|
|
|
|
|
|
arcanas (f. pl.) (v. arcana 1) : los secrets (L. 337) dels alquimistas. arcanèl : arcolan / arquet / arcada. v. arcada. arcanelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « tiré à quatre épingles, v. arquetat » TdF suppl arcanet nm, cf Ubaud Dicort : « rougeur des joues » TdF arcaneta : planta que la rusca de sa raiç dona una tinta roja : (Alkanna tinctoria) arcanetas (aver las -) loc v : venir roge o roja de cara. (v. TdF ‘arcaneto’) arcàngel nm / arcangèl (abs. Dicort) : àngel màger. Miquèl, Gabrièl e Rafaèl son d'arcàngels. Orièl, Raguèl e Tobièl èran d'arcàngels bufècs. v. Litanias carolinas, p. 588. arcangelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit archange » TdF arcangelic, -a : relatiu, -iva als arcàngels. arcanita : sulfat natural de potassi. arcanson nm, cf Ubaud Dicort : « résine desséchée, brai sec » TdF arcar (v. tr.) : corbar en forma d'arc ; vòutar ; encambar ; sautar. arcaròl nm, cf Ubaud Dicort : « archer de berceau » (Alibert) arcàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand arc » TdF arcassa : esquina de la popa d'un naviri. arcat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « écrille, clôture de clayonnage pour empêcher le poisson de sortir d’un étang » TdF arcat 2, -ada adj : en forma d'arc. « arcavesque » : v. archevesque – archivesque (abs. Dicort). arcbalèsta [arcbalesta (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nf : mena d'arma d'autres còps ; pèça de fustam; mena de tenda per trapar d'aucèls. arcbalestada nf : v. arbalestada (v. TdF jos ‘aubarestado’) arcbalestièira nf e adj f (v. TdF ‘aubarestiero’) : cairelièira ; femna jai-t'aquí (femna leugièira) Aiga arcbalestièira, eau débordée. (v. TdF) arcbalestièr nm : soldat armat d’una arcbalèsta ; « vert galant ; homme sans frein et sans mesure, dégingandé, maladroit, hurluberlu ; le sagittaire, signe du zodiaque » ; martinet (aucèl) ; pèça de fustam d'un galatàs. (v. TdF ‘aubarestié’) arcbotant [arc botant] nm : element de construccion en forma d'arc. arcèl nm / arcèu (abs. Dicort) : partida cindrada d'una vòuta o d'una obertura. arcelaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui harcèle, tourmente » TdF arcèlament nm, cf Ubaud Dicort : « action de harceler » TdF arcelar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, harceler, pousser, fatiguer d’importunités, v. secutar » (v. TdF) arcelar (s’) v pron : « s’évertuer, s’escrimer » TdF jos ‘arcela’ arcelar 2 (v. tr.) (R. II, 113) : corbar en forma d'arc. (v. arcar) arcelariá nf, cf Ubaud Dicort : « vexation, importunité » TdF arcelat, -ada adj (v. arcelar 1) : « harcelé, ée » TdF jos ‘arcela’ arcelejaire, -aira n : (acampaire d’arcèlis), cf Ubaud Dicort. (v. arcelièira) arcèli nm : clauvissa / clausissa. (E non pas « palorda » (fr.)) arcelièira nf, cf Ubaud Dicort : « filet fixé à un demi-cercle de fer portant un rateau et muni d’une perche, servant à prendre les arcèlis et les clausissas » (v. TdF suppl) arcemisa (abs. Dicort) : v. artemisa. ARCH- : (qu’es en dessús ierarquicament) prefixe sabent (archiduc). Per lo demai, veire a arqu-. (v. Ubaud Dicort) archevescal, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. arquebisbal. archevescat nm, cf Ubaud Dicort : v. arquebisbat. archevesque nm, cf Ubaud Dicort, e derivats : v. archivesque (abs. Dicort). ARCHI- : prefix lat. archi-, derivat del prefix grèc arkhi-(idèa de superlatiu). (Los derivats occitans que venon del latin popular an servat « archi- » ; los derivats sabents son formats sus « arqui- » ; per d'unes mots, las doas formas son estadas servadas ; adonc v. çaijós e tanben a « arqu- ») [v. ARCH-] archibanc nm / arquibanc (abs. Dicort) (los 2, L. 27) : còfre de fust que servissiá de banc davant lo fuòc ; ancian banc d'onor a la glèisa. archicancelièr : cancelièr màger. v. cancelièr. * archidiacre (abs. Dicort) (v. R. III, 44 ‘diacre/diague’) : archidiague. archiconfrariá nf, cf Ubaud Dicort : « archiconfrérie » (Rapin) archidiague nm / arquidiague (abs. Dicort) (los 2, v. R. VI, 87 : ‘-diaque’) : diague màger. archidiocèsi nm, cf Ubaud Dicort : « archidiocèse » (Rapin) archiduc : duc màger. archiducal, -a : relatiu, -iva a un archiduc. archiducat nm : demòra o tombada d'un archiduc. archiduquessa : femna d'archiduc. archiepiscopal (abs. Dicort), -a : relatiu, -iva a un archivesque (v. archevescal) Dignitat archiepiscopala. archifonèma nm, cf Ubaud Dicort : (ling.) « archiphonème » (Rapin) archimandrita nm, cf Ubaud Dicort : « archimandrite » (Rapin) archimillionari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « archimillionaire » (Rapin) archimbèla : mena de balança d'un sol platèl ; pes public. archipèl (franc. non preconizat Dicort) : seguida d'isclas. (v. archipèla) archipèla nm, cf Ubaud Dicort : « archipel » (Lèbre, Fettuciari) archipòt : carn cuècha a l'estofada. archipreirat nm, cf Ubaud Dicort : demòra o tombada d'un archiprèire « archiprêtré » TdF. archiprèire nm / arquiprèire (abs. Dicort) (los 2, L. 27) : prèire màger. archipresbiterat / arquipresbiterat (los 2, L. 27) (los 2, abs. Dicort) : fonccion d'archiprèire. (v. archipreirat) architipe (R. II, 114) (abs. Dicort) : modèl original. v. tanben arquetipe. architrau (abs. Dicort) / arquitrau nm : fusta mèstra. (v. arquitrau) archius (m. pl.) (e non pas las « archivas » (fr.)) : « archives » (Rapin). archivaire, -aira n : archivista (m. e f.) archivar (v. tr.) : classar dins los archius. archivescal (abs. Dicort), -a : archiepiscopal, -a. (v. archevescal) Demòra archivescala. archivescat nm (abs. Dicort) : la demòra o la tombada d'un archivesque. (v. archevescat) archivesque (R. III, 238 ‘arcivesque’) (abs. Dicort) : evesque màger. (v. archevesque) archivesquessa (abs. Dicort) : femna d'un archivesque anglican. archivista n (dels dos genres) / archivaire, -aira n : persona responsabla dels archius. archivista-paleograf : títol reservat als diplomats de l'Escòla de las Cartas francesa. archivistica : sciéncia dels archius. archivòlt (abs. Dicort) : vòuta mèstra. (v. arquivòut) arcielon nm : cep / bolet / bruguet / botairòl ; mena de cocorda, de cogorda, de cogorla ; arc de tèrra. arcifòrme, -ma : en forma d'arcèl. (t. tecn. de med.) « arciprièr » : v. ciprièr - cipressièr. arcolan : arcanèl / arc de seda / arc de sant Martin (corba granda de sèt colors dins un cèl de pluèja) arcon nm, cf Ubaud Dicort : « piège formé avec deux bâtons ployés en arc, v. arquet » (v. TdF)
|
|
arçon : armadura d'una sèla ; aplech per batre la lana. arçonaire, -aira : persona que bat la lana. arçonar (v. tr.) : « t. de chapelier », batre la lana, « battre la laine avec l’arçon ; ployer une branche en arceau ». (v. TdF) arconcèl : arquet de brèç ; cercle de barrica ; fèbre de noiriça. arconcelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir un berceau de son archet » TdF ‘arcounsela’. arconcelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand cerceau » TdF arcont nm, cf Ubaud Dicort : « archonte » (Rapin) arcvòut [arc-vòut, cf Ubaud Dicort] nm : arcada ; vòuta ; « souterrain voûté » TdF ‘arc-vòut’. arcvoutar v (v. Ubaud Dicort jos arc--vòut) : « v tr, voûter, v. crotar 1, voutar 1 » (v. TdF ‘arc-vouta’) arcvoutat, -ada adj : « voûté, ée » (v. TdF jos ‘arc-vouta’) arda : bram de colèra e de menaça. ardada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : tropelada de bèstias fèras ; envòl d'aucèls. ardairòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit espace chauffé par le soleil » TdF ‘ardeirolo’ ardal / ardau nm : ardada. v. ardada. ardalhon : punta de metal al mitan d'una bocla de cencha ; contrapunta d'un am ; talon d'una lama de cotèl ; rivatèl ; canal ; escampadoira d'un estanh. ardar v : v. ardre. ardau nm : v. ardal. Ardecha : departament d'Occitània. v. p. 1053. ardécia / arderécia nf : ardor ; calor ; veeméncia. ardedor 1 nm, cf Ubaud Dicort : « incendiaire » (L. 27). (v. encendiari) ardedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit être brûlé » (L. 27) ardejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, être ardent, brûler activement » TdF ardejunar v, cf Ubaud Dicort : v. dejunar. (TdF ‘ardejuna’) ar-delà-ser [veire ièr delà (al) ser, cf Ubaud Dicort] (adv.) : ièr-delà-ser. ardelécia nf, cf Ubaud Dicort : v. arderécia. (v. TdF jos ‘arderesso’) ardelitge nm, cf Ubaud Dicort : « audace » (Brun Glossari Oc-Fr) ardement nm, cf Ubaud Dicort : « incendie ; cuisson ; ardeur ; passion » (L. 27) ardena : nom de plantas que tressecan totas las que tòcan : (Euphrasia officinalis) ; (Rhinanthus crista galli) ; (Pedicularis palustris) ardent 1, -a adj (R. II, 117) : caud, -a ; fòrt caud, -a ; viu, viva ; fogós, -osa ; plen d'ardor ; plena d'ardor. ardent 2 nm, cf Ubaud Dicort : « phosphorescence » TdF ‘ardent 2’ ; « celui qui est atteint du mal des ardents, sorte d’érysipèle gangreneux » ( L 27) L’ardent de la mar, le brasillement de la mer. (v. TdF) ardentament adv, cf Ubaud Dicort : « ardemment » TdF arderécia : ardécia ; fòga ; impetuositat. (v. ardécia) arderós, -osa : ardent, -a ; afogat, -da ; impetuós, -a. (v. TdF) arderosament : d'un biais arderós. ardeson nf : agror d'estomac. ardi nm, cf Ubaud Dicort : « convexité, partie bombée d’une pièce de bois » TdF ardida nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de deux liards » TdF ardidament adv : amb ardidesa. ardidesa / ardidetat / ardièja nf / ardiment nm :: ausardariá. ardidetat nf, cf Ubaud Dicort : « effronterie » TdF. ardidòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu hardie, ie » TdF ardièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu chauffé par le soleil, abri pour les plantes, haie » (v. TdF) ardièja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. ardidesa. ardimand, -a (adj. e subs.) : esfrontat, -ada ; ausard, -a ; insolent, -a / afrontaire, -a. ardiment nm : v. ardidesa. ardiòl : gran d'òrdi ; orjòl ; èrba del marfondiment. ardit 1 nm (arc.) : anciana pèça de moneda. (v. TdF ‘ardit 2’) ardit 2, -da (adj.) : ausard, -a ; lèst, -a ; dispaus, -a. Faire Miquèl l’ardit, faire le rodomont. (v. TdF jos ‘ardit 1’) E fasiá pas l’ardit, et il ne faisait pas le fier. (Carrasco) ardit ! 3 : interjeccion per levar quicòm en cadéncia, per encoratjar. Ardit !... Ardit !... Ardit !... « allons ! courage ! en avant » (v. TdF jos ‘ardit 1’) arditar v, cf Ubaud Dicort : (v. arditejar) arditàs nm, cf Ubaud Dicort : « vilain hardi » (Palay) . (v. adit 1) arditejar (v. intr. arc.) (v. ardit 1) : « liarder, v. liardejar » ; se ganhar qualques ardits (v. TdF). arditòt nm : « joli ardit, liard[ v. ardit 1] » (Palay). ardor nf : afogament. v. afogat. ardós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « ardu, ue, rude, escarpé, ée, v. escalabrós » (v. TdF) ardre (v. tr. e intr.) : cremar, « brûler (vieux) » TdF. ardura nf, cf Ubaud Dicort : « ardeur, brasier » (L. 27) are / arre ( ? Ubaud Dicort), -ra adj : arid, -a ; sec, -a ; sablonós, -osa ; canin (temps) (v. TdF ‘arre, are’) arèc / arequièr : palmièr que sa frucha es la notz d'arèc. arecacèas (f. pl.) : familha de plantas. arecaidina : alcaloïd de l'arèc. arecolina : estèr de l'arecaidina. aredor nm, cf Ubaud Dicort : « gringuenaude des brebis » (v. TdF) areiratge (v. R. VI, 79 : areire) (abs. Dicort) : retard dins los pagaments. (v. arreiratge) areis (adj.) (R. II, 117) (abs. Dicort) : en ereccion. arèla 1 nf : (talhaceba), cf Ubaud Dicort. arèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : « échauboulure, petite élevure rouge qui vient sur la peau » TdF arelenquit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « défaillant, languissant, ante, débilité, harassé, ée ; mollasse, en parlant du linge » (v. TdF jos ‘relenqui’ areligiós, -osa adj (v. Ubaud Dicort p. 229) : « areligieux, -euse » (Per Noste) arem ! interj, cf Ubaud Dicort : « interjection dont on se sert pour exciter les boeufs à marcher » TdF ‘aren 1’ arèm nm : ensemble de las femnas d'un musulman ; airal qu'aquelas femnas i demòran. AREN- : forma prefixada del lat. arena (sabla) arena (f.) : sabla (f.) ; airal sablat en vista de competicions, o d'espectacles taurins ; (mot emplegat atanben al sens figurat) Davalar dins l'arena : volontar de se batre (t. a.) arenacèu, -èa : de la natura de la sabla. arenalh nm, cf Ubaud Dicort : « lieu où il y a du sable ? » (L. 27) arenar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : sablar ; netejar amb de sabla. (# arrenar) arenar (s’) v pron : « t. de mar., s’enfoncer dans le sable » (v. TdF jos ‘arena’) arenaria (abs. Dicort) (plt.) : sablina (Arenaria), « arenaria » [Rapin : arenària] arenàs nm (Alibert) : montet de sabla, « gravier, sable grossier, grève, endroit sablonneux » (Vayssier ‘orenàs’) arenassa nf : sabla grossièira. arenat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « sablé, ée ; écuré, ée avec du sable ; enfoncé dans le sable » (v. arenar e arenar (s’)) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|