|
||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
ascèta n (m. e f.) : q. q. que mena una vida solitària e contemplativa, amb celibat, june, abstinéncia, e autras mortificacions ; q. q. que mena una vida austèra. ascetic, -a : relatiu, -iva a l'ascetisme. Cara ascetica. ascetisme : mortificacion de la carn. ascidèus (m. pl.) : classa d'ascidis. v. çaijós. ascidi (m.) : vichet / vichut (animal marin acrancat als rocasses) ; organ en forma d'urna, fach per las fuèlhas d'unas plantas carnivòras. ascidifòrme, -ma / ascidioïde, -da adj : en forma d'ascidi. ascienciar (s') : s'assabentar. ascienciat, -ada : letrat, -ada ; biaissut, -uda ; engenhós, -osa. asciti (f.) : acomolòfi de serositat dins la cavitat peritoneala. ascitic, -a : relatiu, -iva a l'asciti. Liquid ascitic. ascla : estèla gròssa (v. estèla 3). ascladoira nf (abs. Dicort) : malh / maça. (v. çai jos) asclador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui sert à fendre » : Massa ascladoira, mailloche de fendeur de bois. (v. TdF ‘ascladouiro (masso)) ascladura : fendascla ; fenda. asclaire, -aira : persona que fa d'asclas amb un malh e de cunhs o amb lo tractor ; « homme qui n’écoute aucune raison » TdF. Tossir coma un asclaire (s.f.) : tossir fòrt. asclar (v. tr.) : far d'asclas ; fendilhar ; fendre. asclar (s') : se fendilhar ; se fendasclar ; se fendre. asclassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande fêlure, large fente, crevasse » TdF asclat 1, -ada adj : fendilhat, -ada ; fendut, -uda ; fendasclat, -ada. asclat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cas, son particulier que rend une chose fêlée » (v. TdF) asclepiada (plt.) : (Asclepias cornuti) asclepiadacèa : planta de la familha de las asclepiadacèas. asclepiadacèas (f. pl.) : familha de plantas. ascleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fissure, scissure ; copeau, petite bûche » TdF asclon nm, cf Ubaud Dicort : « petite bûche, v. esclapon, estelon 2 » (v. TdF) asclòti nm, cf Ubaud Dicort : « tête fêlée, écervelé, fantasque » TdF ASCO- : forma prefixada del grèc askòs (oire) ascocarp : aparelh esporifèr dels ascomicèts. ascogenèsi (f.) : mòde de formacion pròpri dels ascomicèts. ascogòni (m.) : organ sexual dels ascomicèts. ascoliquèns : familha de liquèns. ascomicèt : campairòl o fonge de la familha dels ascomicèts. ascomicèts (m. pl.) : familha de campairòls e de fonges. ascorbic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ascorbique » (Rapin) ase nm 1 (v. TdF ‘ase 1’) : borric (Equus asinus) ; cabiron ; espiga mal batuda ; piòt (s.f.) ; tavanon ; soc per far de lenha ; cabòt (peis) ; cadèrç ; cabra de ressaire ; mòla verticala de molin d'òli ; gròssa mosca ; escampadoira d'aiga d'una chimenèia ; trespès per cargar un fais sus l'espatla ; garbieiron d'òrdi o de civada ; àbet ; cunh de fust ; as de jòc de cartas ; carriòl de doas ròdas per carrejar mossa o brabant ; travèrsa per las ridèlas ; Cargat coma un ase : subrecargat. L’ase me quilhe ! imprécation très familière aux Provençaux et équivalente à : foin de moi, le diable m’emporte si. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ase’) L’ase te fota ! la peste soit de toi. (v. Ubaud Dicort Errata web e TdF jos ‘foutre’) ase 2 nm, cf Ubaud Dicort : estomac del pòrc ; lo bodin pus gròs ; l'èime. Qu'as dins l'ase ? : qu'as dins lo ventre ? (s.f.) ase 3 nm : amora ; aire ; fragosta. ase blanc : aire (frucha) ase bolhent nm : cabassòla (pichon de granhòta) ; « butor, âne bâté » TdF jos ‘ase’ ase bon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ase’) : mena de jòc de dròlles. ase cap e tot : brave ase (s. f.) Es un ase cap e tot, c’est un âne bâté. (v. TdF jos ‘ase 1’) ase dur (abs. Dicort) : v. asedur. ase picador nm (v. Alibert ; abs. Dicort) : tija de fèrre par asugar la dalha. asec : afaissament ; atassament d'una paret nòva ; umor / composicion ; comportament. v. asegar - s'asegar. Èsser de bon asec : èsser de bona composicion ; èsser de biais. ase dur [asedur (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt) : agast / argelabre / aserau (Acer campestris) (v. aseron) asegada : çò arrengat dins un còp ; pastural abandonat per un jorn al bestial ; tabassada / rosta. asegadura : arrengament ; agençament. asegaire, -aira n : sanaire, -a / crestaire , -a / adobaire. asegalar (v. tr.) : egalar ; egalejar.
|
|
asegar (v. tr.) : sanar / crestar ; ajustar ; arrengar ; adobar ; adornar ; melhorar ; corregir ; acomodar ; far s'endevenir ; agençar (s. XII) asegar (s') : s'arrengar ; s'adornar ; se melhorar ; s'adobar ; se corregir ; s'acomodar ; s'endevenir. asegat, -ada : adobat, -ada ; agençat, -ada. t. a. çaisús. asegatge : accion d'agençar. aseimaire, -aira n : lambiardejaire, -a ; balançaire, -a. aseimar (v. tr.) : estimar a l'uèlh ; agachar ; balançar ; supausar. aselhonaire, -aira : arpentaire, -a ; pagelaire, -a ; canejaire, -a. aselhonar (v. tr.) : arpentar (t.a.) / canejar ; destrar / pagelar. asemantic, -a : natura de quicòm, d'una frasa que vòl pas dire res. « Asemar » (Asemar n pr m) : v. Ademar / Azemar (los 2, abs. Dicort). « asemar » / « acesmar » v : v. aseimar e acermar. « asemièr » / « acesmièr » : v. acermièr. asemprada nf, cf Ubaud Dicort : « assemblée » TdF ‘asemprado’ asempraire, -aira n : sermonaire, -a « semonneur, solliciteur, euse » TdF ; convidaire, -a. asemprar (v. tr) : convocar ; convidar ; assemblar ; sollicitar (R. V, 254). asemprar (s') : s'assemblar. asempre nm (v. Honnorat, Azaïs) / asemprada (v. asemprada) : cortègi de nòças o d'enterrament ; « assemblée, réunion » ; convocacion ; convit ; ancian drech senhoral ; prestacion ; ajuda. (v. TdF ‘asempre’) asempriu : privilègi de pastural ; pastural. asena : sauma / borrica. asenada : borricada (bestiesa) D'asenadas qual n'a pas jamai fachas ? asenador nm, cf Ubaud Dicort : « petite écurie, réduit pour un âne ou une ânesse » TdF asenariá nf, cf Ubaud Dicort : « l’espèce asinine » (v. TdF) asenàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros âne » TdF asenenc, -a adj / asenin, -a (v. asenin) : « d’âne » ; pèc, -a / bèstia (m. e f.) (v. TdF) asenet / asiron / asiròt / asòt nm : ase pichonèl. asenièr 1, -ièira n : menaire, -a d'ases ; vendeire, -a d'ases. asenièr 2 nm : fragostièr / amorèu (arbrilhon que fa de fragostas)(Rubus idaeus) asenin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « asinin, ine » TdF asenon nm, cf Ubaud Dicort : « ânon, petit âne, petit ignorant » TdF asepsia : metòde per eliminar las bacterias. aseptic, -a : exempt, -a de bacterias o autres organismes nocius. aseptizacion : accion o resulta d'aseptizar. aseptizar (v. tr.) : desbarrassar d'organismes nocius. Una plaga aseptizada. aserau nm (Alibert) / aseron (v. aseron) : agast ; sicomòr (Acer pseudo-platanus) aserbar (v. tr.) : aferratjar / metre lo bestial al verd. aserbat, -ada : aferratjat, -ada ; al verd. asermar (Alibert) [ / assermar (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘asserma’)] (v. tr.) : tressecar, far secar dins lo forn, « ...au feu » TdF ; far crebar de set. asermar [ / assermar] (s') v pron : se tressecar ; secar « ...au feu » (v. TdF jos ‘asserma’) ; crebar de set... asermat [ / assermat], -ada adj : tressecat, -ada ; crebat, -ada de set. « aseròla » : v. azeròla. aseron nm (Alibert) : mena d'agast (Acer campestris) asesc : apais (noiridura per trapar lo peis o un autre animal) asescada nf, cf Ubaud Dicort : v. escada. (v. asescar) asescar (Alibert) / escar (v. tr.) : apasturar lo peis per lo trapar. asescar (s’) v pron (v. Alibert) : s'avidar. asescat, -ada : avidat, -ada ; apasturat, -ada. asexual, -a (abs. Dicort) : que se fa sens l'intervencion dels sèxes. Reproduccion asexuala. asexualitat nf, cf Ubaud Dicort : « asexualité » (Per Noste) asexuat, -ada : qu'a pas de sèxe. asfalt [asfalte] (m.) : betum mineral. asfaltar (v. tr.) : betumar / embetumar / recobrir d'asfalt. asfaltat, -ada : recobèrt, -a d'asfalt (camin, rota, trepador...) asfaltatge nm, cf Ubaud Dicort : « asphaltage » (Laus) asfalte nm, cf Ubaud Dicort : v. asfalt. asfigmia : disparicion momentanèa del pols. asfixia nf : mòrt aparenta o suspension de las fonccions vitalas. asfixiant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « asphyxiant, -e » (Laus) |
|
||
|
|
|
|
|
|
|