arosta nf, cf Ubaud Dicort : « rameau de genêt » (v. TdF) . « arosta » : v. alosta.

arotar (v. tr.) (R. V, 116 : « faire partir ») (abs. Dicort e TdF) : metre en * rota [v. rota] / encaminar. (v. enrotar)

arotar (s') v pron (R. V, 116 « se mettre en route, partir ») (abs. Dicort e TdF) : se metre en * rota / s'encaminar. (v. enrotar (s’))

arpa 1 nf (R. II, 126) : instrument (R. III, 561) de musica ; amòrsa / colombet (pèira d'espèra)

arpa 2 nf : ongla umana o d'animalum ; grifa ; gafa ; cròc ; bigòs de tres puas.

arpada nf / arpal / arpat nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘arpado’) : còp d'arpa ; ponhada / manat ; tot un fum de ; trabalh cortet fach arderosament.

arpagon nm, cf Ubaud Dicort : « croc, harpon ; harpagon, v. arpian » TdF

arpal nm, cf Ubaud Dicort : v. arpada.

arpalhand, -a n : arpian, -a (panaire, -a) ; omenàs mal bastit.

arpalhonar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : far l'aleta (enrodar las galinas en rebalant una ala pel sòl)

Un gal de letz arpalhona.

arpalong, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. arpa 2)

arpar (v. tr.) : engraunhar ; arponar ; sasir amb las arpas.

arpar (s') : s'arrapar amb las arpas.

arpat nm, cf Ubaud Dicort : v. arpada.

arpatejada nf, cf Ubaud Dicort : « mouvement qu’on fait en se débattant, en se démenant, v. espèrra » (v. TdF)

arpatejaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicor)t : « celui, celle qui démène, qui gambille, qui touche à tout » TdF

Enfant arpatejaire, enfant qui veut tout prendre avec les mains. (v. TdF)

arpatejar (v. intr.) : brandir las arpas ; bracejar ; gingar. (v. TdF)

Arpatejava dins l'aiga, que se negava.

arpe [veire èrp, cf Ubaud Dicort] nm : ròsse ; arpegador ; carràs.

arpegar 1 [veire erpegar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : rossegar (v. TdF jos ‘erpia’) ;

arpegar 2 (v. intr.) : caminar destricat.

arpègi (m.) : seguida de nòtas de musica d'un acòrdi.

Los arpègis que fasiá me pivelavan.

arpejar 1 (v. intr.): jogar de l'arpa ;

arpejar 2 (v. tr.) : engraunhar (v. TdF arpeja 1’) ;

Lo cat l'arpegèt, e mai coma cal.

arpejar 3 v [veire erpegar, cf Ubaud Dicort] : rossegar.

arpelut, -uda adj e n( (v. Ubaud Dicort) : « mauvais sujet, v. marriàs » (v. TdF)

arpent : mesura anciana ; pèça pichona de tèrra.

arpentaire, -aira : persona que mesura las tèrras.

arpentar (v. tr.) : mesurar una tèrra ; caminar a grands passes.

Arpentar un camp.

Arpentar una carrièira.

arpentatge : accion d'arpentar.

arpeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite griffe ; patte d’un insecte, v. arpion ; vrille des plantes grimpantes, cirre ; gaffe, croc de batelier, v. gafa » (v. TdF)

arpia nf, cf Ubaud Dicort : « harpie ; méchante femme,v. escòrpi, escamandre » (v. TdF)

àrpia : arpa / ongla / grifa.

àrpia de cat nf, cf Ubaud Dicort : « (griffe de chat) clavaire améthyste, espèce de champignons » TdF suppl

arpiada (abs. Dicort) : arpada (còp d'arpa) (v. arpada)

arpian nm, cf Ubaud Dicort : v. arpiand.

arpiana nf, cf Ubaud Dicort : v. arpianda.

arpianàs nm : v. arpiandàs.

arpiand [~ arpian] nm : arpalhand, « escogriffe ; homme avide, indiscret, qui touche à tout ; rapace, escroc, voleur ; recors, rat de cave ; griffon, oiseau de proie ; ver à soie malade, remarquable par ses pattes maigries ; pou du pubis ; espiègle » (v. TdF arpian’)

arpianda [~ arpiana] nf : arpalhanda, « femme remarquable par ses griffes, voleuse ». (v. TdF arpiano’)

arpiandàs ~ arpianàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand escogriffe ; grand voleur » TdF

arpic : alabrena / salamandra.

arpièr : arpin / grapilh ; cròc.

arpiu nm, cf Ubaud Dicort : v. arpion. (v. TdF jos ‘arpioun’)

arpilh nm, cf Ubaud Dicort : « croc » (L. 29)

arpilhon : arpa d'insècte o de babau.

arpin [nm, cf Ubaud Dicort], -a : « grappin, harpon » ; arpièr,-ièira ; panaire, -a. (v. TdF)

arpinada : engraunhada.

Una arpinada de crup (catàs) me laurèt la man.

arpinal nm, cf Ubaud Dicort : « égratignure » (Alibert). (v. TdF jos ‘arpinado’)

arpinar (v. tr.) : engraunhar ; arrapar, « grimper, gravir » TdF.

arpinar (s') : s'engraunhar ; s'arrapar.

arpinat, -ada : arrapat, -ada ; engraunhat, -ada.

arpion / arpiòt nm / arpinal (v. arpinal) : artelhet ; esperon (de can) ; garron (de gal)

arpionada nf, cf Ubaud Dicort : (v. arpionar)

arpionar (v. tr.) : sasir amb las arpas ; engraunhar.

arpionar (s’) v pron : se prendre avec les griffes, s’accrocher à tout, grappiller, voler » TdF jos ‘arpiouna’

arpiòt nm : v. arpion. (v. TdF jos ‘arpoun’’)

arpir (v. tr.) : sasir entre las arpas ; engraunhar.

arpir (s') : se sasir de quicòm amb las arpas ; s'engraunhar.

arpissar (v. tr.) : engraunhar.

Foguèri arpissat per una rome caïnassa.

arpisson : crampon (t.a.)

arpista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « harpiste » TdF

arpit, -ida : sasit, -ida ; engraunhat, -ada.

arpitan nm, cf Ubaud Dicort : lenga romanica d’Euròpa, parlada en Arpitània (centre-èst de França, oèst de Soïssa e nòrd-oest d’Itàlia). (Wikipèdia). (v francoprovençal)

 

 

Arpitània n pr f, cf Ubaud Dicort : (v. jos arpitan)

arpiu nm, cf Ubaud Dicort : v. arpion. (v. TdF jos ‘arpioun’)

arpon : arpin ; grapilh ; cèrcapotz.

arpona nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de champignon en forme de houppe, bon à manger » TdF

arponada nf, cf Ubaud Dicort : « harponnage » (Laus)

arponaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « harponneur, -euse » (TdF, Per Noste)

arponar (v. tr.) : sasir amb un arpin.

Arponàvem un ferrat negat amb un cèrcapotz.

arpòta : grifa / arpa pichona.

arput, -uda : qu'a d'arpas o de raiças (racinas) ; que cèrca bregas o guirguilhs.

ARQUE- : forma prefixada del grèc arkhaiòs (antic, primitiu) v. arquetip. .

ARQUE- : forma prefixada del grèc arkhò (idèa de primautat) v. arquebisbe e archevesque.

arquean, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva al periòde pus ancian de l'èra precambriana ; aquel periòde.

arquebisbal, -a (abs. Dicort) : archiepiscopal, -a. (v. archevescal)

arquebisbat (abs. Dicort) : archivescat. (v. archevescat)

arquebisbe nm  (L. 29) (abs. Dicort) : archivesque. (v. archevesque)

arquebisbessa (abs. Dicort) : archivesquessa anglicana.

arquejador nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier arçonneur » (L. 29)

arquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, tirer de l’arc ; se courber comme un arc » (L. 29)

ARQUEO- : forma prefixada del grèc arkhaiòs (antic, primitiu) v arqueologia

arqueològ, -a : persona especializada en arqueologia.

arqueologia : estudi sciéntific de las rèstas de las civilizacions anticas.

arqueologic, -a : relatiu, -iva a l'arqueologia.

arqueomagnetisme : magnetisme terrèstre dins lo passat arqueologic.

arqueometria : branca de l'arqueologia qu'utiliza las tecnicas de la fisica o de la quimia per estudiar una pèça arqueologica.

arqueopterix : lo primièr aucèl fossil conegut, dotat d'unas caracteristicas dels reptils (dents, coa longa), de la grossor d'una galina, e que viviá a l'epòca del jurassic.

arqueornitids (m. pl.) : sos-classa d'aucèls fossils coma l'arqueopterix çaisús.

arquet : arc pichon ; aplech de violon ; aplech de tornièr ; estug de volam ; tenda / trapa ; arcolan.

arqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite arche, petit coffre » TdF

arquetar (v. tr. e intr.) : tibar ; ajustar ; adornar ; arcbotar

arquetar (s') : s'arcbotar ; far las espèrras.

arquetat, -ada adj : « tiré à quatre épingles » TdF jos ‘arqueta’

arquetipe nm : patron / modèl primitiu o original (t. tecn. de filosofia, de psicanalisi, de biologia...) v. architipe (abs. Dicort).

ARQUI- : forma prefixada del grèc arkhein (comandar)

arquí nm (abs. Dicort) : arab que se batèt per França pendent la guèrra d'Argeria de las annadas 1950.

arquibanc (abs. Dicort) / archibanc nm : còfre que servís de banc davant lo fuòc ; banc d'onor a la glèisa.

arquidiacre / archidiacre nm (los 2, v. R. III, 44diacre’; abs. Dicort) : arquidiague... (v. archidiague)

arquidiague (abs. Dicort) / archidiague nm (prec. Dicort) : diague majoral.

arquièira nf : aplech per trapar de cauquilhatges (rastèl amb filat) ; « meurtrière, embrasure, barbacane, lucarne étroite et longue ; soupirail d’un suoir à châtaigne ; carquois d’un archer » TdFarquiero’ 

arquièr nm, -ièira : q.q. que tira amb un arc.

arquin nm, cf Ubaud Dicort : « drille, soudrille, soldat libertin, viveur, luron ; pillard, v. arlandièr » (v. TdF)

arquinejar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « arnaquer » (Lexic M. Roqueta)

arquinosa nf : mena de mineral. (v. TdF < Vayssier ‘orquinouso’)

arquipompa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, archipompe » TdF archipoumpo’

arquiprèire (abs. Dicort) / archiprèire nm (prec. Dicort) : prèire majoral.

arquipresbiterat / arquipreveirat  nm (los 2, L. 27 ; abs. Dicort) : títol e carga d'arquiprèire. (v. archipreirat)

arquitècte, -ta n / architècte , -ta (abs. Dicort) : persona especializada en arquitectura.

arquitectonic, -a adj e nf, cf Ubaud Dicort : « architectonique » (Rapin)

arquitectura nf / architectura (abs. Dicort) : art de far construire d'edificis.

arquitectural, -a adj / architectural, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'arquitectura.

arquitrau / architrau (abs. Dicort) (m.) : fusta mèstra (mar.)

arquivòut nm ~ arquivòuta nf, cf Ubaud Dicort : « archivolte » TdF archivòut’.

arrabanar (v. tr. ) : provesir ; assadolar ; repasimar ; desgostar ; anujar. (v. arrabar 1)

arrabanar (s') : se provesir ; s'assadolar ; se repasimar ; se desgostar ; s'anujar.

arrabanat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : t. a. çaisús, « pourvu, nanti, rassasié » (Alibert).

arrabant, -a adj (v. Alibert) : arrancaire, -a / arrancador, -oira ; avar, -a / avariciós, -osa / sarrat, -ada.

arrabar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rassasier, dégoûter, ennuyer » TdF arraba’

arrabar 2 (v. tr.) : desrabar ; desraiçar. (v.  TdF arraba’)

arrabat 1, -ada adj : « rassasié, ée » » TdF jos ‘arraba’. (v. arrabar 1)

arrabat 2, -ada : desrabat, -ada ; desraiçat, -ada.

arrabugassit ~ rabugassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « rabougri, ie » TdF jos ‘rabugassi’. (v. rebugassit)

arracacòr nm : repugnança (R. IV, 669) ; regrèt ; contracòr.

D'arracacòr : de contracòr.

arracapesir (s') : s'encapar / s'encapriçar ; far lo testòri.

S'arracapesís per de menudalhas.

arracapesit, -ida : entestardit, -ida.