|
|
|
|
|
|
arrocar (v. tr.) : desrocar / lapidar. Arroquèron lo can manjaire de galinas. arrocar (s') / arroquir (s') (v. arroquir (s’)) v pron : s'endormir prigondament ; se desrocar (se getar de pèiras, de ròcs) ; « se précipiter » (v. TdF ‘arrouca’) S'arroquèron tant que poguèron. arrocassir v, cf Ubaud Dicort : v. arroquir (v. TdF jos ‘arrouqui’) arrodar (s') v pron (Alibert) : enrodar ; s'atropelar a l'entorn de. arrodat, -ada : enrodat, -ada ; atropelat, -ada. arroflar (s') : regorgar ; brilhar ; triomfar (R. V, 426). arrogància : orgulh agressiu. Son arrogància a pas de limits. arrogant, -a : que manifèsta d'arrogància. arrogantament : d'un biais arrogant. arrogantàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très arrogant, fort insolent, ente » TdF arrogantejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, parler arrogamment, répondre avec insolence, se rebéquer » TdF arrogantitge nm, cf Ubaud Dicort : « caractère, ton, air arrogant » TdF arrogantòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit arrogant, petite impertinente » TdF Aire arrogantòt, petit air mutin. (v. TdF) arrogar (s') : s'atribuir ; s'apropriar ; usurpar. arrogat, -ada : t. a. çaisús. arrogues [arrògues] (a tot -) loc adv, cf Ubaud Dicort : amb arrogància e testuditge. arroïnacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de ruiner, ruine » TdF arroïnamainatge nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui ruine le ménage » TdF ‘arrouino-meinage’ arroïnaostal adj e n, cf Ubaud Dicort : « fléau de maison, dissipateur, mangeur » TdF ‘arrouino-oustau’ arroïnapaures adj e n, cf Ubaud Dicort : « fléau des pauvres gens, exploiteur » TdF ‘arrouino-paure’ arroïnar (v. tr.) : roïnar ; afrabar ; aplanar amb d'escombres. arroïnar (s') : se roïnar ; s'afrabar. arroïnat, -da : roïnat, -ada ; afrabat, -ada. Foguèrem arroïnats per las pèiras de glaç. arroïr / arruir [veire arroïr, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far magrir ; arredre. arroïr / arruir [veire arroïr] (s') v pron : magrir ; s'arredre ; se transir ; se tressecar. arronçar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : getar ; lançar ; desquilhar. (v. ronçar) arronçat, -ada : t. a. çaisús. arrondar (v. tr.) : enrodar. arrondar (s') (Alibert) : se metre al centre. arrondiment nm (abs. Dicort) : circonscripcion administrativa, « arrondissement » (Rapin). Un departament es divisat en arrondiments. arrontar (v. tr.) : getar ; lançar. arronzar (s') : s'enromegar. arronzat, -ada : enromegat, -ada. arronze nm (non preconizat Dicort) : v. ronze. arronzit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « plein de ronces, v. romegós » (v. TdF suppl) arropar (v. tr.) : emmantelar. arropar (s') : s'emmantelar. arropat, -ada : emmantelat, -ada. arropiment : inchalhença / noncalença ; estraviadura / estraviatge ; embastardiment. arropir (v. tr.) : arrestar ; interrompre ; far plegar. arropir (s') : s'agarrussir ; s'alordir ; venir inchalhent, -a / venir noncalent, -a. arropit, -ida : t. a. çaisús, « rabougri, ie ; rompu de fatigue » TdF jos ‘arroupi’. arroplegar (v. tr.) : replegar ; acampar / recampar. arroplegat, -ada : t. a. çaisús arroquiment : petrificacion ; accion de se grumelar. arroquir (v. tr.) : petrificar. Tot un rol arroquit es quicòm de véser. arroquir (s') v pron : se petrificar ; « se durcir, se grummeler ; s’endormir d’un profond sommeil » TdF ‘arrouqui’. arrosable, -bla : asagable, -bla. (v. derivats d' asagar). arrosada nf : asagada; « ondée, petite pluie » TdF. arrosador nm (Alibert) : asagador (aplech per asagar). arrosaira-balajaira (abs. Dicort) : maquina d'arrosar e de balajar las carrièiras. arrosaire, -aira n : asagaire, -a. arròsament nm, cf Ubaud Dicort : « arrosement » TdF arrosar (v. tr.) (Alibert) : asagar. (v. asagar e derivats.) arrosar (s') : trapar una brava ramada. arrosatge nm, cf Ubaud Dicort : « arrosage » TdF ‘arrousage’ arrosentiment : accion de venir albenc, -a ; embrasament. arrosentir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chauffer au rouge, embraser » (v. TdF ‘arrousenti’) arrosentit, -ida : embrasat, -da. arrossegada (abs. Dicort) : accion d'arrossegar. (v. rossegada) arrossegadís, -issa (abs. Dicort) : que pòt èsser arrossegat, -ada. arrossegador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : çò que servissiá per arrossegar ; çò que servís, ara, per arrossegar. Gréfol arrossegador. Boisson negre arrossegador. Maquina arrossegairitz. arrossegar (v. tr. e v. intr.) , cf Ubaud Dicort : rossegar. (v. rossegar[v. TdF jos ‘roussega’]). arrossegar (s') v pron (Alibert) : se rebalar ; « se déchirer, s’écorcher » (v. TdF jos ‘roussega’). Me pòdi pas arrossegar !
|
|
arrossiment nm : agroliment. arrossir (s') : s'agrolir. arrotinar (s') : prene l'abitud ; s'abituar / s'acostumar. arrotinat, -ada (adj.) : acostumat, -ada ; rusat, -ada. arrotlar / arrutlar [veire arrotlar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) (v. Alibert) : far rodelar ; rodelar; reünir (v. R. V, 449 - L. 376) en cercle ; « entraîner en roulant » (v. TdF jos ‘arroulha’). arrotlat, -ada adj / arrutlat, -ada [veire arrotlat] : t. a. çaisús. arruc : abric. arrucador / arruc : abric. arrucar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr ratatiner » TdF ‘arruca 1’ arrucar (s') v pron ; s'amatar ; s'acoconar ; s'acorbar ; « se courber de crainte » TdF. Lo conilh s'arruquèt darrièr una mata d'èrbas. arrucar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr adosser, appuyer contre » TdF ‘arruca 2’ arrucar (s’) v pron : s'adorsar ; s'apiejar ; se gandir ; « se cramponner, s’aheurter, se prendre à ; s’attacher, s’obstiner, s’appliquer, v. afiscar( s’) ; reculer » (v. TdF jos ‘arruca 2’). S'arrucar de la pluèja. arrucat 1, -ada adj : corbut, -uda ; recauquilhat, -ada ; apiejat, -ada. arrucat 2 nm : mena de planta que se manja en ensalada. arrufar (s') : s'enrufar / s'embufar. S'arrufa, arrufa-te que t'arrufaràs. arrugar (v. tr.) : pàisser l'èrba al pus ras. arrugat, -ada : pascut, -uda al pus ras (prat, prada...) arruir v : v. arroïr. arrutlar [veire arrotlar, cf Ubaud Dicort] / arrotlar (v. tr. e intr.) : rodelar ; far rodelar ; recampar en cercle. arrutlat, -ada [veire arrotlat] / arrotlat, -ada : t. a. çaisús. ars 1, -a (p.p. de ardre) : cremat, -ada. ars 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : tròç de bòsc cremat. ars 3 (arbrilhon) nm : v. arn, cf Ubaud Dicort. arsa nf / arsi (v. arsi) : una set qu'escana, « ...en Rouergue, v. arsi » (v. TdF) ; ànsia. arsagaia : mena de bigatana. arsagaiar (v. tr.) : ferir amb una arsagaia. « arsana » : v. acina. arsament nm, cf Ubaud Dicort : (v. arsar) arsar (v. intr.) [v tr (Alibert)] : cremar, « enflammer » (Honnorat). arsat, -ada adj : cremat, -ada ; « très altéré, qui meurt de soif [v. arsiat] » (Vayssier ‘orsat’). arsenal nm / arsenac (abs. Dicort) : depaus d'armas e autres articles de guèrra. Un arsenal de + subs. pl. : una granda quantitat de (t.a.) Arsèni : prenom. arseniat : sal d'acid arsenic. arsenic : mena de metalloïd de color grisa. arsenical, -a : que conten d'arsenic ; relatiu, -iva a l'arsenic. arsenicisme : intoxicacion per l'arsenic. ARSENICO- : forma prefixada del grèc arsenikòn (arsenic) arsenicofag, -a : qu'ingerís d'arsenic. arsenicofagia : abitud d'ingerir d'arsenic sens se voler intoxicar. arsenifèr, -a : que conten d'arsenic. arseniós, -osa adj : (quimia) « arsénieux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 323) arsenit : sal d'acid arsenós. arseniur nm : (quimia) « arséniure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 323) ARSENO- : forma prefixada del grèc arsenikòn (arsenic) arsenobenzòl : derivat organoarsenical. arsenofosfat : combinason d'un arseniat amb un fosfat. arsenoïc, -a : natura de compausats organics arseniats. arsenolita : anidrid arsenós natural. arsenopirita : pirita arsenicala. arsenós, -osa (abs. Dicort) : natura dels compausats d'arsenic trivalent. (v. arseniós) arsenosulfur : combinason d'arsenic, de solpre (sofre) e de metal. arsenur : combinason d'arsenic amb un còrs simple. arser (R. III, 526) / arsers [veire arser, cf Ubaud Dicort] (adv.) : ièr a ser / ièr de ser. Abans arser : ièr delà ser. arsfenamina : derivat organoarsenical. arsi nm, cf Ubaud Dicort : « altération, soif ardente, v. set ; pour anxiété, épreuve, v. ànsia » (v. TdF) arsiar (v. intr.) : crebar de set. arsiat, -ada : crebat, -ada de set. (v. TdF) arsidor nm, cf Ubaud Dicort : « écurie où l’étalon fait sa monte » TdF arsiment nm, cf Ubaud Dicort : (v. arsir) arsina : set (m. o f.) ; encendi ; cendres de plantas cremadas ; nom generic de substàncias derivadas de l'idrogèn arseniat. arsinat, -ada : assedat, -ada (que crèba de set) arsinet nm, cf Ubaud Dicort : « outil de verrier, crochet qui soutient la fêle » TdF arsir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brûler » (v. TdF ’arsi’) arsolha nf, cf Ubaud Dicort : « t. bas, personne crapuleuse » TdF ‘arsouio’ arsolhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « crapuler, se soûler par habitude » TdF ‘arsouia’. « arsolhar (s') » : v. s'asolhar. arsolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action ou vie crapuleuse, v. gorrinitge » (v. TdF ‘arsouiage’ arsum nm, cf Ubaud Dicort : « ardeur, chaleur, brûlure » TdF’ |
|
|
|
|
|
|