arenatge : accion de sablar.

arenc : saur (Clupea harengus) ; (Clupea pallasii)

arencada nf : saur « hareng blanc salé ; petit hareng saur ; grosse sardine salée » ; fuèlha de polipòdi. (v. TdF)

arencadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite arencada » (v. TdF)

arencadon nm, cf Ubaud Dicort : « petit hareng séché » TdF

arencar (s') : se tressecar.

arencat,-ada : tressecat, -ada.

areneta nf, cf Ubaud Dicort : « sable fin » TdF

arenga : discors arderós.

arengaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « harangueur ; raisonneur, euse ; bavard, arde » TdF

arengar (v. tr.) (R. V, 82) : deslargar un discors arderós.

arengièr, -ièira n : abonat, -ada (adj. e subs.) (v. Alibert)

ARENI- : forma prefixada del latin arena (sabla)

arenicòla (m. e f.) : que viu dins la sabla (f.)

arenièira nf, cf Ubaud Dicort : « sablonnière, lieu où l’on prend du sable » TdF

arenièr nm, cf Ubaud Dicort : « terrain sablonneux, sablière, grève » TdF

arenifèr, -a : que conten de sabla (f.)

arenifòrme, -ma : que revèrta la sabla.

arenizacion nf (abs. Dicort) : ensablament, « arénisation » (v. Rapin).

ARENO- : forma prefixada del latin arena (sabla)

arenofil, -a : natura de las plantas que butan dins la sabla.

arenós, -osa : sablós, -osa.

arenositat nf (abs. Dicort) : natura de çò arenós.

AREO- 1: forma prefixada del grèc areiòs (de la planeta Mars)

AREO- 2 : forma prefixada del grèc araiòs (leugièr)

areografia : sciéncia qu'a per tòca la descripcion de Mars.

areòla : zòna pichona qu'enròda quicòm ; zòna rojosa qu'enròda d'unas pustulas ; zona bruna qu'enròda lo mamelon del sen ; porcion d'irís qu'enròda la pruna de l'uèlh.

areolar, -a : relatiu, -iva a una areòla.

areolat, -ada adj (abs. Dicort) : enrodat, -ada d'una areòla, « aréolé, ée » (Rapin).

areologia : sciéncia qu'a per tòca l'estudi de Mars.

areomètre : instrument per determinar la densitat d'una solucion.

areometria : determinacion de la densitat d'un liquid.

areometric, -a : relatiu, -iva a un areomètre.

areopag [areopage] nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : tribunal suprèm de l'Atenas antica ; amassada de personas eminentas. [Rapin : areopague]

areopagita nm (arc.) : membre de l'areopag de l'Atenas antica.

areopagitic, -a (arc.) : relatiu, -iva a l'areopag d'Atenas.

areostil : mena de colomneta (t. tecn. d'arquitectura)

« arescar » e derivats : v. asescar e derivats.

arescla nf, cf Ubaud Dicort : « écharde, éclat de bois ; archet de berceau » (v. TdF)

arescle / ariscle [veire arescle, cf Ubaud Dicort] nm : bridola ; esclissa (t. a) ; cercle de boca de saca ; arcaròl ; arcadura d'un molin de farina ; caissa de tambor o de tambora.

aresclièr, -ièira : persona que fa d'esclissas.

aresta : angle salhent ; ficha de cerealum o de peis ; brisca de teulada ; estarengla ; rapuga tressecada ; espigòt.

arestèla nf, cf Ubaud Dicort : « aristelle brome, plante » TdF

arestièira nf, cf Ubaud Dicort : « ulcères qui surviennent dans la bouche des brebis nourries de plantes épineuses ; ils sont provoqués par un amas d’arêtes implantées dans la chair » TdF

arestièr : pèça de teulada.

arestòl : un amàs del pè.

areston : mena de peis qu'a fòrça arestas.

arestós, -osa : qu'a fòrça arestas.

aret 1 nm : marre / marran / marrò / motonàs ; primièr signe del zodiac ; relha (v. Alibert aret 2) ;

aret 2 nm : pinton (v. TdF aret 2’).

areta adv, cf Ubaud Dicort : v. tot areta.

argal : cocarilh / tutèl (aresta d'espiga de milh)

argalièr (adj. e subs.) : galapian, -ana.

argalon nm (plt.) : ars (Lycium europaeum) ; espinassa (Paliurus australis)

arganèl : anèl de fèrre per amarrar una nau ; la bocla de l'ancora (mar.) v. argue.

arganha nf : trast ; desòrdre ; enrambolh ; causa paucval.

Siás una arganha ! : vales pas res !

arganhòl nm, cf Ubaud Dicort : « vaurien ; minable » (Sèrras-Ess.)

arganon nm, cf Ubaud Dicort : « alganon, chaîne de galérien, v. cadena » (v. TdF)

argàs nm (abs. Dicort) : rese parasit de l'aucelum o de la polalha, « argas » (Rapin).

argàs de la galina : (Argas persicus)

argàs del colomb : (Argas reflexus)

argaud : sargalh / sarguin ; blisaud.

argela 1 nf  (v. Ubaud Dicort e TdF) :  « argile, terre glaise » (Alibert)

argèla [argela 2] nf : mena de jonc « ajonc » (v. Alibert) (Ulex parviflorus)

argelabre nm (e non pas « erable » (fr.)) : agast / aseron.

argelàs 1 nm, cf Ubaud Dicort : « banc d’argile, terrain argileux » TdF argelas 1’

argelàs 2 / argelat nm / artalàs (abs. Dicort) : (Genista scorpius) (v. TdF argelas 2’)

argelassièira / argelatièira nf : airal que i a d'argelasses.

 

 

argelat nm : v. argelàs 2.

argelatièira nf : v. argelassièira.

argelenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « argileux, euse » (Sèrras-Ess.)

Argelèrs / Argelès : nom de vila d'Occitània.

argelièira nf, cf Ubaud Dicort : « glaisière » (Sèrras-Ess.)

argelós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « argileux, euse » (Sèrras-Ess.)

Argença : nom de ribièira.

argent : lo metal e la moneda. (v. TdF)

Vaissèla d'argent.

argent daurat nm, cf Ubaud Dicort : « argent doré, vermeil » TdFargènt-daura’

argent viu nm (R. II, 119) : mercuri, « vif-argent ; maladie des végétaux produite par des efflorescences fongeuses » (TdFargènt-viéu’ e suppl).

argentadura : pellicula (R. IV, 483) d'argent sus una pèça.

argentaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui argente » TdF suppl ; « nm, argenteur » (Rapin)

argental, -a adj : color d'argent.

argentan nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) argentan » (Per Noste)

argentar (v. tr.) (R. II, 120) : cobrir d'una pellicula d'argent ; donar a quicòm la color de l'argent. (v. TdF suppl)

La plena luna argentava lo cèl.

argentariá (R. II, 119) : vaissèla d'argent ; talhièr d'argentièr

argentàs nm, cf Ubaud Dicort : « argent, en mauvaise part » TdF

argentat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer à écailles argentées » TdF

argentat 2, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « argenté, ée » (v. TdF suppl)

argentatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’argenter » TdF suppl

argentet nm, cf Ubaud Dicort : « petit argent ; argent fin » TdF

ARGENTI- : forma prefixada del latin argentum (argent)

argential : èrba del cantaire (Sisymbrium officinalis)

argentic, -a : natura de las sals d'argent ; natura dels compausats que l'argent i es bivalent.

argentièira nf (R. II, 119) : mina d'argent.

argentièr, -ièira : persona que trabalha l'argent ; persona que vend de causas en argent ; despensièr, -ièira (subst.)

argentifèr, -a : que conten d'argent.

Plomb argentifèr.

argentin 1 nm (Alibert) (plt.) : mena de moge (Cistus laurifolius) ; « nom de divers poissons de mer » (v. TdF argentin  2’)

argentin 2, -a adj : que revèrta l'argent per la color o pel son ; relatiu, -iva a Argentina ; persona d'Argentina.

Aigas argentinas.

Votz argentina.

Un Argentin.

argentina (plt.) : (Cerastium ; Potentilla anserina)

Argentina : país d'America del sud.

argentinids : (m. pl.) : familha de peisses.

argentita nf (abs. Dicort) : sulfur d'argent, « argentite » (Rapin).

argentiu 1, -iva adj / argentivol, -a adj / argentívol adj m e f (v. -ÍVOL) : que rapòrta d'argent.

argentiu 2 nm (plt.) : nièla / remontador (Lychnia Githago)

argentivol, -a adj : v. argentiu 1.

ARGENTO- : forma prefixada del latin argentum (argent)

argentofil, -a : estructuras cellularas o istologicas qu'an d'afinitat per l'argent.

argentòl : compausat d'argent derivat de la quinolina, e utilizat coma antiseptic.

argenton nm, cf Ubaud Dicort : v. argentet. (v. TdF jos ‘argentet’)

argentopirita : sulfat de fèrre e d'argent.

argentós, -osa : que conten d'argent ; natura dels compausats que l'argent i es monovalent.

argent-tira nm, cf Ubaud Dicort : « adv, argent comptant » TdFargènt-tiro’

Jogar argent-tira, jouer argent bas. (v. TdF)

Argèria n pr f, cf Ubaud Dicort : « Algérie »

argerian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « algérien, -ienne » (Basic, Rapin)

argerin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « algérois, -e » (Laus)

argila [e derivats, veire argela, cf Ubaud Dicort] nf : tèrra riala ; bard.

argilacèu (argelacèu), -èa adj : que revèrta l'argila.

argilar (v. tr.) (abs. Dicort) : cobrir d'argila.

argilàs nm [veire argelàs 1] nm : veta d'argila.

argilenc [veire argelenc], -a / argilós [veire argelós], -osa adj : que conten d'argila ; que revèrta d'argila.

ARGILI-  (abs. Dicort): forma prefixada del latin argilla (argila)

argilicòla (argelicòla) adj (m. e f.) : qu'aima las tèrras argilosas.

argilièira [veire argelièira, cf Ubaud Dicort] nf : airal de tèrra argilosa bona per far de terralha.

argilifèr (argelifèr), -a adj : que conten d'argila.

argilita (argelita) nf : ròca cristallina metamorfica argilosa.

ARGILO- (abs. Dicort) : forma prefixada del latin argilla (argila)

argiloarenós (argeloarenós), -osa : que conten d'argila e de sabla.

argilocalcari (argelocalcari), -ària : que conten d'argila e de calci.

argiloferruginós (argeloferruginós), -osa : que conten d'argila e de fèrre.

argilós [veire argelós], -osa adj : argilenc, -a. v. pus naut.

argilosablonós (argelosablonós), -osa adj : bolbena.

arginasa : enzim present dins fòrça teissuts animals.

arginina : aminoacid utilizat per desintoxicar lo fetge.

ARGIR- : forma prefixada del grèc arguròs (argent)

argiria : pigmentacion gris de lausa de la pèl, consecutiva a l'absorpcion perlongada de sals d'argent.