|
|
|
|
|
|
apocrif, -a adj : un document apocrif es un document falsament atribuít a un autor. (v. apocrifs) apocrifs (los -) : libres de la Bíblia que lor autenticitat es pas sufisentament establida e que son pas retenguts per las glèisas crestianas. Los evangèlis apocrifs. apòde, -da adj, cf Ubaud Dicort : « apode » (Rapin) apoderadament, cf Ubaud Dicort : « adv, rigoureusement, puissamment » (L. 24) apoderament nm : accion de mestrejar. apoderar (v. tr.) : mestrejar ; domdar ; terrassar ; « faire fléchir sous le poids ; venir à bout, réussir à faire une chose ». (v. TdF) apoderar (s') v pron : « s’emparer » ; se venjar de q.q. o de quicòm ; « se maîtriser ; faire tous ses efforts, s’évertuer ». (v. TdF jos ‘apoudera’) S'apoderar d'un buòu per las banas. apoderat, -ada : mestrejat, -ada ; domdat, -ada. apoderir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, subjuguer, dompter ; prendre en possession » (L. 24) apoderir (s’) v pron : « s’efforcer » (L. 24) apodessar [apodesar cf Ubaud Dicort p 145] (v. tr.) : subrecargar ; far venir pus pesuc ; aplombar. (v. TdF jos ‘apoudera’) apodessat [apodesat], -ada : t. a. çaisús. apodòsi (f.) : proposicion principala plaçada après la subordinada. Se te ven per gost ne pòdes manjar. apofisari, -ària adj, cf Ubaud Dicort : « apophysaire » (Rapin) apofisi (f.) : bronc / protuberància d'un òs en general. apofisial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a una apofisi. (v. apofisari) apofisiti (f.) : inflamacion d'una apofisi. apofonia : alternància vocalica. apoftègma nm : paraula memorabla ; senténcia ; idèa emesa d'un biais concís. Qui viurà veirà. apogamia : desvolopament d'un embrion vegetal a partir d'una cellula vegetativa, generalament diploïda, sens aver recors a la fecondacion. apogau nm (v. TdF jos ‘pougau’) : v. pogau / pogal (abs. Dicort). apogèu (m.) : punt de l'orbita lunara pus distant de la Tèrra ; cima / acrin / som. Es enfin arribada a l'apogèu de sa glòria. apoiridir (v. tr.) : gastar ; poirir ; far perir. apoiridir (s') : se gastar ; se poirir ; se perir. apoiridit, -ida : gastat, -ada ; poirit, -ida ; perit, -ida. apoirigar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pourrir » (L. 25) apojar 1 / apujar (los 2, abs. Dicort) : v. pojar. apojar 2 / apodiar (los 2, L. 25) (los 2, abs. Dicort) (v. tr. arc.) : apevar ; apiejar. apojar / apodiar (s') (los 2, abs. Dicort) : s'apiejar. apolacrir (s') : s'agrolir ; s'acaponir. Nos apolacrissèm sens no'n mainar. apolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, percher, jucher, v. ajocar, quilhar » (v. TdF) apolar (s’) v pron : « se jucher comme un coq, comme une poule » TdF jos ‘apoula’ apolicar (v. tr.) : calinejar ; amigadar ; aprivadar. apolicat, -ada : t. a. çaisús. apolidir (v. tr.) : adornar ; far venir polit o pus polit ; embelir apolidir (s') : venir pus polit, -ida. apolinar (v. tr.) : domdar un polin ; amigadar ; abituar ; acostumar ; desgordir (s.f.) Avèm pas encara capitat de l'apolinar. apolinat, -ada : alurat, -ada. apolitic, -a : en defòra de la politica. apoliticisme (abs. Dicort) : natura de çò apolitic. (v. apolitisme) apolitisme nm, cf Ubaud Dicort : « apolitisme » (Rapin) Apollina n pr f, cf Ubaud Dicort : « Apolline » Apollinar : prenom m. apollinian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « apollinien, -enne » (Per Noste) Apollon : dieu grèc de la beutat, de la lutz e de las arts. apollon : òme bèl e plan plantat ; gròs parpalhòl fòrt polit de las montanhas euroasiaticas (Parnassius apollo) Apollòni - Apollònia : prenoms. apològ : raconte que conten una moralitat (R. IV, 262). apologèta (m. e f.) : persona que fa d'apologetica. apologetica : branca de la teologia que fa l'apologia del cristianisme. apologia : elògi / glorificacion. Far l'apologia de q.q. o de quicòm. apologista n (m. e f.) : defensor, -a / avocat, -ata d'una causa. apoltronir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et v intr¸ rendre ou devenir poltron ; acagnarder » TdF jos ‘apóutrouni’ apoltronir (s’) v pron : « devenir poltron » (v. TdF jos ‘apóutrouni’) apomacelar (v. tr.) : amassar / amontetar. apomacelar (s') : se laissar metre en bòlas / se calhar (nèu) apomelar (v. tr.) : gropar / atropelar « pelotonner, mettre en boule » TdF. apomelar (s') : se laissar metre en pomèls (nèu) ; s'acoconar ; s'agropelar (s.f.) La nèu s'apomèla, ne cal profitar per se pomelar. apomictic, -a : relatiu, -iva a l'apomixia. apomixia : formacion de l'embrion sens fecondacion de l'ovul. apomorfina : compausat derivat de la morfina per pèrdia d'aiga. aponch nm / apunt [veire aponch, cf Ubaud Dicort] : demai ; complement. aponcha nf, cf Ubaud Dicort : « partie ajoutée, supplément, surplus » TdF aponchairar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, étayer, étançonner, accoter, accorer, échaffauder » TdF ‘apouncheira’ aponchairar (s’) v pron : « s’accoter pour faire plus d’efforts, se cramponner, s’appuyer » TdF jos ‘apouncheira’ aponchairatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’étayer, d’étançonner » TdF ‘apouncheirage’ aponchaire [, -aira] n, cf Ubaud Dicort : q. q. qu'aponcha ; q. q. que dona la paga.
|
|
aponchament nm, cf Ubaud Dicort : « appointement ; arrangement ; convention » (L. 25 e Alibert). (v. aponchaments) aponchaments nm pl : paga. aponchar / apuntar [veire aponchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far venir ponchut / agusar ; donar la paga ; finançar. (v. TdF ‘apouncha’ e L. 25) aponchar / apuntar [veire aponchar] (s') v pron : venir ponchut, -uda ; « s’appliquer » TdF jos ‘apouncha’. aponchat, -ada : ponchut, -uda ; pagat, -ada. aponchatge : accion d'aponchar. aponchudar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire pointu, ue » TdF’ aponchugar [veire aponchudar, cf Ubaud Dicort] (v.tr.) : far venir ponchut, -uda. Aponchugar la boca : far lo refastinhós. apondalha (subs. pej.) : ajuston entre pauc e mens justificat. apondeire, -eira : q.q. que fa un apondi. apondèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. apondon) apondeson (f.) : accion d'ajustar quicòm. apondi / apondís nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / apondon (v. çai jos): ajuston. apondon nm, cf Ubaud Dicort : « allonge, ajoutage, appendice » TdF apondre (v. tr.) : ajustar ; balhar un apondi, un demai, un complement. Apondrai que siás un pauc messorguièr ! apondre (s') : s'ajustar. apondura nf, cf Ubaud Dicort : « partie ajoutée, allonge » TdF’ aponeurectomia : ablacion cirurgicala d'una aponeuròsi. aponeuròsi (f.) : membrana fibrosa sus d'unes muscles. aponeurositi (f.) : inflamacion d'aponeuròsi. aponeurotic, -a : relatiu, -iva a una aponeuròsi ; de la natura d'una aponeuròsi. aponeurotomia : incision d'una aponeuròsi. aponhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui diffère, qui veille, qui garde » TdF ‘apougnaire’ aponhalar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « poignarder [v. ponhal] » (Faure). (v. escotelar) apónher v, cf Ubaud Dicort : v. apondre. (v. Honnorat) apont nm, cf Ubaud Dicort : « appoint, complément » TdF. (v. aponch) apontairar v, cf Ubaud Dicort : v. aponchairar. (v. TdF jos ‘apouncheira’) apontaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui appointe ou qui pointe » TdF apontament nm, cf Ubaud Dicort : « appointement, traité, convention ; gage annuel, v. salari » TdF. (v. aponchament) apontanar (v. tr.) : abonar al peatge d'un pont. (v. TdF) apontanar (s') : s'abonar al peatge d'un pont. apontanat, -ada : abonat, -ada al peatge d'un pont. apontar 1 v : v. aponchar. (v. TdF jos ‘apounta’) apontar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, apponter (sur un porte-avions) » (Laus) apontatge v, cf Ubaud Dicort : « appontage » (Rapin) apontelar (v. tr.) : espiconar ; estantar ; apevar ; acotar. apontelar (s') : s'apevar ; s'acotar. apontesir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tailler en pointe, rendre pointu » TdF apoparrir (v. tr.) : acostumar un nenon a prene lo sen. apoparrir (s') : s'acostumar a prene lo sen. apoparrit, -ida : acostumat, -ada a prene lo sen. Foguèt lèu apoparrida la nenòta. apoplectic, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a l'apoplexia ; persona que patís d'apoplexia. apoplectifòrme, -ma : que revèrta l'apoplexia. apoplectoïde, -da : coma çaisús. apoplexia nf : atac / interrupcion brutala de las fonccions d'un organ o de l'organisme tot entièr. v. atac. apoponar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « choyer » (Faure) (v. apoponir) apoponir (v. tr.) : torolhar ; poponejar ; costosir ; « donner le sein à un enfant au-delà du temps normal de sevrage » (Carrasco). apoponir (s') (abs. TdF e Alibert) : s'acostumar a èsser poponejat. apoponit, -ida : poponejat, -ada. Lo primièr mainatge es totjorn mai apoponit. apoproteïna : derivat d'una proteïna. apoquinina : derivat de la quinina. aporcassir v : v. aporcatir. (v. TdF suppl) aporcassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : v. aporcatit. (v. aporcassir) aporcatir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rendre semblable aux pourceaux, v. acrapulir » (v. TdF) aporcatir (s’) v pron : « se plonger dans la crapule » TdF jos ‘apourcati’ aporcatit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « crapuleux, euse » TdF jos ‘apourcati’ aporcionament nm, cf Ubaud Dicort : « portion que l’aîné ou l’aînée donnait à ses frères et sœurs dans les biens nobles de la succession de ses père et mère » (v. TdF) aporcionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assigner à quelqu’un la part qui lui revient » TdF aporetic, -a : de la natura d'una aporia. aporia : contradiccion de rasonament insolubla. apòrt : accion d'aportar ; çò aportat. aportaire, -aira : persona que fa un apòrt. aportar (v. tr.) : portar ; « se dit particulièrement des chiens qui rapportent ce qu’on leur commande d’aller chercher » (v. TdF). aportar (s') : se portar a far quicòm. (v. TdF jos ‘apourta’) I me soi aportat : o ai plan volgut ; es plan de ma fauta. aposicion (R. VI, 80) : juxtaposicion a un mot d'un autre mot o d'una proposicion. aposiopèsi (f.) : interrupcion brutala de discors o de frasa per laissar la seguida en suspens. Poiriái ajustar que... mas ne dirai pas mai. apossada adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « dont le pis est gonflé, en parlant d’une brebis qui est près d’agneler » TdF ‘apoussado’ (v. apossau) apossat (abs. Dicort), -ada (v. apossada) : del somés confle. Somés apossat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|