apesason nf, cf Ubaud Dicort : « fondation, fondement » TdF ; « action d’asseoir, d’appuyer » (Alibert). (v. apesasons)

apesasons / apevasons (f. pl.) : las fondamentas d'un ostal, d'una paret...

Cal totjorn bastir totas las apevasons sul fèrm.

apesat, -ada / apevat, -ada : t.a. çaisús (apesar / apevar).

apestilentir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, infecter de peste » TdF

apestilentir (s’) v pron : « devenir pestilent » TdF jos ‘apestilenti’

apetaçar / apedaçar (non preconizat Dicort) : v. petaçar.

apetal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « apétale » (Laus)

apetar (s') 1 v pron (abs. TdF, Alibert) : venir fringant, -a.  (v. apetegar (s’))

apetar (s') 2 v pron (Alibert) : se repasimar ; s'embucar.

apetat, -ada : repasimat, -ada ; embucat, -ada.

apetegar (v. tr. e intr.) : acometre ; agulhonar ; petegar ; fringolhejar.

apetegar (s’) v pron : « devenir pétulant, s’empresser » TdF jos ‘apetega’

apetegat, -ada adj : vengut, -uda fringant, -a, « tressaillant d’impatience, pétulant,ardent, ente, empressé, affolé, ée, convoiteux, euse » (v. TdF jos ‘apetega’)

apetegatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. apetegar)

apetença nf, cf Ubaud Dicort : v. apeténcia.

apeténcia nf (v. inapeténcia) : « appétence » (Rapin, Laus, Per Noste)

apetís (m.) : la fam / lo talent / la sabor.

Aquela dròlla a pas apetís, deu èsser malauta.

apetissadís nm, cf Ubaud Dicort : « amuse-gueule » (Basic) ; « hors-d’œuvre » (Lagarde)

apetissadissas (abs. Dicort) : menudalhas sucradas o saladas per se metre en apetís. (v. apetissadisses)

apetissadisses nm pl, cf Ubaud Dicort( pl. d’apetissadís) : « hors-d’oeuvre » (Basic)

apetissar (v. tr.) (v. Alibert)  : balhar d'apetís.

apetissar (s') : se metre en apetís.

apetissent, -a : que balha enveja de manjar.

Una cosina apetissenta.

apetitar / apetitir (v. tr.) : apichonar / apichonir.

apetitar / apetitir (s') : s'apichonar / s'apichonir.

apetitat, -ada / apetitit, -ida : apichonat, -ada ; apichonit, -ida.

apetonir / apetoïr (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « faire manger, restaurer » (v. TdF jos ‘apadouï’), preparar ; aprestar.

apetonit, -ida / apetoít, -ïda : aprestat, -ada ; « repu, ue, florissant, luxuriant, ante, enrichi, ie ». (v. TdF jos ‘apadouï’)

apetrissar / apetrussar [los 2, veire apitrassar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : sabracar ; far quicòm a la tabusta ; far a la medamne ; mal aprestar.

apetrissat, ada / apetrussat, -ada adj (los 2, veire apitrassat) : sabracat, -ada.

apèu nm, cf Ubaud Dicort : v. apès.

apevar v : v. apesar.

apevason nf, cf Ubaud Dicort : v. apesason.

apevasons nf pl : v. apesasons.

apex nm (lat.) : cima.

API- : forma prefixada del latin apis (abelha)   v. apicòla - apicultor - apicultura...

api 1 nm : legum (Apium graveolens) ; mena d'umbelifèra : (Helosciadium nodiflorum)

api bastard (abs. Dicort) : v. api salvatge.

api boscàs nm, cf Ubaud Dicort : « ache, persil odorant, plante » TdF àpi-bouscas’

api fòl : (Ammi majus)

api raba (v. p. 20, 2°, b) (abs. Dicort) : autra mena de legum. (v. api-raba)

api salvatge nm, cf Ubaud Dicort / api bastard : boscàs (v. api boscàs) (Levisticum officinale)

api ! 2 (interj.) : Bogre d'api ! : bogre de piòt ! bogre d'ase !

àpia 1 nf (v. TdF jos ‘àpi 2’) : v. apcha.

àpia 2 nf, cf Ubaud Dicort : « api, sorte de pomme » TdF àpi 3’

apiacèas (f. pl.) : familha de plantas.

apiadaire, -aira (adj. e subs.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : blandejaire, -a.

apiadar (v. tr.) (v. Alibert) : lisar / alisar lo linge ; careçar lo pel ; « calmer un cheval emporté » (v. TdF suppl) ; blandejar ; encaminar ; dirigir ; reglar un conflet ; agorrufar la palha per la balhar a manjar al bestial.

apiadar (s') : s'encaminar ; marchar ; se condusir.

apiadat, -ada : t. a. çaisús.

apiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper, toucher ; atteindre, attraper, saisir, prendre, gagner ; ramasser et conserver » TdF

apiàs : pua de rastèl / punta de rastèl.

apiason nf, cf Ubaud Dicort : v. apesason. (v. TdF jos ‘apesasoun’)

apiasonar (v. tr.) : fondar ; establir ; sèire ; plaçar ; far las apevasons (fondamentas) d'un ostal.

apiasonat, -ada : t. a. çaisús.

apical, -a : relatiu, -iva a l'apex (lat). v. apex.

Fonèma apical : f. articulat amb la punta de la lenga.

apicar (v. tr.) : dispausar verticalament (mar.)

apichonar (abs. Dicort) / apichonir (v. tr.) : amendrir / demenir / diminuir.

apichonar (s’) (abs. Dicort) / apichonir (s') (v. apichonir (s’)) v pron : s'apetitar / s'apetitir.

apichonat, -ada (abs. Dicort) / apichonit, -ida : amendrit, -ida.

apichonesir / apichotir [ / apichonir] v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : doblets dels vèrbs çaisús, « v tr, rapetisser » TdF jos ‘apichouti’.

apichoniment : accion de far pus pichon, d'apichonar.

apichonir v : v.  apichonesir.

apichonir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « se rapetisser, s’humilier » TdF jos ‘apichouti’

apichonit, -ida adj : v. apichonat.

apichotiment nm, cf Ubaud Dicort : « rapetissement » TdF

 

 

apichotir v : v. apichonesir.

APICO- : forma prefixada del latin apex (cima)

apicoalveolar, -a : amb la punta de la lenga que tòca l'alveòl superior de la boca.

Fonèma apicoalveolar. Prononciacion apicoalveolara.

apicodental, -a : amb la punta de la lenga que tòca las dents.

apicòla adj (dels dos genres) : relatiu, -iva a l'apicultura.

Produccion apicòla.

apicultor, -tritz n : abelhaire, -a (persona que s'ocupa d'apicultura)

apicultura : art d'abalir las abelhas e lor mèl.

apièi adv, cf Ubaud Dicort :  v. apuèi.

apièja : espicon. (v. pièja)

apiejador : aplech o airal per s'apevar.

apiejar (v. tr.) : apevar ; espiconar ; sosténer ; recomandar; insistir ; sosténer (s.f.)

S'èri tu, apiejariái aquela paret, si que non...

apiejar (s') : s'apevar contra la lata (timon), en parlant dels buòus.

apiejat, -ada : apevat, -ada ; espiconat, -ada.

apièr nm (R. II, 12) : abelhièr / bugal ; bornhon.

apieta nf, cf Ubaud Dicort : « hachette » TdF

apietosir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, apitoyer » TdF

apietosir (s’) v pron : « se laisser aller à la pitié, s’apitoyer » TdF jos ‘apietousi’

apietrir (s’) v pron, cf Ubaud Dicort : « devenir piètre, s’appauvrir, pâlir » TdF

apifòrme, -ma : qu'a la forma d'una abelha.

apifug, -a : qu'alunha las abelhas.

 Produit apifug.

apigresir (v. tr.) : donar la canha (l.p.) / apigrir.

apigresir (s') : trapar la canha (l.p.) / s'apigrir.

apigresit, -ida : peresós, -osa (qu'a trapada la canha / qu'a la canha)

apigriment : accion de far venir pigre o de venir pigre.

apigrir (v. tr.) : far venir pigre / apigrir / apigresir.

apigrir (s') : venir pigre / s'apigrir / s'apigresir.

A mon vejaire, s'apigrís.

apigrit, -ida : rebutat, -ada pel trabalh ; peresós, -osa.

« apijar » v : v. apiejar.

apijonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, peupler un colombier » TdF

apilaire, -aira : persona qu'empila o qu'apèva.

apilamans nm, cf Ubaud Dicort : « appui-main » TdF apielo-man’

apilament : empilament.

apilar (v. tr.) : espiconar ; apevar ; ajudar ; sosténer ; amontetar ; empilar ; pilar ; assucar.

Cal apilar aquel lenhièr, si que non cabussarà.

apilar (s') : s'apevar ; s'apiejar ; s'empilar ; s'atassar ; s'agrumar.

apilat, -ada : apevat, -ada ; apiejat, -ada ; empilat, -ada...

apilatge : accion d'espiconar o d'apevar.

apilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, coller, attacher ; communiquer en parlant des maladies contagieuses » TdF apiha’

apilocar (s') : s'amontetar.

apilocat, -ada : amontetat, -ada.

apilonar (v. tr.) : espiconar ; apiejar.

apilonat, -ada : t. a. çaisús.

apilonatge nm, cf Ubaud Dicort : « étayement » TdF jos ‘apielonage’

apilotar (v. tr.) : empilar ; amolonar.

apilotar (s') : s'empilar ; s'amolonar.

Apilotem-nos, qu'aurem pas tan freg.

apilotat, -ada : empilat, -ada / amolonat, -ada.

apimpar (v. tr.) : adornar.

apimpar (s') : s'adornar.

apimpat, -ada : adornat, -ada.

La Margarida es totjorn fòrt plan apimpada.

apincar (v. tr.) : apevar ; quilhar.

apincar las pòtas : téner las pòtas sarradas.

Apinquèt las pòtas, qu'aquò li veniá a revèrs.

apincar (s') : se plantar sus las cambas.

apincat, -ada : plantat, -ada sus las cambas.

apinhar (v.tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) / apinhelar (v. apinhelar) (v.tr.) : amontetar ; sarrar ; agrumar.

apinhar (s') v pron (v. Ubaud Dicort e Alibert) / apinhelar (s') (v. apinhelar (s’))  : s'amontetar ; s'agrumar ; se gropar.

apinhastrar (s') : s'obstinar ; s'encapriçar / s'encapriciar ; s'encapar / s'atestudir / s'entestar / s'entestardir. (v. opinhastrar (s’))

S'apinhastrèt per acabar lo prètzfach començat.

apinhastrejar (s') v pron, cf Ubaud Dicort : (v. apinhastrar (s’))

apinhelada nf, cf Ubaud Dicort : (v. apinhelar)

apinhelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, arranger comme les écailles d’une pomme de pin ; agglomérer, grouper » TdF

apinhelar (s’) v pron : « se grouper en bouquet, en pomme de pin » TdF jos ‘apignela’. (v. apinhar)  :

apinhelat, -ada adj : amontetat, -ada ; « imbriqué, ée ; chargé de fruits, en parlant d’un arbre ; garni de cocons, en parlant de rameaux de magnanerie ; aggloméré, groupé, ée ». TdF jos ‘apignela’

Lenhièr plan apinhelat.

apiòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite hache » TdF

apion nm, cf Ubaud Dicort : « hachereau » TdF

api-raba nm, cf Ubaud Dicort : « céleri-rave, variété de l’ache » TdF àpi-rabo’

apiretic, -a : que s'acompanha pas de fèbre.

apirexia : abséncia de fèbre.

apirogèn, -a : qu'empacha la montada de la fèbre.

apiscar (v. tr.) : gaitar (R. III, 415) ; fintar ; far guinèla.