ascèta n (m. e f.) : q. q. que mena una vida solitària e contemplativa, amb celibat, june, abstinéncia, e autras mortificacions ; q. q. que mena una vida austèra.

ascetic, -a : relatiu, -iva a l'ascetisme.

Cara ascetica.

ascetisme : mortificacion de la carn.

ascidèus (m. pl.) : classa d'ascidis. v. çaijós.

ascidi (m.) : vichet / vichut (animal marin acrancat als rocasses) ; organ en forma d'urna, fach per las fuèlhas d'unas plantas carnivòras.

ascidifòrme, -ma / ascidioïde, -da adj : en forma d'ascidi.

ascienciar (s') : s'assabentar.

ascienciat, -ada : letrat, -ada ; biaissut, -uda ; engenhós, -osa.

asciti (f.) : acomolòfi de serositat dins la cavitat peritoneala.

ascitic, -a : relatiu, -iva a l'asciti.

Liquid ascitic.

ascla : estèla gròssa (v. estèla 3).

ascladoira nf (abs. Dicort) : malh / maça. (v. çai jos)

asclador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui sert à fendre » :

Massa ascladoira, mailloche de fendeur de bois. (v. TdF ascladouiro (masso))

ascladura : fendascla ; fenda.

asclaire, -aira : persona que fa d'asclas amb un malh e de cunhs o amb lo tractor ; « homme qui n’écoute aucune raison » TdF.

Tossir coma un asclaire (s.f.) : tossir fòrt.

asclar (v. tr.) : far d'asclas ; fendilhar ; fendre.

asclar (s') : se fendilhar ; se fendasclar ; se fendre.

asclassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande fêlure, large fente, crevasse » TdF

asclat 1, -ada adj : fendilhat, -ada ; fendut, -uda ; fendasclat, -ada.

asclat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cas, son particulier que rend une chose fêlée » (v. TdF)

asclepiada (plt.) : (Asclepias cornuti)

asclepiadacèa : planta de la familha de las asclepiadacèas.

asclepiadacèas (f. pl.) : familha de plantas.

ascleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite fissure, scissure ; copeau, petite bûche » TdF

asclon nm, cf Ubaud Dicort : « petite bûche, v. esclapon, estelon 2 » (v. TdF)

asclòti nm, cf Ubaud Dicort : « tête fêlée, écervelé, fantasque » TdF

ASCO- : forma prefixada del grèc askòs (oire)

ascocarp : aparelh esporifèr dels ascomicèts.

ascogenèsi (f.) : mòde de formacion pròpri dels ascomicèts.

ascogòni (m.) : organ sexual dels ascomicèts.

ascoliquèns : familha de liquèns.

ascomicèt : campairòl o fonge de la familha dels ascomicèts.

ascomicèts (m. pl.) : familha de campairòls e de fonges.

ascorbic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ascorbique » (Rapin)

ase nm 1 (v. TdF ase 1’) : borric (Equus asinus) ; cabiron ; espiga mal batuda ; piòt (s.f.) ; tavanon ; soc per far de lenha ; cabòt (peis) ; cadèrç ; cabra de ressaire ; mòla verticala de molin d'òli ; gròssa mosca ; escampadoira d'aiga d'una chimenèia ; trespès per cargar un fais sus l'espatla ; garbieiron d'òrdi o de civada ; àbet ; cunh de fust ; as de jòc de cartas ; carriòl de doas ròdas per carrejar mossa o brabant ; travèrsa per las ridèlas ;

Cargat coma un ase : subrecargat.

L’ase me quilhe ! imprécation très familière aux Provençaux et équivalente à : foin de moi, le diable m’emporte si. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ase’)

L’ase te fota ! la peste soit de toi. (v. Ubaud Dicort Errata web e TdF jos ‘foutre’)

ase 2 nm, cf Ubaud Dicort : estomac del pòrc ; lo bodin pus gròs ; l'èime.

Qu'as dins l'ase ? : qu'as dins lo ventre ? (s.f.)

ase 3 nm : amora ; aire ; fragosta.

ase blanc : aire (frucha)

ase bolhent nm : cabassòla (pichon de granhòta) ; « butor, âne bâté » TdF jos ‘ase’

ase bon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ase’) : mena de jòc de dròlles.

ase cap e tot : brave ase (s. f.)

Es un ase cap e tot, c’est un âne bâté. (v. TdF jos ‘ase 1’)

ase dur  (abs. Dicort) : v. asedur.

ase picador nm (v. Alibert ; abs. Dicort) : tija de fèrre par asugar la dalha.

asec : afaissament ; atassament d'una paret nòva ; umor / composicion ; comportament. v. asegar - s'asegar.

Èsser de bon asec : èsser de bona composicion ; èsser de biais.

ase dur [asedur (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm (plt) : agast / argelabre / aserau (Acer campestris) (v. aseron)

asegada : çò arrengat dins un còp ; pastural abandonat per un jorn al bestial ; tabassada / rosta.

asegadura : arrengament ; agençament.

asegaire, -aira n : sanaire, -a / crestaire , -a / adobaire.

asegalar (v. tr.) : egalar ; egalejar.

 

 

asegar (v. tr.) : sanar / crestar ; ajustar ; arrengar ; adobar ; adornar ; melhorar ; corregir ; acomodar ; far s'endevenir ; agençar (s. XII)

asegar (s') : s'arrengar ; s'adornar ; se melhorar ; s'adobar ; se corregir ; s'acomodar ; s'endevenir.

asegat, -ada : adobat, -ada ; agençat, -ada. t. a. çaisús.

asegatge : accion d'agençar.

aseimaire, -aira n : lambiardejaire, -a ; balançaire, -a.

aseimar (v. tr.) : estimar a l'uèlh ; agachar ; balançar ; supausar.

aselhonaire, -aira : arpentaire, -a ; pagelaire, -a ; canejaire, -a.

aselhonar (v. tr.) : arpentar (t.a.) / canejar ; destrar / pagelar.

asemantic, -a : natura de quicòm, d'una frasa que vòl pas dire res.

« Asemar » (Asemar n pr m) : v. Ademar / Azemar (los 2, abs. Dicort).

« asemar » / « acesmar » v : v. aseimar e acermar.

« asemièr » / « acesmièr » : v. acermièr.

asemprada nf, cf Ubaud Dicort : « assemblée » TdF asemprado’

asempraire, -aira n : sermonaire, -a « semonneur, solliciteur, euse » TdF ; convidaire, -a.

asemprar (v. tr) : convocar ; convidar ; assemblar ; sollicitar (R. V, 254).

asemprar (s') : s'assemblar.

asempre nm (v. Honnorat, Azaïs) / asemprada (v. asemprada) : cortègi de nòças o d'enterrament ; « assemblée, réunion » ; convocacion ; convit ; ancian drech senhoral ; prestacion ; ajuda. (v. TdF asempre’)

asempriu : privilègi de pastural ; pastural.

asena : sauma / borrica.

asenada : borricada (bestiesa)

D'asenadas qual n'a pas jamai fachas ?

asenador nm, cf Ubaud Dicort : « petite écurie, réduit pour un âne ou une ânesse » TdF

asenariá nf, cf Ubaud Dicort : « l’espèce asinine » (v. TdF)

asenàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros âne » TdF

asenenc, -a adj / asenin, -a (v. asenin) : « d’âne » ; pèc, -a / bèstia (m. e f.) (v. TdF)

asenet / asiron / asiròt / asòt nm  : ase pichonèl.

asenièr 1, -ièira n : menaire, -a d'ases ; vendeire, -a d'ases.

asenièr 2 nm : fragostièr / amorèu (arbrilhon que fa de fragostas)(Rubus idaeus)

asenin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « asinin, ine » TdF

asenon nm, cf Ubaud Dicort : « ânon, petit âne, petit ignorant » TdF

asepsia : metòde per eliminar las bacterias.

aseptic, -a : exempt, -a de bacterias o autres organismes nocius.

aseptizacion : accion o resulta d'aseptizar.

aseptizar (v. tr.) : desbarrassar d'organismes nocius.

Una plaga aseptizada.

aserau nm (Alibert) / aseron (v. aseron) : agast ; sicomòr (Acer pseudo-platanus)

aserbar (v. tr.) : aferratjar / metre lo bestial al verd.

aserbat, -ada : aferratjat, -ada ; al verd.

asermar (Alibert) [ / assermar (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘asserma’)] (v. tr.) : tressecar, far secar dins lo forn, « ...au feu » TdF ; far crebar de set.

asermar [ / assermar] (s') v pron : se tressecar ; secar « ...au feu » (v. TdF jos ‘asserma’) ; crebar de set...

asermat [ / assermat], -ada adj : tressecat, -ada ; crebat, -ada de set.

« aseròla » : v. azeròla.

aseron nm (Alibert) : mena d'agast (Acer campestris)

asesc : apais (noiridura per trapar lo peis o un autre animal)

asescada nf, cf Ubaud Dicort : v. escada. (v. asescar)

asescar (Alibert) / escar (v. tr.) : apasturar lo peis per lo trapar.

asescar (s’) v pron (v. Alibert) : s'avidar.

asescat, -ada : avidat, -ada ; apasturat, -ada.

asexual, -a (abs. Dicort) : que se fa sens l'intervencion dels sèxes.

Reproduccion asexuala.

asexualitat nf, cf Ubaud Dicort : « asexualité » (Per Noste)

asexuat, -ada : qu'a pas de sèxe.

asfalt [asfalte] (m.) : betum mineral.

asfaltar (v. tr.) : betumar / embetumar / recobrir d'asfalt.

asfaltat, -ada : recobèrt, -a d'asfalt (camin, rota, trepador...)

asfaltatge nm, cf Ubaud Dicort : « asphaltage » (Laus)

asfalte nm, cf Ubaud Dicort : v. asfalt.

asfigmia : disparicion momentanèa del pols.

asfixia nf : mòrt aparenta o suspension de las fonccions vitalas.

asfixiant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « asphyxiant, -e » (Laus)