arlequinada / arlequinariá nf : bofonada / bofonariá ; « mélange de couleurs disparates » TdF jos ‘arlequinado’.

arlequinat, -ada (abs. Dicort) : que revèrta las colors d'un vestit d'Arlequin.

arlequinejar (v. intr.) : far l'Arlequin / far de l'Arlequin (occ.)

arlèri [nm (v. Ubaud Dicort p 145 e. TdF)] , -èria (adj. e subs. pej.) : arlatenc, -a, « Arlésien, en mauvaise part » ; matràs (m. e f.) (q.q. que fa d'embarrasses) ; confleta (m. e f.) ; « embarras, attirail, article de rebut, v. trast » (v. TdF)

Arles  (abs. Dicort) : nom de vila d'Occitània. (v. Arle)

arlòt [nm  (v. Ubaud Dicort e TdF)], -a : arlandièr,-ièira ; galapian,-a ; bagassièr,-ièira ; ribaud,-a.

« arluciòl » : v. anuçòl.

« arlupar » : v. alupar.

arma 1 nf : aplech per atacar o se defendre. (v. armas 1)

arma 2 nf / anma nf (abs. Dicort ; v. anma) (los 2, R. II, 89 - L. 22 e 28)) : « âme » (Laus). (v. armas 2)

A l’arma lassa, à grand peine. (v. Ubaud Dicort e Alibert)

Per aquesta arma ! sur mon âme, je vous jure. (v. Ubaud Dicort e TdF jos amo’)

armada : fòrças de defensa d'un Estat.

armadassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande armée, armée innombrable » TdF

armadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite armée » TdF

armadura : apleches metallics d'un soldat de l'Edat mejana (casco, coirassa...)

armadurariá nf, cf Ubaud Dicort : « armurerie » (Sèrras-Ess.)

armadurièr [nm, cf Ubaud Dicort], -ièira : q.q. que vend d'armas, « armurier » (L. 28, Laus). (v. armièr 1)

armalh : partida d'un filat de pesca ; estaca del filat.

armalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « bêtes à cornes » (v. TdF armalho’)

armalhàs : pan sens levat, cuèch jos las cendres.

armament : accion d'armar o de s'armar ; ensemble d'armas.

« armanac » : v. almanac.

Armand - Armanda - Armandina : prenoms.

Armanhac : region d'Occitània ; liquor d'Armanhac.

armanhòl [armanhòla n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort e TdF jos ‘armagnòli’], -a : q.q. de pigre, -a ; lanternejaire, -a ; malbiaissut, -uda ; trucaluna (m. e f.)

armar (v. tr.) : donar una arma a q.q. ; equipar un naviri.

armar (s') : se provesir d'una arma per s'aparar.

armari nm (R. II, 123) : cabinet.

armarias [armariás nf pl, cf Ubaud Dicort] : las armas / lo blason.

armarièr nm, cf Ubaud Dicort : « armarier, bibliothécaire d’une abbaye » TdF armarié 1’

armarion nm, cf Ubaud Dicort : « petite armoire » TdF

armas 1 nf pl : blason d'una familha aristocratica. (v. TdF armo’)

armas 2 (trespassats) nf pl, cf Ubaud Dicort  : « La fèsta de las Armas, la fèsta d’Armas, le jour des morts » (v. TdF jos ‘amo’)

armassièr / armatièr / armièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : masc o masca que crei al ressentiment de las armas del Purgatòri. (v. TdF armassié’ e ‘armatiero’). (v. armièr 2)

« armassir » (s') : v. s'ermassir.

armat, -ada : qu'a una arma per s'aparar.

armatge nm, cf Ubaud Dicort : « armement, armure, v. armadura » (v. TdF suppl)

armatièr, -ièira : v. armassièr.

armator nm, cf Ubaud Dicort : « armateur, v. armejaire » (v. TdF)

armeg (m.) : cables, ancora e autres apleches d'un naviri.

armejadura nf : equipament, « armement d’un navire » (Rapin).

armejaire, -aira : q.q. qu'equipa un naviri. (v. armator)

armejar (v. tr.) : armar un naviri ; l'equipar ; equipar una nau de pesca.

armèl : redonda ; mena de gansa ; ligam qu'estaca una planta a un pal.

Armèl n pr m, cf Ubaud Dicort.

Armèla - Armelina : prenoms f.

armèla : brida de fèr ; aurelha de pairòl ; bartavèla de verrolh ; anèla de torn de carreta ; ruèira de vim ; motladura de capitèl ; anèla de jo ; gròssa madaissa de lana ; liga de flagèl ; bata d'esclòp ; anèla de governalh.

armelar (v. tr.) : plegar en anèla ; batar un esclòp.

armelat, -ada : plegat, -ada en anèla ; batat, -ada.

armèni, -ia (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Armenia ; persona d'Armenia.

Un Armèni.

Una Armènia.

Armenia : país d'Asia occidentala.

armentèla : pimpinèla (plt) (Poterium sanguisorba)

armet : mena de casco.

armeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite âme, pauvre âme, âme en peine, âme du purgatoire, revenant [v. armetas] ; papillon de la teigne » (v. TdF jos ‘ameto’)

armetas nf pl : (los trespassats), cf Ubaud Dicort. (v. TdF jos ‘ameto’)

armièr 1 nm : rastelièr d'armas ; « armurier [v. armadurièr] » TdFarmié’.

armièr 2 nm (R. II, 89) : « sorcier qui s’occupe des âmes du purgatoire et indique aux paysans les moyens de les calmer » (Alibert), [v. armassièr] ; lòc de repaus de las armas (anmas)

armillari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « armillaire » (v. Rapin)

Esfèra armillària, sphère armillaire. (v. Rapin)

armillas nf pl, cf Ubaud Dicort : « (géogr., astron. et archit.) armilles »

arminàs nm / arminassa nf : mena de gròssa pascada als uòus.

armistici (m.) : suspension provisòria d'ostilitats.

armòl [armòlh] nm : mena de planta (Atriplex hortensis)

armon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « thé du Mexique, chenopodium ambrosioides ; on donne aussi ce nom aux chenopodium leiospermum et viride, plantes » TdF armoun 1’

armon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « armon, pièce d’un carrosse, v. alamon » (v. TdF armoun 2’)

armòni ~ armònium nm, cf Ubaud Dicort : « harmonium » (v. Per Noste)

armonia (R. II, 124) : justa adaptacion entre elas de las causas o de las parts que fan un tot ; concordança d'opinions, d'interèsses... ; acòrdi entre doas personas o mai.

armonic, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « harmonique » TdF jos ‘armouni’

 

 

armonica nf, cf Ubaud Dicort : « harmonica » (Sèrras-Ess., Basic)

armoniós, -osa : plen d'armonia ; que sona plan a las aurelhas.

Còrs armoniós.

Melodia armoniosa.

armoniosament : d'un biais armoniós.

armonista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « harmoniste » (Rapin)

armònium nm : v. armòni.

armonizacion : accion o resulta d'armonizar.

armonizar (v. tr.) : metre en armonia (t. a. d'armonia)

armonizar (s') : se metre en armonia.

armonizat, -ada adj : en armonia ; « harmonisé, ée » TdF jos ‘aemounisa’.

Armòr ~ Arvòr n pr m, cf Ubaud Dicort : « Armor / Arvor »

armorial, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort : « armorial, -e » (Laus, TdF)

armorican, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « armoricain, -e » (Laus)

armòtas nf pl : rimòtas (f. plural), bolida de farina de milh. (v. rimòtas)

armum nm sing, cf Ubaud Dicort : « ensemble des cordes qui maintiennent un filet de pêche » TdF suppl

armurièr (R. II, 123), -ièira (los 2, abs. Dicort e TdF) : persona que ven d'armas. (v. armadurièr)

ARN : abreviacion d'acid ribonucleïc. (t. tecn. de bioquimia)

arn : arnavés / arnivés / espinassa ; d'autras plantas espinosas : (Paliurus australis) ; (Lycium europaeum) ; (Atriplex halimus)

arna : cuca ; tinha ; canilha ; q. q. de malgraciós o d'embarrassós ; d'autres insèctes coma las arnas.

Las arnas rosègan vestits, tapisses e forraduras.

Es aquí coma una arna !

arnada nf, cf Ubaud Dicort : « piqûre de teigne, v. arnadura » (v. TdF suppl)

arnadura : trauc fach per una arna

arnal nm, cf Ubaud Dicort : « bon--henri, plante » (v. TdF)

Arnal ~ Arnaud n pr m, cf Ubaud Dicort.

Arnald  (abs. Dicort ; v. Arnal) - Arnalda (abs. Dicort) : prenoms. v. Arnaud.

arnar (v. tr. e intr.) : rosegar ; traucar (arnas)  ; « être atteint par les teignes » ; embestiar (s.f.) (v. TdF)

Un vestit arnat : rosegat per las arnas.

Rore arnat, chêne vermoulu. (v. TdF)

arnau : safran salvatge (Crocus nudiflorus); vidalba salvatja (Clematis vitalba

Arnaud / Arnauld (abs. Dicort) - Arnauda / Arnaulda  (los 2, abs. Dicort) : prenoms.

arnaudenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « d’Arnaud, qui appartient à Arnaud » (v. TdF)

arnaudista nm, cf Ubaud Dicort : « arnaudiste, disciple d’Arnaud de Villeneuve qui enseigna que les œuvres de miséricorde sont plus agréables à Dieu que le sacrifice de l’autel » TdF

arnaut nm, cf Ubaud Dicort : « imbécile » (L. 28 e TdF suppl)

arnavés 1 nm : mena de planta que poncha fòrça (Paliurus), « épine-de-Christ » (v. TdF jos ‘arnavèu’)

arnavés 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘arnavèu’), -esa (adj. e subs.) : renós, -osa ; persona renosa.

arneda (abs. Dicort) : airal abondós en arns (en espinassas) (v. TdF Arnedo’)

arnès nm, cf Ubaud Dicort : v. arnavés. (v. TdF jos ‘arnavèu’)

arnesc / arnés [veire arnesc, cf Ubaud Dicort] nm : apleches per equipar un caval de sèla o de tira ; autres apleches ; mossa / brabant ; popas (s.f.)

Fai-me passar los arnesques de la cavala.

arnescaire, -aira : persona qu'arnesca un animal.

arnescament : ensemble de totes los arnesques.

Un arnescament de caçaire, de pescaire.

arnescar (v. tr.) : metre un arnesc ; equipar ; adornar.

arnescar (s') : s'equipar / s'adornar.

La Victorina a mesa una ora a s'arnescar.

arnescat, -ada : totas las accepcions d'arnescar.

arnescatge : l'accion d'arnescar o de s'arnescar.

arnet : arn pichonèl.

arnicà [arnica nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : planta medicinala. (Arnica montana)

La tintura d'arnicà es utilizada per las contusions.

arnicar (v. intr.) : anilhar / refernir / bramar.

Lo caval arnica ; l'ase brama.

arnicina : substància alcalina tirada de flors d'arnicà.

« arniçòl » nm e derivats : v. anuçòl e derivats.

arnièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : martin pescaire. (Alcedo hispida)

« arniflar » v : v. niflar.

arniga : mena de genèst. (Genista pilosa)

arnós, -osa adj / arnat, -ada (v. jos arnar)  : rosegat o rosegada per las arnas. (v. TdF arnous’)

arnosenc nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de monnaie qui avait cours en Provence au 15e siècle » TdF

arò (adj. e subs.) (dels dos genres) : piòt / nèci / pèc.

aròfa nf : « balle d’avoine, dans l’Hérault, v. abet, bolòfa » (v. TdF). aròfa : v. ac.

Matalàs d’aròfas, matelas de balles d’avoine. (v. TdF)

arolzir (v. tr.) : tampar ric-a-ric.

arolzit, -ida : tampat, -ada ric-a-ric.

aròma (m.) : substància que deslarga una nolor ; òlga / nolor / bona sentor / redoléncia.

Aròma d'una flor, d'un vin, d'una lèbre a l'ast...

aromat nm, cf Ubaud Dicort : « aromate, parfum » TdF jos ‘aròmo’. « aromat / aromata » (abs. Dicort) (fr.) : v. aròma.

aromaterapia nf, cf Ubaud Dicort : « aromathérapie » (Per Noste)

aromatic, -a : qu'a una bona sentor.

aromaticitat nf, cf Ubaud Dicort : « arome » (R. II, 125)

aromatizacion : accion o resulta d'aromatizar ; aplicacion d'aromatizants ; formacion d'idrocarburs aromatics.

aromatizar (v. tr. e intr.) : perfumar.

aromatizat, -ada : perfumat, -ada.

aronda (non preconizat Dicort) / ironda / irondèla nf : calandreta « hirondelle » (v. TdF jos ‘aroundo’).

arondelat nm (non preconizat Dicort) : pichon de l'aronda. (v. irondat, irondelon)