|
|
|
|
|
|
assetadàs, -assa adj : pejoratiu d'assetat, -ada. Demorèt lordament assetadàs davant las dònas. assetadet, -a adj : diminutiu afectiu d'assetat, -ada. (v. TdF jos ‘asseta’) Assetadet sul pelsòl, nos agachava, lo nenon. assetador : trespès ordinari ; trespès de bugador ; airal per se sèire. assetadura : çò qu'es segut ; çò atassat. assetaire, -aira : atassaire, -a « celui, celle qui assied » TdF. assetament [assètament, cf Ubaud Dicort] nm : assièta (R. V, 221) (estat ; posicion) ; « consolidation, affermissement » TdF. assetar (v. tr.) : sèire ; atassar ; plaçar. assetar (s') : se sèire ; s'atassar. Assèta-te, que parlarem d'aquel afar. assetat, -ada (p.p. de s'assetar) : segut, -uda. « assetegar » v : v. assedegar. assèti 1 nm : assetament / assièta (posicion) (v. TdF ‘assèti’) assèti 2 nm : mena de planta. (Scrofularia aquatica) (v. TdF ‘assèti’) assetiada nf, cf Ubaud Dicort : « assise de cour, v. assisa 2 » (v. TdF) assetiar (v. tr.) : plaçar ; establir ; sèire plan coma cal. assetiar (s') : se plaçar ; s'establir ; s'atassar. assetiat, -ada : plaçat, -ada ; establit, -ida ; atassat, -ada. assetjaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assiège, qui obsède » TdF ‘assiejaire’ assètjament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assiéger ; investissement d’une place de guerre » TdF ‘assiejamen’ assetjant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « assiégeant, ante » TdF ‘assiejant’ assetjar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far lo sètge de ; « assaillir, obséder, attaquer » TdF jos ‘assieja’ Assetgèron la vila pendent vint jorns. assetons (d'-) adv : segut, uda. (v. TdF ‘assetoun (d’)’) « assètre » v : v. assèire. assidú, -ua adj, cf Ubaud Dicort : « assidu, ue, v. afecionat, atrabalit » (v. TdF) assiduament adv, cf Ubaud Dicort : « assidûment » TdF assiduitat nf (R. II, 136): qualitat d'èsser assiduós, -osa. assiduós, -osa adj (R. II, 135) (abs. Dicort) : que se ten a son prètzfach (trabalh). (v. assidú) assiduosament (R. II, 135) (abs. Dicort) : d'un biais assiduós. (v. assiduament) assièta 1 nf (R. V, 221) (TdF ‘assieto’ ; abs. Dicort) : estat ; posicion. (v. assetament) ; Assièta de las talhas. assièta 2 [assieta, veire sieta, cf Ubaud Dicort] nf : mot qu'a remplaçat « escudèla » en lenga modèrna. (« sièta » en l.p.) Assièta plonda. Assièta plana. assietada nf (abs. Dicort) : contengut d'una assièta. (v. sietada) Una brava assietada de sopa me fa pas paur. « assietadàs » : v. assetadàs. « assietadet » : v. assetadet. « assietar » v : v. assetar. assignable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être assigné, ée » TdF assignacion (R. V, 228) : accion d'assignar ; quantitat assignada. assignadament adv, cf Ubaud Dicort : « ponctuellement, exactement » TdF assignador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à assigner » (L. 30) assignaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assigne » TdF assignament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assigner ; indication, v. entresenha » (v. TdF) assignar (v. tr.) : fixar ; determinar ; senhalar ; citar en justícia. Li assignèron una data que li conveniá pas brica. assignat 1 nm : papièr-moneda de la Revolucion de 1789. assignat 2 (R. V, 228), -ada adj : t. a. d'assignar. assimament : atapiment. assimanar (v. tr.) : ucar contra q.q. mas sens la mendre ostilitat, pas que per de dire de s'amusar. assimar (s') : s'atassar. assimbelar v, cf Ubaud Dicort : « en faire accroire » (Brun Glossari Oc-Fr) assimilable, -bla, cf Ubaud Dicort : « assimilable » (Rapin) assimilacion (R. V, 191) : accion o resulta d'assimilar o de s'assimilar ; modificacion d'un fonèma : « aram » en lòc d'« eram » (t. tecn. de linguïstica : v. diccionari d'Alibèrt a assimilacion, p. 22) assimilador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « assimilateur, -trice » (v. Laus) assimilar (v. tr.) : considerar doas causas coma semblablas ; comprene ; reténer ; digerir. Assimila pas res de çò que legís. assimilar (s') : s'integrar. assimilatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « comparatif, ive » TdF ; « assimilateur, -trice » (Laus) assimilator, -tritz adj e n : « assimilateur, -trice » (v. Per Noste). (v. assimilador) assimplir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre simple, amincir, v. aprimar » (v. TdF) « assinar » v : v. aisinar. assinsar (v.tr.) : guindar / espatlar / afustar ; acinsar (aprestar ; dispausar), « étendre, préparer » (Alibert) ; acometre un can [= . acinsar]. assinsat, -ada : t. a. çaisús assisa 1 nf (R. V, 220) : sisa ; assièta (estat, posicion) ;
|
|
assisa 2 nf (R. V, 220) (abs. Dicort) : mena de tribunal que jutja los afars criminals. (v. assisas) assisar (v. tr.) : far de sisas. assisar (s') : èsser plaçat, s'amontetar per sisas (nèu) assisas nf pl, cf Ubaud Dicort : « assises » (Laus), « cour d’assises » (Basic) Passèt davant las assisas. Cort d’assisas, cour d’assises. (Laus) assisat, -ada : amontetat, -ada per sisas (glaç, nèu...) Assisi : nom de vila d'Itàlia. assisténcia : accion d'assistir a quicòm ; accion d'assistir q.q. ; ensemble dels assistents. Son assisténcia als corses es fòrt irregulara. Nos devèm assisténcia entre parents o vesins. L'assisténcia èra plan magra. assistent, -a adj e n. : persona qu'assistís a quicòm ; persona qu'assistís q.q. Foguèt assistent de Rus dins una universitat. assistir (v.tr. e intr.) / assistar (R. II, 136) (abs. Dicort) : èsser present ; èsser prèp de q.q. per l'ajudar ; ajudar. assitolar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tustassar ; macar ; nafrar. assitolat, -ada adj (e non pas « contusionat » (fr.)) : (v. çai sus) assiunadura nf, cf Ubaud Dicort : « parure, ajustement, toilette » TdF ‘assiéunaduro’ assiunament nm, cf Ubaud Dicort : « ajustement, agencement, arrangement » TdF ‘assiéunamen’ assiunar v, cf Ubaud Dicort : « v tr¸ mettre des signes sur les vêtements des femmes publiques, ancien usage provençal ; attifer, parer, arranger avec soin » TdF ‘assiéuna’ « assiut » (assiut, -a adj) : v. aciut. assó (m.) : mena de nauc pels pòrcs. assobtar / assubtar [veire assobtar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : susprene ; corsar / acotir / subtar ; encontrar ; capitar ; preissar ; acometre. assocar (v. tr. e intr.) : acipar ; tustar ; s'empegar per las sòlas (fanga, nèu...) Quand la nèu moleja s'assoca per las sòlas. associacion : accion o resulta d'associar o de s'associar ; ensemble de personas associadas. « Cultura d'òc » es una associacion culturala. Associacion d'idèas. Associacion esportiva. associacionisme nm, cf Ubaud Dicort : « (philos.) associationnisme » (Rapin) associar (v. tr.) : far participar ; agropar. associar (s') : s'unir per far quicòm ensemble ; viure de dos, sens se maridar. S'associèron per capitar melhor dins la vida. Son associats, pas maridats. associat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « associé, ée ; compagnon » TdF jos ‘assoucia’ associatiu, -iva : qu'amòda una associacion. Factor associatiu. Memòria associativa. associativitat nf : t. tecn. de matematicas. assoida nf, cf Ubaud Dicort : « fin d’un travail, repas qu’on paye aux ouvriers à cette occasion » TdF assoidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, achever un travail, terminer une entreprise » TdF assoirar (v. tr.) : repasimar ; assadolar ; embeure. assoirat, -ada : p. p. d'assoirar. t.a. çaisús. assoire v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr¸ achever, finir, terminer » TdF assolaçar (v. tr.) : apasiar ; recrear ; assolar ; consolar. La poguèri pas assolaçar. assolaçar (s') : s'assolar ; se recrear ; se consolar. assolairar (v. tr.) : far un ponde. Lor ostal nòu es pas encara assolairat. assolairat, -ada : pondat, -ada (ostal, cambra...) assolaire, -aira n : que consola. assolament 1 (Alibert) [assòlament, cf Ubaud Dicort] nm : consolacion [v. assolar 2] ; assolament 2 (Alibert) [assòlament, cf Ubaud Dicort] nm : accion d'espandir pel sòl (v. assolar 1) ; rotacion de culturas (v. gausida). L'assolament es la basa de tota cultura intensiva. assolar 1 (v.tr.) : espandir pel sòl ; getar per tèrra ; desquilhar ; espandir las garbas pel sòl ; plantar ; assetar ; assietar ; assetiar ; atassar ; somsir / pompir ; enfonzar ; aficar ; consolidar ; plaçar una pèira ; far las apevasons ; metre en gausida. Assolèron lor ostal sus la ròca maire. assolar (s') v pron : « se fixer au sol » ; far un depaus [= un depòst], « aller au fond, se déposer, en parlant des matières en suspension » TdF jos ‘assoula 2’ assolar 2 (v. tr.) : consolar ; apasiar ; tranquillizar. assolar (s') : s'apasiar ; se consolar. Finiguèt que s'assolèt. assolar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, isoler » (L. 30) assolat, -ada : tranquillizat, -ada ; apasiat, -ada ; totas accepcions çai sus. assolelhada nf (abs. Dicort e TdF) : solelhada ; insolacion. assolelhar (v. tr.) : metre al solelh. assolelhar (s') : se metre al solelh. assolelhat, -ada : al solelh. assolidar (v. tr.) : consolidar (R. V, 248) ; far venir solid ; afortir ; assegurar. assolidar (s') v pron : s'assegurar, « se consolider, s’affermir » (v. TdF jos ‘assoulida’) ; se rendre compte de (v. Alibert). |
|
|
|
|
|
|