|
|
|
|
|
|
arsura : cremadura / brutladura. art (m.) : creacion estetica [v. arts 1 nf] ; estil caracteristic d'una epòca ; adreça ; industria ; profession ; pesca (v. çai jos) ; apleches per la pesca [v. arts 2] art (lo grand -) : la granda pesca. art menut (l'-) : la pesca costièira. artaba (abs. Dicort) : mesura de capacitat de Pèrsia. (v. çai jos) artabal nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mesura de capacitat de 65 litres. artabal (a bèl -) loc adv : a l'azard, a l'aventura ; « sans mesurer » TdF artalàs (abs. Dicort) : argelàs / argelat (Genista scorpius) artament nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rusa ; artifici ; enart (estatge) artar (v. tr.) : entaïnar ; amaliciar ; metre en colèra. artat, -ada : entaïnat, -ada ; amaliciat, -ada ; en colèra. artè ! (interj.) (v. Alibert) : veja ! artefacte nm, cf Ubaud Dicort : « artefact » (Rapin) artelh nm (v. TdF ‘artèu’) : det de pè. Te laisses pas montar sus artelhs, apara-te ! artelhada nf : « heurt, coup, blessure aux doigts des pieds » TdF ‘arteiado’ ; asenada / baia / pocanada (Alibert). artelhal nm [ / artelhada nf, cf Ubaud Dicort] : còp suls artelhs. artelhar (v. intr.) : caminar de vam ; apevar bravament amb l'artelh. artelhar (s') : se nafrar un artelh ; se nafrar los artelhs. artelhat 1, -ada : nafrat, -ada a un artelh. S'èra estada aguda artelhada, còp o autre. artelhat 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. artelhada. (v. TdF ‘arteiado’) artelhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit orteil » TdF ‘arteiet’ artelhon 1 nm : « orteil mignon, orteil délicat ; doigt d’un oiseau, v. arpion » (v. TdF ‘arteioun’) artelhon 2 nm : pendilh d'aurelha, « lobe de l’oreille » (Alibert). (v. aurelhon) Artèmis (divessa) n pr f, cf Ubaud Dicort : « Artémis » artemisa nf : mena de planta. (Artemisia vulgaris) Artemisia [ / Artemisa] : prenom. artèra (abs. Dicort) (adj. m. e f.) : abiaissat, -ada ; rusat, -ada. (v. artèro) artèria nf : conduit tubular que mena lo sang del còr dins tot lo còrs. arterial, -a : relatiu, -iva a las artèrias. arterializacion : transformacion del sang venós en sang arterial. arterializar (v. tr.) : mudar lo sang venós en sang arterial. arteriectomia : reseccion d'un segment arterial entre doas ligaduras. ARTERIO- : forma prefixada del mot artèria. arteriografia : fotografia radiografica. arteriòla : artèria pichona. arteriolar, -a : relatiu, -iva a las arteriòlas. arteriologia : branca de l'anatomia de las artèrias. arterioloscleròsi : desvolopament anormal d'una paret arteriolara. arteriopatia : malautiá de las artèrias. arteriorrafia : sutura cirurgicala d'una artèria. arteriós, -osa : arterial, -a. v. pus avant. arteriosclerós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « artérioscléreux, -euse » (v. Rapin) arterioscleròsi (f.) : durciment de las parets de las artèrias. arteriosclerotic, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una arterioscleròsi ; persona que patís d'arterioscleròsi. (v. arteriosclerós) arteriospasme : contraccion d'una paret arteriala. arteriotomia : incision cirurgicala d'una artèria. arteriovenós, -a : a l'encòp arteriós, -osa e venós, -osa. arteriti (f.) : inflamacion d'una artèria o de las artèrias. artèro adj (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « adroit, oite, habile » TdF ‘artèro’ Caçaire artèro, chasseur qui tire juste. (v. TdF) Artés d'Albigés / Artés de Bearn : noms d'airals. artesan, -a n, cf Ubaud Dicort : « artisan, femme d’artisan, femme du peuple » TdF jos ‘artisan’, « artisan, -e » (Laus, Lèbre) artesanal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « artisanal, -e » (Laus) artesanalament adv, cf Ubaud Dicort : « artisanalement » (v. çai sus) artesanariá nf, cf Ubaud Dicort : « la classe des artisans » TdF jos ‘artisanarié’ artesanòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit artisan ; fille d’artisan, grisette arlésienne » (v. TdF jos ‘artisanot’) artesenc, -a (d’Artés) adj, cf Ubaud Dicort : « artésien, enne » TdF artesian 1, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a Artés ; sortit, -ida d'Artés (v. artesenc) ; artesian 2, -a (en geologia) adj, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a un potz artesian. Potz artesian : potz que dona una aiga que giscla. artetic (R. II, 129 ; TdF) [veire artritic, cf Ubaud Dicort], -a adj, cf Ubaud Dicort : podagric, -a / que patís de la gota, de la podagra (R. IV, 581). artetica nf (R. II, 129) (TdF ; abs. Dicort) : gota de las mans. (v. chiragra) artic, -a (R. II, 114) : relatiu, -iva al pòl nòrd. artichaut nm : v. carchòfa , cf Ubaud Dicort. artichaut bastard nm, cf Ubaud Dicort : « onoporde illyrien, plante » TdF artichaut d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « chardon crépu, plante » (v. TdF)
|
|
artichaut de muralha nm, cf Ubaud Dicort : « joubarbe des toits » TdF’ artichaut salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « chardon acanthin, plante » TdF articlaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. articlariá) articlariá nf, cf Ubaud Dicort : « série d’articles, masse de détails, bimbeloterie » TdF article : caduna de las disposicions que lor ensemble fa un règlament, un contracte... ; caduna de las partidas d'una publicacion collectiva ; caduna de las intradas d'un diccionari ; escrich consequent d'un periodic ; cada mena de causas comercializablas ; mot que s'ajusta al nom per indicar qu'es definit o indefinit (v. jos anartre). A l'article de la mòrt : sul pas de la mòrt. article elidit nm, cf Ubaud Dicort : « article élidé » (v. elidir) articulacion : union mobila de doas causas (t. a.) ; emission de sons articulats. articular 1 (v. intr.) [v. tr. (v. TdF)] : enlaçar doas causas (t. a.) ; emetre de sons articulats ; prononciar clarament. Pòdes pas articular quand parlas ! Articular una paraula, articuler un mot. (v. TdF) articular 2, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las articulacions. (v. articulari) Dolors articularas. articulari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., articulaire, qui concerne les articles ou les articulations » TdF articulatòri, -a : relatiu, -iva a l'articulacion. articulet nm, cf Ubaud Dicort : « petit article » TdF artièira nf, cf Ubaud Dicort : « défrichement » (Alibert) artifalha : ferralha vièlha ; mescladissa ; fardalha. artifès nm, cf Ubaud Dicort ; « chose compliquée, embarras, article quelconque » TdF artifèx nm (R. II, 128) (arc.) (abs. Dicort) : obrièr. artifici : engana ; rusa ; art ; mestièr. Los artificis de la lei. Los artificis d'estil. artificial, -a : fach de man d'òme ; qu'es pas natural. Lac artificial. Lutz artificiala. Rasonaments artificials. artificialament : d'un biais qu'es pas natural. A l'espital, èra avidat artificialament. artificialitat nf : natura de çò artificial. artificièr : persona que fa de fuòcs d'artifici ; militar que trabalha a las municions. artificiós, -osa : abil, -a ; * capciós, -osa ; ipocrit, -a. artificiosament : abilament ; capciosament (R. II, 274). artifièches nm pl : enganas ; rusas. (v. Vayssier ‘ortifièches’) Amagava son vielhum amb tot un fum d'artifièches. artiga nf (del gallés ARTICA : laurada) : novala / bosiga / desfata / eissart / estobla ; fonda / fotja / frachiva / frostís / rassís, -a / rota / rompuda / varèit. artigal nm : tèrra entremièg doas ribièiras. (v. TdF ‘artigau’) artigar (v. tr.) : eissartar (isar 'ta :) artigòi, -a adj e n : sortit d'un airal sonat Artiga (nom de lòc d’Aude) (v. TdF) artigòl, -a (abs. Dicort) (adj. e subs.) : una persona d'Artigas (Roergue) artigòla : bosiga pichonèla. artiguilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit champ défriché » TdF artilhariá : una de las armas majoralas de l'armada de tèrra e de mar ; atifargas. L'artilhariá d'un pescaire o d'un caçaire. artilhièr, -ièira : persona que fa partida de l'artilhariá. artilhon nm, cf Ubaud Dicort : « coin de bois qui fixe le soc de la charrue » TdF artilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « habile, adroit » (L. 29) artima nf, cf Ubaud Dicort : « dernier point qu’on fait, à certains jeux de cartes » TdF ‘artimo’ Faire l’artima, avoir le hoquet de la mort. (v. TdF) artimon (l'-) nm : lo mast d'artimon (lo mast pus pichon de la popa ) artinita : mena de mineral. « artisan » nm (fr.) v. menestral – mestieiral e artesan, cf Ubaud Dicort. artison : cosson / cusson ; brian. artisonar (v. tr.) : rosegar (brians / artisons) artisonar (s') : èsser rosegat, -ada pels artisons. artisonat, -ada : rosegat, -da pels artisons. Lo fustam tot èra artisonat (cussonat) artista (m. e f.) : persona que practica un art (t. a.) artistament adv, cf Ubaud Dicort : « artistement » TdF artistic, -a : relatiu, -iva als arts o a las arts. artisticament : d'un biais artistic. artocarp : arbre del pan (arbre d'Oceania e d'Asia tropicala que sa frucha se fa còire per la manjar) (Artocarpus) arton nm : pan ; mena de pan grossièr « … en style familier » TdF. artopan nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais sujet, sacripant » TdF suppl artós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « fin, rusé » (L. 29). (v. artar) ARTR- : forma prefixada del grèc arthròn (articulacion) artralgia : dolor al nivèl de las articulacions o dins las quítias articulacions. artrectomia : extirpacion cirurgicala d'una articulacion. artriti (f.) : inflamacion de las articulacions.
|
|
|
|
|
|
|