|
|
|
|
|
|
asoraire, -aira : persona que baisa una relíquia, una estatua per venerar tal o tal sant. asorar (v. tr. e intr.) : baisar una relíquia o una estatua per venerar tal o tal sant. (v. adorar) asorat, -ada : baisat, -ada / venerat, -ada (relíquia, estatua) asorbar (v. tr.) : desafilar una mèla. asorbat, -ada : desafilat, -ada ; asimat, -ada (mèla / lama) asornar (v. tr.) : adornar. asortaire, -aira (abs. Dicort) : persona que fa d'abortiments. (v. avortaira) asortar v (Alibert) [veire avortar, cf Ubaud Dicort] : v. abortir (abs. Dicort) - afolar - prene mal. asòt nm, cf Ubaud Dicort : v. ason. (v. TdF jos ‘asoun’). (# azòt) aspa nf : ferradura de ligason ; ligam de fil de fèrre « ... pour empêcher le bois de se fendre » ; relha de pòrta ; debanador / travol. (Alibert) aspada : clapa sul tafanari. aspaire, --aira n, cf Ubaud Dicort : (v. aspar) aspar (v. tr.) : metre una ferradura de ligason, un ligam, un rampon, « fixer avec une happe, avec un crampon » TdF. asparagus nm (lat.) : nom generic de l'espargue (m.), balhat pels floristas al fulham d'espècias vesinas, e que n'adornan lors ramelets. aspartam : substància de sintèsi que fa ofici de sucre. aspècte : aire / regardura (biais qu'una persona o una causa se presenta a la vista) ; espectacle. Aspècte reguèrgue. Aspècte de desolacion. A l'aspècte de : a la vista de. « asperbièr » nm e derivats : v. sorbièr e esperbièr, cf Ubaud Dicort. Asperges me (lat.) : antifòna latina que comença aital ; aspersion liturgica abans una messa grand. v. la nòta de grand. aspèrges nm, cf Ubaud Dicort : « aspersion d’eau bénite ; aspergès, goupillon » TdF (v. çai sus) Faire un aspèrges, pisser au lit. (v. TdF) aspergilòma (aspergillòma (v. çai jos)) (m.) : massa formada per un agregat de fonges sus las brónquias o suls paumons. aspergilòsi [aspergillòsi, cf Ubaud Dicort] (f.) : malautiá amodada pel fonge Aspergillus fumigatus. aspergir (v. tr.) (R. II, 133) : esposcar. asperitat nf (R. II, 134) : rugositat (estat de çò borroncelut) aspermatisme : dificultat o impossibilitat d'ejaculacion. aspermia : abséncia d'espèrma (m.) aspersar v tr : v. aspersonar aspersion (f.) : accion d'aspergir en general ; asagatge agricòla en forma de pluèja ; accion d'aspergir quicòm o q.q. amb d'aiga benesida. v. Asperges-me. asperson / aspersor nm (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : aplech liturgic per aspergir. aspersonar [ / aspersar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘aspersouna’)] (v. tr.) / aspersorar (abs. Dicort) (v. tr.) : aspergir amb d'aiga benesida. aspic 1 [veire aspid, cf Ubaud Dicort] nm : mena de vipèra ; La vipèra-aspic es de mai crentar que las autras. aspic 2 [veire espic, cf Ubaud Dicort] nm : lavanda. (Lavandula spica) (v. TdF ‘espi’) aspic 3 nm : (preparacion culinària), cf Ubaud Dicort, « aspic » (Sèrras-Ess.) aspid nm : v. aspic 1. aspidistra (lat.) nf : planta d'apartament. aspidium (lat.) : mena de planta. (Aspidium vulgare); (A. angulara) ; (A. lobatum) ; (A. Braunii) aspiracion : accion o resulta d'aspirar (t. a.) ; emission d'un son acompanhat d'un buf perceptible. aspirador nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : maquina que neteja per aspiracion. aspirament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’aspirer ; soupir, v. sospir » (v. TdF) aspiran nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin à grains noirs, ronds, médiocres et peu serrés » (v. TdF) aspirant 1, -a n : candidat, -a a un emplec o a un títol ; galonat, -ada entremièg l'adjudant màger e lo soslòctenent. aspirant 2, -a adj : participi present d'aspirar. Pompa aspiranta. aspirar (v. tr. e intr.) : conflar d'aire los paumons ; amodar un liquid cap ennaut ; desirar. Aspiràvem l'aire sanitós dels Pirenèus. Aspira sa bevenda amb una palha de segal. Aspirava a quicòm de pus relevat. aspirat, -ada (adj. e subs.) : emés, -esa amb acompanhament d'un buf perceptible. La « h » gascona es aspirada : (hemna, hilha, hèsta, con.hessar...) aspirator, -tritz n (abs. Dicort) : doblet modèrn d'aspirador / aparelh o maquina per aspirar (t.a.), « aspirateur » (Lagarde, Per Noste). (v. aspirador) Aspirator domestic. Aspirator de bren de rèssa... aspiratòri, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'aspiracion, « aspiratoire » (Rapin). aspirina nf : derivat de l'acid acetil salicilic utilizat coma analgesic e febrifug. asplenia : abséncia de mèlsa. asplenium (lat.) : mena de planta. (Asplenium) asprament : amb aspretat. aspre 1 nm : airal escarpat e rocalhut. (v. TdF) En país de montanha, sovent, bastisson per d'aspres. aspre 2, -pra adj : amargant, -a ; rugós, -osa ; rocalhut, -uda ; de mal endurar, de mal suportar ; rude, -a / montuós, -osa. Frucha aspra. Votz aspra. Camin aspre. Vent aspre. Repròchi aspre. Replica aspra.
|
|
aspre 3 nm, cf Ubaud Dicort : « aspre, petite monnaie d’argent usitée chez les Turcs » TdF jos ‘aspre 2’ asprejar (v. intr.) : èsser mai o mens amargant, -a. Aquela poma aspreja bravament ! aspresa nf : amaror, « rudesse, austérité » TdF. aspret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu âpre, suret, ète, v. vispron » (v. TdF) aspretat nf : amaror, « aspérité » TdF. aspror nf : amaror, « acerbité » TdF. asprum nm sing, cf Ubaud Dicort : « goût âpre » TdF asquenasita adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ashkénaze » (Per Noste) -ASSA : v. –ÀS. assabedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à savoir » (L. 29) assabentar (v. tr.) : informar (R. III, 367) ; far assaber. Assabentatz-me sus çò que se passarà. assabentar (s') : s'informar. S'assabentèron pas coma cal. assabentat, -ada : informat, -ada (que sap a qué se'n téner) assaber 1 (m.) : informacion ; avís. assaber 2 (loc. adv.) (abs. Dicort) : es a dire ... (davant una enumeracion) (v. saber (a -)) assaber 3 v, cf Ubaud Dicort : « savoir, dans l’expression faire assaber, informer par lettre, par message, faire part, donner avis » (v. TdF jos ‘assaupre’) assaboraire nm : òs de buòu o de pòrc per assaborar la sopa. (v. TdF) assaborament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assaisonner, v. aprestatge » (v. TdF) assaborar (v. tr.) : balhar de sabor, « assaisonner » TdF assaboratge (abs. Dicort e TdF) : accion d'assaborar. (v. assaborament) assaborir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, devenir savoureux » (L. 29) assaborum : aprestatge (çò que balha de sabor al manjar) L'assaborum gasta pas res, que sens assaborum... assabut que (loc. conj.) (abs. Dicort) : estant que / vist que. assadolada : regalèmus / brave repais. assadolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rassasie » TdF assadolament nm, cf Ubaud Dicort : « action de soûler ou de se soûler, rassasiement, v. ressasiament » (v. TdF) assadolant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « soûlant, v. afascant, afastigant » (v. TdF) assadolar (v. tr.) (R. V, 163) : repasimar. assadolar (s') : se repasimar ; far un regalèmus. Las fedas se son plan assadoladas. assadolatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de soûler, de se soûler » TdF ‘assadoulage’. (v. assadolament) assag / ensag : temptativa ; espròva ; experimentacion ; al rugbí, depaus del balon darrièr lo limit de l'equipa advèrsa. assaget nm, cf Ubaud Dicort : « petit essai » TdF ‘assajet’ assagista n (m. e f.) : autor, -a d'assages. assagiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « entreprenant, -e » (v. L. 29) assailar v : v. sailar. assajaire, -aira n / ensajaire, -aira (abs. Dicort) : « celui, celle qui essaye, essayeur, expérimentateur », tastavin ; tastasalsa ; « émule, champion » TdF ‘assajaire’. Es un assajaire, c’est un homme indécis, timide. (v. TdF) assajar / ensajar (v. tr.) : temptar ; esprovar ; experimentar ; alassar. Assaja un còp de mai, que capitaràs. assajar / ensajar (s') : s'esprovar ; s'alassar. assajat,-ada / ensajat, -ada : esprovat, -ada. assalada (abs. Dicort) : distribucion de sal al bestial ; tabassada. (v. assalejada, cf Ubaud Dicort p 145) assalador : pèira plana per i pausar la sal del bestial. assalar (v. tr.) : balhar de sal al bestial. Lo bestial lo cal assalar regularament. assalar (s') : se prene de sal. assalatge (abs. Dicort) : accion de donar de sal. (v. assalejatge, cf Ubaud Dicort p 145) assalejada nf, cf Ubaud Dicort : « distribution de sel au bétail ; volée de coups » TdF assalejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui donne le sel au bétail ; lieu ou vase dans lequel on le donne [v. assalador] » TdF. assalejar : assalar ; metre de sal dins sa convèrsa ; ressasiar ; tabassar. assalejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de donner du sel » TdF assalh nm, cf Ubaud Dicort : « assaut » (L. 29) assalhir v cf Ubaud Dicort : v. assalir. assalhit, -ida adj cf Ubaud Dicort : v. assalit. assalida : assaut ; ataca. assalidor, -doira n (v. TdF) : persona qu'ataca ; persona qu'assauta. assalir [veire assalhir, cf Ubaud Dicort] / assalhir (v. tr.) : assautar ; atacar. assalís nm, cf Ubaud Dicort : « saunière pour brebis » (v. Alibert) assalit (veire assalhit), -ida / assalhit, -ida : atacat, -ada. Foguèrem assalhits per tot un fum de moissals. assalt nm (abs. Dicort) : v. assaut. assalvatgiment : accion o resulta d'assalvatgir o de s'assalvatgir.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|