|
|
|
|
|
|
apiscat, -ada : gaitat, -ada / fintat, -ada. apitançar (v. tr.) : avidar ; plan noirir ; alifrar. apitançar (s') : manjar amb apetís ; s'avidar ; saborar. apitançat, -ada : avidat, -ada. apitançós, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : apetissent, -a ; que fa manjar de pan ; importun. Uèlh apitançós : uèlh tavanejaire (importun) apitarrar (v. tr.) : embucar (s.f.) ; repasimar. apitarrar (s') : s'embucar ; se repasimar ; se bandar. apitarrat, -ada : embucat, -ada ; repasimat, -ada ; bandat, -ada. apitonar (v. tr.) : avidar mainatges o animals. apitonar (s') : manjar sens ajuda (drollons, malauts...) apitonat, -ada : avidat, -ada ; repasimat, -ada. apitrassar (v. tr.) : sabracar un trabalh / lo far a la tabusta ; mal aprestar ; tustassar q.q. ; reconciliar (R. II, 462) (v. TdF). Se faguèt apitrassar : se faguèt tabassar. apitrassat, -ada : t. a. çaisús. apivòr, -a : que se manja d'abelhas. Lo pic es un aucelàs apivòr. aplaçar (v. tr.) : plaçar ; dispausar ; arrengar. aplaçar (s') : se plaçar ; se casar. aplaissar (v. tr.) : alongar q.q. sus l'esquina. aplaissar (s') : s'alongar sus l'esquina. S'aplaissèt dins l'èrba per far la pausa. a-plan ! (v. Alibert ; abs. Dicort) / ò-plan ! [veire òc-plan, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : òc-òc-ben ! v. òc-òc-ben. (v. TdF jos ‘o 4’) a plan loc adv, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, commandement fait à l’équipage d’un bateau de s’asseoir sur les bancs et même au fond de l’embarcation, pour diminuer le balancement » TdF jos ‘plan 2’ aplan ! (v. a plan çai sus) [aplan nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : comandament per far sèire los marinièrs d'una nau non pontada, per far diminuir lo balançament. aplanadís, -issa adj : nivelat, -ada ; planièr, -ièira. aplanadoira (abs. Dicort) / aplanaira nf : maquinassa per aplanar, « bulldozer » (los 2, Rapin). Las aplanairas modèrnas son de maquinas mostras. aplanadura : airal nivelat. aplanaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : q.q. qu'aplana, « celui qui cajole, flatte » (Alibert) ; quicòm qu'aplana [v. aplanadoira] ; rebala. aplanament : accion de nivelar, d'aplanar. aplanar 1 [ / aplanir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : aplanir ; nivelar ; lissar ; far venir planièr, « rendre aisé, faciliter » ; alispar ; blandir ; esturrassar ; tralhar una planta. (v. TdF jos ‘aplana’) Lo temps e la mòrt o aplanan tot. aplanar / aplanir (s') : venir planièr. aplanar 2 / aplanir (v. intr.) : arribar a la plana. (v. TdF jos ‘aplana’) aplanat, -ada / aplanit, -ida adj : planhièr, -ièira ; « émaillé, ée ». (v. TdF jos ‘aplana’) aplanatge : accion d'aplanar o de s'aplanar. aplanhar (v. intr.) : escalar , arrapar, « v. aplanar 2 » (v. TdF suppl). aplànher v, cf Ubaud Dicort : v. plànher / plànger (non preconizat Dicort). aplànher (s') : v. se plànher / se plànger (non preconizat Dicort). aplanhir v, cf Ubaud Dicort : « I aplanhir : compatir à cela » (Brun Glossari Oc-Fr) aplanhòl : mena d'aucèl (Certhia brachydactyla) aplanieirar / aplanieirir) (v. tr.) (los 2, abs. Dicort e TdF) : aplanar (t. a. çaisús) aplanir / aplanieirir (abs. Dicort) : v. aplanar. aplanit, -ida adj : v. aplanat. « aplanponar » / « aplenponar » : v. çaijós. aplanponhar (v. planponh) [veire aplenponhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : emponhar ; patinar / patejar. Aplanponhèt un manat de cerièiras. aplant : interrupcion / arrèst. aplantar (v. tr.) : arrestar. Aplantèt son tractor per far una pipa (cigarreta) aplantar (s') / se plantar : s'arrestar. aplantat, -ada : plantat, -ada / arrestat, -ada. Demorèt aplantat un momenton per soscar. aplasentir (v. tr.) : far venir agradiu, -iva. aplasentit, -ida : vengut, -da agradiu, -iva. aplasia : abséncia de desvolopament d'un organ, d'un teissut. aplasic, -a : relatiu, -iva a una aplasia. Anemia aplasica. aplatadament adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette » (L. 24) aplatament / aplatiment nm : accion de metre a plat o de se metre a plat. aplatar / aplatir (v. aplatir) / aplatussar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre a plat ; jaire de tot son long ; amagar ; « réduire au silence ; répartir les matelots sept par sept ; aplatir, coller, v. acodir ; appuyer ; appliquer, approcher ; parquer un troupeau dans un pâturage » (v. TdF ‘aplata’). aplatar (s’) / aplatir (s’) (v. aplatir (s’)) / aplatussar (s') (v. aplatussar (s')) : se jaire de tot son long, « se mettre à plat ventre, se coucher ; s’approcher, s’appuyer » TdF jos ‘aplata’ ; tombar de ventres ; s'esplatussar ; s'espatar de morres. aplatat, -ada adj / aplatit, -ida / aplatussat, -ada (los 2, v. çai jos) adj : « mis à plat, caché ; collé contre » TdF jos ‘aplata’. |
|
aplatir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aplatir ; plaquer ; lancer contre un mur » TdF aplatir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’aplatir ; se mettre à plat » TdF jos ‘aplati’ aplatit, -ida adj : « aplati, ie » TdF jos ‘aplati’ aplatussar (s') v pron, cf Ubaud Dicort : « s’écraser en tombant ; s’aplatir » (Alibert) S'aplatussèt coma bosa de vaca. aplatussat- -ada adj : (v. aplatussar (s’)) aplaudiment : picament de mans. aplaudir (v. tr.) : picar de las mans. aplaudisseire, -eira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui applaudit, applaudisseur, v. manèfle » TdF a plec (adv.) : v. plec (a -) aplecadura / plecadura nf : plec « plissure » (v. Alibert). aplecar (v. tr.) : far o arrengar los plecs d'un vestit. aplech nm / aplecha nf : plana de rodièr o de menusièr ; aisina ; daquòs ; instrument (R. III, 561) agricòla, « ensemble des instruments agricoles » (v. Alibert). (v. apleches) aplechaire, -aira : mecanician, -a agricòla (inv.) aplechar (v. tr.) : adobar / reparar ; ajustar ; fargar ; fabricar. aplechar (s') : se montar en apleches agricòlas ; far reparar los apleches ; s'aprestar ; s'arrengar per ; s'arrengar (t.a.) aplechat, -ada : t. a. del vèrb aplechar. apleches (los -) : cabal material d'una bòria ; aisinas, intruments (t.a.) (v. aplech) aplegar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « plier bagage, se retirer » TdF aplejonar (v. tr.) : plegar per far de paquetons ; atassar. aplenponhaire,-aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui empoigne, qui patine [v. aplenponhar] » TdF ‘aplempougnaire’. aplenponhar v, cf Ubaud Dicort : « empoigner à pleines mains, v. amanadar ; manier indiscrètement, patiner, v. mastrolhar » (v. TdF ‘aplempougna’). « aplenponhar » : v. aplanponhar (non preconizat Dicort). aplica nf, cf Ubaud Dicort : « applique, pièce d’applique, ornement qu’on applique contre un mur » TdF aplicable, -bla / aplicador, -doira (v. aplicador) adj : que pòt èsser aplicat, -ada, « applicable » TdF. aplicacion nf, cf Ubaud Dicort : « application » TdF aplicador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être appliqué ou attribué, ée » TdF aplicandàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « très ennuyeux, personne très importune, v. pega » (v. TdF) aplicant, -a (adj. e subs.) : enujós, -osa ; galapian, -a. aplicar (v. tr.) : metre ; apausar ; permejar. aplicar (s') : permejar ; far lo perqué ; s'atemar. aplogir / aplugir / aplojassir (v. tr.) : metre a la pluèja, « remplir de pluie » TdF jos ‘aplugi’. Novembre aplogís sovent la tèrra. aplogir / aplugir (s') / aplojassir (s') (v. aplojassir (s')) : se metre a la pluèja (temps) ; s'expausar a la pluèja. aplogit, -ida / aplugit, -ida (adj.) : a la pluèja. Lo temps es aplogit. La temporada es aplogida. aplojassir (s') v pron : plòure que jamai, « se mettre à la pluie » (Alibert). Lo temps s'aplojassís encara mai ! aplojassit, -ida : augmentatiu d'aplogit, -ida. aplologia nf, cf Ubaud Dicort : « haplologie » (Per Noste) aplomb (m.) : verticalitat (f.) ; equilibri (m.) ; audàcia (s.f.) ; instrument de maçon o de fustièr. aplombar (v. tr.) : enfonsar ; afaissar ; espotir jol pè ; abatre (s.f.) aplombar (s') : s'afaissar ; s'afonsar ; se deroïr. aplorit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « éploré, ée, v. lagremós » (v. TdF) aplugir v : v. aplogir. aplugit, -ida (adj.) : v. aplogit. apnèa nf : suspension mai o mens longa de la respiracion. Apnèa volontària. Apnèa patologica. apneíc [apneïc], -a adj : que patís d'apnèa. APO- : forma prefixada del grèc apò (a partir de, copat de, separat de). v. apogamia - apomorfina. apoastre : punt de l'orbita d'un astre gravitant a l'entorn d'un autre ont la distància dels dos es maximala. apoatropina : alcaloïd obtengut a partir de l'atropina. apòblament nm, cf Ubaud Dicort : « établissement » (L. 24) apoblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, peupler, établir » (L. 24) Apocalipsi (f.) (R. II, 105) : libre del Testament Novèl ; revelacion de la fin del mond. apocalipsi (f.) : fin del mond ; catastròfa universala. apocaliptic,-a : relatiu, -iva a l'Apocalipsi o a una apocalipsi ; que revèrta una apocalipsi ; qu'amòda una orror dantesca. Far de previsions apocalipticas. Vision apocaliptica. apocinèa nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) apocynée » apocòpa (f.) : pèrdia de letra(s) o de sillaba(s) a la fin d'un mot. « Ciné » [cine (v. Ubaud Dicort)] es l'apocòpa de cinemà. « Motò » [mòto (v. Ubaud Dicort)] es l'apocòpa de motocicleta. apocopar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de grammaire, apocoper, abréger, v. abracar » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|