assalvatgir (v. tr.) : far venir salvatge, -ja.

assalvatgir (s') : venir salvatge.

Cresi que s'assalvatgís en lòc de s'aprivadar.

assalvatgit, -ida : vengut, -da salvatge, -ja.

assanament nm / assaniment (v. assaniment) :  « cicatrisation, guérison » (Alibert),  accion o resulta de s'assanar. (v. assanar (s’))

assanar (v. tr.) / assanir (v. assanir) (v. tr.) : garir ; creujar (veire Ubaud Dicort p 145 e TdFassana’) ; far venir san [= assanir].

assanar (s') / assanir (s') (v. assanir (s')) : « se cicatriser, se guérir, s’assainir » TdF jos ‘assana’ ; venir san.

Plaga assanada, plaie cicatrisée. (v. TdF)

Sa plaga s'es plan assanida.

assanatge, cf Ubaud Dicort : « action de cicatriser, de guérir » TdF. (v. assanament)

assancada : amalugada. v. amalugar.

assancar (v. tr.) : eissalencar / amalugar ; ablatugar ; amalir.

assancat, -ada : t. a. d'assancar.

assaniment nm, cf Ubaud Dicort : « assainissement [v. assanir)

 » TdF

assanir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assainir, rendre sain, v. purificar » (veire Ubaud Dicort p 145 e TdFassani’)

Lo vinagre assanís, le vinaigre désinfecte l’air. (v. TdF)

assanir (s’) v pron : « s’assainir » (v. assanir)

-ASSAR : forma sufixada frequentativa o pejorativa. v. s'envinassar - s'escridassar - s'esquinassar - tirassar.

assargar (v. tr.) : assedar ; tressecar.

assargat, -ada : t. a. de assargar.

assarrar (v .tr.) : assemblar ; agropelar ; amontetar ; sarrar / enssarrar ; cachar ; esquichar ; ligar ; aprochar.

assarrar (s') : se sarrar ; s'assemblar ; s'agropelar...

« assartir » v : v. ensertir.

assasant, -a : malcomòde, -a ; fastigós, -osa ; insuportable, -a.

assasiament nm, cf Ubaud Dicort : « rassasiement » (L. 29)

assasiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rassasier » (L. 29)

assasir v, cf Ubaud Dicort : v. assèire. (v. Alibert)

assasonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assaisonne » TdF

assasonament : aprestatge ; preparacion.

assasonar (v. tr. e intr.) : preparar o cultivar la tèrra per sason ; amadurar per sason ; aprestar ; salar ; pebrar.

Cal plan assasonar lo masèl, si que non sèrva pas.

assasonat, -ada : afinfat, -ada + t. a. çaisús.

assasonatge nm, cf Ubaud Dicort : « mise en état propice, préparation, v. tempièr » (v. TdF assesounage’)

assassin [nm, cf Ubaud Dicort], -a (adj. e subs.) (Fettuciari, Laus) : persona qu'assassina.

Me folzegèt d'una ulhada assassina !

assassinaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assassine, mauvais médecin, marchand qui se fait surpayer » TdF

assassinant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cruel, elle, exorbitant, assommant, ante » TdF

assassinar (v. tr.) : tuar amb premeditacion ; « assommer d’importunité, v. enfectar 2 » (v. TdF).

assassinat 1, -ada adj : tuat, -ada amb premeditacion.

Enric IV foguèt assassinat per Ravalhac.

assassinat 2 nm : accion o resulta d'assassinar.

« assatar » v : v. asatar.

« assaupre » v : v. assaber.

« assauput » que loc conj : v. assabut que.

assaut : assalida ; ataca.

assautador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « assaillant, -e » (v. L. 29)

assautar (v. tr.) : assalir / assalhir ; atacar.

assautat, -ada : assalit / assalhit,-ida ; atacat, -ada.

assec nm : mesa a sec ; secada ; temporada que quicòm es a sec [v.  assecador].

assecador nm, cf Ubaud Dicort : « mise à sec, temps où un étang demeure à sec » TdF jos ‘assé’

assecament nm, cf Ubaud Dicort : « assèchement, asséchage » (Rapin)

assecar (v. tr. e intr.) : secar ; tressecar.

assecar (s') : se secar ; se tressecar.

Totes los rivatèls s'assequèron.

assecarir / assecarlir [veire assecarir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tressecar.

Los camps la canicula los a assecarlits.

assecarir / assecarlir [veire assecarir] (s') v pron : se tressecar ; crebar de set.

assecarit, -ida : qu'a secat.

assecarlit (veire assecarit), -ida : tressecat, -ada.

assecat, -ada : secat, -ada ; tressecat, -ada.

assecatge (abs. Dicort: accion d'assecar o de se tressecar. (v. assecament)

assedament nm, cf Ubaud Dicort : « soif, désir ardent » (L. 30)

assedant, -a : que dona set.

assedar [ / assedegar (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (v. tr.) : donar set.

Aquel cunh de cambajon m'a bravament assedat.

assedar / assedegar (s') : trapar set.

assegondar (v. tr.) : ajudar ; far ofici de segond.

assegondat, -ada : ajudat, -ada.

Es pas estat totjorn plan assegondat.

assègre / asseguir (v. tr.) : sègre de prèp / seguir de prèp ; acotir / corsar.

asseguit, ida p. p. e adj : seguit, -ida de prèp. (v. TdF jos ‘assegre’)

asseguracion nf, cf Ubaud Dicort : « assurance, caution, garantie, hypothèque » TdF suppl

asseguradament (adv.) : de segur.

 

 

 

asseguraire, -aira : persona qu'assegura per contracte.

assegurament nm : atestacion ; afortiment ; assegurança.

assegurança : certitud / garantida ; contracte de garantida contra un malparat.

assegurar (v. tr.) : asserir ; atestar ; afortir ; gandir.

Ven de n'assegurar la vertat.

assegurar (s') : verificar ; se gandir per contracte.

Me vòli assegurar que m'engani pas.

assegurat, -ada. t. a. çaisús, « assuré, rassuré, ée, hardi, ie, qui a de l’aplomb ; intrépide » TdF jos ‘assegura’.

asseguratge : accion o resulta d'assegurar, d'afortir ;

asseguratiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « rassurant, ante » TdF

asseguròsa : tendéncia mai o mens conscienta d'un malaut a cultivar sas malautiás per obténer o servar lo benefici de las leis socialas. (t. tecn. med.)

assegut, -uda part pass e adj / asseguit, -ida (v. asseguit: « assis, rassis, ise » (v. Alibert e TdF jos ‘assèire’)

assegutar (v. tr.) : corsar / acotir.

assèire / assèser [veire assèire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : sèire / sèser / assetar / assietar ; plaçar ; establir ; atassar ; pompir / somsir ; cauçar una planta.

assèit, -a part pass e adj : assetat, -ada / segut, -uda.

asselar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prendre de bond ou de volée ce qu’on jette, recevoir dans la main ce qui tombe » TdF assela 1’

asselar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, asseoir sur une selle, sur un siège » TdF assela 2’

« assemar » v : v. acermar.

assemblada : acamp.

assembladís : atropament.

assemblaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « assembleur, euse, v. acampaire » TdF

assemblament : accion d'assemblar o de s'assemblar.

assemblança : acamp.

assemblar 1 (v. tr.) ( R. III, 129) : amodar un acamp.

Assemblèt totes sos camaradas per un regalèmus.

assemblar (s') : far partida d'un acamp.

assemblar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre semblable ; comparer » (L. 30)

assemblatge : ensemble de mai d'una causa o de mai d'una persona assembladas.

Assemblatge metallic.

Assemblatge d'invectivas.

Èra un assemblatge eteroclit de personas.

Assemblagista (m. e f.) : artista (m. e f.) d'assemblatge.

assemblatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « copulatif, comparatif, ive, v. comparatiu » (v. TdF)

assenar (v .tr.) : far venir senat, -ada.

assenar (s') : venir senat, -ada.

assenat, -ada : senat, -ada.

assenhorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dominer, maîtriser » (L. 30)

assenhorir (v. tr.) : far venir mèstre, -a de quicòm.

assenhorir (s') : venir mèstre, -a de quicòm / mestrejar.

assenhorit,-ida : vengut, -da mèstre, -a de quicòm.

assentament nm, cf Ubaud Dicort : « consentement » (Honnorat) ; « accord » (Boucoiran)

assentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, asseoir, établir » (L. 30)

assentat, -ada adj : « de sens rassis », senat, -ada. (Alibert)

assentiment (R. V, 198) : acceptacion.

Capegèt que òc en signe d'assentiment.

assentimentat, -ada : qu'a de sentiment.

assentir (v. tr. e intr.) : èsser consent ; fendilhar ; atacar. (v. TdF)

assentir (s') : se fendilhar ; se falhar.

assentit, -ida adj : « consenti, ie » ; gastat, -ada (mainatge) : « fêlé, ée, dont la cassure n’est pas apparente ; endommagé, éraillé, ée » ; (organ o persona) que a un començament d'ernia (v. TdF jos ‘assenti’).

asser / assera (adv.) / arser (v. arser) : aqueste ser / de vèspre ; ièr arser / ièr de vèspre. (v. TdF assèr’)

Venguèt ièr asser.

asserar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire tard » (L. 30)

assercion (R. II, 385) : afirmacion sens pròvas.

Se cal totjorn mesfisar de sas assercions.

asserenar (v. tr.) : far venir seren / *tranquillizar.

asserenar (s') : venir seren / *se tranquillizar (v. R. V, 406 : tranquillitat).

asserir 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, baisser (en parlant du jour) » (L. 30)

asserir 2 (v. tr.) (R. II, 385) : assolidar ; afortir, « assurer (vieux), v. acertir » (v. TdF).

Nos asseriguèt qu'èra aital e pas autrament.

asserit, -ida : assolidat, -ada ; afortit, -ida.

« assèrp » nf : v. sèrp.

assermacion nf, cf Ubaud Dicort : « altération, soif, v. set » TdF

assermar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : far secar davant lo fuòc ; assedar. (v. asermar)

assermar (s') v pron : se secar davant lo fuòc (v. TdF jos ‘asserma’) ; s'assedar. (v. asermar (s’))

assermat, -ada : secat, -ada ; assedat, -ada. (v. asermat)

asserviment : accion o resulta d'asservir q.q.

asservir (v. tr.) : metre en estat de servitud.

asservit, -ida : en estat de servitud.

Foguèrem asservits per França.

« assèser » v : v. assèire.

assesir v, cf Ubaud Dicort : v. assèire. (v. TdF jos ‘assèire’)

assessor (R. V, 221) [, -a n, cf Ubaud Dicort] : persona al fial d'una question e qu'assistís un magistrat.

assessoral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui concerne l’assesseur, ou l’assessorat » TdF jos ‘assessourau’

assessorat nm, cf Ubaud Dicort : « assessorat, charge d’assesseur » TdF