|
|
|
|
|
|
apecilhatge (abs. Dicort) : accion o resulta d'apecilhar (v. pecilhar). apedaçar [veire apetaçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : pedaçar / petaçar ; adobar / reparar. apedaçar [veire apetaçar] (s') / se petaçar v pron : tornar d'acòrdi amb q.q. ; s'arrengar per. Consí quicòm se tornèron petaçar. v. consí. apedanhar (v. tr.) : levar de bas en naut. apedanhat, -ada : levat, -ada de bas en naut. apedar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rassasier, soûler, gorger » TdF apedar (s’) v pron : « manger son soûl, se rassasier » TdF jos ‘apeda’ apegant, -a : pegós, -osa. apegar (v. intr. e tr.) : èsser pegós, -osa; « gluer » TdF. apegar (s') : s'envescar. De m'apevar contra l'avet me soi apegada la vèsta. apegonir (v. tr.) : far venir pegós, -osa. apegonir (s') : venir pegós, -osa. apegonit, -ida : pegós, -osa. apeirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir de pierres, v. empeirar » (v. TdF) apeirassar (v. tr.) : apeiregar / lapidar / desrocar. (v. desrocar) A las adultèras los Josieus las apeirassavan. apeirassat, -ada : desrocat, -ada. apeiregar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lapider » (Alibert e L. 23), « lyncher » (Lagarde). (v. apeirassar) apeissonar (v. tr. e intr.) : tornar metre de peisses dins un riu, un lac, una ribièira. Venon d'apeissonar la ribièira en trochas. apeissonat, -ada : provesit, -ida en peisses (riu, ribièira, lac...) apeitar (v. tr. e intr.) : esperar. « apejar (s') » : v. s'apiejar. apejorar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, empirer » (L. 23 ‘apejurar‘). (v. empejorar) apejorir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, empirer » (L. 23 ‘apejurir‘) apèl nm / apelada (v. apelada) : accion d'apelar « appel, recours en justice ; signal donné par le tambour ou la trompette ; appeau ; appelant » TdF. apelable, -bla : que pòt èsser apelat, -ada. apelada nf, cf Ubaud Dicort : « cri d’appel » TdF apelador nm : agulhat / agulhada per apelar buòus o vacas, « petit aiguillon de bouvier » TdF. apelaire, -aira n : persona qu'apèla, qu'apèla buòus o vacas ; « demandeur, demanderesse ; appelant, appeau » TdF. apelament [apèlament] nm : accion d'apelar ; denominacion. apelant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « appelant, ante, qui appelle d’un jugement » TdF apelar (v. tr.) : sonar. Apelar los buòus (arc.) : los encorar a sègre. apelar (s') : se sonar. M'apèli Joan : me sonan Joan / me dison Joan. apelaudir (s') : s'agrolir ; s'arrossir ; s'apapesir. Consí far per s'apelaudir pas ? apelaudit, -ida : agrolit, -ida ; apapesit, -ida ; arrossit, -ida. apelenquir (s') : se virar en pelenc (codenàs) o en pelena. De dalhar una tenguda finís que s'apelenquís. apelenquit, -ida : vengut,-uda pelenc (codenàs) o pelena. apelet nm, cf Ubaud Dicort : « corde garnie d’hameçons, v. palangra » (v. TdF) apellacion (R. II, 102) : accion d'apelar (t.a.) ; denominacion que garantís l'origina d'un produch. apellatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « appellatif, ive » TdF ‘apelatiéu’ apellatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui concerne l’appel, appellatoire » TdF ‘apelatòri’ Apèlles : prenom. apelosir (v. tr.) : mudar un airal en pelena. apelosir (s') : se mudar en pelena. apelosit, -ida : mudat en pelena. Lor pradèl s'es apelosit. apenament nm, cf Ubaud Dicort : « labeur, affliction » TdF apenar (v. tr.) : « peiner, fatiguer, affliger » TdF, far de pena ; trimar (v. çai jos). apenar (s') : trimar ; permejar. Ni per m'apenar n'entanchi pas gaire. apenat 1, -ada adj : penat, -ada. apenat 2 nm / apendat (v. Alibert ; abs. Dicort) (subs.) : bèrle que despassa d'una teulada. apencar (s') : s'aficar ; s'esperforçar. apencat, -ada : aficat, -ada. apend : contrafòrt de montanha ; pendís ; apendix. Se contentèron de far l'ascension de l'apend. apendariá nf (R. IV, 493) (atestat en 914) : dependéncia. La bòria aviá tot un fum d'apendariás. apendiciti (f.) : inflamacion de l'apendix de l'intestin. apendicular, -a adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un apendix, « appendiculaire » (Per Noste). apendís nm (cabaneta) cf Ubaud Dicort : v. apens. (# apendix) apendix (m.) : apondon ; ajuston. (# apendís) apendre (v. tr. e intr.) : aperténer ; dependre ; se raportar a ; obesir. « apenre » v : v. apendre e aprene, cf Ubaud Dicort.
|
|
apens / alapens nm : pichon teulat d'una sola penda, apevat en cima contra una paret d'ostal e apiejat en bas sus de pilas o de pals. Aicí, cada ostal a son apens per far garatge. apensadament adv, cf Ubaud Dicort : « avec intention, de propos délibéré » (L. 24) apensamentir (v. tr.) : far venir soscaire. apensamentir (s') : venir soscaire. apensamentit, -ida : soscaire, -a. Apensamentida o èra mai que de costuma. apensar (s') v pron (v. L. 24 e TdF) : se pensar ; s'imaginar. S'apensèt que se'n podiá tirar tot sol. apensat, -ada adj (v. apensadament) : « pensif, ive, soucieux, euse, v. pensiu » (v. TdF jos ‘apensa’) apensionar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bailler en emphythéose, aliéner un immeuble moyennant une rente perpétuelle » TdF apensit, -ida : pensatiu, -iva. apensós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « plein de soucis » (L. 24) apeon nm, cf Ubaud Dicort : « fondement d’un mur, fosse qui doit recevoir les premières pierres ; tronc d’un arbre, v. pètge » (v. TdF) apeonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, fonder un mur, v. fondamentar » (v. TdF) apeonar (s’) v pron : « s’efforcer, travailler de toutes ses forces, employer tous ses moyens » TdF jos ‘apeouna apepsia : marrida digestion per manca de pepsina dins lo chuc gastric. « aper » prep. : v. per. aperaicí (Laus ; abs. Dicort) / « apr'aicí » (l.p.) [a pr’aicí, cf Ubaud Dicort] (adv.) : tot prèp, « par ici » (Sèrras-Ess.). La cercatz ? L'ai vista apr'aicí i a pas gaire. aperamont (adv.) : cap amont. aperaquí, cf Ubaud Dicort / « apr'aquí » (l.p.) (adv.) : dins los environs ; a quicòm prèp. Ont vas ? - Apr'aquí. « aperçaupre / aperceure » v : v. apercebre. apercebement : accion d'apercebre ; destriament. apercebre (v. tr.) : véser ; destriar. apercebre (s') : se trachar / se mainar. apercebudament adv, cf Ubaud Dicort (v. apercebut 1) : « d’une façon intelligente » (L. 24) apercebut 1, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « aperçu, ue » TdF jos ‘apercebre’ ; « avisé, intelligent, habile [v. apercebudament] » (L. 24) apercebut 2 nm, cf Ubaud Dicort : « aperçu » (Per Noste) ; « (informatica) aperçu » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 144) aperdesir (s') : se pèrdre / se degalhar ; se pèrdre / disparéisser Cal pas laissar s'aperdesir nòstra polida civilizacion. aperdesit, -ida : t. a. çaisús. aperesiment : accion de far venir pigre o de venir pigre. aperesir (v. tr.) : apigrir / far venir fug-òbra (fy 'br) aperesir (s') : venir pigre / venir fug-òbra. D'ont mai va e d'ont mai s'aperesís. aperesit, -ida : vengut,-da pigre,-a ; vengut,-uda fug-òbra. aperiodic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « apériodique » (Rapin) aperitiu, -iva (adj. e subs m.) (R. II, 103) : çò que se beu o se manja abans un repais ; que balha d'apetís. apèro nm : v. aperitiu nm, cf Ubaud Dicort. apèrt, -a adj : intelligent, -a ; abiaissat, -ada ; aciut, -a ; prompt, -a ; rapid, -a. apèrtament : clarament. Parlar apèrtament. apertegada : recuèlh ; colleccion ; accion de rengar. apertegar (v. tr.) : utilizar ; profeitar ; reculhir ; culhir ; reclamar / rengar ; aprestar ; preparar ; corroçar. apertegat, -ada : t.a. çaisús, « recueilli, ie, ramassé, rangé, préparé, ée, réussi, ie » TdF jos ‘apertega’. apertenéncia [apertenença] nf cf Ubaud Dicort : lo fach d'aperténer a quicòm o a q.q. L'apertenéncia a un partit politic. L'apertenéncia a la classa païsana. L'apertenéncia a tala o tala religion. apertenent, -a : qu'aperten a q.q. aperténer / apertenir [veire aperténer, cf Ubaud Dicort] (v.intr.) : èsser la proprietat de q.q. ; far partida de quicòm. « apertesir » v. apartesir e aperdesir. apertièira [veire a per tièira, cf Ubaud Dicort (v. jos tièira)] (adv.) : tièira per tièira ; sistematicament. apès / apèu nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fons d'una ribièira qu'òm pòt tocar amb lo pè. Pèrdre l'apès / pèrdre l'apèu : pèrdre pè dins l'aiga. apesantiment nm, cf Ubaud Dicort : « appesantissement » TdF apesantir (v. tr.) : far venir pesuc, -uga. apesantir (s') : venir pesuc, -uga ; insistir. T'apesantiguèsses pas aquí dessús ! apesantit, -ida : t.a. çaisús. apesantor nf, cf Ubaud Dicort : « apesanteur » (Rapin) apesar / apevar (v. intr. e tr.) : prene pè al fons de l'aiga ; apevar ; sèire ; donar de pè a una escala ; « tasser, fouler ; venir à bout de quelque dessein ». (v. TdF jos ‘apesa’) apesar (s’) / apevar (s') v pron : se descansar sus un supòrt o contra quicòm, « s’appuyer avec les pieds » (v. TdF jos ‘apesa’) ; « s’appuyer, prendre appui » (Laus) ; se fisar de quicòm per far pròva. Sabi que me pòdi apevar sus tu, que siás fisable. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|