|
|
|
|
|
|
arenatge : accion de sablar. arenc : saur (Clupea harengus) ; (Clupea pallasii) arencada nf : saur « hareng blanc salé ; petit hareng saur ; grosse sardine salée » ; fuèlha de polipòdi. (v. TdF) arencadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite arencada » (v. TdF) arencadon nm, cf Ubaud Dicort : « petit hareng séché » TdF arencar (s') : se tressecar. arencat,-ada : tressecat, -ada. areneta nf, cf Ubaud Dicort : « sable fin » TdF arenga : discors arderós. arengaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « harangueur ; raisonneur, euse ; bavard, arde » TdF arengar (v. tr.) (R. V, 82) : deslargar un discors arderós. arengièr, -ièira n : abonat, -ada (adj. e subs.) (v. Alibert) ARENI- : forma prefixada del latin arena (sabla) arenicòla (m. e f.) : que viu dins la sabla (f.) arenièira nf, cf Ubaud Dicort : « sablonnière, lieu où l’on prend du sable » TdF arenièr nm, cf Ubaud Dicort : « terrain sablonneux, sablière, grève » TdF arenifèr, -a : que conten de sabla (f.) arenifòrme, -ma : que revèrta la sabla. arenizacion nf (abs. Dicort) : ensablament, « arénisation » (v. Rapin). ARENO- : forma prefixada del latin arena (sabla) arenofil, -a : natura de las plantas que butan dins la sabla. arenós, -osa : sablós, -osa. arenositat nf (abs. Dicort) : natura de çò arenós. AREO- 1: forma prefixada del grèc areiòs (de la planeta Mars) AREO- 2 : forma prefixada del grèc araiòs (leugièr) areografia : sciéncia qu'a per tòca la descripcion de Mars. areòla : zòna pichona qu'enròda quicòm ; zòna rojosa qu'enròda d'unas pustulas ; zona bruna qu'enròda lo mamelon del sen ; porcion d'irís qu'enròda la pruna de l'uèlh. areolar, -a : relatiu, -iva a una areòla. areolat, -ada adj (abs. Dicort) : enrodat, -ada d'una areòla, « aréolé, ée » (Rapin). areologia : sciéncia qu'a per tòca l'estudi de Mars. areomètre : instrument per determinar la densitat d'una solucion. areometria : determinacion de la densitat d'un liquid. areometric, -a : relatiu, -iva a un areomètre. areopag [areopage] nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : tribunal suprèm de l'Atenas antica ; amassada de personas eminentas. [Rapin : areopague] areopagita nm (arc.) : membre de l'areopag de l'Atenas antica. areopagitic, -a (arc.) : relatiu, -iva a l'areopag d'Atenas. areostil : mena de colomneta (t. tecn. d'arquitectura) « arescar » e derivats : v. asescar e derivats. arescla nf, cf Ubaud Dicort : « écharde, éclat de bois ; archet de berceau » (v. TdF) arescle / ariscle [veire arescle, cf Ubaud Dicort] nm : bridola ; esclissa (t. a) ; cercle de boca de saca ; arcaròl ; arcadura d'un molin de farina ; caissa de tambor o de tambora. aresclièr, -ièira : persona que fa d'esclissas. aresta : angle salhent ; ficha de cerealum o de peis ; brisca de teulada ; estarengla ; rapuga tressecada ; espigòt. arestèla nf, cf Ubaud Dicort : « aristelle brome, plante » TdF arestièira nf, cf Ubaud Dicort : « ulcères qui surviennent dans la bouche des brebis nourries de plantes épineuses ; ils sont provoqués par un amas d’arêtes implantées dans la chair » TdF arestièr : pèça de teulada. arestòl : un amàs del pè. areston : mena de peis qu'a fòrça arestas. arestós, -osa : qu'a fòrça arestas. aret 1 nm : marre / marran / marrò / motonàs ; primièr signe del zodiac ; relha (v. Alibert aret 2) ; aret 2 nm : pinton (v. TdF ‘aret 2’). areta adv, cf Ubaud Dicort : v. tot areta. argal : cocarilh / tutèl (aresta d'espiga de milh) argalièr (adj. e subs.) : galapian, -ana. argalon nm (plt.) : ars (Lycium europaeum) ; espinassa (Paliurus australis) arganèl : anèl de fèrre per amarrar una nau ; la bocla de l'ancora (mar.) v. argue. arganha nf : trast ; desòrdre ; enrambolh ; causa paucval. Siás una arganha ! : vales pas res ! arganhòl nm, cf Ubaud Dicort : « vaurien ; minable » (Sèrras-Ess.) arganon nm, cf Ubaud Dicort : « alganon, chaîne de galérien, v. cadena » (v. TdF) argàs nm (abs. Dicort) : rese parasit de l'aucelum o de la polalha, « argas » (Rapin). argàs de la galina : (Argas persicus) argàs del colomb : (Argas reflexus) argaud : sargalh / sarguin ; blisaud. argela 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « argile, terre glaise » (Alibert) argèla [argela 2] nf : mena de jonc « ajonc » (v. Alibert) (Ulex parviflorus) argelabre nm (e non pas « erable » (fr.)) : agast / aseron. argelàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « banc d’argile, terrain argileux » TdF ‘argelas 1’ argelàs 2 / argelat nm / artalàs (abs. Dicort) : (Genista scorpius) (v. TdF ‘argelas 2’) argelassièira / argelatièira nf : airal que i a d'argelasses.
|
|
argelat nm : v. argelàs 2. argelatièira nf : v. argelassièira. argelenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « argileux, euse » (Sèrras-Ess.) Argelèrs / Argelès : nom de vila d'Occitània. argelièira nf, cf Ubaud Dicort : « glaisière » (Sèrras-Ess.) argelós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « argileux, euse » (Sèrras-Ess.) Argença : nom de ribièira. argent : lo metal e la moneda. (v. TdF) Vaissèla d'argent. argent daurat nm, cf Ubaud Dicort : « argent doré, vermeil » TdF ‘argènt-daura’ argent viu nm (R. II, 119) : mercuri, « vif-argent ; maladie des végétaux produite par des efflorescences fongeuses » (TdF ‘argènt-viéu’ e suppl). argentadura : pellicula (R. IV, 483) d'argent sus una pèça. argentaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui argente » TdF suppl ; « nm, argenteur » (Rapin) argental, -a adj : color d'argent. argentan nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) argentan » (Per Noste) argentar (v. tr.) (R. II, 120) : cobrir d'una pellicula d'argent ; donar a quicòm la color de l'argent. (v. TdF suppl) La plena luna argentava lo cèl. argentariá (R. II, 119) : vaissèla d'argent ; talhièr d'argentièr argentàs nm, cf Ubaud Dicort : « argent, en mauvaise part » TdF argentat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer à écailles argentées » TdF argentat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « argenté, ée » (v. TdF suppl) argentatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’argenter » TdF suppl argentet nm, cf Ubaud Dicort : « petit argent ; argent fin » TdF ARGENTI- : forma prefixada del latin argentum (argent) argential : èrba del cantaire (Sisymbrium officinalis) argentic, -a : natura de las sals d'argent ; natura dels compausats que l'argent i es bivalent. argentièira nf (R. II, 119) : mina d'argent. argentièr, -ièira : persona que trabalha l'argent ; persona que vend de causas en argent ; despensièr, -ièira (subst.) argentifèr, -a : que conten d'argent. Plomb argentifèr. argentin 1 nm (Alibert) (plt.) : mena de moge (Cistus laurifolius) ; « nom de divers poissons de mer » (v. TdF ‘argentin 2’) argentin 2, -a adj : que revèrta l'argent per la color o pel son ; relatiu, -iva a Argentina ; persona d'Argentina. Aigas argentinas. Votz argentina. Un Argentin. argentina (plt.) : (Cerastium ; Potentilla anserina) Argentina : país d'America del sud. argentinids : (m. pl.) : familha de peisses. argentita nf (abs. Dicort) : sulfur d'argent, « argentite » (Rapin). argentiu 1, -iva adj / argentivol, -a adj / argentívol adj m e f (v. -ÍVOL) : que rapòrta d'argent. argentiu 2 nm (plt.) : nièla / remontador (Lychnia Githago) argentivol, -a adj : v. argentiu 1. ARGENTO- : forma prefixada del latin argentum (argent) argentofil, -a : estructuras cellularas o istologicas qu'an d'afinitat per l'argent. argentòl : compausat d'argent derivat de la quinolina, e utilizat coma antiseptic. argenton nm, cf Ubaud Dicort : v. argentet. (v. TdF jos ‘argentet’) argentopirita : sulfat de fèrre e d'argent. argentós, -osa : que conten d'argent ; natura dels compausats que l'argent i es monovalent. argent-tira nm, cf Ubaud Dicort : « adv, argent comptant » TdF ‘argènt-tiro’ Jogar argent-tira, jouer argent bas. (v. TdF) Argèria n pr f, cf Ubaud Dicort : « Algérie » argerian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « algérien, -ienne » (Basic, Rapin) argerin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « algérois, -e » (Laus) argila [e derivats, veire argela, cf Ubaud Dicort] nf : tèrra riala ; bard. argilacèu (argelacèu), -èa adj : que revèrta l'argila. argilar (v. tr.) (abs. Dicort) : cobrir d'argila. argilàs nm [veire argelàs 1] nm : veta d'argila. argilenc [veire argelenc], -a / argilós [veire argelós], -osa adj : que conten d'argila ; que revèrta d'argila. ARGILI- (abs. Dicort): forma prefixada del latin argilla (argila) argilicòla (argelicòla) adj (m. e f.) : qu'aima las tèrras argilosas. argilièira [veire argelièira, cf Ubaud Dicort] nf : airal de tèrra argilosa bona per far de terralha. argilifèr (argelifèr), -a adj : que conten d'argila. argilita (argelita) nf : ròca cristallina metamorfica argilosa. ARGILO- (abs. Dicort) : forma prefixada del latin argilla (argila) argiloarenós (argeloarenós), -osa : que conten d'argila e de sabla. argilocalcari (argelocalcari), -ària : que conten d'argila e de calci. argiloferruginós (argeloferruginós), -osa : que conten d'argila e de fèrre. argilós [veire argelós], -osa adj : argilenc, -a. v. pus naut. argilosablonós (argelosablonós), -osa adj : bolbena. arginasa : enzim present dins fòrça teissuts animals. arginina : aminoacid utilizat per desintoxicar lo fetge. ARGIR- : forma prefixada del grèc arguròs (argent) argiria : pigmentacion gris de lausa de la pèl, consecutiva a l'absorpcion perlongada de sals d'argent. |
|
|
|
|
|
|