à mi-mât, en signe de deuil. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘asto’)

Vòl pas far las causas a mièja asta, il ne veut pas faire les choses à demi. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘asto’)

ASTAC- ASTACO- : formas prefixadas del grèc astakòs (mena de crustacèu que se sona ligombau)

astacoïde, -da : se ditz d'un exantèma, d'una erupcion d'un roge-viu.

astacologia : branca de la zoologia qu'estúdia los crustacèus coma, per exemple, los ligombaus.

astada nf : ast plen de caçilha (astada de mèrlhes, de tordes...) ; « grande quantité » TdF

astadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite brochée » TdF

Astafòrt : nom de vilatge (Òlt e Garona en Occitània)

astar / astejar (v. astejar) (v. tr.) : metre a l'ast [v. enastar] ; far rostir a l'ast.

Astarac : region de Gasconha (Occitània)

astaragués, -esa : relatiu, -iva a Astarac ; sortit, -ida d'Astarac.

Un Astaragués.

Una Astaraguesa.