apiscat, -ada : gaitat, -ada / fintat, -ada.

apitançar (v. tr.) : avidar ; plan noirir ; alifrar.

apitançar (s') : manjar amb apetís ; s'avidar ; saborar.

apitançat, -ada : avidat, -ada.

apitançós, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : apetissent, -a ; que fa manjar de pan ; importun.

Uèlh apitançós : uèlh tavanejaire (importun)

apitarrar (v. tr.) : embucar (s.f.) ; repasimar.

apitarrar (s') : s'embucar ; se repasimar ; se bandar.

apitarrat, -ada : embucat, -ada ; repasimat, -ada ; bandat, -ada.

apitonar (v. tr.) : avidar mainatges o animals.

apitonar (s') : manjar sens ajuda (drollons, malauts...)

apitonat, -ada : avidat, -ada ; repasimat, -ada.

apitrassar (v. tr.) : sabracar un trabalh / lo far a la tabusta ; mal aprestar ; tustassar q.q. ; reconciliar (R. II, 462) (v. TdF).

Se faguèt apitrassar : se faguèt tabassar.

apitrassat, -ada : t. a. çaisús.

apivòr, -a : que se manja d'abelhas.

Lo pic es un aucelàs apivòr.

aplaçar (v. tr.) : plaçar ; dispausar ; arrengar.

aplaçar (s') : se plaçar ; se casar.

aplaissar (v. tr.) : alongar q.q. sus l'esquina.

aplaissar (s') : s'alongar sus l'esquina.

S'aplaissèt dins l'èrba per far la pausa.

a-plan ! (v. Alibert ; abs. Dicort) / ò-plan ! [veire òc-plan, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : òc-òc-ben !  v. òc-òc-ben. (v. TdF jos ‘o 4’)

a plan loc adv, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, commandement fait à l’équipage d’un bateau de s’asseoir sur les bancs et même au fond de l’embarcation, pour diminuer le balancement » TdF jos ‘plan 2’

aplan ! (v. a plan çai sus) [aplan nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : comandament per far sèire los marinièrs d'una nau non pontada, per far diminuir lo balançament.

aplanadís, -issa adj : nivelat, -ada ; planièr, -ièira.

aplanadoira (abs. Dicort) / aplanaira nf : maquinassa per aplanar, « bulldozer » (los 2, Rapin).

Las aplanairas modèrnas son de maquinas mostras.

aplanadura : airal nivelat.

aplanaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : q.q. qu'aplana, « celui qui cajole, flatte » (Alibert) ; quicòm qu'aplana [v. aplanadoira] ; rebala.

aplanament : accion de nivelar, d'aplanar.

aplanar 1 [ / aplanir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : aplanir ; nivelar ; lissar ; far venir planièr, « rendre aisé, faciliter » ; alispar ; blandir ; esturrassar ; tralhar una planta. (v. TdF jos ‘aplana’)

Lo temps e la mòrt o aplanan tot.

aplanar / aplanir (s') : venir planièr.

aplanar 2 / aplanir (v. intr.) : arribar a la plana. (v. TdF jos ‘aplana’)

aplanat, -ada / aplanit, -ida adj : planhièr, -ièira ; « émaillé, ée ». (v. TdF jos ‘aplana’)

aplanatge : accion d'aplanar o de s'aplanar.

aplanhar (v. intr.) : escalar , arrapar, « v. aplanar 2 » (v. TdF suppl).

aplànher v, cf Ubaud Dicort  : v. plànher / plànger (non preconizat Dicort).

aplànher (s') : v. se plànher / se plànger (non preconizat Dicort).

aplanhir v, cf Ubaud Dicort : « I aplanhir : compatir à cela » (Brun Glossari Oc-Fr)

aplanhòl : mena d'aucèl (Certhia brachydactyla)

aplanieirar / aplanieirir) (v. tr.) (los 2, abs. Dicort e TdF) : aplanar (t. a. çaisús)

aplanir / aplanieirir (abs. Dicort) : v. aplanar.

aplanit, -ida adj : v. aplanat.

« aplanponar » / « aplenponar » : v. çaijós.

aplanponhar (v. planponh) [veire aplenponhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : emponhar ; patinar / patejar.

Aplanponhèt un manat de cerièiras.

aplant : interrupcion / arrèst.

aplantar (v. tr.) : arrestar.

Aplantèt son tractor per far una pipa (cigarreta)

aplantar (s') / se plantar : s'arrestar.

aplantat, -ada : plantat, -ada / arrestat, -ada.

Demorèt aplantat un momenton per soscar.

aplasentir (v. tr.) : far venir agradiu, -iva.

aplasentit, -ida : vengut, -da agradiu, -iva.

aplasia : abséncia de desvolopament d'un organ, d'un teissut.

aplasic, -a : relatiu, -iva a una aplasia.

Anemia aplasica.

aplatadament adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette » (L. 24)

aplatament / aplatiment nm : accion de metre a plat o de se metre a plat.

aplatar / aplatir (v. aplatir) / aplatussar (abs. Dicort) (v. tr.) : metre a plat ; jaire de tot son long ; amagar ; « réduire au silence ; répartir les matelots sept par sept ; aplatir, coller, v. acodir ; appuyer ; appliquer, approcher ; parquer un troupeau dans un pâturage » (v. TdF aplata’).

aplatar (s’) / aplatir (s’) (v. aplatir (s’)) / aplatussar (s') (v. aplatussar (s')) : se jaire de tot son long, « se mettre à plat ventre, se coucher ; s’approcher, s’appuyer » TdF jos ‘aplata’ ; tombar de ventres ; s'esplatussar ; s'espatar de morres.

 aplatat, -ada adj / aplatit, -ida / aplatussat, -ada (los 2, v. çai jos) adj : « mis à plat, caché ; collé contre » TdF jos ‘aplata’.

 

aplatir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, aplatir ; plaquer ; lancer contre un mur » TdF

aplatir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’aplatir ; se mettre à plat » TdF jos ‘aplati’

aplatit, -ida adj : « aplati, ie » TdF jos ‘aplati’

aplatussar (s') v pron, cf Ubaud Dicort : « s’écraser en tombant ; s’aplatir » (Alibert)

S'aplatussèt coma bosa de vaca.

aplatussat- -ada adj : (v. aplatussar (s’))

aplaudiment : picament de mans.

aplaudir (v. tr.) : picar de las mans.

aplaudisseire, -eira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui applaudit, applaudisseur, v. manèfle » TdF

a plec (adv.) : v. plec (a -)

aplecadura / plecadura nf : plec « plissure » (v. Alibert).

aplecar (v. tr.) : far o arrengar los plecs d'un vestit.

aplech nm / aplecha nf : plana de rodièr o de menusièr ; aisina ; daquòs ; instrument (R. III, 561) agricòla, « ensemble des instruments agricoles » (v. Alibert). (v. apleches)

aplechaire, -aira : mecanician, -a agricòla (inv.)

aplechar (v. tr.) : adobar / reparar ; ajustar ; fargar ; fabricar.

aplechar (s') : se montar en apleches agricòlas ; far reparar los apleches ; s'aprestar ; s'arrengar per ; s'arrengar (t.a.)

aplechat, -ada : t. a. del vèrb aplechar.

apleches (los -) : cabal material d'una bòria ; aisinas, intruments (t.a.) (v. aplech)

aplegar (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « plier bagage, se retirer » TdF

aplejonar (v. tr.) : plegar per far de paquetons ; atassar.

aplenponhaire,-aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui empoigne, qui patine [v. aplenponhar] » TdFaplempougnaire’.

aplenponhar v, cf Ubaud Dicort : « empoigner à pleines mains, v. amanadar ; manier indiscrètement, patiner, v. mastrolhar » (v. TdFaplempougna’). « aplenponhar » : v. aplanponhar (non preconizat Dicort).

aplica nf, cf Ubaud Dicort : « applique, pièce d’applique, ornement qu’on applique contre un mur » TdF

aplicable, -bla / aplicador, -doira (v. aplicador) adj : que pòt èsser aplicat, -ada, « applicable » TdF.

aplicacion nf, cf Ubaud Dicort : « application » TdF

aplicador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être appliqué ou attribué, ée » TdF

aplicandàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « très ennuyeux, personne très importune, v. pega » (v. TdF)

aplicant, -a (adj. e subs.) : enujós, -osa ; galapian, -a.

aplicar (v. tr.) : metre ; apausar ; permejar.

aplicar (s') : permejar ; far lo perqué ; s'atemar.

aplogir / aplugir / aplojassir (v. tr.) : metre a la pluèja, « remplir de pluie » TdF jos ‘aplugi’.

Novembre aplogís sovent la tèrra.

aplogir / aplugir (s') / aplojassir (s') (v. aplojassir (s')) : se metre a la pluèja (temps) ; s'expausar a la pluèja.

aplogit, -ida / aplugit, -ida (adj.) : a la pluèja.

Lo temps es aplogit.

La temporada es aplogida.

aplojassir (s') v pron : plòure que jamai, « se mettre à la pluie » (Alibert).

Lo temps s'aplojassís encara mai !

aplojassit, -ida : augmentatiu d'aplogit, -ida.

aplologia nf, cf Ubaud Dicort : « haplologie » (Per Noste)

aplomb (m.) : verticalitat (f.) ; equilibri (m.) ; audàcia (s.f.) ; instrument de maçon o de fustièr.

aplombar (v. tr.) : enfonsar ; afaissar ; espotir jol pè ; abatre (s.f.)

aplombar (s') : s'afaissar ; s'afonsar ; se deroïr.

aplorit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « éploré, ée, v. lagremós » (v. TdF)

aplugir v : v. aplogir.

aplugit, -ida (adj.) : v. aplogit.

apnèa nf : suspension mai o mens longa de la respiracion.

Apnèa volontària.

Apnèa patologica.

apneíc [apneïc], -a adj : que patís d'apnèa.

APO- : forma prefixada del grèc apò (a partir de, copat de, separat de). v. apogamia - apomorfina.

apoastre : punt de l'orbita d'un astre gravitant a l'entorn d'un autre ont la distància dels dos es maximala.

apoatropina : alcaloïd obtengut a partir de l'atropina.

apòblament nm, cf Ubaud Dicort : « établissement » (L. 24)

apoblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, peupler, établir » (L. 24)

Apocalipsi (f.) (R. II, 105) : libre del Testament Novèl ; revelacion de la fin del mond.

apocalipsi (f.) : fin del mond ; catastròfa universala.

apocaliptic,-a : relatiu, -iva a l'Apocalipsi o a una apocalipsi ; que revèrta una apocalipsi ; qu'amòda una orror dantesca.

Far de previsions apocalipticas.

Vision apocaliptica.

apocinèa nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) apocynée »

apocòpa (f.) : pèrdia de letra(s) o de sillaba(s) a la fin d'un mot.

« Ciné » [cine (v. Ubaud Dicort)] es l'apocòpa de cinemà.

« Motò » [mòto (v. Ubaud Dicort)] es l'apocòpa de motocicleta.

apocopar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de grammaire, apocoper, abréger, v. abracar » (v. TdF)