arrocar (v. tr.) : desrocar / lapidar.

Arroquèron lo can manjaire de galinas.

arrocar (s') / arroquir (s') (v. arroquir (s’)) v pron : s'endormir prigondament ; se desrocar (se getar de pèiras, de ròcs) ; « se précipiter » (v. TdFarrouca’)

S'arroquèron tant que poguèron.

arrocassir v, cf Ubaud Dicort : v. arroquir (v. TdF jos ‘arrouqui’)

arrodar (s') v pron (Alibert) : enrodar ; s'atropelar a l'entorn de.

arrodat, -ada : enrodat, -ada ; atropelat, -ada.

arroflar (s') : regorgar ; brilhar ; triomfar (R. V, 426)

arrogància : orgulh agressiu.

Son arrogància a pas de limits.

arrogant, -a : que manifèsta d'arrogància.

arrogantament : d'un biais arrogant.

arrogantàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très arrogant, fort insolent, ente » TdF

arrogantejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, parler arrogamment, répondre avec insolence, se rebéquer » TdF

arrogantitge nm, cf Ubaud Dicort : « caractère, ton, air arrogant » TdF

arrogantòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit arrogant, petite impertinente » TdF

Aire arrogantòt, petit air mutin. (v. TdF)

arrogar (s') : s'atribuir ; s'apropriar ; usurpar.

arrogat, -ada : t. a. çaisús.

arrogues [arrògues] (a tot -) loc adv, cf Ubaud Dicort : amb arrogància e testuditge.

arroïnacion nf, cf Ubaud Dicort : « action de ruiner, ruine » TdF

arroïnamainatge nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui ruine le ménage » TdF arrouino-meinage’

arroïnaostal adj e n, cf Ubaud Dicort : « fléau de maison, dissipateur, mangeur » TdF arrouino-oustau’

arroïnapaures adj e n, cf Ubaud Dicort : « fléau des pauvres gens, exploiteur » TdF arrouino-paure’

arroïnar (v. tr.) : roïnar ; afrabar ; aplanar amb d'escombres.

arroïnar (s') : se roïnar ; s'afrabar.

arroïnat, -da : roïnat, -ada ; afrabat, -ada.

Foguèrem arroïnats per las pèiras de glaç.

arroïr / arruir [veire arroïr, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far magrir ; arredre.

arroïr / arruir [veire arroïr] (s') v pron : magrir ; s'arredre ; se transir ; se tressecar.

arronçar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : getar ; lançar ; desquilhar. (v. ronçar)

arronçat, -ada : t. a. çaisús.

arrondar (v. tr.) : enrodar.

arrondar (s') (Alibert) : se metre al centre.

arrondiment nm (abs. Dicort) : circonscripcion administrativa, « arrondissement » (Rapin).

Un departament es divisat en arrondiments.

arrontar (v. tr.) : getar ; lançar.

arronzar (s') : s'enromegar.

arronzat, -ada : enromegat, -ada.

arronze nm (non preconizat Dicort) : v. ronze.

arronzit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « plein de ronces, v. romegós » (v. TdF suppl)

arropar (v. tr.) : emmantelar.

arropar (s') : s'emmantelar.

arropat, -ada : emmantelat, -ada.

arropiment : inchalhença / noncalença ; estraviadura / estraviatge ; embastardiment.

arropir (v. tr.) : arrestar ; interrompre ; far plegar.

arropir (s') : s'agarrussir ; s'alordir ; venir inchalhent, -a / venir noncalent, -a.

arropit, -ida : t. a. çaisús, « rabougri, ie ; rompu de fatigue » TdF jos ‘arroupi’.

arroplegar (v. tr.) : replegar ; acampar / recampar.

arroplegat, -ada : t. a. çaisús

arroquiment : petrificacion ; accion de se grumelar.

arroquir (v. tr.) : petrificar.

Tot un rol arroquit es quicòm de véser.

arroquir (s') v pron : se petrificar ; « se durcir, se grummeler ; s’endormir d’un profond sommeil » TdF arrouqui’.

arrosable, -bla : asagable, -bla. (v. derivats d' asagar).

arrosada nf : asagada; « ondée, petite pluie » TdF.

arrosador nm (Alibert) : asagador (aplech per asagar).

arrosaira-balajaira (abs. Dicort) : maquina d'arrosar e de balajar las carrièiras.

arrosaire, -aira n : asagaire, -a.

arròsament nm, cf Ubaud Dicort : « arrosement » TdF

arrosar (v. tr.) (Alibert) : asagar. (v. asagar e derivats.)

arrosar (s') : trapar una brava ramada.

arrosatge nm, cf Ubaud Dicort : « arrosage » TdF arrousage’

arrosentiment : accion de venir albenc, -a ; embrasament.

arrosentir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, chauffer au rouge, embraser » (v. TdF arrousenti’)

arrosentit, -ida : embrasat, -da.

arrossegada (abs. Dicort) : accion d'arrossegar. (v. rossegada)

arrossegadís, -issa (abs. Dicort) : que pòt èsser arrossegat, -ada.

arrossegador, -airitz (los 2, abs. Dicort) : çò que servissiá per arrossegar ; çò que servís, ara, per arrossegar.

Gréfol arrossegador.

Boisson negre arrossegador.

Maquina arrossegairitz.

arrossegar (v. tr. e v. intr.) , cf Ubaud Dicort : rossegar. (v. rossegar[v. TdF jos ‘roussega’]).

arrossegar (s') v pron (Alibert) : se rebalar ; « se déchirer, s’écorcher » (v. TdF jos ‘roussega’).

Me pòdi pas arrossegar !

 

 

arrossiment nm : agroliment.

arrossir (s') : s'agrolir.

arrotinar (s') : prene l'abitud ; s'abituar / s'acostumar.

arrotinat, -ada (adj.) : acostumat, -ada ; rusat, -ada.

arrotlar / arrutlar [veire arrotlar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) (v. Alibert) : far rodelar ; rodelar; reünir (v. R. V, 449 - L. 376) en cercle ; « entraîner en roulant » (v. TdF jos ‘arroulha’).

arrotlat, -ada adj / arrutlat, -ada [veire arrotlat] : t. a. çaisús.

arruc : abric.

arrucador / arruc : abric.

arrucar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr ratatiner » TdF arruca 1’

arrucar (s') v pron ; s'amatar ; s'acoconar ; s'acorbar ; « se courber de crainte » TdF.

Lo conilh s'arruquèt darrièr una mata d'èrbas.

arrucar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr adosser, appuyer contre » TdF arruca 2’

arrucar (s’) v pron : s'adorsar ; s'apiejar ; se gandir ; « se cramponner, s’aheurter, se prendre à ; s’attacher, s’obstiner, s’appliquer, v. afiscar( s’) ; reculer » (v. TdF jos ‘arruca 2’).

S'arrucar de la pluèja.

arrucat 1, -ada adj : corbut, -uda ; recauquilhat, -ada ; apiejat, -ada.

arrucat 2 nm : mena de planta que se manja en ensalada.

arrufar (s') : s'enrufar / s'embufar.

S'arrufa, arrufa-te que t'arrufaràs.

arrugar (v. tr.) : pàisser l'èrba al pus ras.

arrugat, -ada : pascut, -uda al pus ras (prat, prada...)

arruir v : v. arroïr.

arrutlar [veire arrotlar, cf Ubaud Dicort] / arrotlar (v. tr. e intr.) : rodelar ; far rodelar ; recampar en cercle.

arrutlat, -ada [veire arrotlat] / arrotlat, -ada : t. a. çaisús.

ars 1, -a (p.p. de ardre) : cremat, -ada.

ars 2 nm (Alibert ; abs. Dicort) : tròç de bòsc cremat.

ars 3 (arbrilhon) nm : v. arn, cf Ubaud Dicort.

arsa nf / arsi (v. arsi) : una set qu'escana, « ...en Rouergue, v. arsi » (v. TdF) ; ànsia.

arsagaia : mena de bigatana.

arsagaiar (v. tr.) : ferir amb una arsagaia.

« arsana » : v. acina.

arsament nm, cf Ubaud Dicort : (v. arsar)

arsar (v. intr.) [v tr (Alibert)] : cremar, « enflammer » (Honnorat).

arsat, -ada adj : cremat, -ada ; « très altéré, qui meurt de soif [v. arsiat] » (Vayssier ‘orsat’).

arsenal nm / arsenac (abs. Dicort) : depaus d'armas e autres articles de guèrra.

Un arsenal de + subs. pl. : una granda quantitat de (t.a.)

Arsèni : prenom.

arseniat : sal d'acid arsenic.

arsenic : mena de metalloïd de color grisa.

arsenical, -a : que conten d'arsenic ; relatiu, -iva a l'arsenic.

arsenicisme : intoxicacion per l'arsenic.

ARSENICO- : forma prefixada del grèc arsenikòn (arsenic)

arsenicofag, -a : qu'ingerís d'arsenic.

arsenicofagia : abitud d'ingerir d'arsenic sens se voler intoxicar.

arsenifèr, -a : que conten d'arsenic.

arseniós, -osa adj : (quimia) « arsénieux, euse » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 323)

arsenit : sal d'acid arsenós.

arseniur nm : (quimia) « arséniure » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 323)

ARSENO- : forma prefixada del grèc arsenikòn (arsenic)

arsenobenzòl : derivat organoarsenical.

arsenofosfat : combinason d'un arseniat amb un fosfat.

arsenoïc, -a : natura de compausats organics arseniats.

arsenolita : anidrid arsenós natural.

arsenopirita : pirita arsenicala.

arsenós, -osa (abs. Dicort) : natura dels compausats d'arsenic trivalent. (v. arseniós)

arsenosulfur : combinason d'arsenic, de solpre (sofre) e de metal.

arsenur : combinason d'arsenic amb un còrs simple.

arser (R. III, 526) / arsers [veire arser, cf Ubaud Dicort] (adv.) : ièr a ser / ièr de ser.

Abans arser : ièr delà ser.

arsfenamina : derivat organoarsenical.

arsi nm, cf Ubaud Dicort : « altération, soif ardente, v. set ; pour anxiété, épreuve, v. ànsia » (v. TdF)

arsiar (v. intr.) : crebar de set.

arsiat, -ada : crebat, -ada de set. (v. TdF)

arsidor nm, cf Ubaud Dicort : « écurie où l’étalon fait sa monte » TdF

arsiment nm, cf Ubaud Dicort : (v. arsir)

arsina : set (m. o f.) ; encendi ; cendres de plantas cremadas ; nom generic de substàncias derivadas de l'idrogèn arseniat.

arsinat, -ada : assedat, -ada (que crèba de set)

arsinet nm, cf Ubaud Dicort : « outil de verrier, crochet qui soutient la fêle » TdF

arsir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brûler » (v. TdF arsi’)

arsolha nf, cf Ubaud Dicort : « t. bas, personne crapuleuse » TdF arsouio’

arsolhar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « crapuler, se soûler par habitude » TdFarsouia’. « arsolhar (s') » : v. s'asolhar.

arsolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action ou vie crapuleuse, v. gorrinitge » (v. TdF arsouiage’

arsum nm, cf Ubaud Dicort : « ardeur, chaleur, brûlure » TdF