artritic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a las articulacions ; persona que patís d'una afeccion de las articulacions (v. artetic).
Dolors artriticas.
Son artritics de paire en filh.
artritisme (arc.) : tèrme vague que foguèt utilizat per designar d'afeccions cronicas fòrt diferentas (gota, obesitat, diabèta (f.), eczemà, rumatisme cronic...), es a dire d'estats patologics de longa durada.
ARTRO- : forma prefixada del grèc arthròn (articulacion)
artrobranquia : mena de branquia d'unes crustacèus.
artrocentèsi (f.) : ponccion d'una articulacion.
artrodèsi (f.) : operacion cirurgicala per blocar definitivament una articulacion.
artrodia : articulacion mobila que sos dos òsses an una superficia articulara plana.
artrodinia : dolor articulara vaga sens inflamacion.
artrografia : radiografia d'una articulacion.
artrogripòsi (f.) : malautiá congenitala caracterizada per d'enregdesiments e de desformacions articularas.
artrolisi (f.) : operacion cirurgicala per tornar la mobilitat a d'articulacions anquilozadas.
artrologia : branca de l'anatomia qu'estúdia las articulacions.
artropatia : nom generic de totas las malautiás de las articulacions.
artroplastia : operacion cirurgicala per tornar sa valor fonccionala a una articulacion.
artropleura : pleuriti (f.)
artropòde (m.) : animal de la familha dels artropòdes.
artropòdes (m. pl.) : familha d'animals invertebrats.
artropodina : proteïna que, amb la quitina, forma la cuticula dels artropòdes.
artrorisi (f.) : intervencion cirurgicala per blocar una articulacion.
artroscòpi (m.) : aparelh per far una artroscopia.
artroscopia : examèn endoscopic d'una articulacion.
artròsi (f.) : afeccion cronica de las articulacions.
La meu mairegrand èra tota claufida d'artròsi.
artrosic, -a adj e n : relatiu, -iva a l'artròsi ; persona que patís d'artròsi.
artrotomia : obertura d'una articulacion per incision de la capsula articulara e de la sinoviala.
arts 1 (las -) : las bèlas arts. (v. art)
arts 2 (los -) : l'ensemble dels filats de pesca. (v. art)
Artur (abs. Dicort) : prenom. (v. Artús)
Artus (e non pas « Arcturús » (fr.)) [Arturus cf Ubaud Dicort p. 145] (m.) : lo Boièr del cèl.
Artus [Artús] : prenom.
arum nm (abs. Dicort) (plt.) : èrba dragona / serpentaira (Arum dracunculus) ; pè de vedèl (plt.) (Arum maculatum); arum de Corsega (Arum pictum) ; (A. muscivorum) ; arum d'Itàlia (Arum italicum). (v. figairon)
arunan (adv. de temps) : l'an passat.
*aruspici (TdF jos ‘aruspice’) [aruspiç, cf Ubaud Dicort] (m.) : devinhaire de l'antiquitat romana.
aruspícia (R. II, 130) (abs. Dicort) : art dels aruspicis / divinacion de l'antiquitat romana qu'estudiava las entralhas animalas per ne tirar de presagis.
Arvei ~ Herve n pr m, cf Ubaud Dicort : « Hervé » (v. Laus)
arvicòla (abs. Dicort) (adj m. e f.) : bèstia o animal que viu pel campèstre, « arvicole » (Rapin).
-ÀS, -ASSA :
sufix occitan augmentatiu o pejoratiu (del latin -aceus, -a) : grandàs - ostalàs - fangàs - garçonàs - crentosàs - docinàs - meissantàs - filhassa - femnassa - vinassa - calorassa - galinassa ;
sufix onomastic : Roergàs, Roergassa – Auvernhàs, Auvernhassa ;
sufix toponimic abondós dins Erau e dins Gard : Lunàs - Pezenàs...
as nm : mena de carta de jogar. « ase » en l.p.
-ASA : sufix utilizat dins la nomenclatura dels enzims : idrolasa - oxidasa...
asada nf, cf Ubaud Dicort : v. asenada. (v. TdF ‘asado’)
asafia : prononciacion marrida que ven d'una articulacion marrida.
asa foetida (lat.) (plt.) : (Ferula asafoetida) ; F. monspeliensis) òli antispasmodic, obtengut per incision de la camba de la ferula.
asagada : arrosatge ; lavada / ramada / pissada (l.p.)
asagadoira nf : aplech per asagar, « pelle creuse dont on se sert pour arroser ; arrosoir, machine à arroser ». (v. TdF jos ‘aseigadouiro’)
asagador 1 nm : arrosador / asagal, « arrosoir » (Alibert).
asagador 2 / asagairon / asagal nm, cf Ubaud Dicort : « petite saignée pratiquée à une rigole pour introduire l’eau dans un pré » TdF jos ‘aseigadou 2’
asagador 3, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « propre à aigayer, à mouiller » (v. TdF jos ‘aseigadou 1’)
asagaire, -aira n : persona qu’asaga (v. TdF ‘aseigaire’) o maquina qu'asaga [v. asagadoira].
asagairon nm, cf Ubaud Dicort : v. asagador 2. (v. TdF jos ‘aseigadou 2’)
asagal 1 nm, cf Ubaud Dicort : « arrosoir » (Alibert). (v. asagador 1)
asagal 2 nm : v. asagador 2. (v. TdF jos ‘aseigadou 2’)
asagalat nm (Alibert) : lo contengut d'un asagador 1.
asagament nm / asagatge (v. asagatge) nm : accion d'asagar.
asagar (v. tr. e intr.) : arrosar ; prene l'aiga / s'embeure / trempar dins l'aiga (cauçaduras)
Asaguèri dins lo sanhàs, que comptavi pas tan mòl.
asagat, -ada : t. a. çaisús.
asagatge nm, cf Ubaud Dicort : « arrosage, droit d’arrosage » TdF jos ‘aseigage’
« asaigar » v : v. asagar.
asairar (s') : s'airejar ; pàisser amb la frescor (bestial)
asairat, -ada : airejat, -ada.
« asalbrar / asaubrar » (s') v : v. çaijós.
asarbrar (s') : escarlimpar (s'arrapar) per una branca bassa.
asaret (plt.) : aurelha d'òme (Asarum europaeum)
« asaròt » nm : v. aserau - aseron.
asarpar : v. arpar.
asatar / satar (v. tr.) : adaptar ; empegar ; butar una pòrta per l'entrebadar « pousser une porte sans achever de la fermer » (v. TdF e Ubaud Dicort p 145) ; encubar la bugada (v. Alibert).
asatar (s') / satar (se) : s'adaptar ; s'atassar ; s'encubar (linge)
asatat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « adapté, poussé, ée » TdF jos ‘asata’
asau nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : avorton (L. 37).
asaurar (v. tr.) : eissaurar (isau 'rar) v. eissaurar.
asaurar (s') : s'eissaurar. v. eissaurar.
asaurat, -ada : eissaurat, -ada. v. eissaurar.
asbèst (m.) , cf Ubaud Dicort : « asbeste, alun » (TdF e Alibert), substància minerala incombustible, de la natura de l'amiant / alum (mena de sulfat) ; mena d'amiant.
asbestifòrme, -ma : de la forma de l'asbèst.
asbestin, -a : de la natura de l'asbèst
asbestinizar (v. tr.) : far venir incombustible coma l'amiant.
asbestinazat, -ada : vengut incombustible, -a.
asbeston nm, cf Ubaud Dicort : « alun de plume » TdF
asbestòsi (f.) : afeccion pulmonara per inalacion de poscas d'amiant.
asbolina : liquid oliós obtengut a partir de la suja.
asbolita : mineral terrós que conten d'oxids de manganèsa e de cobalt.
asc : organ esporifèr microscopic dels ascomicèts e dels ascoliquèns.
ascaricida : remèdi que tua los ascarids.
ascarid : vèrm parasit del budèl prim.
ascaridiòsi (f.) : malautiá parasitària deguda a la preséncia d'ascarids, mai que mai dins lo budèl prim.
ascarids : nom de divèrses parasits intestinals.
Ascarid del can, del caval, de l'òme, del pòrc.
ascendéncia : ensemble de parents de la linha ascendenta.
Ai una ascendéncia de païsans e de mestieirals.
ascendent 1 nm : predominança morala ; autoritat.
ascendent 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ascendant, ante » TdF
Per linha ascendenta, en ligne ascendante. (v. TdF)
ascendent 3, -a n : parent, -a que ven abans dins la succession genealogica.
ascendre (v. tr.) : montar / pujar / escalar.
ascension nf : accion d'ascendre (t. a.)
Ascension (l') : fèsta religiosa catolica (la montada al Cèl del Crist ressuscitat) (Luc, 24, 51 - Marc, 16, 19)
ascensional, -a adj : causa d'ascension ; relatiu, -iva a una ascension.
Fòrça ascencionala.
ascensor : maquina per montar dins las estatjas d'un edifici.
ascèsi nf : disciplina de vida basada sus la mortificacion.