arracar (v. tr. e intr.) : sostirar / trescolar ; pudir ; portar pena ; venir en òdi ; balançar ; regretar de ; esparnhar.

As pas arracat lo sucre : ... esparnhat...

M'arraca de partir : me pòrta pena de partir.

arracat, -ada : avar,-a ; sarrat,-ada ; avariciós,-osa.

arraflaire, -aira : persona qu'arrafla quicòm.

arraflar (v. tr.) : raflar.

arrajada nf, cf Ubaud Dicort : « irradiation, apparition du soleil » TdF

arrajadís : airal expausat al solelh.

arrajar (v. tr. e intr.) : metre en plen solelh ; dardalhar.

arrajar (s') : se solelhar ; s'apevar sus q.q.

arrajat, -ada : en plen solelh. v. raja.

arrambaire, -aira n : que va a l'abordatge ; qu'ataca ; « concurrent, champion » (v. TdF).

arrambar (v. tr.) : atacar un naviri ; aprochar ; acostar ; sarrar; amassar ; amontetar ; assemblar ; acotar...

arrambar (s') : s'aprochar ; venir a l'abordatge (mar.) ; s'atacar (mar.)

arrambat, -ada : t. a. d' arrambar.

arrambatge : accion o resulta d'arrambar o de s'arrambar.

arrampir (v. tr. ) : donar de rampas.

arrampir (s') : aver de rampas ; contractar un membre ; l'endormir.

arrampit, -ida : qu'a de rampas.

Soi arrampit de pertot !

arran / arrans prep. : v. ran.

arrancadents nm, cf Ubaud Dicort : « arracheur de dents » (Sèrras-Ess.) (v. jos arrancaire)

arrancador nm, cf Ubaud Dicort, -oira (abs. Dicort) : persona o maquina que desraba « celui qui arrache par métier » (v. TdFarrancadou’).

arrancaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « arracheur, euse » (TdF)

Arrancaire de dents¸ arracheur de dents (v. TdF). (v. arrancadents)

arrancament nm / arrancatge (v. arrancatge) : accion d'arrancar, « arrachement » (Alibert).

arrancaponcha nm, cf Ubaud Dicort : « arrache-pointe, arrache-clou »

arrancar (v. tr. e intr.) : desrabar ; desraiçar ; descanilhar ; s'enfugir ; agripar ; amarrar.

arrancar a córrer (Alibert) : se metre a córrer.

arrancar (s') v pron (Alibert) : se tirar de pels passes ; s'enfugir.

arrancat, -ada : t. a. çaisús.

arrancatge nm, cf Ubaud Dicort : « arrachage » (Alibert)

arrap nm, cf Ubaud Dicort : « accroc, déchirure » TdF (v. rap 1)

arrapa-arrapa nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de colin-maillard » (v. TdF arrapo-arrapo’) (v. catòrba)

arrapada : presa ; captura ; acròc.

arrapadet nm (v. Ubaud Dicort: « porte-écuelle, lepadogaster Balbis (Risso), poisson de mer » (TdF ‘arrapo-det’, e Azaïs Suppl)

arrapador 1 nm ~ arrapadoira nf, cf Ubaud Dicort : « tout ce qui sert à se tenir par la main, rampe ; attrapoire ; main qui saisit » (v. TdF jos ‘arrapadou’)

arrapador 2 (Sèrras-Ess.) / arrapalhon (los 2, abs. Dicort) / rapalhon nm : costalon. (v. rapalhon)

Poguèt pas montar l'arrapador a bicicleta.

arrapafèrre nm, cf Ubaud Dicort : « manique, poignée dont on se sert pour prendre le fer à repasser, quand il est chaud » TdF arrapo-ferre’

arrapaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui prend, saisit, attrape, escroque ; attrapeur ; maraudeur, euse » TdF

arrapamans nm, cf Ubaud Dicort : « manique, chiffon dont on se sert pour prendre l’anse d’un chaudron ; plante qui s’accroche à la main ; pariétaire » TdF arrapo-man’

arrapamonina nm, cf Ubaud Dicort : « ivrogne » TdF arrapo-mounino’

arrapaòme nm, cf Ubaud Dicort : « salsepareille, plante » TdF arrapo--ome’

arrapant, -a adj e n : prenent, -a ; rapaç, -a. (v. TdF)

arrapapaure nm, cf Ubaud Dicort : « recors, gendarme ; fesse--mathieu » TdF arrapo-paure’

arrapapel nm, cf Ubaud Dicort : « glouteron, fruit de la bardane qui s’attache au poil des animaux » TdF arrapo-péu’

arrapar (v. tr. e intr.) : agafar ; sasir ; acrocar ; extorquir ; panar / raubar ; ajar ; prene pòrre (racinar)

arrapar (s') : s'agripar ; s'empegar ; escalabrar.

arraparèla nf, cf Ubaud Dicort : « garance voyageuse, plante qui s’accroche » TdF arraparello’

arrapasòus nm, cf Ubaud Dicort : « grippe-sou » TdF arrapo-sòu’

arrapat, -ada : t. a. d'arrapar.

arrapatge : accion de capturar, d'agafar, de prene, de sasir...

arrapatot nm, cf Ubaud Dicort : « épervier, filet de pêche ; harpagon » TdF arrapo-tout’

arrapent, -a : prenent, -a ; nerviós, -osa ; vigorós,-osa ; rapaç, -a.

arrapiant (Alibert) ?, arrapian nm (v. Ubaud Dicort, Laus) : òme rapaç. (v. arpian)

arrapinar / arrapinhar v tr e intr  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : sasir / agafar / escalabrar / escarlimpar.

arrapinar / arrapinhar (s') v pron  (Alibert) : s'acrocar.

arrapit, -ida : abiaissat,-da per s'arrapar ; leugièr, -ièira ; lèst, -a.

arraput, -uda : arrapent, -a. v. arrapent.

arrar [ ~ enarrar] (v. tr.) : donar d'arras, « arrher, arrêter » (v. TdF jos ‘arra’).

Arra ta plaça dins lo cèl. (v. TdF)

arrat, ada adj : « arrhé, loué, ée » TdF jos ‘arra’

I ajèt de marmitons e d’autres gents arrats. (v. TdF)

arrariment : accion o resulta d'arrarir o de s'arrarir.

arrarir (v. tr.) : far venir rar.

arrarir (s') : venir rar.

arras (f. plural) : acompte.

arrasa : pèira plana ajustada per tampar un trauc dins una paret.

 

 

arrasada : sisa de rassièrs  v. rassièr.

arrasaire, -aira n : « celui, celle qui arase » ; tombassièr,-ièira / crosaire, -a / enterraire, -a. (v. TdF)

arrasalhon (abs. Dicort) : airal (endrech) nivelat per far una placeta.

arrasament : rasament d'una paret ; l'accion de s'amatar.

arrasar (v. tr.) : comolar / comblar ; metre de nivèl ; emplenar ; rasar ; escafar.

M'arrasaràs aquelas taupinièiras, sens te comandar.

arrasar (s') : s'emplenar ; se comolar ; s'amatar.

arrascassiment : accion de s'engamassir, de s'agarrussir.

arrascassir (v. tr.) : engamassir ; agarrussir.

arrascassir (s') : s'engamassir ; s'agarrussir.

arrascassit, -ida : engamassit, -ida ; agarussit, -ida.

La vegetacion d'un causse es arrascassida.

arrasonaire, -aira : doanièr, -ièira ; inspector, -tritz.

arrasonament : interpellacion ; inspeccion (R. V, 276).

arrasonar (v. tr.) : interpellar ; interrogar ; demandar rason ; corroçar ; far véser sos passapòrts ; pagar a la doana.

Se faguèron arrasonar pels doanièrs.

arrasonar (s') : parlar rason, « entrer en propos avec quelqu’un, donner des raisons, débattre une querelle, discuter » TdF jos ‘arresouna’ ; venir rasonable.

arrasonat, -ada : t. a. d'arrasonar, « interpellé, ée ; payé raisonnablement » TdF jos ‘arresouna’.

arrassar (v. tr. e intr.) : reformar ; estraçar ; baissar un pauc una vela (mar.) ; escartar lo pòble ; se far de plaça.

arrassar (s') : s'arrancar / se tirar de pels passes ; se garar.

Arrassatz-vos de pels passes !

arrassat, -ada : t. a. d'arrassar.

arrassolar (s') : s'amatar ; se refaudir ; se gandir.

arrassolat, -ada : t.a. çaisús.

arratge (adv.) : a l'azard / a l'aventura. (v. TdF arrage’)

arratit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « capricieux, euse, rétif, ive, qui a des rats » TdF

arratja (plt.) : civada bauja (Avena fatua)

arrauliment : engrepiment.

arraulir (v. tr.) : engordir ; engrepesir ; anequelir.

arraulir (s') : s'engordir ; s'engrepesir ; s'anequelir.

arraulit, -ida : engordit, -ida pel freg ; engrepesit, -ida ; feble, -a ; anequelit, -ida.

Èran talament arraulits que tremolavan.

arrauquesiment : accion o resulta de s'arrauquesir.

arrauquesir (v. tr.) : enraucar / enrauquesir.

arrauquesir (s') : s'enraucar / s'enrauquesir.

Arrauquesit a poder pas parlar.

arraus : malaise ; anequeliment.

arre, -ra adj (v. Ubaud Dicort, TdF, L. 29) : v. are.

arrè ! (interj. per far recuolar buòus, vacas, muòls, ases o cavals)

« arrebanat » : v. arrabanat.

arredaular v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ratisser le grain sur l’aire, ramasser, mettre en ordre » TdF

arredondiment : accion o resulta de s'arredondir.

arredondir (v. tr.) : far venir redond, -a ; augmentar.

A bravament arredondida sa bòria.

arredondir (s') : venir redond, -a ; augmentar.

arredondit, -ida : vengut redond ; venguda redonda.

arredre / arrendre (v. tr. e intr.) : donar son lach (vaca, maura, feda...) ; laissar tetar los anhèls ; alassar ; avencar. (v. TdF jos ‘arrèndre’)

arredre / arrendre (s') v pron : s'esquintar ; s'avencar. (v. TdF jos ‘arrèndre’)

arredut, -uda : esquintat, -ada ; avencat, -ada. (v. TdF jos ‘arrèndre’)

Soi arredut que ne pòdi pas pus !

arrefaudir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. refaudir (se))

arregachar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « regarder en arrière, reluquer, convoiter » TdF jos ‘regacha’

arregador nm, cf Ubaud Dicort : « rayonneur, outil de labourage, v. enregador » (v. TdF arregadou’)

arregandir (v. tr.) : amagar coma cal.

arregandir (s') : s'amagar coma cal ; se reclamar.

arregandit, -ida : amagat ,-ada / rescondut, -uda.

arregar (v. tr.) : enregar / començar una laurada ; plantar en regas ; divisar en regas.

Ven pas que d'arregar per far sa laurada.

arregardar - s'arregardar : v. regardar.

arregassar v, cf Ubaud Dicort : v. regassar.

arregdesiment (abs. Dicort) : accion o resulta de s'arregdesir. (v. arregdiment)

arregdesir : v. arregdir.

arregdesit, -ida adj : vengut regde, venguda regda. (v. arregdit)

arregdiment nm, cf Ubaud Dicort : « action de roidir » TdF arredimen’

arregdir / arregdesir (v. tr.) : far venir regde ; engordir.

arregdir / arregdesir (s') : venir regde.

Ai una camba que s'arregdesís.

arregdit, -ida adj : « roidi, engourdi, ie » (v. TdF jos ‘arredi’)

arregolar (v. tr.) : besalar.

Arregolar quand a pas sason de far res pus.

arregolat, -ada : besalat, -ada (prat, levada, prada...)

arregolumar v, cf Ubaud Dicort : v. revolumar. (v. TdF jos ‘revouluna’)

arregonar (v. tr.) (Alibert) : bicar lo ferratge (v. enregonar).