|
|
|
|
|
|
argirisme : ensemble de fenomèns patologics consecutius a l'emplec perlongat de sals d'argent. ARGIRO- : forma prefixada del grèc arguròs (argent) argirodita : sulfur de germani e d'argent. argirofil, -a : estructuras cellularas o istologicas qu'an d'afinitat per l'argent. argiròl : caseïnat o peptonat d'argent. argirolòbi (plt.) : (Argyrolobium zanonii) argironeta : aranha aqüatica. argiròsi (f.) : sulfur natural d'argent ; argirisme v .pus naut. Argò : constellacion. argolet : (arc.) arcabusièr a caval ; mens que res. argon : gas simple. argonauta nm : mena de molusc. argosièr nm, cf Ubaud Dicort : « saule épineux, arbrisseau » (v. TdF ‘argousié’) argòt nm, cf Ubaud Dicort : « argot » (Laus) argotic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « argotique » (Rapin) argotisme nm, cf Ubaud Dicort : (ling.) « argotisme » (Rapin) argotista adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : (ling.) « argotiste » (Rapin) argüar (v. intr. arc.) (abs. Dicort) (L. 28 : s’arguar « se presser ») : s'afanar. argucia : rasonament d'una subtilitat excessiva e que s'estaca tròp als detalhs. arguciós, -osa : de la natura d'una argucia. arguciosament : d'un biais arguciós. argue : cabestrant (mar.) arguèlh 1 nm, cf Ubaud Dicort : « orgueil, cale qui soutient l’effort d’un levier » TdF ‘arguei 1’ arguèlh 2 nm, cf Ubaud Dicort : « orvet, reptile que le peuple croit aveugle » TdF ‘arguei 2’ « arguèl » [arguèlh 3 nm, cf Ubaud Dicort ] : v. orguèlh. arguetar (v. intr. arc.) (abs. Dicort) : frequentatiu de arguar (arc.). argüir (v. tr.) (R. II, 120) : far estat de ; se prevaler de. (v. TdF ‘arguï’) argument : rason donada per pròva d'una proposicion ; tèma d'una òbra dramatica , epica o narrativa ; variabla matematica que la valor de la fonccion ne depend. argumentacion : art o accion d'argumentar. argumentador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'a la tissa d'argumentar. (v. argumentaire) argumentaire, -aira n : persona qu'argumenta, « argumenteur ; argumentateur » (v. Rapin). argumentar (v. intr.) : presentar d'arguments. argumentari (m.) : tièira d'arguments de venda. argus nm (del lat. Argus, gigant mitic de cent uèlhs) : publicacion d'entresenhas especializadas ; aucèl (Argusianus argos) argusin 1 nm : ancian agent de polícia (pej.) ; « argousin, v. gardaforçat » (v. TdF jos ‘argousin’) ; galapian (v. çai jos). argusin 2 [adj m, cf Ubaud Dicort], -a : « galopin, espiègle, v. leventi » (v. TdF jos ‘argousin’) ; lèst, -a (v. Alibert). -ARI : sufix, del sufix latin -arium (idèa de contengut) : bestiari, diccionari... -ARI, -ÀRIA : sufix, del sufix latin -arius, -a (relatiu, -iva a) : alimentari, -ària - calcari, -ària - solitari, -ària... -ARIÁ : sufix occitan fòrt utilizat per formar de noms d'establiments, de noms de bòrias, de noms de masatges, de mestièrs, de fonccions. v. p. I8 : ostalariá, teulariá.... « aria » nf : v. aliga. ària nf, cf Ubaud Dicort : « (mus.) aria » (Laus) arian 1, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « (ethn. & théories racistes) aryen, -enne » (Per Noste) (# arrian) arian 2 -a adj e n [v. TdF e arianisme] : veire arrian, cf Ubaud Dicort. arianisme [v. TdF] nm : (doctrina crestiana) veire arrianisme, cf Ubaud Dicort. Ariana [Arianna] : prenom fem. arid [ ~ aride], -da adj : sens umiditat ; sens vegetacion ; sens res d'agradiu. Tèrra arida. Climat arid. Estil arid. aridament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière aride, v. secament » (v. TdF) ariditat nf (R. II, 121) : estat de çò arid (t. a.) Ariditat d'un desèrt. Ariditat dels tèrmes tecnics. Ariditat d'un parlar. Ariditat d'estil. ariège (f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : mena de gram (agram) (Smilax aspera), « salsepareille » (Laus) ariegenc, -a (adj. e subs.) (abs. Dicort) : relatiu, -iva a Arièja ; sortit, -ida d'Arièja. (v. ariegés) Un Ariegenc. Una Ariegenca. ariegés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « ariégeois, -e » (v. Rapin) Ariegés nm : (país) , cf Ubaud Dicort. (v. çai jos) Arièja : departament d'Occitània. v. p. 1053. Arièl : un dels tres arcàngels de farlabica que lor supression pel Papa Zacarias (741-753) permet d'afortir que las Litanias carolinas e las Formulas de conjuracion latinoromanicas datadas del sègle VIII, son encara pus ancianas. v. p.p. 508 e 588. arièr 1 (crivèl) nm, cf Ubaud Dicort : v. airièr 1.
|
|
« arièr » 2 : v. aliguièr. arieta nf, cf Ubaud Dicort : « ariette » (Rapin) ariòla : esquila de muòl. Arisa : afluent del fluvi Garona (Occitània) « ariscat » nm : v. aliscat (non preconizat Dicort) e alisat 2, cf Ubaud Dicort. ariscla nf : mena de cardon. (Carduus crispus) « ariscle» : v. arescle. Aristarc : prenom masculin. Aristèu : prenom masculin. Aristides : prenom masculin. ARISTO- : forma prefixada del grèc aristòs (lo melhor) aristocracia : governament mestrejat per las classas nòblas ; ensemble de personas o de causas eminentas : L'aristocracia de l'argent, del talent. aristocrata (m. e f.) : persona nòbla. aristocratic, -a : relatiu, -iva a l'aristocracia. De pretensions aristocraticas. aristocraticament : d'un biais aristocratic. aristocratisme (abs. Dicort) : estat, condicion, comportament d'aristocrata. aristocratizacion (abs. Dicort) : accion o resulta d'aristocratizar o de s'aristocratizar. aristocratizar (v. tr.) (abs. Dicort) : far venir aristocratic, -a. aristocratizar (s') (abs. Dicort) : venir aristocratic, -a. Aristofanes : lo poèta pus celèbre d'Atenas (445-386) aristolòquia nf (plt.) : (Aristolochia Clematitis) ; (A. longa) ; (A. Pistolochia) ; (A. rotunda) ; (A. pallida) aristoloquiacèas (f. pl.) : familha de plantas. aristoloquic, -a : relatiu, -iva a las aristoloquiacèas. aristoloquina : acid aristoloquic. Aristòtel : grand filosòf grèc (384-322). aristotelic, -a : relatiu, -iva a Aristòtel. aristotelician, -a adj : adèpte, -a de la filosofia d'Aristòtel. aristotelisme : filosofia d'Aristòtel. aritmetic, -a adj : relatiu, -iva a l'aritmetica. aritmetica nf : sciéncia dels nombres ; art de calcular, de comptar ; libre que conten los principis de l'aritmetica. L'addicion, la sostraccion, la multiplicacion e la division son las quatre operacions elementalas de l'aritmetica. aritmeticament : segon las règlas de l'aritmetica. aritmetician, -a n, cf Ubaud Dicort : « arithméticien, -enne » (Laus) aritmia : perturbacion del ritme cardiac. aritmic, -a : relatiu, -iva a l'aritmia. ARITMO- : forma prefixada del grèc arithmòs (nombre) aritmograf (arc.) : aparelh que fa mecanicament d'operacions aritmeticas. aritmografia : utilizacion de signes convencionals per exprimir de quantitats conegudas. aritmologia nf, cf Ubaud Dicort : « arithmologie (sciéncia dels nombres) » (v. Per Noste) aritmoman, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'aritmomania ; persona que patís d'aritmomania. aritmomancia : divinacion basada suls nombres. aritmomania : obsession dels calculs aritmetics. aritmomètre (arc.) : instrument que fa mecanicament las operacions simplas de l'aritmetica. Àrius n pr m, cf Ubaud Dicort : « Arius [v. arianisme] » « arjòl » : v. orjòl. arlabeca nf (v. Ubaud Dicort e L. 28) : « complainte, chant lugubre » (R. II, 121) arlam nm, cf Ubaud Dicort : « relent » (Carrasco) arland : pilhatge ; bram per encorar al pilhatge. (v. TdF) arland (far d'-) : far d'embarrasses. Aquel pistolet (s.f.) quita pas de far d'arland ! arlandièr, -ièira n : pilhard, -a. arlatan adj m, cf Ubaud Dicort : « qui appartient à Arles, d’Arles (vieux) » TdF Camin arlatan, chemin d’Arles. (v. TdF) arlatenc, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Arles ; persona d'Arles. Un Arlatenca. Un vestit arlatenc. Arle (Provença) n pr, cf Ubaud Dicort : « Arles » (v. TdF) A Arle (a la vila) (v. Ubaud Dicort) En Arle (dins lo reiaume d’Arle) (v. Ubaud Dicort) arlempada [veire escarlimpada] nf : limpada (accion de limpar) ; contrapàs. arlempaire (veire escarlimpaire), -aira (adj. e subs.) : limpaire, -a. arlempar [veire escarlimpar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : limpar / escarlimpar ; far un contrapàs. Arlempèt sus una pèl de banana que s'afrabèt. arleon nm, cf Ubaud Dicort : « dent-de-lion, pissenlit, plante » TdF jos ‘dènt-de-lioun’ Arlequin n pr m : personatge de comedia dels vestits mirgalhats ; arlequin nm, cf Ubaud Dicort : mena de palhassa / mena de bofon ; manhan mirgalhat. (v. TdF) arlequina : femna de moralitat entre pauc e mens leugièira. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|