apocrif, -a adj : un document apocrif es un document falsament atribuít a un autor. (v. apocrifs)

apocrifs (los -) : libres de la Bíblia que lor autenticitat es pas sufisentament establida e que son pas retenguts per las glèisas crestianas.

Los evangèlis apocrifs.

apòde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « apode » (Rapin)

apoderadament, cf Ubaud Dicort : « adv, rigoureusement, puissamment » (L. 24)

apoderament nm : accion de mestrejar.

apoderar (v. tr.) : mestrejar ; domdar ; terrassar ; « faire fléchir sous le poids ; venir à bout, réussir à faire une chose ». (v. TdF)

apoderar (s') v pron : « s’emparer » ; se venjar de q.q. o de quicòm ; « se maîtriser ; faire tous ses efforts, s’évertuer ». (v. TdF jos ‘apoudera’)

S'apoderar d'un buòu per las banas.

apoderat, -ada : mestrejat, -ada ; domdat, -ada.

apoderir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, subjuguer, dompter ; prendre en possession » (L. 24)

apoderir (s’) v pron : « s’efforcer » (L. 24)

apodessar [apodesar cf Ubaud Dicort p 145] (v. tr.) : subrecargar ; far venir pus pesuc ; aplombar. (v. TdF jos ‘apoudera’)

apodessat [apodesat], -ada : t. a. çaisús.

apodòsi (f.) : proposicion principala plaçada après la subordinada.

Se te ven per gost ne pòdes manjar.

apofisari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « apophysaire » (Rapin)

apofisi (f.) : bronc / protuberància d'un òs en general.

apofisial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una apofisi. (v. apofisari)

apofisiti (f.) : inflamacion d'una apofisi.

apofonia : alternància vocalica.

apoftègma nm : paraula memorabla ; senténcia ; idèa emesa d'un biais concís.

Qui viurà veirà.

apogamia : desvolopament d'un embrion vegetal a partir d'una cellula vegetativa, generalament diploïda, sens aver recors a la fecondacion.

apogau nm (v. TdF jos ‘pougau’) : v. pogau / pogal (abs. Dicort).

apogèu (m.) : punt de l'orbita lunara pus distant de la Tèrra ; cima / acrin / som.

Es enfin arribada a l'apogèu de sa glòria.

apoiridir (v. tr.) : gastar ; poirir ; far perir.

apoiridir (s') : se gastar ; se poirir ; se perir.

apoiridit, -ida : gastat, -ada ; poirit, -ida ; perit, -ida.

apoirigar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pourrir » (L. 25)

apojar 1 / apujar (los 2, abs. Dicort) : v. pojar.

apojar 2 / apodiar (los 2, L. 25) (los 2, abs. Dicort) (v. tr. arc.) : apevar ; apiejar.

apojar / apodiar (s') (los 2, abs. Dicort) : s'apiejar.

apolacrir (s') : s'agrolir ; s'acaponir.

Nos apolacrissèm sens no'n mainar.

apolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, percher, jucher, v. ajocar, quilhar » (v. TdF)

apolar (s’) v pron : « se jucher comme un coq, comme une poule » TdF jos ‘apoula’

apolicar (v. tr.) : calinejar ; amigadar ; aprivadar.

apolicat, -ada : t. a. çaisús.

apolidir (v. tr.) : adornar ; far venir polit o pus polit ; embelir

apolidir (s') : venir pus polit, -ida.

apolinar (v. tr.) : domdar un polin ; amigadar ; abituar ; acostumar ; desgordir (s.f.)

Avèm pas encara capitat de l'apolinar.

apolinat, -ada : alurat, -ada.

apolitic, -a : en defòra de la politica.

apoliticisme (abs. Dicort) : natura de çò apolitic. (v. apolitisme)

apolitisme nm, cf Ubaud Dicort : « apolitisme » (Rapin)

Apollina n pr f, cf Ubaud Dicort : « Apolline »

Apollinar : prenom m.

apollinian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « apollinien, -enne » (Per Noste)

Apollon : dieu grèc de la beutat, de la lutz e de las arts.

apollon : òme bèl e plan plantat ; gròs parpalhòl fòrt polit de las montanhas euroasiaticas (Parnassius apollo)

Apollòni - Apollònia : prenoms.

apològ : raconte que conten una moralitat (R. IV, 262).

apologèta (m. e f.) : persona que fa d'apologetica.

apologetica : branca de la teologia que fa l'apologia del cristianisme.

apologia : elògi / glorificacion.

Far l'apologia de q.q. o de quicòm.

apologista n (m. e f.) : defensor, -a / avocat, -ata d'una causa.

apoltronir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et v intr¸ rendre ou devenir poltron ; acagnarder » TdF jos ‘apóutrouni’

apoltronir (s’) v pron : « devenir poltron » (v. TdF jos ‘apóutrouni’)

apomacelar (v. tr.) : amassar / amontetar.

apomacelar (s') : se laissar metre en bòlas / se calhar (nèu)

apomelar (v. tr.) : gropar / atropelar « pelotonner, mettre en boule » TdF.

apomelar (s') : se laissar metre en pomèls (nèu) ; s'acoconar ; s'agropelar (s.f.)

La nèu s'apomèla, ne cal profitar per se pomelar.

apomictic, -a : relatiu, -iva a l'apomixia.

apomixia : formacion de l'embrion sens fecondacion de l'ovul.

apomorfina : compausat derivat de la morfina per pèrdia d'aiga.

aponch nm / apunt [veire aponch, cf Ubaud Dicort] : demai ; complement.

aponcha nf, cf Ubaud Dicort : « partie ajoutée, supplément, surplus » TdF

aponchairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étayer, étançonner, accoter, accorer, échaffauder » TdF apouncheira’

aponchairar (s’) v pron : « s’accoter pour faire plus d’efforts, se cramponner, s’appuyer » TdF jos ‘apouncheira’

aponchairatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’étayer, d’étançonner » TdF apouncheirage’

aponchaire [, -aira] n, cf Ubaud Dicort : q. q. qu'aponcha ; q. q. que dona la paga.

 

 

 

aponchament nm, cf Ubaud Dicort : « appointement ; arrangement ; convention » (L. 25 e Alibert). (v. aponchaments)

aponchaments nm pl : paga.

aponchar / apuntar [veire aponchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir ponchut / agusar ; donar la paga ; finançar. (v. TdF apouncha’ e L. 25)

aponchar / apuntar [veire aponchar] (s') v pron : venir ponchut, -uda ; « s’appliquer » TdF jos ‘apouncha’.

aponchat, -ada : ponchut, -uda ; pagat, -ada.

aponchatge : accion d'aponchar.

aponchudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire pointu, ue » TdF

aponchugar [veire aponchudar, cf Ubaud Dicort] (v.tr.) : far venir ponchut, -uda.

Aponchugar la boca : far lo refastinhós.

apondalha (subs. pej.) : ajuston entre pauc e mens justificat.

apondeire, -eira : q.q. que fa un apondi.

apondèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. apondon)

apondeson (f.) : accion d'ajustar quicòm.

apondi / apondís  nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / apondon  (v. çai jos): ajuston.

apondon nm, cf Ubaud Dicort : « allonge, ajoutage, appendice » TdF

apondre (v. tr.) : ajustar ; balhar un apondi, un demai, un complement.

Apondrai que siás un pauc messorguièr !

apondre (s') : s'ajustar.

apondura nf, cf Ubaud Dicort : « partie ajoutée, allonge » TdF

aponeurectomia : ablacion cirurgicala d'una aponeuròsi.

aponeuròsi (f.) : membrana fibrosa sus d'unes muscles.

aponeurositi (f.) : inflamacion d'aponeuròsi.

aponeurotic, -a : relatiu, -iva a una aponeuròsi ; de la natura d'una aponeuròsi.

aponeurotomia : incision d'una aponeuròsi.

aponhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui diffère, qui veille, qui garde » TdF apougnaire’

aponhalar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « poignarder [v. ponhal] » (Faure). (v. escotelar)

apónher v, cf Ubaud Dicort : v. apondre. (v. Honnorat)

apont nm, cf Ubaud Dicort : « appoint, complément » TdF. (v. aponch)

apontairar v, cf Ubaud Dicort : v. aponchairar. (v. TdF jos ‘apouncheira’)

apontaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui appointe ou qui pointe » TdF

apontament nm, cf Ubaud Dicort : « appointement, traité, convention ; gage annuel, v. salari » TdF.  (v. aponchament)

apontanar (v. tr.) : abonar al peatge d'un pont. (v. TdF)

apontanar (s') : s'abonar al peatge d'un pont.

apontanat, -ada : abonat, -ada al peatge d'un pont.

apontar 1 v : v. aponchar. (v. TdF jos ‘apounta’)

apontar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, apponter (sur un porte-avions) » (Laus)

apontatge v, cf Ubaud Dicort : « appontage » (Rapin)

apontelar (v. tr.) : espiconar ; estantar ; apevar ; acotar.

apontelar (s') : s'apevar ; s'acotar.

apontesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tailler en pointe, rendre pointu » TdF

apoparrir (v. tr.) : acostumar un nenon a prene lo sen.

apoparrir (s') : s'acostumar a prene lo sen.

apoparrit, -ida : acostumat, -ada a prene lo sen.

Foguèt lèu apoparrida la nenòta.

apoplectic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'apoplexia ; persona que patís d'apoplexia.

apoplectifòrme, -ma : que revèrta l'apoplexia.

apoplectoïde, -da : coma çaisús.

apoplexia nf : atac / interrupcion brutala de las fonccions d'un organ o de l'organisme tot entièr. v. atac.

apoponar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « choyer » (Faure) (v. apoponir)

apoponir (v. tr.) : torolhar ; poponejar ; costosir ; « donner le sein à un enfant au-delà du temps normal de sevrage » (Carrasco).

apoponir (s') (abs. TdF e Alibert)  : s'acostumar a èsser poponejat.

apoponit, -ida : poponejat, -ada.

Lo primièr mainatge es totjorn mai apoponit.

apoproteïna : derivat d'una proteïna.

apoquinina : derivat de la quinina.

aporcassir : v. aporcatir. (v. TdF suppl)

aporcassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. aporcatit. (v. aporcassir)

aporcatir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre semblable aux pourceaux, v. acrapulir » (v. TdF)

aporcatir (s’) v pron : « se plonger dans la crapule » TdF jos ‘apourcati’

aporcatit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « crapuleux, euse » TdF jos ‘apourcati’

aporcionament nm, cf Ubaud Dicort : « portion que l’aîné ou l’aînée donnait à ses frères et sœurs dans les biens nobles de la succession de ses père et mère » (v. TdF)

aporcionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assigner à quelqu’un la part qui lui revient » TdF

aporetic, -a : de la natura d'una aporia.

aporia : contradiccion de rasonament insolubla.

apòrt : accion d'aportar ; çò aportat.

aportaire, -aira : persona que fa un apòrt.

aportar (v. tr.) : portar ; « se dit particulièrement des chiens qui rapportent ce qu’on leur commande d’aller chercher » (v. TdF).

aportar (s') : se portar a far quicòm. (v. TdF jos ‘apourta’)

I me soi aportat : o ai plan volgut ; es plan de ma fauta.

aposicion (R. VI, 80) : juxtaposicion a un mot d'un autre mot o d'una proposicion.

aposiopèsi (f.) : interrupcion brutala de discors o de frasa per laissar la seguida en suspens.

Poiriái ajustar que... mas ne dirai pas mai.

apossada adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « dont le pis est gonflé, en parlant d’une brebis qui est près d’agneler » TdF apoussado’ (v. apossau)

apossat (abs. Dicort), -ada (v. apossada) : del somés confle. Somés apossat.