argirisme : ensemble de fenomèns patologics consecutius a l'emplec perlongat de sals d'argent.

ARGIRO- : forma prefixada del grèc arguròs (argent)

argirodita : sulfur de germani e d'argent.

argirofil, -a : estructuras cellularas o istologicas qu'an d'afinitat per l'argent.

argiròl : caseïnat o peptonat d'argent.

argirolòbi (plt.) : (Argyrolobium zanonii)

argironeta : aranha aqüatica.

argiròsi (f.) : sulfur natural d'argent ; argirisme v .pus naut.

Argò : constellacion.

argolet : (arc.) arcabusièr a caval ; mens que res.

argon : gas simple.

argonauta nm : mena de molusc.

argosièr nm, cf Ubaud Dicort : « saule épineux, arbrisseau » (v. TdF argousié’)

argòt nm, cf Ubaud Dicort : « argot » (Laus)

argotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « argotique » (Rapin)

argotisme nm, cf Ubaud Dicort : (ling.) « argotisme » (Rapin)

argotista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : (ling.) « argotiste » (Rapin)

argüar (v. intr. arc.) (abs. Dicort) (L. 28 : s’arguar « se presser ») : s'afanar.

argucia : rasonament d'una subtilitat excessiva e que s'estaca tròp als detalhs.

arguciós, -osa : de la natura d'una argucia.

arguciosament : d'un biais arguciós.

argue : cabestrant (mar.)

arguèlh 1 nm, cf Ubaud Dicort : « orgueil, cale qui soutient l’effort d’un levier » TdF arguei 1’

arguèlh 2 nm, cf Ubaud Dicort : « orvet, reptile que le peuple croit aveugle » TdF arguei 2’

« arguèl » [arguèlh 3 nm, cf Ubaud Dicort ] : v. orguèlh.

arguetar (v. intr. arc.) (abs. Dicort) : frequentatiu de arguar (arc.).

argüir (v. tr.) (R. II, 120) : far estat de ; se prevaler de. (v. TdF arguï’)

argument : rason donada per pròva d'una proposicion ; tèma d'una òbra dramatica , epica o narrativa ; variabla matematica que la valor de la fonccion ne depend.

argumentacion : art o accion d'argumentar.

argumentador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'a la tissa d'argumentar. (v. argumentaire)

argumentaire, -aira n : persona qu'argumenta, « argumenteur ; argumentateur » (v. Rapin).

argumentar (v. intr.) : presentar d'arguments.

argumentari (m.) : tièira d'arguments de venda.

argus nm (del lat. Argus, gigant mitic de cent uèlhs) : publicacion d'entresenhas especializadas ; aucèl (Argusianus argos)

argusin 1 nm : ancian agent de polícia (pej.) ; « argousin, v. gardaforçat » (v. TdF jos ‘argousin’) ; galapian (v. çai jos).

argusin 2 [adj m, cf Ubaud Dicort], -a : « galopin, espiègle, v. leventi » (v. TdF jos ‘argousin’) ; lèst, -a (v. Alibert).

-ARI : sufix, del sufix latin -arium (idèa de contengut) : bestiari, diccionari...

-ARI, -ÀRIA : sufix, del sufix latin -arius, -a (relatiu, -iva a) : alimentari, -ària - calcari, -ària - solitari, -ària...

-ARIÁ : sufix occitan fòrt utilizat per formar de noms d'establiments, de noms de bòrias, de noms de masatges, de mestièrs, de fonccions. v. p. I8 : ostalariá, teulariá....

« aria » nf : v. aliga.

ària nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) aria » (Laus)

arian 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (ethn. & théories racistes) aryen, -enne » (Per Noste) (# arrian)

arian 2 -a adj e n [v. TdF e arianisme] : veire arrian, cf Ubaud Dicort.

arianisme [v. TdF] nm : (doctrina crestiana) veire arrianisme, cf Ubaud Dicort.

Ariana [Arianna] : prenom fem.

arid [ ~ aride], -da adj : sens umiditat ; sens vegetacion ; sens res d'agradiu.

Tèrra arida.

Climat arid.

Estil arid.

aridament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière aride, v. secament » (v. TdF)

ariditat nf (R. II, 121) : estat de çò arid (t. a.)

Ariditat d'un desèrt.

Ariditat dels tèrmes tecnics.

Ariditat d'un parlar.

Ariditat d'estil.

ariège (f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : mena de gram (agram) (Smilax aspera), « salsepareille » (Laus)

ariegenc, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a Arièja ; sortit, -ida d'Arièja. (v. ariegés)

Un Ariegenc. Una Ariegenca.

ariegés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « ariégeois, -e » (v. Rapin)

Ariegés nm : (país) , cf Ubaud Dicort. (v. çai jos)

Arièja : departament d'Occitània. v. p. 1053.

Arièl : un dels tres arcàngels de farlabica que lor supression pel Papa Zacarias (741-753) permet d'afortir que las Litanias carolinas e las Formulas de conjuracion latinoromanicas datadas del sègle VIII, son encara pus ancianas. v. p.p. 508 e 588.

arièr 1 (crivèl) nm, cf Ubaud Dicort : v. airièr 1.

 

 

« arièr » 2 : v. aliguièr.

arieta nf, cf Ubaud Dicort : « ariette » (Rapin)

ariòla : esquila de muòl.

Arisa : afluent del fluvi Garona (Occitània)

« ariscat » nm : v. aliscat (non preconizat Dicort) e alisat 2, cf Ubaud Dicort.

ariscla nf : mena de cardon. (Carduus crispus)

« ariscle» : v. arescle.

Aristarc : prenom masculin.

Aristèu : prenom masculin.

Aristides : prenom masculin.

ARISTO- : forma prefixada del grèc aristòs (lo melhor)

aristocracia : governament mestrejat per las classas nòblas ; ensemble de personas o de causas eminentas :

L'aristocracia de l'argent, del talent.

aristocrata (m. e f.) : persona nòbla.

aristocratic, -a : relatiu, -iva a l'aristocracia.

De pretensions aristocraticas.

aristocraticament : d'un biais aristocratic.

aristocratisme (abs. Dicort) : estat, condicion, comportament d'aristocrata.

aristocratizacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'aristocratizar o de s'aristocratizar.

aristocratizar (v. tr.) (abs. Dicort) : far venir aristocratic, -a.

aristocratizar (s') (abs. Dicort) : venir aristocratic, -a.

Aristofanes : lo poèta pus celèbre d'Atenas (445-386)

aristolòquia nf (plt.) : (Aristolochia Clematitis) ; (A. longa) ; (A. Pistolochia) ; (A. rotunda) ; (A. pallida)

aristoloquiacèas (f. pl.) : familha de plantas.

aristoloquic, -a : relatiu, -iva a las aristoloquiacèas.

aristoloquina : acid aristoloquic.

Aristòtel : grand filosòf grèc (384-322).

aristotelic, -a : relatiu, -iva a Aristòtel.

aristotelician, -a adj : adèpte, -a de la filosofia d'Aristòtel.

aristotelisme : filosofia d'Aristòtel.

aritmetic, -a adj : relatiu, -iva a l'aritmetica.

aritmetica nf : sciéncia dels nombres ; art de calcular, de comptar ; libre que conten los principis de l'aritmetica.

L'addicion, la sostraccion, la multiplicacion e la division son las quatre operacions elementalas de l'aritmetica.

aritmeticament : segon las règlas de l'aritmetica.

aritmetician, -a n, cf Ubaud Dicort : « arithméticien, -enne » (Laus)

aritmia : perturbacion del ritme cardiac.

aritmic, -a : relatiu, -iva a l'aritmia.

ARITMO- : forma prefixada del grèc arithmòs (nombre)

aritmograf (arc.) : aparelh que fa mecanicament d'operacions aritmeticas.

aritmografia : utilizacion de signes convencionals per exprimir de quantitats conegudas.

aritmologia nf, cf Ubaud Dicort : « arithmologie (sciéncia dels nombres) » (v. Per Noste)

aritmoman, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'aritmomania ; persona que patís d'aritmomania.

aritmomancia : divinacion basada suls nombres.

aritmomania : obsession dels calculs aritmetics.

aritmomètre (arc.) : instrument que fa mecanicament las operacions simplas de l'aritmetica.

Àrius n pr m, cf Ubaud Dicort : « Arius [v. arianisme] »

« arjòl » : v. orjòl.

arlabeca nf (v. Ubaud Dicort e L. 28) : « complainte, chant lugubre » (R. II, 121)

arlam nm, cf Ubaud Dicort : « relent » (Carrasco)

arland : pilhatge ; bram per encorar al pilhatge. (v. TdF)

arland (far d'-) : far d'embarrasses.

Aquel pistolet (s.f.) quita pas de far d'arland !

arlandièr, -ièira n : pilhard, -a.

arlatan adj m, cf Ubaud Dicort : « qui appartient à Arles, d’Arles (vieux) » TdF

Camin arlatan, chemin d’Arles. (v. TdF)

arlatenc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Arles ; persona d'Arles.

Un Arlatenca.

Un vestit arlatenc.

Arle (Provença) n pr, cf Ubaud Dicort : « Arles » (v. TdF)

A Arle (a la vila) (v. Ubaud Dicort)

En Arle (dins lo reiaume d’Arle) (v. Ubaud Dicort)

arlempada [veire escarlimpada] nf : limpada (accion de limpar) ; contrapàs.

arlempaire (veire escarlimpaire), -aira (adj. e subs.) : limpaire, -a.

arlempar [veire escarlimpar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : limpar / escarlimpar ; far un contrapàs.

Arlempèt sus una pèl de banana que s'afrabèt.

arleon nm, cf Ubaud Dicort : « dent-de-lion, pissenlit, plante » TdF jos ‘dènt-de-lioun’

Arlequin n pr m : personatge de comedia dels vestits mirgalhats ;

arlequin nm, cf Ubaud Dicort : mena de palhassa / mena de bofon ; manhan mirgalhat. (v. TdF)

arlequina : femna de moralitat entre pauc e mens leugièira.