|
|
|
|
|
|
asfixiar (v. tr.) : amodar una asfixia. asfixiar (s') : perir per afixia. Manquèt a s'asfixiar amb d'oxid de carbòni. asfodèl (plt.) (abs. Dicort) : alapeda / porraca / muguet de prat : (Asphodelus fistulosus) ; (A. microcarpus) ; (A. cerasifèr) (A. Chambeironi) ; (A. Arrondeaui) ; (A. subalpinus) (A. albus) (v. alapeda, porraca) asfraudatge : degalh fach per un tropèl. ashish (m.) : mena de dròga. ashram (m.) : en Índia, airal de retirada espirituala. asialia : abséncia de saliva. asiatic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Asia ; persona sortida d'Asia. « asicon » (asicon nm) : v. asenet. asiderita (f.) : meteorita (f.) peirosa desprovesida de fèrre. asièr 1 (adv.) : ièr. asièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. asenièr. (v. TdF jos ‘asenié’) asil : establiment de repaus ; abric / refugi ; proteccion. asillabia : mena d'afasia sensoriala que lo malaut, tocat de cecitat verbala, i es capable de reconéisser las letras, mas incapable de las apariar per ne far de sillabas. asillabic, -a : qu'es pas sillabic (natura d'un son que, dins una sillaba, acompanha lo punt vocalic) Lo « i » del mot « aire » es asillabic. « asim » : v. azim. asima : enveja ; desir ; escaufèstre. asimant nm (L. 37 - R. II, 162) (arc.) [(class.) veire aimant 1, cf Ubaud Dicort] : aimant (oxid de fèr) asimantar [(class.) veire aimantar] (v. tr. arc.) : aimantar. asimantar [(class.) veire aimantar] (s') v pron (arc.) : s'aimantar. asimar (v. tr.) : dentarigar las dents ; desafilar una mèla ; acometre ; escaufestrar ; empusar lo fuòc ; acometre un can ; desgostar. asimar (s') : pèrdre l'apetís / se desgostar a causa d'una dentariga. Un pòrc asimat ven que magrís en lòc de ganhar. asimat, -ada : dentarigat, -ada (v. L. 111 ‘dentariga’). asimbaire nm, -aira : agimbaire, -a ; petaçaire, -a ; reparaire, -a « chaudronnier » (Alibert). asimbar (v. tr.) : agimbar ; petaçar ; reparar. asimbar (s') : se petaçar ; se reparar. asimbat, -ada : petaçat, -ada. asimbolia : tèrme generic per designar tota perturbacion dins l'utilizacion dels signes. asimbolia : incapacitat patologica de comprene los simbols, e mai que mai los signes lingüistics. asimetria : manca de simetria. asimetric, -a : que manca de simetria. asimetricament : d'un biais asimetric. asimptomatic, -a : natura d'una malautiá sens simptòmas. asimptòta (f.) : drecha que la distància d'un punt d'una corba a aquela drecha tend cap a zèro quand lo punt s'alunha cap a l'infinit sus aquela corba. asimptotic, -a : relatiu, -iva a una asimptòta. « asimut » : v. azimut. « asinat » (asinat nm) : v. aisinat 1. asincròn, -a : natura de quicòm qu'es pas sincròn (qu'es pas simultanèu) ; t. tecn. d'informatica. asincronia : natura de çò asincròn. Movements asincròns. Ordenador asincròn. Alternador asincròn. Motor asincròn. asincronic, -a : relatiu, -iva a l'asincronisme. asincronisme : manca de sincronisme. asincronòsi (f.) : perturbacion que ven d'un desfasament orari. asindèsi (f.) : manca parciala o totala d'omologia cromosomica ; perturbacion psiquica qu'es una incapacitat de coeréncia dins la pensada o l'expression.
|
|
asindèta (abs. Dicort) : supression de ligasons dins una frasa o entre dos frasas per balhar mai d'expressivitat a l'estil. [Per Noste : asindeton « asyndète »] Femna, mainatges, trabalh, malautiá... se'n tirava pas. Manjàvem, beviam… Trabalhàvem, nos pausàvem… asindetic, -a : que suprimís las ligasons. asinergia : perturbacion de la facultat d'associacion dels movements elementars (L. 136) dins los actes complèxes. asingamia : impossibilitat per doas espècias d'acomplir l'acte de fecondacion. asintactic, -a adj (abs. Dicort) : manca de sintaxa. asir (m.) : fastic ; òdi ; desgost ; aversion. asirable, -bla : aissable, -a. asirament nm, cf Ubaud Dicort : « haine, courroux » (L. 37) asirança : asir / òdi / aversion. asirar (v. tr. e intr.) : orrir / aver en òdi ; prene en aversion ; embestiar ; se despieitar / abandonar lo nis que sos uòus son estats patejats ; abandonar sos aucelons ; deslargar / fòranisar (quitar sa nisada) ; guerpir (R. III, 516) / fugir. Los aucelons venon d'asirar. asirar (s') : se poder pas véser / se poder pas sentir. asiron / asiròt : asenet (ase pichon) asirós, -osa : plen d'asir / plen d'aversion. asismic, -a : qualitat dels airals, de las regions de la Tèrra que i a pas de tèrratremols. asismisme : abséncia de tèrratremols. asistòla : diminucion o cessacion de las contraccions cardiacas. asistolia : insufisença de las contraccions cardiacas ; perturbacions que venon d'aquela insufisença. asistolic, -a : relatiu, -iva a l'asistolia. asma nm : guèlsa / polsièira / polsas (sufocacion intermitenta). Una crisi d'asma. asmatic, -a : relatiu, -iva a l'asma ; que patís d'asma. asmolhas [asmòlhas ~ mòlhas nf pl, cf Ubaud Dicort p 145 e 236] : pinças o tenalhas de fabre. asoblidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en oubli, oublier ; omettre » TdF asocial, -a (adj.) : marginal, -a. D'asocials, totjorn i n'aurà. asocialitat nf : marginalitat. asolhar [ ~ asulhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : emplenar una barrica fins a la bonda. asolhar (s') (De confondre pas amb asulhar 1) : se bandar. S'asolha un pauc cada jorn. asolhat,-ada : bandat, -ada. Es asolhat coma un oire. asomatognosia : pèrdia de consciéncia d'una partida o de la totalitat del còrs dins de lesions del lòbe parietal. asombralh : airal a ombra. asombrament : accion d'asombrar. asombrar (v. tr.) : metre a l'ombra. asombrar (s') : se metre a l'ombra. ason nm, cf Ubaud Dicort : « ânon, v. asenon » (v. TdF) asondament : aigat. asondar (v. intr.) : desbordar ; enaigar. (v. TdF) asondar (s') : s'escampar ; s'enaigar ; se metre en colèra. Lo lach sul fuòc s'asonda aisidament. La paure Causset s'asondava coma lach sul fuòc. asondat, -ada : p.p. d'asondar. Plana asondada. asonglada : presa amb las onglas. asonglar (v.tr.) : agripar amb las onglas. S'asonglèt a una redent de la paret per tombar pas. asonglar (s') : s'agripar amb las onglas asonglat, -ada : agripat, -ada amb las onglas. asontiment : accion o resulta d'aunir, de desonorar. asontir (v. tr.) : portar vergonha ; aunir ; desonorar. asontit, -ida : aunit, -ida ; desonorat, -ada. asora (adv.) : a l'ora. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|