|
|
|
|
|
|
Arab, -a [ ~ Arabi, Aràbia, cf Ubaud Dicort] (subst.) : persona dels païses d'Africa del nòrd e d'Arabia. Un Arab. Una Araba. arab , -a [ ~ arabi, aràbia] adj e nm, cf Ubaud Dicort : « arabe » (Sèrras-Ess.) ; lenga dels païses d'Africa del nòrd e d'Arabia. Lo pòble arab. La cultura araba. (v. arabi 1) L'arab. araban, -a adj, cf Ubaud Dicort : « épithète qu’on donne à certaines variétés d’olivier et d’amandier » (v. TdF) Olivièr araban, olivier très élevé, à écorce lisse, à pousses longues, à rameaux écartés, à feuilles grandes et à fruit assez gros, rond et noir. (v. TdF) arabesc (m.) : pinturas o esculpturas de plantas, de fuèlhas... capriciosament entremescladas amb de figuras vertadièiras o imaginàrias. Arabi, Aràbia n : v. Arab. arabi 1 (R. II, 108), aràbia (adj.) (v. arab) : relatiu, -iva a Arabia. Lo pòble arabi. La cultura aràbia. arabi 2 nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de petit moustique ou de petit cousin, particulière à la Camargue » TdF (v. alambí) Arabia : peninsula, al nòrd-èst d'Africa, qu'enclaus mai d'un país. arabic, -a : que ven d'Arabia. La goma arabica. La numeracion arabica. arabican (mena de cafè) nm, cf Ubaud Dicort : « arabica » (Sèrras-Ess.) arabicat, -ada : secat, -ada al solelh. arabicoandalós, -osa (abs. Dicort) : relatiu, -iva a Arabia e Andalosia. arabis (lat.) (plt.) : (Arabis alpina) ; (A. arenosa) ; (A. verna) ; (A. muralis) ; (A. cebennensis) ; (A. crulea) ; (A.Turrita) (A. bellidifolia) ; (A. pumila) ; (A. arcuata) (A. perfoliata) (A. hirsuta) ; (A. brassicæformis) ; (A. saxatilis) (A. stricta) ; (A. serpyllifolia) ; (A. auriculata) arabisme : ideologia del nacionalisme arabi ; idiotisme arab ; mot o expression de l'arab utilizat, quand ne vira, dins una autra lenga : « Inch Allah ! » n'es un. arabista (m. e f.) (abs. Dicort) : especialista (m. e f.) de la lenga e de la civilizacion aràbias. (v. arabizant) arabizacion : accion o resulta d'arabizar. L'arabizacion de l'ensenhament en Argeria. arabizant, -a adj : persona qu'estúdia la lenga e la civilizacion aràbias. arabizar (v. tr.) : espandir la lenga, la civilizacion e la religion aràbias. arabizar (s') : adoptar la lenga e la civilizacion aràbias. arable, -bla : que pòt èsser laurat, -ada / cultivable, -a. arabofòn, -a (adj. e subs.) : que parla l'arab. arabofonia (f.) : ensemble dels païses que parlan arab. Arabopersic (golf -) n pr m, cf Ubaud Dicort : « golfe Arabo-Persique » aracèas (f. pl.) : familha de plantas. arachida nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « arachide » (v. TdF) aracnean, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'aranhe ; leugièr, -a coma una telaranha, « arachnéen » (Rapin). (v. aracnèu) Pellicula aracneana. aracnèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « arachnéen, -enne » (v. aracnean) aracnidisme : estat patologic amodat per una fissada mai que mai d'aranhes. aracnids [ ~ Aracnides, cf Ubaud Dicort] (m. pl.) : classa d'insèctes de quatre parelhs de patas, sens antenas ni alas, coma las aranhas, los escòrpis, los acars. M'agradan pas brica los aracnids ! ARACNO- : forma prefixada del grèc arahhnè (aranhe) aracnodactilia : afeccion ereditària e familiala, caracterizada per d'alteracions morfologicas, una ectopia dels cristallins e la possibilitat de complicacions cardiacas. aracnoïd 1 (subs. m.) : cauquilhatge espinós e finament raiat ; mena de monin de las Americas ; mena de polipièr. aracnoïd 2, -a (adj. m. e f.) : que revèrta una telaranha. Membrana aracnoïda. aracnoïda : una de las tres membranas qu'envolopan l'axe cerebrospinal. aracnoïdal, -a : relatiu, -iva a l'aracnoïda. aracnoïdian, -a : fin, -a coma una telaranha. aracnoïditi (f.) : meningiti (inflamacion de l'aracnoïda) aracnològ, -a : especialista (m. e f.) d'aracnologia. aracnologia : branca de la zoologia qu'estúdia los aranhes. aracnologic, -a : relatiu, -iva a l'aracnologia. arada 1 nf : laurada. « arada » 2 nf : v. alada. « aradèl » nm : v. aladèrn. aragan nm, cf Ubaud Dicort : « homme cupide, avare » (v. TdF) Aragon : província d'Espanha. aragonés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Aragon ; sortit, -ida d'Aragon. Una Aragonesa. aragonita : varietat de carbonat de calci d'Aragon.
|
|
araire nm (arc.) : forcat / arnés (mena de mossa de fust) araire forcat ~ forcat (v. forcat 1) nm, cf Ubaud Dicort : « Araire a forcat, araire à brancard fourchu » TdF jos ‘araire’. araliacèas (f. pl.) : familha de plantas. L'arboç es una planta araliacèa. aram / eram [veire aram, cf Ubaud Dicort] nm (v. diccionari d'Alibèrt a Assimilacion p. 22) : mena de metal ; fil de fèr ; fil d'auricalc ; coire roge. Per l'aparar, enrodèt lo prat amb d'aram crancut. Fil d’aram, fil d’archal. (Alibert) aramaïsme : idiotisme del parlar aramèu passat dins una autra lenga. « Maranathà : vèni, Senhor Jèsus ! » es un aramaïsme passat un pauc dins totas las lengas del mond, de mercé lo cristianisme. aramèu, -èa (adj. e subs.) : relatiu als Aramèus o a lor lenga ; lenga semitica o ensemble de dialèctes semitics ; persona que parla l'aramèu. L'aramèu èra la lenga de Jèsus e se parla encara. « aramon » 1 nm : v. alamon. aramon 2 nm : mena de rasim, « variété de raisin noir à longues grappes traînantes » (v. TdF ‘aramoun 2’). aramós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein de vert-de-gris » TdF Aran (Val d'-) / Vath d'Aran : airal dels Pirenèus que Garona i nais, e que i se parla occitan. v. p. 1053. arand (non preconizat Dicort) :, « nm, original, singulier ; ogre, grand mangeur » (Vayssier ‘orónd, orondás’), « l’ogre » (Mouly Bertomieu p. 332). arand : gafamainatges. v. alan 2. arandàs nm, cf Ubaud Dicort : v. arand. arandar (v. tr.) ( L. 26) (abs. Dicort) : crestar ; mestrejar. arandat, -ada (abs. Dicort) : crestat, -ada ; mestrejat, -ada. aranés, -esa : relatiu, -iva a la Val d'Aran ; sortit, -ida de la Val d'Aran. Un Aranés. Una Aranesa. arange [(prov.) e derivats, veire irange nm, cf Ubaud Dicort] (m.) (de l'arab narandj) : frucha de l'arangièr. aranget [veire iranget] (m.) : arange pichonèl. arangièr [veire irangièr] nm : l'arbre que fa d'aranges. (Citrus paradisi) arangièr [veire irangièr] pomèl nm : arangièr que fa de pomèlas. (Citrus grandis) aranh (m.) : un trelís / un trelhís de metal. aranha (f.) / aranhe (m.) (v. aranhe) (del lat. araneus (l'animal) / aranea (la tèla) : animal que teis una tèla per trapar d'insèctes. (v. TdF ‘aragno’) Aranha cambaruda : cabra / aranha cambalonga. Aranha d'aiga : aranha cambalonga ; cèrcapotz. Aranha de mar : mena de cranc (Trachinus draco) ; viva de mar aranha (falsa -) nf : v. jos falsa. aranhada : telaranha. aranhan : mena de rasim. aranhar (v. tr.) : garnir d'un trelhís metallic ; engraunhar. (v. Alibert) aranhariá nf, cf Ubaud Dicort : « taquinerie, provocation » TdF ‘aragnarié’ aranhàs : gròssa telaranha ; trauc d'aranha ; pubis (lat.) / mata, « t. obscène, v. monifla » (v. TdF ‘aragnas’). aranhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse araignée, vilaine araignée » TdF aranhe (m.) (abs. Dicort e TdF) : telaranha ; trelhís de fèr ; cèrcapotz ; filat per trapar d'aucèls ; persona dels braces longs o magrostina ; crustacèu cambalong : (Stenorynchus) ; (Inachus) ; mena de planta : (Ophrys aranifera) ; mena d'aucèl : (Boscarla quinsonièira) (v. aranha) aranheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite araignée » TdF aranhòl : filat per trapar d'aucèls o de peis. (v. TdF ‘aragnòu’) aranhòla : viva pichonèla. aranhon nm, cf Ubaud Dicort : « prunelle, prune sauvage ; variété de raisin noir à grains serrés, ronds, assez gros et à belles gappes, se conservant longtemps » (v. TdF ‘aragnoun’) ». « aranhon » : v. agranhon. aranhós, -osa : cobèrt, -a de telaranhas. aranjada [v. arange] [veire iranjada, cf Ubaud Dicort] nf : bevenda ; mena de cocorlon. aranjariá [veire iranjariá] nf : airal plantat d'arangièrs. aranjàs [veire iranjàs] nm (l.p.) : pomèla / frucha lel pomelièr (Citrus grandis) aranjat [veire iranjat], -ada n : confiment d'aranges. arantaire / arantièr nm, cf Ubaud Dicort (v. aram) : « surveillant des fils télégraphiques » TdF suppl araquida (m.) (abs. Dicort) : cacauèt (m.) (planta d'Africa). (v. arachida) araquidic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'araquida. Òli araquidic. araquidonic (abs. Dicort) (acid -) nm : acid gras dels araquidas, « acide arachidonique » (Rapin). araquina (abs. Dicort) : globulina de l'araquida. arar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, labourer » (l. 26). (v. laurar] arassa nf, cf Ubaud Dicort : « emballage à claire-voie » TdF suppl aratòri, -a : utilizat, -ada per laurar ; relatiu, iva al laurar. Instruments aratòris. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|