asoraire, -aira : persona que baisa una relíquia, una estatua per venerar tal o tal sant.

asorar (v. tr. e intr.) : baisar una relíquia o una estatua per venerar tal o tal sant. (v. adorar)

asorat, -ada : baisat, -ada / venerat, -ada (relíquia, estatua)

asorbar (v. tr.) : desafilar una mèla.

asorbat, -ada : desafilat, -ada ; asimat, -ada (mèla / lama)

asornar (v. tr.) : adornar.

asortaire, -aira (abs. Dicort) : persona que fa d'abortiments. (v. avortaira)

asortar v (Alibert) [veire avortar, cf Ubaud Dicort] : v. abortir (abs. Dicort) - afolar - prene mal.

asòt nm, cf Ubaud Dicort : v. ason. (v. TdF jos ‘asoun’). (# azòt)

aspa nf : ferradura de ligason ; ligam de fil de fèrre « ... pour empêcher le bois de se fendre » ; relha de pòrta ; debanador / travol. (Alibert)

aspada : clapa sul tafanari.

aspaire, --aira n, cf Ubaud Dicort : (v. aspar)

aspar (v. tr.) : metre una ferradura de ligason, un ligam, un rampon, « fixer avec une happe, avec un crampon » TdF.

asparagus nm (lat.) : nom generic de l'espargue (m.), balhat pels floristas al fulham d'espècias vesinas, e que n'adornan lors ramelets.

aspartam : substància de sintèsi que fa ofici de sucre.

aspècte : aire / regardura (biais qu'una persona o una causa se presenta a la vista) ; espectacle.

Aspècte reguèrgue.

Aspècte de desolacion.

A l'aspècte de : a la vista de.

« asperbièr » nm e derivats : v. sorbièr e esperbièr, cf Ubaud Dicort.

Asperges me (lat.) : antifòna latina que comença aital ; aspersion liturgica abans una messa grand. v. la nòta de grand.

aspèrges nm, cf Ubaud Dicort : « aspersion d’eau bénite ; aspergès, goupillon » TdF (v. çai sus)

Faire un aspèrges, pisser au lit. (v.  TdF)

aspergilòma (aspergillòma (v. çai jos)) (m.) : massa formada per un agregat de fonges sus las brónquias o suls paumons.

aspergilòsi [aspergillòsi, cf Ubaud Dicort] (f.) : malautiá amodada pel fonge Aspergillus fumigatus.

aspergir (v. tr.) (R. II, 133) : esposcar.

asperitat nf (R. II, 134) : rugositat (estat de çò borroncelut)

aspermatisme : dificultat o impossibilitat d'ejaculacion.

aspermia : abséncia d'espèrma (m.)

aspersar v tr : v. aspersonar

aspersion (f.) : accion d'aspergir en general ; asagatge agricòla en forma de pluèja ; accion d'aspergir quicòm o q.q. amb d'aiga benesida. v. Asperges-me.

asperson / aspersor nm (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : aplech liturgic per aspergir.

aspersonar [ / aspersar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘aspersouna’)] (v. tr.) / aspersorar  (abs. Dicort) (v. tr.) : aspergir amb d'aiga benesida. 

aspic 1 [veire aspid, cf Ubaud Dicort] nm : mena de vipèra ;

La vipèra-aspic es de mai crentar que las autras.

aspic 2 [veire espic, cf Ubaud Dicort] nm : lavanda. (Lavandula spica) (v. TdF espi’)

aspic 3 nm : (preparacion culinària), cf Ubaud Dicort, « aspic » (Sèrras-Ess.)

aspid nm : v. aspic 1.

aspidistra (lat.) nf : planta d'apartament.

aspidium  (lat.) : mena de planta. (Aspidium vulgare); (A. angulara) ; (A. lobatum) ; (A. Braunii)

aspiracion : accion o resulta d'aspirar (t. a.) ; emission d'un son acompanhat d'un buf perceptible.

aspirador nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : maquina que neteja per aspiracion.

aspirament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’aspirer ; soupir, v. sospir » (v. TdF)

aspiran nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin à grains noirs, ronds, médiocres et peu serrés » (v. TdF)

aspirant 1, -a n : candidat, -a a un emplec o a un títol ; galonat, -ada entremièg l'adjudant màger e lo soslòctenent.

aspirant 2, -a adj : participi present d'aspirar.

Pompa aspiranta.

aspirar (v. tr. e intr.) : conflar d'aire los paumons ; amodar un liquid cap ennaut ; desirar.

Aspiràvem l'aire sanitós dels Pirenèus.

Aspira sa bevenda amb una palha de segal.

Aspirava a quicòm de pus relevat.

aspirat, -ada (adj. e subs.) : emés, -esa amb acompanhament d'un buf perceptible.

La « h » gascona es aspirada :  (hemna, hilha, hèsta, con.hessar...)

aspirator, -tritz n (abs. Dicort) : doblet modèrn d'aspirador / aparelh o maquina per aspirar (t.a.), « aspirateur » (Lagarde, Per Noste). (v. aspirador)

Aspirator domestic.

Aspirator de bren de rèssa...

aspiratòri, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'aspiracion, « aspiratoire » (Rapin).

aspirina nf : derivat de l'acid acetil salicilic utilizat coma analgesic e febrifug.

asplenia : abséncia de mèlsa.

asplenium (lat.) : mena de planta. (Asplenium)

asprament : amb aspretat.

aspre 1 nm : airal escarpat e rocalhut. (v. TdF)

En país de montanha, sovent, bastisson per d'aspres.

aspre 2, -pra adj : amargant, -a ; rugós, -osa ; rocalhut, -uda ; de mal endurar, de mal suportar ; rude, -a / montuós, -osa.

Frucha aspra.

Votz aspra.

Camin aspre.

Vent aspre.

Repròchi aspre.

Replica aspra.

 

 

aspre 3 nm, cf Ubaud Dicort : « aspre, petite monnaie d’argent usitée chez les Turcs » TdF jos ‘aspre 2’

asprejar (v. intr.) : èsser mai o mens amargant, -a.

Aquela poma aspreja bravament !

aspresa nf : amaror, « rudesse, austérité » TdF.

aspret, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu âpre, suret, ète, v. vispron » (v. TdF)

aspretat nf : amaror, « aspérité » TdF.

aspror nf : amaror, « acerbité » TdF.

asprum nm sing, cf Ubaud Dicort : « goût âpre » TdF

asquenasita adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « ashkénaze » (Per Noste)

-ASSA :  v. –ÀS.

assabedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à savoir » (L. 29)

assabentar (v. tr.) : informar (R. III, 367) ; far assaber.

Assabentatz-me sus çò que se passarà.

assabentar (s') : s'informar.

S'assabentèron pas coma cal.

assabentat, -ada : informat, -ada (que sap a qué se'n téner)

assaber 1 (m.) : informacion ; avís.

assaber 2 (loc. adv.) (abs. Dicort) : es a dire ... (davant una enumeracion) (v. saber (a -))

assaber 3 v, cf Ubaud Dicort : « savoir, dans l’expression faire assaber, informer par lettre, par message, faire part, donner avis » (v. TdF jos ‘assaupre’)

assaboraire nm : òs de buòu o de pòrc per assaborar la sopa. (v. TdF)

assaborament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’assaisonner, v. aprestatge » (v. TdF)

assaborar (v. tr.) : balhar de sabor, « assaisonner » TdF

assaboratge (abs. Dicort e TdF) : accion d'assaborar. (v. assaborament)

assaborir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, devenir savoureux » (L. 29)

assaborum : aprestatge (çò que balha de sabor al manjar)

L'assaborum gasta pas res, que sens assaborum...

assabut que (loc. conj.) (abs. Dicort) : estant que / vist que.

assadolada : regalèmus / brave repais.

assadolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rassasie » TdF

assadolament nm, cf Ubaud Dicort : « action de soûler ou de se soûler, rassasiement, v. ressasiament  » (v. TdF)

assadolant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « soûlant, v. afascant, afastigant » (v. TdF)

assadolar (v. tr.) (R. V, 163) : repasimar.

assadolar (s') : se repasimar ; far un regalèmus.

Las fedas se son plan assadoladas.

assadolatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de soûler, de se soûler » TdF ‘assadoulage’. (v. assadolament)

assag / ensag : temptativa ; espròva ; experimentacion ; al rugbí, depaus del balon darrièr lo limit de l'equipa advèrsa.

assaget nm, cf Ubaud Dicort : « petit essai » TdF assajet’

assagista n (m. e f.) : autor, -a d'assages.

assagiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « entreprenant, -e » (v. L. 29)

assailar v : v. sailar.

assajaire, -aira n / ensajaire, -aira (abs. Dicort) : « celui, celle qui essaye, essayeur, expérimentateur », tastavin ; tastasalsa ; « émule, champion » TdF assajaire’.

Es un assajaire, c’est un homme indécis, timide. (v. TdF)

assajar / ensajar (v. tr.) : temptar ; esprovar ; experimentar ; alassar.

Assaja un còp de mai, que capitaràs.

assajar / ensajar (s') : s'esprovar ; s'alassar.

assajat,-ada / ensajat, -ada : esprovat, -ada.

assalada (abs. Dicort) : distribucion de sal al bestial ; tabassada. (v. assalejada, cf Ubaud Dicort p  145)

assalador : pèira plana per i pausar la sal del bestial.

assalar (v. tr.) : balhar de sal al bestial.

Lo bestial lo cal assalar regularament.

assalar (s') : se prene de sal.

assalatge (abs. Dicort) : accion de donar de sal. (v. assalejatge, cf Ubaud Dicort p  145)

assalejada nf, cf Ubaud Dicort : « distribution de sel au bétail ; volée de coups » TdF

assalejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui donne le sel au bétail ; lieu ou vase dans lequel on le donne [v. assalador] » TdF.  

assalejar : assalar ; metre de sal dins sa convèrsa ; ressasiar ; tabassar.

assalejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de donner du sel » TdF

assalh nm, cf Ubaud Dicort : « assaut » (L. 29)

assalhir v cf Ubaud Dicort : v. assalir.

assalhit, -ida adj cf Ubaud Dicort : v. assalit.

assalida : assaut ; ataca.

assalidor, -doira n (v. TdF) : persona qu'ataca ; persona qu'assauta.

assalir [veire assalhir, cf Ubaud Dicort] / assalhir (v. tr.) : assautar ; atacar.

assalís nm, cf Ubaud Dicort : « saunière pour brebis » (v. Alibert)

assalit (veire assalhit), -ida / assalhit, -ida : atacat, -ada.

Foguèrem assalhits per tot un fum de moissals.

assalt nm (abs. Dicort) : v. assaut.

assalvatgiment : accion o resulta d'assalvatgir o de s'assalvatgir.