|
|
|
|
|
|
apesason nf, cf Ubaud Dicort : « fondation, fondement » TdF ; « action d’asseoir, d’appuyer » (Alibert). (v. apesasons) apesasons / apevasons (f. pl.) : las fondamentas d'un ostal, d'una paret... Cal totjorn bastir totas las apevasons sul fèrm. apesat, -ada / apevat, -ada : t.a. çaisús (apesar / apevar). apestilentir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, infecter de peste » TdF apestilentir (s’) v pron : « devenir pestilent » TdF jos ‘apestilenti’ apetaçar / apedaçar (non preconizat Dicort) : v. petaçar. apetal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « apétale » (Laus) apetar (s') 1 v pron (abs. TdF, Alibert) : venir fringant, -a. (v. apetegar (s’)) apetar (s') 2 v pron (Alibert) : se repasimar ; s'embucar. apetat, -ada : repasimat, -ada ; embucat, -ada. apetegar (v. tr. e intr.) : acometre ; agulhonar ; petegar ; fringolhejar. apetegar (s’) v pron : « devenir pétulant, s’empresser » TdF jos ‘apetega’ apetegat, -ada adj : vengut, -uda fringant, -a, « tressaillant d’impatience, pétulant,ardent, ente, empressé, affolé, ée, convoiteux, euse » (v. TdF jos ‘apetega’) apetegatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. apetegar) apetença nf, cf Ubaud Dicort : v. apeténcia. apeténcia nf (v. inapeténcia) : « appétence » (Rapin, Laus, Per Noste) apetís (m.) : la fam / lo talent / la sabor. Aquela dròlla a pas apetís, deu èsser malauta. apetissadís nm, cf Ubaud Dicort : « amuse-gueule » (Basic) ; « hors-d’œuvre » (Lagarde) apetissadissas (abs. Dicort) : menudalhas sucradas o saladas per se metre en apetís. (v. apetissadisses) apetissadisses nm pl, cf Ubaud Dicort( pl. d’apetissadís) : « hors-d’oeuvre » (Basic) apetissar (v. tr.) (v. Alibert) : balhar d'apetís. apetissar (s') : se metre en apetís. apetissent, -a : que balha enveja de manjar. Una cosina apetissenta. apetitar / apetitir (v. tr.) : apichonar / apichonir. apetitar / apetitir (s') : s'apichonar / s'apichonir. apetitat, -ada / apetitit, -ida : apichonat, -ada ; apichonit, -ida. apetonir / apetoïr (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « faire manger, restaurer » (v. TdF jos ‘apadouï’), preparar ; aprestar. apetonit, -ida / apetoít, -ïda : aprestat, -ada ; « repu, ue, florissant, luxuriant, ante, enrichi, ie ». (v. TdF jos ‘apadouï’) apetrissar / apetrussar [los 2, veire apitrassar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : sabracar ; far quicòm a la tabusta ; far a la medamne ; mal aprestar. apetrissat, ada / apetrussat, -ada adj (los 2, veire apitrassat) : sabracat, -ada. apèu nm, cf Ubaud Dicort : v. apès. apevar v : v. apesar. apevason nf, cf Ubaud Dicort : v. apesason. apevasons nf pl : v. apesasons. apex nm (lat.) : cima. API- : forma prefixada del latin apis (abelha) v. apicòla - apicultor - apicultura... api 1 nm : legum (Apium graveolens) ; mena d'umbelifèra : (Helosciadium nodiflorum) api bastard (abs. Dicort) : v. api salvatge. api boscàs nm, cf Ubaud Dicort : « ache, persil odorant, plante » TdF ‘àpi-bouscas’ api fòl : (Ammi majus) api raba (v. p. 20, 2°, b) (abs. Dicort) : autra mena de legum. (v. api-raba) api salvatge nm, cf Ubaud Dicort / api bastard : boscàs (v. api boscàs) (Levisticum officinale) api ! 2 (interj.) : Bogre d'api ! : bogre de piòt ! bogre d'ase ! àpia 1 nf (v. TdF jos ‘àpi 2’) : v. apcha. àpia 2 nf, cf Ubaud Dicort : « api, sorte de pomme » TdF ‘àpi 3’ apiacèas (f. pl.) : familha de plantas. apiadaire, -aira (adj. e subs.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : blandejaire, -a. apiadar (v. tr.) (v. Alibert) : lisar / alisar lo linge ; careçar lo pel ; « calmer un cheval emporté » (v. TdF suppl) ; blandejar ; encaminar ; dirigir ; reglar un conflet ; agorrufar la palha per la balhar a manjar al bestial. apiadar (s') : s'encaminar ; marchar ; se condusir. apiadat, -ada : t. a. çaisús. apiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper, toucher ; atteindre, attraper, saisir, prendre, gagner ; ramasser et conserver » TdF apiàs : pua de rastèl / punta de rastèl. apiason nf, cf Ubaud Dicort : v. apesason. (v. TdF jos ‘apesasoun’) apiasonar (v. tr.) : fondar ; establir ; sèire ; plaçar ; far las apevasons (fondamentas) d'un ostal. apiasonat, -ada : t. a. çaisús. apical, -a : relatiu, -iva a l'apex (lat). v. apex. Fonèma apical : f. articulat amb la punta de la lenga. apicar (v. tr.) : dispausar verticalament (mar.) apichonar (abs. Dicort) / apichonir (v. tr.) : amendrir / demenir / diminuir. apichonar (s’) (abs. Dicort) / apichonir (s') (v. apichonir (s’)) v pron : s'apetitar / s'apetitir. apichonat, -ada (abs. Dicort) / apichonit, -ida : amendrit, -ida. apichonesir / apichotir [ / apichonir] v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : doblets dels vèrbs çaisús, « v tr, rapetisser » TdF jos ‘apichouti’. apichoniment : accion de far pus pichon, d'apichonar. apichonir v : v. apichonesir. apichonir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se rapetisser, s’humilier » TdF jos ‘apichouti’ apichonit, -ida adj : v. apichonat. apichotiment nm, cf Ubaud Dicort : « rapetissement » TdF
|
|
apichotir v : v. apichonesir. APICO- : forma prefixada del latin apex (cima) apicoalveolar, -a : amb la punta de la lenga que tòca l'alveòl superior de la boca. Fonèma apicoalveolar. Prononciacion apicoalveolara. apicodental, -a : amb la punta de la lenga que tòca las dents. apicòla adj (dels dos genres) : relatiu, -iva a l'apicultura. Produccion apicòla. apicultor, -tritz n : abelhaire, -a (persona que s'ocupa d'apicultura) apicultura : art d'abalir las abelhas e lor mèl. apièi adv, cf Ubaud Dicort : v. apuèi. apièja : espicon. (v. pièja) apiejador : aplech o airal per s'apevar. apiejar (v. tr.) : apevar ; espiconar ; sosténer ; recomandar; insistir ; sosténer (s.f.) S'èri tu, apiejariái aquela paret, si que non... apiejar (s') : s'apevar contra la lata (timon), en parlant dels buòus. apiejat, -ada : apevat, -ada ; espiconat, -ada. apièr nm (R. II, 12) : abelhièr / bugal ; bornhon. apieta nf, cf Ubaud Dicort : « hachette » TdF apietosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, apitoyer » TdF apietosir (s’) v pron : « se laisser aller à la pitié, s’apitoyer » TdF jos ‘apietousi’ apietrir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir piètre, s’appauvrir, pâlir » TdF apifòrme, -ma : qu'a la forma d'una abelha. apifug, -a : qu'alunha las abelhas. Produit apifug. apigresir (v. tr.) : donar la canha (l.p.) / apigrir. apigresir (s') : trapar la canha (l.p.) / s'apigrir. apigresit, -ida : peresós, -osa (qu'a trapada la canha / qu'a la canha) apigriment : accion de far venir pigre o de venir pigre. apigrir (v. tr.) : far venir pigre / apigrir / apigresir. apigrir (s') : venir pigre / s'apigrir / s'apigresir. A mon vejaire, s'apigrís. apigrit, -ida : rebutat, -ada pel trabalh ; peresós, -osa. « apijar » v : v. apiejar. apijonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, peupler un colombier » TdF apilaire, -aira : persona qu'empila o qu'apèva. apilamans nm, cf Ubaud Dicort : « appui-main » TdF ‘apielo-man’ apilament : empilament. apilar (v. tr.) : espiconar ; apevar ; ajudar ; sosténer ; amontetar ; empilar ; pilar ; assucar. Cal apilar aquel lenhièr, si que non cabussarà. apilar (s') : s'apevar ; s'apiejar ; s'empilar ; s'atassar ; s'agrumar. apilat, -ada : apevat, -ada ; apiejat, -ada ; empilat, -ada... apilatge : accion d'espiconar o d'apevar. apilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, coller, attacher ; communiquer en parlant des maladies contagieuses » TdF ‘apiha’ apilocar (s') : s'amontetar. apilocat, -ada : amontetat, -ada. apilonar (v. tr.) : espiconar ; apiejar. apilonat, -ada : t. a. çaisús. apilonatge nm, cf Ubaud Dicort : « étayement » TdF jos ‘apielonage’ apilotar (v. tr.) : empilar ; amolonar. apilotar (s') : s'empilar ; s'amolonar. Apilotem-nos, qu'aurem pas tan freg. apilotat, -ada : empilat, -ada / amolonat, -ada. apimpar (v. tr.) : adornar. apimpar (s') : s'adornar. apimpat, -ada : adornat, -ada. La Margarida es totjorn fòrt plan apimpada. apincar (v. tr.) : apevar ; quilhar. apincar las pòtas : téner las pòtas sarradas. Apinquèt las pòtas, qu'aquò li veniá a revèrs. apincar (s') : se plantar sus las cambas. apincat, -ada : plantat, -ada sus las cambas. apinhar (v.tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) / apinhelar (v. apinhelar) (v.tr.) : amontetar ; sarrar ; agrumar. apinhar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) / apinhelar (s') (v. apinhelar (s’)) : s'amontetar ; s'agrumar ; se gropar. apinhastrar (s') : s'obstinar ; s'encapriçar / s'encapriciar ; s'encapar / s'atestudir / s'entestar / s'entestardir. (v. opinhastrar (s’)) S'apinhastrèt per acabar lo prètzfach començat. apinhastrejar (s') v pron, cf Ubaud Dicort : (v. apinhastrar (s’)) apinhelada nf, cf Ubaud Dicort : (v. apinhelar) apinhelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, arranger comme les écailles d’une pomme de pin ; agglomérer, grouper » TdF apinhelar (s’) v pron : « se grouper en bouquet, en pomme de pin » TdF jos ‘apignela’. (v. apinhar) : apinhelat, -ada adj : amontetat, -ada ; « imbriqué, ée ; chargé de fruits, en parlant d’un arbre ; garni de cocons, en parlant de rameaux de magnanerie ; aggloméré, groupé, ée ». TdF jos ‘apignela’ Lenhièr plan apinhelat. apiòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite hache » TdF apion nm, cf Ubaud Dicort : « hachereau » TdF api-raba nm, cf Ubaud Dicort : « céleri-rave, variété de l’ache » TdF ‘àpi-rabo’ apiretic, -a : que s'acompanha pas de fèbre. apirexia : abséncia de fèbre. apirogèn, -a : qu'empacha la montada de la fèbre. apiscar (v. tr.) : gaitar (R. III, 415) ; fintar ; far guinèla. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|