asfixiar (v. tr.) : amodar una asfixia.

asfixiar (s') : perir per afixia.

Manquèt a s'asfixiar amb d'oxid de carbòni.

asfodèl (plt.) (abs. Dicort) : alapeda / porraca / muguet de prat : (Asphodelus fistulosus) ; (A. microcarpus) ; (A. cerasifèr) (A. Chambeironi) ; (A. Arrondeaui) ; (A. subalpinus) (A. albus) (v. alapeda, porraca)

asfraudatge : degalh fach per un tropèl.

ashish (m.) : mena de dròga.

ashram (m.) : en Índia, airal de retirada espirituala.

asialia : abséncia de saliva.

asiatic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Asia ; persona sortida d'Asia.

« asicon » (asicon nm) : v. asenet.

asiderita (f.) : meteorita (f.) peirosa desprovesida de fèrre.

asièr 1 (adv.) : ièr.

asièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : v. asenièr. (v. TdF jos ‘asenié’)

asil : establiment de repaus ; abric / refugi ; proteccion.

asillabia : mena d'afasia sensoriala que lo malaut, tocat de cecitat verbala, i es capable de reconéisser las letras, mas incapable de las apariar per ne far de sillabas.

asillabic, -a : qu'es pas sillabic (natura d'un son que, dins una sillaba, acompanha lo punt vocalic)

Lo « i » del mot « aire » es asillabic.

« asim » : v. azim.

asima : enveja ; desir ; escaufèstre.

asimant nm (L. 37 - R. II, 162) (arc.) [(class.) veire aimant 1, cf Ubaud Dicort] : aimant (oxid de fèr)

asimantar [(class.) veire aimantar] (v. tr. arc.) : aimantar.

asimantar [(class.) veire aimantar] (s') v pron (arc.) : s'aimantar.

asimar (v. tr.) : dentarigar las dents ; desafilar una mèla ; acometre ; escaufestrar ; empusar lo fuòc ; acometre un can ; desgostar.

asimar (s') : pèrdre l'apetís / se desgostar a causa d'una dentariga.

Un pòrc asimat ven que magrís en lòc de ganhar.

asimat, -ada : dentarigat, -ada (v. L. 111 ‘dentariga’).

asimbaire nm, -aira : agimbaire, -a ; petaçaire, -a ; reparaire, -a « chaudronnier » (Alibert).

asimbar (v. tr.) : agimbar ; petaçar ; reparar.

asimbar (s') : se petaçar ; se reparar.

asimbat, -ada : petaçat, -ada.

asimbolia : tèrme generic per designar tota perturbacion dins l'utilizacion dels signes.

asimbolia : incapacitat patologica de comprene los simbols, e mai que mai los signes lingüistics.

asimetria : manca de simetria.

asimetric, -a : que manca de simetria.

asimetricament : d'un biais asimetric.

asimptomatic, -a : natura d'una malautiá sens simptòmas.

asimptòta (f.) : drecha que la distància d'un punt d'una corba a aquela drecha tend cap a zèro quand lo punt s'alunha cap a l'infinit sus aquela corba.

asimptotic, -a : relatiu, -iva a una asimptòta.

« asimut » : v. azimut.

« asinat » (asinat nm) : v. aisinat 1.

asincròn, -a : natura de quicòm qu'es pas sincròn (qu'es pas simultanèu) ; t. tecn. d'informatica.

asincronia : natura de çò asincròn.

Movements asincròns.

Ordenador asincròn.

Alternador asincròn.

Motor asincròn.

asincronic, -a : relatiu, -iva a l'asincronisme.

asincronisme : manca de sincronisme.

asincronòsi (f.) : perturbacion que ven d'un desfasament orari.

asindèsi (f.) : manca parciala o totala d'omologia cromosomica ; perturbacion psiquica qu'es una incapacitat de coeréncia dins la pensada o l'expression.


 

asindèta (abs. Dicort) : supression de ligasons dins una frasa o entre dos frasas per balhar mai d'expressivitat a l'estil. [Per Noste : asindeton « asyndète »]

Femna, mainatges, trabalh, malautiá... se'n tirava pas.

Manjàvem, beviam…

Trabalhàvem, nos pausàvem…

asindetic, -a : que suprimís las ligasons.

asinergia : perturbacion de la facultat d'associacion dels movements elementars (L. 136) dins los actes complèxes.

asingamia : impossibilitat per doas espècias d'acomplir l'acte de fecondacion.

asintactic, -a adj (abs. Dicort) : manca de sintaxa.

asir (m.) : fastic ; òdi ; desgost ; aversion.

asirable, -bla : aissable, -a.

asirament nm, cf Ubaud Dicort : « haine, courroux » (L. 37)

asirança : asir / òdi / aversion.

asirar (v. tr. e intr.) : orrir / aver en òdi ; prene en aversion ; embestiar ; se despieitar / abandonar lo nis que sos uòus son estats patejats ; abandonar sos aucelons ; deslargar / fòranisar (quitar sa nisada) ; guerpir (R. III, 516) / fugir.

Los aucelons venon d'asirar.

asirar (s') : se poder pas véser / se poder pas sentir.

asiron / asiròt : asenet (ase pichon)

asirós, -osa : plen d'asir / plen d'aversion.

asismic, -a : qualitat dels airals, de las regions de la Tèrra que i a pas de tèrratremols.

asismisme : abséncia de tèrratremols.

asistòla : diminucion o cessacion de las contraccions cardiacas.

asistolia : insufisença de las contraccions cardiacas ; perturbacions que venon d'aquela insufisença.

asistolic, -a : relatiu, -iva a l'asistolia.

asma nm : guèlsa / polsièira / polsas (sufocacion intermitenta).

Una crisi d'asma.

asmatic, -a : relatiu, -iva a l'asma ; que patís d'asma.

asmolhas [asmòlhas ~ mòlhas nf pl, cf Ubaud Dicort p 145 e 236] : pinças o tenalhas de fabre.

asoblidar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en oubli, oublier ; omettre » TdF

asocial, -a (adj.) : marginal, -a.

D'asocials, totjorn i n'aurà.

asocialitat nf : marginalitat.

asolhar [ ~ asulhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : emplenar una barrica fins a la bonda.

asolhar (s') (De confondre pas amb asulhar 1) : se bandar.

S'asolha un pauc cada jorn.

asolhat,-ada : bandat, -ada.

Es asolhat coma un oire.

asomatognosia : pèrdia de consciéncia d'una partida o de la totalitat del còrs dins de lesions del lòbe parietal.

asombralh : airal a ombra.

asombrament : accion d'asombrar.

asombrar (v. tr.) : metre a l'ombra.

asombrar (s') : se metre a l'ombra.

ason nm, cf Ubaud Dicort : « ânon, v. asenon » (v. TdF)

asondament : aigat.

asondar (v. intr.) : desbordar ; enaigar. (v. TdF)

asondar (s') : s'escampar ; s'enaigar ; se metre en colèra.

Lo lach sul fuòc s'asonda aisidament.

La paure Causset s'asondava coma lach sul fuòc.

asondat, -ada : p.p. d'asondar.

Plana asondada.

asonglada : presa amb las onglas.

asonglar (v.tr.) : agripar amb las onglas.

S'asonglèt a una redent de la paret per tombar pas.

asonglar (s') : s'agripar amb las onglas

asonglat, -ada : agripat, -ada amb las onglas.

asontiment : accion o resulta d'aunir, de desonorar.

asontir (v. tr.) : portar vergonha ; aunir ; desonorar.

asontit, -ida : aunit, -ida ; desonorat, -ada.

asora (adv.) : a l'ora.