|
|
|
|
|
|
assalvatgir (v. tr.) : far venir salvatge, -ja. assalvatgir (s') : venir salvatge. Cresi que s'assalvatgís en lòc de s'aprivadar. assalvatgit, -ida : vengut, -da salvatge, -ja. assanament nm / assaniment (v. assaniment) : « cicatrisation, guérison » (Alibert), accion o resulta de s'assanar. (v. assanar (s’)) assanar (v. tr.) / assanir (v. assanir) (v. tr.) : garir ; creujar (veire Ubaud Dicort p 145 e TdF ‘assana’) ; far venir san [= assanir]. assanar (s') / assanir (s') (v. assanir (s')) : « se cicatriser, se guérir, s’assainir » TdF jos ‘assana’ ; venir san. Plaga assanada, plaie cicatrisée. (v. TdF) Sa plaga s'es plan assanida. assanatge, cf Ubaud Dicort : « action de cicatriser, de guérir » TdF. (v. assanament) assancada : amalugada. v. amalugar. assancar (v. tr.) : eissalencar / amalugar ; ablatugar ; amalir. assancat, -ada : t. a. d'assancar. assaniment nm, cf Ubaud Dicort : « assainissement [v. assanir) » TdF assanir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assainir, rendre sain, v. purificar » (veire Ubaud Dicort p 145 e TdF ‘assani’) Lo vinagre assanís, le vinaigre désinfecte l’air. (v. TdF) assanir (s’) v pron : « s’assainir » (v. assanir) -ASSAR : forma sufixada frequentativa o pejorativa. v. s'envinassar - s'escridassar - s'esquinassar - tirassar. assargar (v. tr.) : assedar ; tressecar. assargat, -ada : t. a. de assargar. assarrar (v .tr.) : assemblar ; agropelar ; amontetar ; sarrar / enssarrar ; cachar ; esquichar ; ligar ; aprochar. assarrar (s') : se sarrar ; s'assemblar ; s'agropelar... « assartir » v : v. ensertir. assasant, -a : malcomòde, -a ; fastigós, -osa ; insuportable, -a. assasiament nm, cf Ubaud Dicort : « rassasiement » (L. 29) assasiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rassasier » (L. 29) assasir v, cf Ubaud Dicort : v. assèire. (v. Alibert) assasonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assaisonne » TdF assasonament : aprestatge ; preparacion. assasonar (v. tr. e intr.) : preparar o cultivar la tèrra per sason ; amadurar per sason ; aprestar ; salar ; pebrar. Cal plan assasonar lo masèl, si que non sèrva pas. assasonat, -ada : afinfat, -ada + t. a. çaisús. assasonatge nm, cf Ubaud Dicort : « mise en état propice, préparation, v. tempièr » (v. TdF ‘assesounage’) assassin [nm, cf Ubaud Dicort], -a (adj. e subs.) (Fettuciari, Laus) : persona qu'assassina. Me folzegèt d'una ulhada assassina ! assassinaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui assassine, mauvais médecin, marchand qui se fait surpayer » TdF assassinant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cruel, elle, exorbitant, assommant, ante » TdF assassinar (v. tr.) : tuar amb premeditacion ; « assommer d’importunité, v. enfectar 2 » (v. TdF). assassinat 1, -ada adj : tuat, -ada amb premeditacion. Enric IV foguèt assassinat per Ravalhac. assassinat 2 nm : accion o resulta d'assassinar. « assatar » v : v. asatar. « assaupre » v : v. assaber. « assauput » que loc conj : v. assabut que. assaut : assalida ; ataca. assautador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « assaillant, -e » (v. L. 29) assautar (v. tr.) : assalir / assalhir ; atacar. assautat, -ada : assalit / assalhit,-ida ; atacat, -ada. assec nm : mesa a sec ; secada ; temporada que quicòm es a sec [v. assecador]. assecador nm, cf Ubaud Dicort : « mise à sec, temps où un étang demeure à sec » TdF jos ‘assé’ assecament nm, cf Ubaud Dicort : « assèchement, asséchage » (Rapin) assecar (v. tr. e intr.) : secar ; tressecar. assecar (s') : se secar ; se tressecar. Totes los rivatèls s'assequèron. assecarir / assecarlir [veire assecarir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tressecar. Los camps la canicula los a assecarlits. assecarir / assecarlir [veire assecarir] (s') v pron : se tressecar ; crebar de set. assecarit, -ida : qu'a secat. assecarlit (veire assecarit), -ida : tressecat, -ada. assecat, -ada : secat, -ada ; tressecat, -ada. assecatge (abs. Dicort)²: accion d'assecar o de se tressecar. (v. assecament) assedament nm, cf Ubaud Dicort : « soif, désir ardent » (L. 30) assedant, -a : que dona set. assedar [ / assedegar (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (v. tr.) : donar set. Aquel cunh de cambajon m'a bravament assedat. assedar / assedegar (s') : trapar set. assegondar (v. tr.) : ajudar ; far ofici de segond. assegondat, -ada : ajudat, -ada. Es pas estat totjorn plan assegondat. assègre / asseguir (v. tr.) : sègre de prèp / seguir de prèp ; acotir / corsar. asseguit, ida p. p. e adj : seguit, -ida de prèp. (v. TdF jos ‘assegre’) asseguracion nf, cf Ubaud Dicort : « assurance, caution, garantie, hypothèque » TdF suppl asseguradament (adv.) : de segur.
|
|
asseguraire, -aira : persona qu'assegura per contracte. assegurament nm : atestacion ; afortiment ; assegurança. assegurança : certitud / garantida ; contracte de garantida contra un malparat. assegurar (v. tr.) : asserir ; atestar ; afortir ; gandir. Ven de n'assegurar la vertat. assegurar (s') : verificar ; se gandir per contracte. Me vòli assegurar que m'engani pas. assegurat, -ada. t. a. çaisús, « assuré, rassuré, ée, hardi, ie, qui a de l’aplomb ; intrépide » TdF jos ‘assegura’. asseguratge : accion o resulta d'assegurar, d'afortir ; asseguratiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « rassurant, ante » TdF asseguròsa : tendéncia mai o mens conscienta d'un malaut a cultivar sas malautiás per obténer o servar lo benefici de las leis socialas. (t. tecn. med.) assegut, -uda part pass e adj / asseguit, -ida (v. asseguit) : « assis, rassis, ise » (v. Alibert e TdF jos ‘assèire’) assegutar (v. tr.) : corsar / acotir. assèire / assèser [veire assèire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : sèire / sèser / assetar / assietar ; plaçar ; establir ; atassar ; pompir / somsir ; cauçar una planta. assèit, -a part pass e adj : assetat, -ada / segut, -uda. asselar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, prendre de bond ou de volée ce qu’on jette, recevoir dans la main ce qui tombe » TdF ‘assela 1’ asselar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, asseoir sur une selle, sur un siège » TdF ‘assela 2’ « assemar » v : v. acermar. assemblada : acamp. assembladís : atropament. assemblaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « assembleur, euse, v. acampaire » TdF assemblament : accion d'assemblar o de s'assemblar. assemblança : acamp. assemblar 1 (v. tr.) ( R. III, 129) : amodar un acamp. Assemblèt totes sos camaradas per un regalèmus. assemblar (s') : far partida d'un acamp. assemblar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre semblable ; comparer » (L. 30) assemblatge : ensemble de mai d'una causa o de mai d'una persona assembladas. Assemblatge metallic. Assemblatge d'invectivas. Èra un assemblatge eteroclit de personas. Assemblagista (m. e f.) : artista (m. e f.) d'assemblatge. assemblatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « copulatif, comparatif, ive, v. comparatiu » (v. TdF) assenar (v .tr.) : far venir senat, -ada. assenar (s') : venir senat, -ada. assenat, -ada : senat, -ada. assenhorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, dominer, maîtriser » (L. 30) assenhorir (v. tr.) : far venir mèstre, -a de quicòm. assenhorir (s') : venir mèstre, -a de quicòm / mestrejar. assenhorit,-ida : vengut, -da mèstre, -a de quicòm. assentament nm, cf Ubaud Dicort : « consentement » (Honnorat) ; « accord » (Boucoiran) assentar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, asseoir, établir » (L. 30) assentat, -ada adj : « de sens rassis », senat, -ada. (Alibert) assentiment (R. V, 198) : acceptacion. Capegèt que òc en signe d'assentiment. assentimentat, -ada : qu'a de sentiment. assentir (v. tr. e intr.) : èsser consent ; fendilhar ; atacar. (v. TdF) assentir (s') : se fendilhar ; se falhar. assentit, -ida adj : « consenti, ie » ; gastat, -ada (mainatge) : « fêlé, ée, dont la cassure n’est pas apparente ; endommagé, éraillé, ée » ; (organ o persona) que a un començament d'ernia (v. TdF jos ‘assenti’). asser / assera (adv.) / arser (v. arser) : aqueste ser / de vèspre ; ièr arser / ièr de vèspre. (v. TdF ‘assèr’) Venguèt ièr asser. asserar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se faire tard » (L. 30) assercion (R. II, 385) : afirmacion sens pròvas. Se cal totjorn mesfisar de sas assercions. asserenar (v. tr.) : far venir seren / *tranquillizar. asserenar (s') : venir seren / *se tranquillizar (v. R. V, 406 : tranquillitat). asserir 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, baisser (en parlant du jour) » (L. 30) asserir 2 (v. tr.) (R. II, 385) : assolidar ; afortir, « assurer (vieux), v. acertir » (v. TdF). Nos asseriguèt qu'èra aital e pas autrament. asserit, -ida : assolidat, -ada ; afortit, -ida. « assèrp » nf : v. sèrp. assermacion nf, cf Ubaud Dicort : « altération, soif, v. set » TdF assermar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : far secar davant lo fuòc ; assedar. (v. asermar) assermar (s') v pron : se secar davant lo fuòc (v. TdF jos ‘asserma’) ; s'assedar. (v. asermar (s’)) assermat, -ada : secat, -ada ; assedat, -ada. (v. asermat) asserviment : accion o resulta d'asservir q.q. asservir (v. tr.) : metre en estat de servitud. asservit, -ida : en estat de servitud. Foguèrem asservits per França. « assèser » v : v. assèire. assesir v, cf Ubaud Dicort : v. assèire. (v. TdF jos ‘assèire’) assessor (R. V, 221) [, -a n, cf Ubaud Dicort] : persona al fial d'una question e qu'assistís un magistrat. assessoral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui concerne l’assesseur, ou l’assessorat » TdF jos ‘assessourau’ assessorat nm, cf Ubaud Dicort : « assessorat, charge d’assesseur » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|