assetadàs, -assa adj : pejoratiu d'assetat, -ada.

Demorèt lordament assetadàs davant las dònas.

assetadet, -a adj : diminutiu afectiu d'assetat, -ada. (v. TdF jos ‘asseta’)

Assetadet sul pelsòl, nos agachava, lo nenon.

assetador : trespès ordinari ; trespès de bugador ; airal per se sèire.

assetadura : çò qu'es segut ; çò atassat.

assetaire, -aira : atassaire, -a  « celui, celle qui assied » TdF.

assetament [assètament, cf Ubaud Dicort] nm : assièta (R. V, 221) (estat ; posicion) ; « consolidation, affermissement » TdF.

assetar (v. tr.) : sèire ; atassar ; plaçar.

assetar (s') : se sèire ; s'atassar.

Assèta-te, que parlarem d'aquel afar.

assetat, -ada (p.p. de s'assetar) : segut, -uda.

« assetegar » v : v. assedegar.

assèti 1 nm : assetament / assièta (posicion) (v. TdF assèti’)

assèti 2 nm : mena de planta. (Scrofularia aquatica) (v. TdF assèti’)

assetiada nf, cf Ubaud Dicort : « assise de cour, v. assisa 2 » (v. TdF)

assetiar (v. tr.) : plaçar ; establir ; sèire plan coma cal.

assetiar (s') : se plaçar ; s'establir ; s'atassar.

assetiat, -ada : plaçat, -ada ; establit, -ida ; atassat, -ada.

assetjaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assiège, qui obsède » TdF assiejaire’

assètjament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assiéger ; investissement d’une place de guerre » TdF assiejamen’

assetjant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « assiégeant, ante » TdF assiejant’

assetjar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far lo sètge de ; « assaillir, obséder, attaquer » TdF jos ‘assieja’

Assetgèron la vila pendent vint jorns.

assetons (d'-) adv : segut, uda. (v. TdF assetoun (d’)’)

« assètre » v : v. assèire.

assidú, -ua adj, cf Ubaud Dicort : « assidu, ue, v. afecionat, atrabalit » (v. TdF)

assiduament adv, cf Ubaud Dicort : « assidûment » TdF

assiduitat nf (R. II, 136): qualitat d'èsser assiduós, -osa.

assiduós, -osa adj (R. II, 135) (abs. Dicort) : que se ten a son prètzfach (trabalh). (v. assidú)

assiduosament (R. II, 135) (abs. Dicort) : d'un biais assiduós. (v. assiduament)

assièta 1 nf (R. V, 221) (TdF ‘assieto’ ; abs. Dicort)  : estat ; posicion. (v. assetament) ;

Assièta de las talhas.

assièta 2 [assieta, veire sieta, cf Ubaud Dicort] nf : mot qu'a remplaçat « escudèla » en lenga modèrna. (« sièta » en l.p.)

Assièta plonda.

Assièta plana.

assietada nf  (abs. Dicort) : contengut d'una assièta. (v. sietada)

Una brava assietada de sopa me fa pas paur.

« assietadàs » : v. assetadàs.

« assietadet » : v. assetadet.

« assietar » v : v. assetar.

assignable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être assigné, ée » TdF

assignacion (R. V, 228) : accion d'assignar ; quantitat assignada.

assignadament adv, cf Ubaud Dicort : « ponctuellement, exactement » TdF

assignador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à assigner » (L. 30)

assignaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assigne » TdF

assignament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assigner ; indication, v. entresenha » (v. TdF)

assignar (v. tr.) : fixar ; determinar ; senhalar ; citar en justícia.

Li assignèron una data que li conveniá pas brica.

assignat 1 nm : papièr-moneda de la Revolucion de 1789.

assignat 2 (R. V, 228), -ada adj : t. a. d'assignar.

assimament : atapiment.

assimanar (v. tr.) : ucar contra q.q. mas sens la mendre ostilitat, pas que per de dire de s'amusar.

assimar (s') : s'atassar.

assimbelar v, cf Ubaud Dicort : « en faire accroire » (Brun Glossari Oc-Fr)

assimilable, -bla, cf Ubaud Dicort : « assimilable » (Rapin)

assimilacion (R. V, 191) : accion o resulta d'assimilar o de s'assimilar ; modificacion d'un fonèma : « aram » en lòc d'« eram » (t. tecn. de linguïstica : v. diccionari d'Alibèrt a assimilacion, p. 22)

assimilador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « assimilateur, -trice » (v. Laus)

assimilar (v. tr.) : considerar doas causas coma semblablas ; comprene ; reténer ; digerir.

Assimila pas res de çò que legís.

assimilar (s') : s'integrar.

assimilatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « comparatif, ive » TdF ; « assimilateur, -trice » (Laus)

assimilator, -tritz adj e : « assimilateur, -trice » (v. Per Noste). (v. assimilador)

assimplir v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  rendre simple, amincir, v. aprimar » (v. TdF)

« assinar » v : v. aisinar.

assinsar (v.tr.) : guindar / espatlar / afustar ; acinsar (aprestar ; dispausar), « étendre, préparer » (Alibert) ; acometre un can [= . acinsar].

assinsat, -ada : t. a. çaisús

assisa 1 nf (R. V, 220) : sisa ; assièta (estat, posicion) ;

 

 

assisa 2 nf (R. V, 220) (abs. Dicort) : mena de tribunal que jutja los afars criminals. (v. assisas)

assisar (v. tr.) : far de sisas.

assisar (s') : èsser plaçat, s'amontetar per sisas (nèu)

assisas nf pl, cf Ubaud Dicort : « assises » (Laus), « cour d’assises » (Basic)

Passèt davant las assisas.

Cort d’assisas, cour d’assises. (Laus)

assisat, -ada : amontetat, -ada per sisas (glaç, nèu...)

Assisi : nom de vila d'Itàlia.

assisténcia : accion d'assistir a quicòm ; accion d'assistir q.q. ; ensemble dels assistents.

Son assisténcia als corses es fòrt irregulara.

Nos devèm assisténcia entre parents o vesins.

L'assisténcia èra plan magra.

assistent, -a adj e n. : persona qu'assistís a quicòm ; persona qu'assistís q.q.

Foguèt assistent de Rus dins una universitat.

assistir (v.tr. e intr.) / assistar (R. II, 136) (abs. Dicort) : èsser present ; èsser prèp de q.q. per l'ajudar ; ajudar.

assitolar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tustassar ; macar ; nafrar.

assitolat, -ada adj (e non pas  « contusionat » (fr.)) : (v. çai sus)

assiunadura nf, cf Ubaud Dicort : « parure, ajustement, toilette » TdF assiéunaduro’

assiunament nm, cf Ubaud Dicort : « ajustement, agencement, arrangement » TdF assiéunamen’

assiunar v, cf Ubaud Dicort : « v tr¸ mettre des signes sur les vêtements des femmes publiques, ancien usage provençal ; attifer, parer, arranger avec soin » TdF assiéuna’

« assiut » (assiut, -a adj) : v. aciut.

assó (m.) : mena de nauc pels pòrcs.

assobtar / assubtar [veire assobtar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : susprene ; corsar / acotir / subtar ; encontrar ; capitar ; preissar ; acometre.

assocar (v. tr. e intr.) : acipar ; tustar ; s'empegar per las sòlas (fanga, nèu...)

Quand la nèu moleja s'assoca per las sòlas.

associacion : accion o resulta d'associar o de s'associar ; ensemble de personas associadas.

« Cultura d'òc » es una associacion culturala.

Associacion d'idèas.

Associacion esportiva.

associacionisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) associationnisme » (Rapin)

associar (v. tr.) : far participar ; agropar.

associar (s') : s'unir per far quicòm ensemble ; viure de dos, sens se maridar.

S'associèron per capitar melhor dins la vida.

Son associats, pas maridats.

associat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « associé, ée ; compagnon » TdF jos ‘assoucia’

associatiu, -iva : qu'amòda una associacion.

Factor associatiu.

Memòria associativa.

associativitat nf : t. tecn. de matematicas.

assoida nf, cf Ubaud Dicort : « fin d’un travail, repas qu’on paye aux ouvriers à cette occasion » TdF

assoidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, achever un travail, terminer une entreprise » TdF

assoirar (v. tr.) : repasimar ; assadolar ; embeure.

assoirat, -ada : p. p. d'assoirar. t.a. çaisús.

assoire v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr¸ achever, finir, terminer » TdF

assolaçar (v. tr.) : apasiar ; recrear ; assolar ; consolar.

La poguèri pas assolaçar.

assolaçar (s') : s'assolar ; se recrear ; se consolar.

assolairar (v. tr.) : far un ponde.

Lor ostal nòu es pas encara assolairat.

assolairat, -ada : pondat, -ada (ostal, cambra...)

assolaire, -aira n : que consola.

assolament 1  (Alibert) [assòlament, cf Ubaud Dicort] nm : consolacion [v. assolar 2] ;

assolament 2 (Alibert) [assòlament, cf Ubaud Dicort] nm : accion d'espandir pel sòl (v. assolar 1) ; rotacion de culturas (v. gausida).

L'assolament es la basa de tota cultura intensiva.

assolar 1 (v.tr.) : espandir pel sòl ; getar per tèrra ; desquilhar ; espandir las garbas pel sòl ; plantar ; assetar ; assietar ; assetiar ; atassar ; somsir / pompir ; enfonzar ; aficar ; consolidar ; plaçar una pèira ; far las apevasons ; metre en gausida.

Assolèron lor ostal sus la ròca maire.

assolar (s') v pron : « se fixer au sol » ; far un depaus [=  un depòst], « aller au fond, se déposer, en parlant des matières en suspension » TdF jos ‘assoula 2’

assolar 2 (v. tr.) : consolar ; apasiar ; tranquillizar.

assolar (s') : s'apasiar ; se consolar.

Finiguèt que s'assolèt.

assolar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, isoler » (L. 30)

assolat, -ada : tranquillizat, -ada ; apasiat, -ada ; totas accepcions çai sus.

assolelhada nf (abs. Dicort e TdF) : solelhada ; insolacion.

assolelhar (v. tr.) : metre al solelh.

assolelhar (s') : se metre al solelh.

assolelhat, -ada : al solelh.

assolidar (v. tr.) : consolidar (R. V, 248) ; far venir solid ; afortir ; assegurar.

assolidar (s') v pron : s'assegurar, « se consolider, s’affermir » (v. TdF jos ‘assoulida’) ; se rendre compte de (v. Alibert).