arsura : cremadura / brutladura.

art (m.) : creacion estetica [v. arts 1 nf] ; estil caracteristic d'una epòca ; adreça ; industria ; profession ; pesca (v. çai jos) ; apleches per la pesca [v. arts 2]  

art (lo grand -) : la granda pesca.

art menut (l'-) : la pesca costièira.

artaba (abs. Dicort) : mesura de capacitat de Pèrsia. (v. çai jos)

artabal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mesura de capacitat de 65 litres.

artabal (a bèl -) loc adv : a l'azard, a l'aventura ; « sans mesurer » TdF

artalàs (abs. Dicort) : argelàs / argelat (Genista scorpius)

artament nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rusa ; artifici ; enart (estatge)

artar (v. tr.) : entaïnar ; amaliciar ; metre en colèra.

artat, -ada : entaïnat, -ada ; amaliciat, -ada ; en colèra.

artè ! (interj.) (v. Alibert) : veja !

artefacte nm, cf Ubaud Dicort : « artefact » (Rapin)

artelh nm (v. TdF artèu’) : det de pè.

Te laisses pas montar sus artelhs, apara-te !

artelhada nf : « heurt, coup, blessure aux doigts des pieds » TdF arteiado’  ; asenada / baia / pocanada (Alibert).

artelhal nm [ / artelhada nf, cf Ubaud Dicort] : còp suls artelhs.

artelhar (v. intr.) : caminar de vam ; apevar bravament amb l'artelh.

artelhar (s') : se nafrar un artelh ; se nafrar los artelhs.

artelhat 1, -ada : nafrat, -ada a un artelh.

S'èra estada aguda artelhada, còp o autre.

artelhat 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. artelhada. (v. TdF arteiado’)

artelhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit orteil » TdF arteiet’

artelhon 1 nm : « orteil mignon, orteil délicat ; doigt d’un oiseau, v. arpion » (v. TdF arteioun’)

artelhon 2 nm : pendilh d'aurelha, « lobe de l’oreille » (Alibert). (v. aurelhon)

Artèmis (divessa) n pr f, cf Ubaud Dicort : « Artémis »

artemisa nf : mena de planta. (Artemisia vulgaris)

Artemisia [ / Artemisa] : prenom.

artèra (abs. Dicort) (adj. m. e f.) : abiaissat, -ada ; rusat, -ada.  (v. artèro)

artèria nf : conduit tubular que mena lo sang del còr dins tot lo còrs.

arterial, -a : relatiu, -iva a las artèrias.

arterializacion : transformacion del sang venós en sang arterial.

arterializar (v. tr.) : mudar lo sang venós en sang arterial.

arteriectomia : reseccion d'un segment arterial entre doas ligaduras.

ARTERIO- : forma prefixada del mot artèria.

arteriografia : fotografia radiografica.

arteriòla : artèria pichona.

arteriolar, -a : relatiu, -iva a las arteriòlas.

arteriologia : branca de l'anatomia de las artèrias.

arterioloscleròsi : desvolopament anormal d'una paret arteriolara.

arteriopatia : malautiá de las artèrias.

arteriorrafia : sutura cirurgicala d'una artèria.

arteriós, -osa : arterial, -a. v. pus avant.

arteriosclerós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « artérioscléreux, -euse » (v. Rapin)

arterioscleròsi (f.) : durciment de las parets de las artèrias.

arteriosclerotic, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una arterioscleròsi ; persona que patís d'arterioscleròsi. (v. arteriosclerós)

arteriospasme : contraccion d'una paret arteriala.

arteriotomia : incision cirurgicala d'una artèria.

arteriovenós, -a : a l'encòp arteriós, -osa e venós, -osa.

arteriti (f.) : inflamacion d'una artèria o de las artèrias.

artèro adj (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « adroit, oite, habile » TdF artèro’

Caçaire artèro, chasseur qui tire juste. (v. TdF)

Artés d'Albigés / Artés de Bearn : noms d'airals.

artesan, -a n, cf Ubaud Dicort : « artisan, femme d’artisan, femme du peuple » TdF jos ‘artisan’, « artisan, -e » (Laus, Lèbre)

artesanal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « artisanal, -e » (Laus)

artesanalament adv, cf Ubaud Dicort : « artisanalement » (v. çai sus)

artesanariá nf, cf Ubaud Dicort : « la classe des artisans » TdF jos ‘artisanarié’

artesanòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit artisan ; fille d’artisan, grisette arlésienne » (v. TdF jos ‘artisanot’)

artesenc, -a (d’Artés) adj, cf Ubaud Dicort : « artésien, enne » TdF

artesian 1, -a (abs. Dicort) :  relatiu, -iva a Artés ; sortit, -ida d'Artés (v. artesenc) ;

artesian 2, -a (en geologia) adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a un potz artesian.

Potz artesian : potz que dona una aiga que giscla.

artetic (R. II, 129 ; TdF) [veire artritic, cf Ubaud Dicort], -a adj, cf Ubaud Dicort : podagric, -a / que patís de la gota, de la podagra (R. IV, 581).

artetica nf (R. II, 129) (TdF ; abs. Dicort) : gota de las mans. (v. chiragra)

artic, -a (R. II, 114) : relatiu, -iva al pòl nòrd.

artichaut nm : v. carchòfa , cf Ubaud Dicort.

artichaut bastard nm, cf Ubaud Dicort : « onoporde illyrien, plante » TdF  

artichaut d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « chardon crépu, plante » (v. TdF)

 

 

artichaut de muralha nm, cf Ubaud Dicort : « joubarbe des toits » TdF

artichaut salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « chardon acanthin, plante »  TdF

articlaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. articlariá)

articlariá nf, cf Ubaud Dicort : « série d’articles, masse de détails, bimbeloterie » TdF

article : caduna de las disposicions que lor ensemble fa un règlament, un contracte... ; caduna de las partidas d'una publicacion collectiva ; caduna de las intradas d'un diccionari ; escrich consequent d'un periodic ; cada mena de causas comercializablas ; mot que s'ajusta al nom per indicar qu'es definit o indefinit (v. jos anartre).

A l'article de la mòrt : sul pas de la mòrt.

article elidit nm, cf Ubaud Dicort : « article élidé » (v. elidir)

articulacion : union mobila de doas causas (t. a.) ; emission de sons articulats.

articular 1 (v. intr.) [v. tr. (v. TdF)] : enlaçar doas causas (t. a.) ; emetre de sons articulats ; prononciar clarament.

Pòdes pas articular quand parlas !

Articular una paraula, articuler un mot. (v. TdF)

articular 2, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las articulacions. (v. articulari)

Dolors articularas.

articulari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., articulaire, qui concerne les articles ou les articulations » TdF

articulatòri, -a : relatiu, -iva a l'articulacion.

articulet nm, cf Ubaud Dicort : « petit article » TdF

artièira nf, cf Ubaud Dicort : « défrichement » (Alibert)

artifalha : ferralha vièlha ; mescladissa ; fardalha.

artifès nm, cf Ubaud Dicort ; « chose compliquée, embarras, article quelconque » TdF

artifèx nm (R. II, 128) (arc.) (abs. Dicort) : obrièr.

artifici : engana ; rusa ; art ; mestièr.

Los artificis de la lei.

Los artificis d'estil.

artificial, -a : fach de man d'òme ; qu'es pas natural.

Lac artificial.

Lutz artificiala.

Rasonaments artificials.

artificialament : d'un biais qu'es pas natural.

A l'espital, èra avidat artificialament.

artificialitat nf : natura de çò artificial.

artificièr : persona que fa de fuòcs d'artifici ; militar que trabalha a las municions.

artificiós, -osa : abil, -a ; * capciós, -osa ; ipocrit, -a.

artificiosament : abilament ; capciosament (R. II, 274).

artifièches nm pl : enganas ; rusas. (v. Vayssier ‘ortifièches’)

Amagava son vielhum amb tot un fum d'artifièches.

artiga nf (del gallés ARTICA : laurada) : novala / bosiga / desfata / eissart / estobla ; fonda / fotja / frachiva / frostís / rassís, -a / rota / rompuda / varèit.

artigal nm : tèrra entremièg doas ribièiras. (v. TdF artigau’)

artigar (v. tr.) : eissartar (isar 'ta :)

artigòi, -a adj e n : sortit d'un airal sonat Artiga (nom de lòc d’Aude) (v. TdF)

artigòl, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : una persona d'Artigas (Roergue)

artigòla : bosiga pichonèla.

artiguilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit champ défriché » TdF

artilhariá : una de las armas majoralas de l'armada de tèrra e de mar ; atifargas.

L'artilhariá d'un pescaire o d'un caçaire.

artilhièr, -ièira : persona que fa partida de l'artilhariá.

artilhon nm, cf Ubaud Dicort : « coin de bois qui fixe le soc de la charrue » TdF

artilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « habile, adroit » (L. 29)

artima nf, cf Ubaud Dicort : « dernier point qu’on fait, à certains jeux de cartes » TdF artimo’

Faire l’artima, avoir le hoquet de la mort. (v. TdF)

artimon (l'-) nm : lo mast d'artimon (lo mast pus pichon de la popa )

artinita : mena de mineral.

« artisan » nm (fr.) v. menestral – mestieiral e artesan, cf Ubaud Dicort.

artison : cosson / cusson ; brian.

artisonar (v. tr.) : rosegar (brians / artisons)

artisonar (s') : èsser rosegat, -ada pels artisons.

artisonat, -ada : rosegat, -da pels artisons.

Lo fustam tot èra artisonat (cussonat)

artista (m. e f.) : persona que practica un art (t. a.)

artistament adv, cf Ubaud Dicort : « artistement » TdF

artistic, -a : relatiu, -iva als arts o a las arts.

artisticament : d'un biais artistic.

artocarp : arbre del pan (arbre d'Oceania e d'Asia tropicala que sa frucha se fa còire per la manjar) (Artocarpus)

arton nm : pan ; mena de pan grossièr « … en style familier » TdF.

artopan nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais sujet, sacripant » TdF suppl

artós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fin, rusé » (L. 29). (v. artar)

ARTR- : forma prefixada del grèc arthròn (articulacion)

artralgia : dolor al nivèl de las articulacions o dins las quítias articulacions.

artrectomia : extirpacion cirurgicala d'una articulacion.

artriti (f.) : inflamacion de las articulacions.